L’Apol·lo 11:

Per Bader Kabbou i Yurlady Caranza Jara

L’ Apol·lo 11 (1969) fou el vol que portà l’home a petjar per primera vegada el sòl lunar. S’inicià al Cap Kennedy, com tots els altres, a les 15 h 32 m GMT del dia 16 de juliol. Els astronautes foren Neil Armstrong (comandant del vol i únic civil), Edwin E. Aldrin i Michael Collins. Ja en òrbita al voltant de la Lluna,Anstrong i Aldrin passaren al mòdul lunar, i Collins restà al mòdul de comandament. L’aterratge a la Lluna del mòdul lunar tingué lloc una estona després, a les 20 h 17 m 40 s GMT del dia 20. A les 02 h 56 m GMT del dia 21, Amstrong petjà la Lluna. Sobre la superfície lunar foren col-locades una bandera dels EUA i una placa commemorativa, diversos aparells, també foren recollides mostres del sòl. Totes les operacions foren televisades a la Terra . En iniciar-se el retorn, la base portadora del motor de descens serví de plataforma de llançament del mòdul lunar. El mòdul de servei inpulsà el de comandament vers la Terra, i abans d’arribar-hi , se’n separà. La durada total del viatje fou de prop de 9 dies.

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/p0nrNIionYE” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/Yt9qGigUCBQ” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/126dbmUmTLM” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

La tripulació:

Tres van ser els homes que van aconseguir arribar a la Lluna: Neil Armstrong, Edwin Aldrin i Michael Collins.

Neil Armstrong: el primer humà a la Lluna.

Per Nicolás Velásquez García

Armstrong (1930) és un exemple de vocació des de molt jove: als 15 anys va començar a fer classes d’aviació. Va estudiar enginyeria aeronàutica, però va interrompre la carrera per fer-se aviador en la guerra de Corea.

El 1955 va ingressar a la NASA com a pilot de proves d’alta velocitat. Va ser un dels dotze encarregats de provar l’X-15, avió capaç d’aconseguir velociats supersòniques i grans altures. Això li va donar l’experiència necessària per fer-se astrounata el 1962. Va participar en diverses missions abans de ser el primer home la Lluna. A Més del famós “Un petit pas per a l’home, però un pas de gegant per a la humanitat”,durant el viatge va dir una altra frase que també es va fer famosa. Mentre pujava al mòdul per tornar a la terra. Va dir: Bona sort, senyor Gorski”. Ningú no va saber a qui es referia, i hi va haver tota mena de rumors sobre el seu “missatge secret”. Armstong no va voler donar explicacions fins 26 anys més tard: el misteriós senyor Gorski era el seu vei d’infancia. Un dia, Armstrong va veure Gorski discutint amb la seva dona, i ella tota assenyalant Armstrong va dir: “Ho faré quan aquest nen camini per la lluna!”.

Edwin Aldrin: el primer humà a la Lluna a fer-hi …

Per Daniel Martin Encinar

Edwin Aldrin: Astronauta nord-americà (1930). Juntament amb Neil Armstong formà part del primer equip que amb l’Apol·lo 11 arribà a la superfície lunar. Fill d’aviador, estudià a West Point, fou aviador de combat a Corea i astronauta des del 1963.

Pot dir-se que Aldrin estava predestinat al seu viatge més important: la seva mare es deia Moon [Lluna en anglès]. Buzz, com es coneix Aldrin, ja era una de les figures més importants del projecte Gemini: va col·laborar en l’acoblament de dues naus en òrbita. Després de la missió lunar, mentre els seus companys s´allunyaven de la vida pública, Aldrin va dedicar-se a fer comferències, concedir entrevistes, i fins i tot va publicar dos llibres sobre les seves experiències. També va ser assessor en el disseny del transbordador espacial.

Com a anècdota comenta que si bé només va ser la segona persona a trepitjar la Lluna, sí que va ser el primer a fer-hi pipí.

Buzz Lightyear: l’homenatge de Disney a Aldrin:

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/brH-I7zM1co” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

Qui va ser Michael Collins?

Per Hafida Sayadi

Michael Collins va ser un astronauta nord-americà. De família de militars, estudià a West Point i exercí com a pilot de proves en la força aèria. Actuà en el programa Gemini i posteriorment pilotà el modul de comandament de l’Apol·lo 11 que portà els primers homes a la Lluna.