Promoció 2000-09

View Album

Get your own

Podeu veure tota la informació i un vídeo en aquesta adreça:

http://blocs.xtec.cat/mar97/2007/11/08/visitem-el-museu-dhistoria-de-catalunya/

Per saber més dels insectes. Aquí va un vídeo que parla de la gran varietat i quantitat d’espècies que hi ha de formigues.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Hem trobat aquesta notícia al Periódico de Catalunya, i com que estem treballant els animals ens ha semblat interessant de posar-la en el nostre bloc :

1. • Trobada una pinça de 46 centímetres d’un antic aràcnid marí gegant
2. • El vestigi suggereix que els artròpodes terrestres eren més grans del que es creia

Entre les imatges paoroses que va produir el cinema fantàstic de l’època de la guerra freda i el terror nuclear, l’atac d’aràcnids gegants és una de les més recurrents. En la ficció, aquelles criatures monstruoses i poc amigables solien ser producte d’alguna mutació causada per un accident atòmic, però bé prou que podrien haver estat els descendents d’uns artròpodes descomunals que sí que van existir en un passat remot. Un fòssil descobert a Alemanya i analitzat per científics de la Universitat de Bristol aporta la prova que permet assegurar que fa 390 milions d’anys hi havia escorpins marins de dos metres i mig.

Un escorpí gegant a la portada d’una revista de còmics dels anys 70.

El vestigi –la troballa del qual en una pedrera pròxima a la ciutat de Prüm (al costat de la frontera belga) ha estat publicada a la revista de la Royal Society Biology Letters– serà suficient per alimentar els malsons de les persones amb aracnofòbia. Es tracta d’una pinça fossilitzada de 46 centímetres de llarg que va pertànyer a un Jaekelopterus rhenaniae, un euriptèrid o escorpí de mar, de 250 centímetres i 180 quilos de pes. Com que els euriptèrids, que van viure fa entre 460 i 225 milions d’anys, són els ancestres extingits dels escorpins i, possiblement, de tots els aràcnids, els científics consideren que és molt possible que els artròpodes terrestres tinguessin en algun moment una mida molt més gran del que ens havíem imaginat.

REALITAT I FICCIÓ. A l’esquerra, una il.lustració facilitada per la Universitat de Bristol per mostrar la grandària que podia arribar a tenir l’exemplar d’euriptèrid del qual s’ha trobat una pinça a Alemanya

INSECTES MONSTRUOSOS
“Sabíem des de feia un temps, gràcies als fòssils, que hi havia centpeus monstruosos, escorpins de gran talla, escarabats colossals i libèl.lules enormes, però mai havíem pensat en les dimensions que podien arribar a tenir algunes d’aquestes bèsties fa milions d’anys”, va assenyalar un dels descobridors del fòssil, el professor Simon Braddy, del departament de Ciències de la Terra de la Universitat de Bristol. “La pinça va ser descoberta pel meu col.lega alemany Markus Poschmann fa uns anys –va explicar Braddy a la BBC–. Ell va contactar amb mi i em va enviar una foto del fòssil. Quan en vaig veure la mida, vaig quedar molt sorprès i vaig pensar: ‘Això pertany a un monstre’”.
En la comunitat científica no hi ha unanimitat respecte als artròpodes gegants. Alguns geòlegs defensen que devien la seva enorme talla a un elevat índex d’oxigen a l’atmosfera; altres pensen, en canvi, que van evolucionar en paral.lel amb la seva principal presa, els primers peixos amb closca. Pel professor Braddy, “no existeix una explicació simple, però sí que hi ha bones raons per pensar que si aquelles criatures eren grans era més aviat perquè llavors no havien de rivalitzar amb els vertebrats”.

Entreu dintre de l’enciclopèdia de la Naturalesa. Per accedir us cal el nom d’usuari i contrasenya del vostre correu electrònic.
Aneu a l’apartat d’animals i mireu tota la informació que vulgueu. Hi ha fins i tot vídeos molt macos.

L’Eloy, des del Bloc de Cinquè del Pau Casals ens ha nominat com a bloc solidari per compartir informació.

Què és això? De fet és una “meme” o cadena en la qual es van escollint els blocs que són més solidaris. Blocaires que comparteixen les seves idees i opinions, o que simplement ens ensenyen tot el que saben i ho fan una forma totalment altruista, generosa i voluntària, simplement pel plaer de compartir.

Com a tota cadena, aquesta també té les seves normes. Cal nominar altres set blocs solidaris i enviar un missatge als seus autors/es. Aquests han d’enviar a la vegada aquest premi a set bloggers que triïn, fer un post i posar la imatge del Bloc solidari.

Hem pensat de nominar als blocs de la nostra escola:

Mar de Música, Mar d’Educació Física, Sea of English, Bloc de segon, Bloc de sisè, Bloc de P4 i el Bloc de Cicle Mitjà.

Us convidem a visitar-los.

Per fer un repàs general i amb detalls dels animals vertebrats.

Què són? Com es classifiquen els animals vertebrats: mamífers, aus, peixos… Les parts del cos d’una mamífer i les d’una au? Les classes de mamífers i aus. Els marsupials. Com és el bec de les aus i la metamorfosi de la granota.

Hem realitzat un treball resum del tema 1 de Naturals: Els Éssers Vius.

Arreu de Catalunya bufa el vent.

Quan parlem de l’Empordà no ens podem estar d’anomenar la Tramuntana, vent del nord que devalla muntanyes, un vent estimat i odiat pels seus habitants. Prou coneguda és la frase “estar tocat per la Tramuntana”. Potser hi té a veure alguna cosa en les obres de Dalí, Josep Pla, Lluís Llach i tants altres que podríem nomenar.

En el delta de l’Ebre hi bufa el Mestral, vent del nord-oest que no té tanta fama com la Tramuntana però que acostuma a bufar els mateixos dies i quasi amb tanta força com ella. Quan ve carregat d’humitat de l’Atlàntic ens porta nevades a la cara nord del Pirineu. Bo per omplir d’aigua els embassaments de les capçaleres dels rius.

El vent de Garbí, que ve del sud-oest, bufa al llarg de la costa, ens refresca a l’estiu, infla les veles i ens porta a port. Es lleva al matí i a les nou se’n va a dormir

El Llevant, vent de l’est, ens aporta humitat i pluja sobre tot a la primavera i a la tardor.

El Ponent, vent que ve d’allà on es pon el sol, l’oest.És un vent sec i calent que fa pujar els termòmetres i resseca l’ambient.

El Migjorn vent del sud, vent càlid i una mica humit, en dóna sensació de xafogor.

El Gregal vent del nord-est, també fort com la seva amiga Tramuntana, fred i humit. No ens podem refiar d’ell pot jugar males passades.

El Xaloc, vent del sud-est, càlid ,humit i potser el menys conegut.
Alguns d’aquest vents canvien de nom segons la població, però són els mateixos .

Podem sentir Llebeig en lloc de Garbí, Llebetjada, ventada forta del sud-oest. Llebetjol quan és una brisa suau.

Cerç en lloc de Mestral , cerçada quan és fort, cercinyol, molt suau.

Terral, vent de terra

En algunes poblacions, on hi bufa molt el vent hi ha pagesos que són capaços de distingir fins a vint-i-quatre vents diferents, però no us els anomenem perquè amb els que hi ha aquí en teniu prou i ja els podeu aplicar a les vostres prediccions meteorològiques.