LLuïsa Gràcia: Llengua i immigració

La influència de la primera llengua en l’adquisició del català com a segona llengua

Aquest és el subtítol del llibre Llengua i immigració, que acaba de publicar la professora de la Universitat de Girona Lluïsa Gràcia a Eumo Editorial. De fet, podríem afirmar que és un llibre resum (millorat amb la recerca posterior a la seva publicació) dels llibres de la col·lecció Llengua, immigració i ensenyament del català, que ha anat editant la Generalitat de Catalunya.

Amb aquest llibre, a més d’una informació socociolingüística bàsica sobre aquestes llengües, podreu trobar les dificultats que poden tenir, a l’hora d’aprendre la nostra llengua, els parlants de l’amazic, de l’àrab, del fula, del mandinga, del panjabi, del romanès, del soninké, del tagal, de l’ucraïnès, del wòlof, del xinès (mandarí).

Sens dubte, un exemple de com la recerca lingüística (i sociolingüística) del nostre país és capdavantera a nivell internacional en molts aspectes (que jo sàpiga no existeix un material similar en llengües “tan importants” com, per exemple, l’espanyol…).

El curs 2000-2001, arran d’un conveni de col·laboració entre el, aleshores, Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona, s’inicia el projecte “Llengua, immigració i ensenyament del català”, coordinat per la professora de la Universitat de Girona Lluïsa Gràcia. El projecte tenia una finalitat molt clara: havia de servir als docents catalans per apropar-se a les llengües que parlen alguns dels seus estudiants i per poder identificar les dificultats (o les facilitats) en el procés d’adquisició de la llengua catalana a causa de la influència de la seva primera llengua.

El resultat d’aquesta col·laboració que, en els anys darrers, ha continuat el Departament d’Educació, ha estat la publicació de deu llibres: el primer és d’introducció a la diversitat lingüística, a l’adquisició de segones llengües, al tema de l’escola, la llengua i la immigració a Catalunya, i a la didàctica de segones llengües; i la resta són dedicats a llengües en concret, o a grups de llengües relativament properes: àrab, xinès mandarí, soninké i mandinga, amazic, fula i wòlof, panjabi, romanès, ucraïnès i tagal. Els podeu trobar actualment a la pàgina web del Gabinet d’Assessorament Lingüístic per a la Immigració de la Universitat de Girona. El curs 2009-2010 es publicaran, per part del Departament d’Educació, els llibres que fan referència al búlgar, a l’hindi-urdú, al quítxua i al rus.

El material que us presentem en aquest llibre vol ser, precisament, un resum, pensat específicament per al professorat, d’aquells deu primers llibres i de la recerca posterior que ha dut a terme el Gabinet d’Assessorament Lingüístic per a la Immigració (GALI) de la Universitatde Girona, i, per tant, fa referència a les onze llengües que hem citat en primer lloc. En aquest sentit, cal destacar que aquest llibre també és producte del gran interès que ha despertat aquesta col·lecció entre, en general, els professionals de la llengua a persones nouvingudes i, en particular, entre els assessors de llengua, interculturalitat i cohesió social del Departament d’Educació (especialment Antònia Burguesa i Maria Torras, que n’han fet una àmplia difusió). Posteriorment, es publicarà un material didàctic vinculat als continguts d’aquests llibres.

Pel que fa al llibre que teniu a mans consta d’uns temes introductoris, d’una primera part que analitza alguns dels factors lingüístics que intervenen, en general, en l’adquisició d’una segona llengua i d’una segona part, on es presenten algunes de les principals dificultats lingüístiques dels aprenents de català L2 (segona llengua).

A la introducció es fa una aproximació a la realitat sociolingüística de les diverses llengües, ja que pensem que per fer una bona acollida a l’alumnat nouvingut i per fer una autèntica educació intercultural per al conjunt de l’alumnat és necessari que el professorat disposi d’una mínima informació sobre les llengües i les cultures d’origen d’alguns dels seus estudiants. Per completar la informació també hi trobareu mapes lingüístics de cadascuna de les llengües (de les zones on és llengua pròpia i de les zones on és llengua oficial), generats amb el programa Mapes Vius, un recurs que forma part de la pagina web de Linguamón-Casa de les Llengües. També hi trobareu algunes reflexions sobre l’escriptura i sobre els sistemes d’escriptura d’algunes de les llengües comentades en el llibre (ucraïnès, amazic, àrab, panjabi, xinès).

La primera part se centra a analitzar quins són els mecanismes universals que intervenen en l’adquisició d’una segona llengua, i com incideix en aquest aprenentatge tant la primera com la segona llengua.

A la segona part, es presenten algunes de les principals dificultats lingüístiques dels aprenents de català L2. D’entrada, hi trobareu les dificultats comunes a tots els aprenents del català en els primers estadis (estratègies universals i L2) i, en segon lloc, les dificultats no comunes a tots els aprenents de català relacionades amb la influència de la primera llengua. En ambdós casos la informació s’estructura a partir de fenòmens relacionats amb la fonologia i la fonètica (estructura sil·làbica, vocals mitjanes, vibrants i bategants, distinció entre oclusives i fricatives sordes i sonores, consonants palatals…), i la morfosintaxi (flexió nominal i verbal, articles, adjectius i pronoms, preposicions, verbs, ordre dels elements, nexes…).

I, en darrer terme, la professora Lluïsa Gràcia ens fa un seguit de reflexions finals sobre l’ensenyament d’una L2 que, de ben segur, serviran, sota una aparent senzillesa d’exposició, per millorar la pràctica docent.

Pere Mayans

Deixa un comentari