Musicae

Tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa que tan sols fa fum,

que m’explica contes de naus perdudes
enmig de les ones.

Que estima sols als peixos, aigües,
doncs ha viscut sempre entre barques, platges.
Encara és ara un brau mariner.

1. Quan ell deixa el port
inflades les veles per llançar-se a la mar.
Diu Adéu als peixos, no temeu
ja sabeu que jo no us podré fer mai cap mal.
I si em seguiu podreu cantar
tot seguint el ritme de les ones del mar.

Tinc un avi…

2. Quan la barca descansa surant en les aigües,
per on ha lliscat, l’avi es tomba a proa cara el cel
pensant llarga estona en tot el que ha viscut.
És feliç somiant que està en un món
on tot és senzill com les coses de la mar.

Tinc un avi…

Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s’avurria molt
i sortia a jugar

Hi havia un nen petit
que se l’estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure món
travessant el mar.

Puff era un drac…

Quan hi havia tempesta
s’ho arreglaven molt bé,
enfilant-se a la cua d’en Puff
vigilava el vent.
Nobles reis i prínceps
s’inclinaven al seu pas
i quan Puff els va fer un crit
els pirates van callar.

Puff era un drac…

Els dracs viuen per sempre
però els nens es fan grans,
i van conèixer altres jocs
que li van agradar tant,
que una nit molt gris i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d’aquell drac
es van acabar.

Puff era un drac…

Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar,
semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar
i poc a poc, molt lentament,
se’n tornà al fons del mar.

Puff era un drac…

1. Ens ho diu la història d’un vell poble,

que hi habitava un monstre fa molts anys,

diuen que treia foc per les orelles

i per la boca, pel nas i pels queixals.

És el mon, mon,

el monstre de Banyoles

que men, men, men,

que menjava persones,

oh, i tant!

És el mon, mon,

el monstre de Banyoles,

una per dia sense

fer terrabastall.

2. Com veureu, tenia tanta gana

que s’empassava els bous de tres en tres

i els cavallers, que amb ell volien brega,

se’ls endrapava com qui no menja res.

És el mon, mon, …

3. I la gent de tota la contrada

un tracte, amb gràcia, amb ell varen signar,

donant-li cols, patates i albergínies

perquè aquell monstre es tornés vegetarià.

És el mon, mon, …