Per tal de realitzar la nova edició del programa de Gas Natural hem utilitzat l’àrea d’informàtica i la de Ciències Naturals. L’objectiu del treball és concienciar als alumnes sobre el fet que des de principis del segle XX fins ara la societat ha sofert uns canvis que demanen una obtenció d’energia cada vegada més important. Sobre aquest punt el treball parla de les diferents centrals d’obtenció d’energia amb gràfics comparatius i molt entenedors sobre les emissions nocives per al medi ambient i al mateix temps el rendiment òptim de cada central. Els alumnes arriben a la conclusió que una de les centrals del futur és la de cicle combinat perquè conjuga dos principis importants: un alt rendiment i una emissió molt petita de gasos tòxics.
Elsa alumnes reben una completa informació on line i després han de triar un tipus de text: entrevista, article d’opinió…per desenvolupar el que ha aprés sobre el tema.

Material:Un peix, cubetes o safates, pinces, lupa binocular i tisores.
Objectius:
-Conèixer les parts més importants d’un peix
-Diferenciar els diferents tipus d’aletes i relacionar la seva forma amb la seva missió
-Conèixer com és l’intercanvi de gasos i el seu recorregut. Identificar les brànquies.
Procediments:
-La classe s’ha dividit en 4 grups i cada grup tenia el corresponent material i un peix. Han descrit la forma i han observat la pell i les escates.
-Han dibuixat el peix al quadern i mitjançant fletxes han assenyalat les parts.
-Han observat les escates amb la lupa binocular.
-Han examinat el cap, els ulls i les dents.
-Han localitzat les fenedures branquials i han introduït un llapis per la boca i l’han tret per la fenedura branquial.
-Han tallat el opercle amb tisores i han observat les brànquies.
-Han observat i dibuixat les aletes i han relacionat la seva forma amn la missió que tenen.

Seguint la programació curricular de sisè, els alumnes han realitzat la pràctica sobre la dissecció d’un pulmó de be. Els objectius, activitats, continguts, etc, d’aquesta unitat els podeu veure a continuació:
HORA SISENA

PRÀCTIQUES DE LABORATORI. 3
UNITAT: DISSECCIÓ D´UNS PULMONS DE BE

CICLE: SUPERIOR

TEMPS: 6-13 de novembre/2009

OBJECTIUS

• Conèixer els pulmons d´un be al natural
• Observar, experimentar i manipular els pulmons
• Conèixer l´estructura d´un pulmó
• Observar amb deteniment l´interior d´un pulmó
• Conèixer les característiques de la tràquea i bronquis

MATERIAL

• Pulmons de be
• Bisturí, cutter, tisores…….
• Lupa binocular
• Màquina de fotografiar
• Safata i bossa d´escombreries

ACTIVITATS

• Seccionar els pulmons, seguint les indicacions del full de l´experiència
• Retirar la membrana que els protegeix i fer-ne un estudi
• Seccionar la tràquea i observar i dibuixar els anells cartilaginosos
• Observar i dibuixar els bronquis
• Observar els bronquiols amb la lupa binocular
• Fer les activitats de la Fitxa.

Tot seguit en veureu unes imatges:

Dos companys de classe han portat tres cors de porc. Ja estem dividits per grups i la primera part de la pràctica és una observació directa del cor.
Primer vam tocar la superfície del cor, era rugosa.
Al quadern anàvem apuntant tot el que fèiem. Aquí vam fer el primer dibuix amb totes les característiques que obervàvem del cor.
Després vam buscar la vena cava superior, l’artèria pulmonar, l’arteria aorta i les venes pulmonars. Vam fer un dibuix i vam apuntar-ne les parts.
Després vam tallar el cor per l’artèria aorta passant per la vàlvula mitral i després l’artèria pulmonar passant per la vàlvula tricúspide. Llavors es veien els ventricles i les aurícules.
Tota aquesta pràctica l’hem reflectida al quadern i podem insertar fotografies originals que estaran penjades al bloc.
Jordi Mauri

Aquest any, dintre de l’hora sisena vam programar unes activitats d’experiències al laboratori. Dintre d’aquestes experiències tenim la del càlcul de la densitat de diversos sòlids. Aquesta pràctica és molt interessant ja que permet als alumnes experimentar en aspectes diferents: els permet conèixer l’ús de la balança i la necessitat d’utilitzar les peses adequades; també els permet introduir-se en el coneixement de diferents cossos geomètrics calculant les sevs mesures i iniciant-se en el càlcul de volums.

