Hem buscat a internet diferents fotos del riu Llobregat a la seva part alta i i aquesta és la nostra selecció.
-
Articles recents
Comentaris recents
Arxius
Categories
Meta
Hem buscat a internet diferents fotos del riu Llobregat a la seva part alta i i aquesta és la nostra selecció.
Entre tots els alumnes de cinquè i sisè vam elaborar la següent enquesta i la vam passar a 20 persones, entre les que hi havia gent de diferents edats, tant homes com dones.
ENQUESTA PROJECTE LLOBREGAT
1.Alguna vegada t’has banyat al riu Llobregat? Si No No se’n recorda
2.Has anat mai a pescar al pantà? Sovint Alguna vegada Mai
3.Has nedat al pantà? Sovint Alguna vegada Mai
4.Has visitat mai la presa? Si No
5.On va a parar l’aigua un cop depurada?
6.Saps on va l’aigua que llancem per l’aigüera o el wc?
7.Saps on neix el riu Llobregat? Si No
On?
8.Gastes molta aigua a casa teva? Molta Poca
Amb que la gastes?
9.Com podríem estalviar aigua?
10.Veus aigua de l’aixeta o la compres? Perquè?
11.Per què serveix una depuradora?
Els resultats han estat els següents:
PRIMERA PREGUNTA : La meitat dels entrevistats s’hi ha banyat.
SEGONA PREGUNTA : 9 persones hi ha anat a pescar alguna vegada.
TERCERA PREGUNTA: 11 persones no hi ha nedat mai i 1 ho ha fet sovint.
QUARTA PREGUNTA: 17 persones l’han visitada.
CINQUENA PREGUNTA: 12 persones han contestat al riu, 3 no ho sabien i 4 al consum humà.
SISENA PREGUNTA:13 persones a la depuradora, 1 no ho sabia, 1 a la fosa sèptica, 3 a la claveguera, 1 al riu i 1 no contesta.
SETENA PREGUNTA: 18 entrevistats ho sabien .
VUITENA PREGUNTA:2 persones molta, 3 normal i 15 poques. La gasten en dutxar-se, netejar i menjar, 3 en regar plantes.
NOVENA PREGUNTA: 14 persones creuen que no llençant-la i 3 posant atomitzadors a les aixetes, 2 no ho saben i 1 recollint l’aigua de pluja per regar.
DESENA PREGUNTA: 8 persones la compren, 5 la veuen de l’aixeta, 3 de la font i 4 dels dos llocs.
ONZENA PREGUNTA: 19 entrevistats per netejar l’aigua, 1 no ho sap.
Els de cinquè i sisè de l’escola Sant Salvador hem anat a estudiar el riu.
Durant tot el matí hem estat observant com és el riu, quina vegetació i quins animals hi ha al seu voltant.
Ens hem ficat al riu amb unes botes de goma que ens arribaven fins a les cuixes i hem recollit mostres d’aigua, hem mesurat el riu, l’amplada i la fondària. A la tarda al laboratori de l’escola hem estat observat els animals recollits al matí i ens han servit de biondicadors per saber la salut de l’aigua. Ens ha sortit que era excel·lent.
Un altre dia a la tarda, al laboratori de l’escola hem analitzat l’aigua i aquests són els resultats que hem obtingut.
Si voleu veure bé els resultats cliqueu sobre els fulls.
A les colònies també vam fer una excursió al riu per analitzar el seu curs alt.
Un grup va anar pel camí turístic fins a les fonts del Llobregat (390 escales), un altre grup va anar per el camí ral i ens vam trobar a l’hora de dinar.
A més a més, a mig camí ens vam posar les botes d’aigua i vam entrar al riu Llobregat per analitzar-lo.
Vam fer un anàlisi de l’aigua al naixement del riu Llobregat (Castellar de N’Hug.)
L’aigua estava molt més transparent que a Molins de Rei, era inodora i no tenia gens d’escuma.
L’amplada del riu era de 4 metres i la fondària mitjana de 35 centímetres, la velocitat de l’aigua era de 0’46m/s i ens va semblar estrany perquè era més lenta que l’aigua del curs baix, això va ser perquè el pal que fèiem servir per mesurar es quedava encallat a les pedres, hi havia canvis de corrent i petites piscines que el paraven.
A Castellar de N’Hug, vam trobar molts vegetals diferents. Arbres com: l’Arç blanc, l’avellaner, el pollancre i el roure. D’arbustos vam trobar: boix, argelaga i l’esbarzer. Vam trobar dues lianes: heura i vidalba. I d’herbes: ortiga, maduixera, orella d’ós,xicoia i herba fetgera. I per ultim, altres tipus com: el romaní i la farigola.
Els propis de la vegetació de ribera són: l’arç blanc, l’avellaner i el pollancre.
El bosc de ribera era dens (6 punts) i esclarissat(4 punts), tenia camps agrícoles (3 punts), la connectivitat era total(4 punts) i la continuïtat era total en tot el camp (2 punts). Sumant tots els punts ens dóna que la qualitat era alta (9-12 punts).
