El dimarts dia 31 de Gener els alumnes de l’Escola Maria Garcia Cabanes de L’Aldea vam visitar L’Auditori Felip Pedrell a Tortosa i vam veure l’obra de teatre “Junts podem”. Vam assistir els cursos 3r,4rt, 5è i 6è. L’obra de teatre ens ha servit per reflexionar molt sobre les persones amb discapacitats.
Hem comprès que encara que algunes persones siguin discapacitades també poden fer una vida normal, potser els costarà una mica més però cada un al seu ritme ho pot aconseguir. A vegades ens preocupem per coses insignificants i no apreciem el valor de moltes persones que estan en cadira de rodes o cegues per a tota la vida i fan coses meravelloses com participar en curses,nedà, treballar,o inclús ajudar a les persones amb els seus consells.
Crec que tenen una gran força interior i es mereixen un gran respecte, creuen en ells mateixos i res els pot aturar encara que siguin discapacitats.
Un dia estàvem a classe i Richard ens va dir que aquella tarda vindria el seu germà, tots ens vam posar molt contents perquè volíem conèixer-lo. A la tarda només arribar a classe vam posar totes les taules en <U> els de 5è ens vam posar asseguts sobre les taules, els de 6è en unes cadires i el de 4t asseguts al terra. Desprès vam posar cinc taules i sobre cada una d’aquestes havia alguna cosa de material , en la primera taula hi havia un estoig en un munt de coses i a l’ultima un paper. El germà de Richard ens va fer una xerrada sobre l’estiu que havien passat a l’Equador i ens va ensenyar cartes a més d’explicar-nos per a què tornàvem a fer la cursa solidària i el motiu de les cinc taules que hi havien .Desprès de la xerrada vam sortir al pati i vam fer uns jocs, va ser una tarda molt divertida, ens ho vam passar pipa.
L’any passat Richard ens va parlar de fer una cursa solidària i ens va explicar què faríem amb aquells diners, els enviaríem a l’Equador per als nens més necessitats.
El divendres 27 de gener, havíem de fer la Cursa Solidària però va ploure i es va suspendre. Llavors, un senyor molt simpàtic que es diu Antonio va vindre des de l’Equador per a contar-nos on destinaríem la recaptació d’aquest any de la nostra cursa. Ens va contar moltes coses sobre com viuen allí, la vegetació, la fauna i la flora… També ens va explicar on aniria la recaptació d’aquest any, el nostre esforç servirà per a construir un centre en el que molts xiquets equatorians ho podrien passar d’allò més bé.
Durant les diferents xerrades que Antonio va fer amb tots els alumnes de l’escola, també va explicar com es feien les cases a l’Equador i les dificultats de viure en un país com aquest.
Finalment la cursa es va dur a terme el dilluns 30 de gener i va estar un èxit.
El passat dilluns 30 de gener vam celebrar la cursa solidària, juntament amb els professors, els pares i els alumnes de l’escola. La cursa consistia en realitzar quantes més voltes millor a un circuit pels voltants del cole. Cada 250 metres hi havia un control que ens posava un segell al carnet solidari. Cadascú havia buscat previament uns patrocinadors (pares, mares, empreses, amics, familiars, professors…). Amb els diners recaptats ajudem a famílies d’Equador i a construir un centre per als nens on puguen jugar, fer teatre, estudiar, aprendre música…
És el segon any que l’escola Maria Garcia Cabanes és solidària amb aquest país, ja que l’any passat vam recollir al voltant de 2100 euros per a ells. Aquest any la quantitat ha estat similar i l’esforç val la pena perquè vam estar uns quants dies per organitzar-ho tot.
Els professors ens van repartir uns papers per escriure els patrocinadors que ens donarien els diners després de córrer la cursa (carnet), a més a classe vam preparar els dorsals amb el lema de la cursa i un dibuix d’una bola del món molt bonic. Dies abans de la cursa els professors ens van avisar que la cursa no era de guanyadors i que tots guanyaríem, per això al dorsal no portàvem número.
Va ser super guai!!!!! Tant de bo i l’any que ve puguem tornar a a fer-la!!!
Maria Ribé Montesó
*Adjuntem un vídeo amb el qual l’escola ha participat en el cinquè premi Federico Major Zaragoza convocat per l’Associació d’Amigues i Amics de la UNESCO de Tortosa.
A classe de medi vam estudiar el tema del animals i el mestre ens va proposar fer una prova en la qual mirem què té un dels animals: el peix. El dimecres 18 de gener vam anar al laboratori a fer l’experiència.
Quan va arribar l’hora vam agafar les nostres coses i ens vam dirigir cap al laboratori i ens va explicar què faríem amb el peix. El mestre ens va donar una safata per a cada parella en la que vam deixar el peix. També ens va donar una lupa per a cada parella i ens va dir que observàrem el peix. Ens va dictar un conjunt de preguntes per a contestar a la llibreta. Les preguntes parlaven del peix, per això, vam contestar-les observant al peix. El mestre ens va donar uns punxons que teníem que fer-los entrar per la boca i fer-los sortir per la fenedura branquial. Vam mirar les brànquies.