Cilindre d’alumini

Experiència 7

Data: 5 de febrer de  2009

Curs 08/09

Alumnes: Melani Cugat, Belén Garcia i Júlia Alegre

Cos: Cilindre d’alumini

Material : cilindre d’alumini, calculadora, balança i regle.

Desenvolupament:

Hem posat la balança al centre de la taula i hem pesat el cilindre d’alumini. Després hem mesurat amb el regle l’altura i el radi per poder calcular el volum mitjançant la fòrmula adequada.

Massa: 50 g

Volum: 16,55 cm3

Densitat: 3,021 g/cm3

Tres companys de la classe han portat un pulmó  de corder amb una tràquea.

1-Hem col·locat els pulmons sobre el paper de diari i hem vist la tràquea. Hem desplegat els pulmons i són molt grans i tenen forma de papallona.

2-Hem tallat un anell de la tràquea i és dura i es pot moure el l’os sense trencar-se.

3-Seguim la tràquea fins el lloc on es divideix amb dos bronquis. I sabem que per allí entra l’aire.

4-A un pulmó hi ha l’òbul superior i inferior i el del mig i l’altre només en té dos el superior i l’inferior.

5-Ara farem un tall  longitudinal al  pulmó. Quan hem tallat hem vist el bronquis i bronquiols.

CONCLUSIÓ:

Hem vist un pulmó de corder, hem vist la tràquea, els bronquis i els bronquiols.

Hem pogut observar els petits bronquiols quan hem tallat amb un tall longitudinal. Hem tallat una anella cartilaginosa i hem vist que l’anella cartilaginosa és molt flexible i es pot moure sense trencar-se, hem vist els bronquis i la bifurcació de la tràquea. Amb la lupa binocular els foradets dels bronquis es poden apreciar molt millor.

En resum ha estat una experiència molt bona .

Albert Montesó

Ramon Pagà

Seguint la programació general del curs durant el primer trimestre es treballa el cos humà i més concretament l’aparell circulatori i el respiratori. A més del treball de classe es realitza una pràctica al laboratori per a completar la unitat de programació. La classe està dividida en grups de xiquets i xiquetes i cadascú té al seu abast un cor de porc. Els objectius d’aquesta pràctica són dos:

1. Conèixer i identificar les diferents parts del cor així com les diferents artèries i venes que li arriben i surten

2. Acostumar-se a identificar les parts apreses, no solament a sobre el paper, sinó en un cor real, ja que moltes vegades els dibuixos dels llibres de text dónen una visió diferent de la realitat.

Seguint el pla del centre el dia 17 d’octubre de 2008 vam fer la sortida a l’estació biològica del Canal Vell. Aquesta sortida comprèn diferents apartats o objectius: conèixer el Delta, la seva flora i la seva fauna, les fases d’anellament d’un au, el guariment d’aus ferides, la tortuga autòctona del Delta,…

Recorregut

El recorregut es fa des del col·legi fins a l’estació biològica en bicicleta, fet que permet apreciar millor el paisatge. Anem acompanyats per 2 vehicles i els monitors corresponents.

View Album

Get your own

Anellament

Un servei del que disposa l’Estació Biològica és l’anellament. Mitjançant una xarxa japonesa capturen aus i a continuació els posen una anella a la pota on consten una sèrie de codis que permeten saber el lloc de procedència, captura i els Km i temps del recorregut que ha fet. A mes també els pesen iobserven l’índex de greix de l’animal. Amb totes aquestes dades confeccionen fitxes que serveixen per a l’estudi de la fauna en general, així com la seva migració.

View Album

Get your own

Guariment d’aus

Un dels serveis que ofereix l’estació biològica és el de guariment d’aus. Tota persona que es trobi un ocell ferit el pot portar a aquest centre on personal especialitzat dictaminarà sobre el seu estat i pendrà les mesures necesàries per posar-hi remei. L’objectiu és que aquest ocell torni a la normalitat.