A Castellar de N`hug vam entrar al riu per mirar els macroinvertebrats que hi havia i vam trobar: una sangonera,un efemeropter,una planaria,una ancylus…i sumant l index biologic ens va donar que la qualitat de l’aigua era bona.
A Castellar de N´Hug la diferencia d’impactes antròpics comparada amb la de Molins de Rei és molt gran.
A Castellar de N’Hug nomes hi havia 2 coses un pont romànic i una pista forestal.
I en relació a les deixalles, comparant el curs alt (Castellar de N’Hug )i el curs baix (Molins de Rei) hi havia més brossa al curs baix (Molins de Rei).
Al tram de Castellar de N’Hug nomes hi havia duess llaunes i una ampolla d’aigua.
En general, la qualitat del riu al seu curs alt és molt bona.
Un dia la Clara va portar una noticia i de aquí va sortir la idea de fer una excursió al curs baix del nostre riu. Hi vam anar amb les les nostres bicicletes i vam anar al riu, a inspeccionar l’aigua del tram de riu, vam mirar l’aigua, vam mirar els macroinvertebrats, vam mirar com estava el bosc de ribera, i vam mirar l’impacte antròpic.
Vam fer un estudi de l’estat de l’aigua del riu Llobregat a l’alçada de Molins de Rei. Vam obtenir aquests resultats, l’aigua del curs baix és de color marronós i grisós, l’aigua és inodora però fa una mica d’olor a terra. És una aigua que no té gens d’espuma. És una mica tèrbola, i està a 13Cº . L’amplada mitjana del riu és de 28m i la fondària mitjana és d’1m. No hi ha gens d’ombra sobre el riu, hi trobem còdols , graves,llims i argiles.
Les plantes que vam trobar al bosc de ribera van ser: arbres, arbustos, lianes i herbes. Els arbres que hi havia eren: om, figuera, freixe i àlber. Els arbustos que hi havia eren ginesta, jonc boval, arç blanc i canyes de sant Joan. La liana que hi havia era un esbarzer. Les herbes són l’espiga, la rebenissa groga, els cards,els trèvols i l’herba donzella.
Quan vam observar el bosc de ribera vam veure que hi havia canyar i herbes no hi havia connectivitat entre el bosc de ribera i el riu, per això vam obtenir que la qualitat del bosc de ribera és baixa.
Vam buscar animals macroinvertebrats per saber si l’aigua del curs baix del riu Llobregat tenia bona qualitat, i vam trobar entre d’altres: cuc de sang, fisas, frigaria… i altres tipus de macroinvertebrats supervivents. Sumant l’índex biològic de cada animal podem concloure que l’estat actual de l’aigua del curs baix del riu Llobregat és pèssima.
Quan vam anar al riu Llobregat vam notar un fort impacte antròpic .
Hi havia l’autopista, la via del tren, tubs de gas, torres elèctriques, construccions, camí de terra i deixalles. A més, vam veure que la vora del riu està perforada per col·locar els tubs de gas.
El riu Llobregat té massa impactes antròpics i no s’hi poden cultivar horts o camps agrícoles, i això fa que sigui més pobre.
Aquell dia els nens i nenes de quart de l’escola La Sínia vam aprofitar l’excursió al riu per a recollir brossa. Vam trobar: una bossa de carbó, una forquilla, compreses d’orina, roba, papers, ampolles d’aigua, llaunes, tela, un ninot de playmobil…
Amb la brossa que vam trobar vam fer una exposició que representava un riu amb peixos morts.
Tot aquest treball ens ha servit també per arribar a la conclusió que no hem de tirar brossa al riu i així millorarem la qualitat del nostre riu.
En aquest mapa, hi hem posat els principals afluents del Llobregat, alguns pobles del Bages i les principals serralades.

Hem estat treballant el relleu ( serres, serralades i pics ) i els rius del Berguedà (tots afluents del Llobregat o del Cardener que també és afluent del Llobregat ).
Aquests són els mapes que hem fet. Si cliqueu sobre els mapes se us faran grans.
Per entendre una mica més com és que hi ha fonts, n’hem “fabricat” una de petitona. Us ensenyem com va anar.
El passat divendres dia 10 de febrer, vam anar de visita a la presa de la Baells. Ens van explicar el procés de construcció de la presa i les diferents funcions de l’embassament, principalment l’abastiment d’aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana, així com garantir els regs i aprofitaments industrials.
La presa també és molt important per regular el cabdal de l’aigua en una riuada, ja que així es poden protegir les persones i els bens situats aigua avall. Aquesta funció es va posar de manifest d’una manera molt especial durant la gran riuada del novembre de 1982. El cabal màxim d’entrada el dia 7 de novembre va ser de 1.256 m3/seg (quantitat d’aigua que sol portar el riu Ebre) i la sortida gràcies a la presa només va ser de 813 m3/seg. Això va fer que els efectes destructius de l’aigua fossin menys importants que si no hi hagues hagut l’embassament.