Morfologia del substantiu: gènere i nombre
15 12 2011Categories : Morfologia, Recursos Català
Són masculins:
els afores, un escafandre, el marge, un anell, els espinacs, un orde religiós, un avantatge, un estratagema, el pebre, el compte, el front, el pendent, el corrent, un full (de paper), el senyal
el costum, un interviu, els tèrmits, el deute, el llegum, un titella, el dubte, el lleixiu, un bacteri
Són femenins:
una amargor, una anàlisi, la nespra, la claror, una àgape, les postres, una esplendor, una àncora, la síncope, una olor, la marató, la síndrome, la remor, una aroma, la sida, la resplendor, la cercavila, la vodka, la suor, la dent, una allau
Hi ha alguns mots que admeten tant el masculí com el femení, com ara:
el mar / la mar
un art / una art
el vessant / la vessant
Hi ha substantius que tenen significats diferents segons el gènere:
el canal (via d’aigua) la canal (conducte, canonada)
un editorial (article) una editorial (empresa)
el fi (objectiu, finalitat) la fi (acabament)
el llum (aparell) la llum (claror, corrent elèctric)
un ordre (contrari de desordre) una ordre (manament)
el planeta (astre) la planeta (destí)
el son (dormida) la son (ganes de dormir)
el terra (sòl, paviment) la Terra
el clau (de clavar) la clau (d’obrir portes)
el còlera (epidèmia) la còlera (ràbia)
el pols (batec) la pols (partícules)
el pudor (modèstia) la pudor (mala olor)
el vall (excavació) la vall (entre dues muntanyes)

I RECORDA….SOLUCIONARI:
1) el clau (de clavar), els espinacs, la pudor/el llexiu, a+el= al front, un remarcable editorial (article), el senyal, el pols (batec), un son (dormida), elpendent, a+els= als afores, el llum (aparell), el costum/les postres.
2) SÓN SUBSTANTIUS MASCULINS: un anell, un bacteri un colera (maltia infecciosa), un fred, un interviu (entrevista), un marge, un ordre(contrari de desordre), un ordre (de reliogiosos),un pebre, un pendent, un terra (sòl, paviment), un titella, un vall (excavació). SÓN SUBSTANTIUS FEMENINS: una allau, una àncora, una còlea (irritació violenta), una marató, una nespra, una ordre (manament), una terra (substància), una vall (depressió entre muntanyes).
3) cabra-boc, mestressa-amo, euga/egua-cavall, hereu (fill gran)-pubilla, mosso-criada, ovella-marrà, institutor-institutriu, ase-somera, muller-marit, tia-oncle, gendre-nora (o jove).