En Sergi, va portar una orada gran; el mestre ens va dir que contéssim les seves brànquies, en tenia vuit. Després ens va dir que miréssim les aletes del peix. Hi havia de molts tipus:
- l’aleta dorsal: està situada a l’esquena del peix i serveix per a avançar.
-l’aleta caudal: és la cua del peix i serveix per a moure’s.
-l’aleta anal: està baix de l’aleta caudal i es fa servir de timó.
-l’aleta abdominal: està baix de les altes pectorals i serveix com a radar.
-l’aleta la pectoral: estan al pit i serveixen per a equilibrar-se.
Finalment, ho vam recollir tot i vam tornar a classe.
A mi m’ha agradat perquè varia el ritme continu de la classe i perquè hem après coses que no sabíem. Tot i així ha hagut gent que ho ha trobat fastigós perquè li feia cosa tocar el peix.
El dimarts 16 de gener va venir a fer-nos una visita a cinquè i sisè una xica que es deia Carla. Va venir a explicar-nos coses sobre la violència de gènere i ens va fer una petita xerrada i desprès ens va ensenyar un curtmetratge. El curtmetratge tractava d’un nen que es deia Agustín. La seva mestra els diu que han de fer un dibuix sobre la família i ell el fa però a tots els dibuixos la mare sortia plorant. La seva mare tenia un bebè a la panxa i Agustín no volia que el seu germà veiés el que veu ell, que el seu pare fa plorar sempre a la seva mare. La història acaba en que degut als maltractaments de son pare a la seva mare, Agustín perd al germanet.
En acabar, alguns li vam fer preguntes sobre el tema i el dilluns li hem de lliurar als nostres tutors un dibuix sobre la violència de gènere.
Aquí deixem alguns dels treballs per a que pugueu veure’ls.
Quan arriba el desembre, tots sentim alguna cosa diferent en el nostre cor perquè arriben les festes nadalenques. El Nadal, és una festa que normalment es celebra amb la família, amics i amb les persones estimades.
A la nostra escola també el celebrem decorant les aules, els passadissos… A la classe de 5è hem fet un arbre de Nadal amb unes boles de diferents colors. Per a les finestres, hem fet grèvols amb cartolina i amb cotó fluix, també hem fet copets de neu. A dalt, al sostre de la classe, hem penjat estels de colors daurat i platejat. El col•legi està molt elegant amb tots els treballs elaborats pels diferents alumnes del centre.
El dia 22 de desembre, vam fer el festival de Nadal al poliesportiu de l’escola. Van participar tots els xiquetes i xiquetes del centre, vam cantar, ballar i tocar algun instrument musical. Cada curs va fer una actuació i la veritat és que tots els nens i nenes de l’escola ho van fer perfecte.
Així acabàvem el primer trimestre d’aquest curs, finalitzant l’any 2011 i esperant el començament del següent.
Un bon dia estàvem a classe de Medi i parlant dels animals a Richard se li va acudir la brillant idea de posar un aquari amb tortugues. Tots vam estar d’acord amb la seva idea i tot va anar rodat. Un matí després d’Anglès vam arribar a la classe i ens vam trobar l’aquari de les tortugues muntat i amb la tortuga de Richard a dintre, tots la vam anar a veure. Més tard com no sabíem quin nom ficar-li, vam fer un sorteig i el nom elegit va ser Federica, era el nom que tenia abans.
Jo li vaig preguntar si podia portar les meves tortugues i em va dir que d’acord, a la tarda d’aquell mateix dia ja les havia portat.En muntar dalt tots les van veure i deien que eren molt boniques. També les vam batejar, es diuen Pepa i Pepito.
Per dur a terme el seu manteniment a Richard se li va acudir que ja que estàvem en grups, cada mes ho faria un grup i així ho vam fer. L’aquari es gran, espaiós, hi ha com una plateta on hi ha pedretes i prenen el sol i amb unes pedres es comuniquen de dalt a baix, tirant-se o escalant.
La Castanyada a la nostra classe va estar d’allò més bé. Al matí a primera hora ens vam posar els davantals i vam començar a preparar tots els ingredients necessaris per a fer el nostres panellets. Una vegada estaven tots els ingredients ben barrejats vam fer boletes i les vam dur al laboratori per a guardar-los fins la tarda.
Per la tarda vam fer un festival en el qual vam participar tots els nens i nenes de l’escola. Nosaltres vam fer una dansa i després algunes de nosaltres vam fer un ball. Després del festival vam sortir al pati a menjar els panellets que havíem preparat pel matí i com no, castanyes.
Atesa la delicada situació social que estem vivint al poble, el claustre de professors vol transmetre el seu suport i recolzament a totes les famílies afectades.
Des de l’escola aprofitem les dates nadalenques per sensibilitzar a tota la comunitat educativa i transmetre els valors propis d’aquestes festes.