View Album

Get your own

Tortuga autòctona

Un altre dels serveis del’estació biològica és la protecció i implantació de la tortuga autòctona per tot el delta ja que darrerament havia estat desplaçada per altres espècies no autòctones.

View Album

Get your own

Dossier: flora i fauna

L’objectiu d’aquesta sortida, a part de conèixer el delta i el seu medi ambient és treballar mitjançant un dossier la fauna i la flora més representativa del nostre territori.

El dijous 13 vam anar al laboratori per fer la pràctica Mètodes de separació de substàncies. Amb el mestre vam realitzar el montatge amb material divers. Aquesta pràctica té una sèrie d’apartats: el material que consta d’una barra de suport, matràs, alambí, reixeta, bec d’alcohol, etc. Un altre apartat és el desenvolupament on hi consten tots els passos que hem de seguir per realitzar aquesta experiència. Tot això està expresat a la corresponent fitxa així com els diversos apartats que consta: magnetisme, dissolució, filtració i destil·lació.

Agatha Mola Subirats

Magnetisme

Vam agafar el full amb el sulfat de coure,el sofre i el ferro, vam posar les substàncies dins un vas de precipitats i ho vam barrejar.
És una barreja homogènia perquè es veuen els seus components.
Després hem tornat a ficar les substàncies damunt del full i hi hem passat un imant i el ferro s’ha quedat enganxat a l’imant. D’aquesta forma hem pogut separar el ferro del sofre i del sulfat de coure. Aquest mètode s’anomena:MAGNETISME.
Fàtima Falcó Mateo

Dissolució

Vam agafar la resta de la mescla del sulfat de coure i vam fer una dissolució amb aigua per saber que passava i quin color tenia i ens va sortir de color verd perquè vam barrejar el sulfat de coure i el sofre ja que el sulfat de coure és de color blau i el sofre de color groc.

Si no fem aquest mètode no podem filtrar-ho i s’anomena dissolució.

Arlet Armengol Almenar

Filtració

Hem barrejat el sofre i el sulfat de coure, i ho hem intentat separar utilitzant el paper de filtre, hem agafat el vas de precipitats i un embut, a l’embut li hem posat el paper de filtre i hem colat el que hi havia al vas de precipitats. Llavors, com el sofre era més gran que el sulfat de coure i l’aigua, s’ha quedat al paper de filtre. Abans de separar-lo l’aigua era verda i ara com hem separat el sofre s’ha quedat el color blau. Aquest metode s’anomena FILTRACIÓ.

Judit López Calvet

Destil·lació

Hem posat l’aigua i el sulfat de coure en un matràs. Hem escalfat el matràs amb un bec d’alcohol i al cap d’una estona l’aigua s’ha evaporat, ha passat pel colze i després ha arribat al condensador, que allí el vapor d’aigua s’ha tornat a convertir en aigua.

L’alambí té la finalitat de que pot convertir el vapor en aigua.

L’aigua que està al vas de precipitats es de color transparent. El sulfat de coure s’ha quedat dintre el matràs.

Aquest mètode s’anomena DESTIL.LACIÓ i amb això hem completat tota la pràctica de separació de substàncies.

Jordi 5è

El curs 84/85 l’Ajuntament ens va habilitar una sortida a la terrassa que hi ha a l’entrada del cole. Allí vam ubicar una caseta meteorològica amb els aparells adients: termòmetre màxima i mínima, pluviòmetre, baròmetre… Cada curs es delegaven uns alumnes de 8è. Cada dia recollien les dades i les penjaven a un mural per tenir-ne constància. Gràcies a això l’any 1992 ens donen el premi Baldiri Reixach. A partir de llavors, aquesta activitat ha continuat tots els cursos. Però amb la nova llei per la qual 7è i 8è van sortir de l’escola, els encarregats de l’estació van passar a ser els alumnes de 6è. Aquest curs són: Aitor Ben Allouch i Marc Montesó, a part de més alumnes que vulguin col·laborar amb ells.