Lectures d’estiu estiu

http://elmon.cat/noticia/167246/lectures-destiu-estiu#.V6Ncy4zRp-F.twitter

per Xènia Bussé03/08/2016

Com en les llistes dels bons propòsits que, qui més qui menys, escriu en un paper a les envistes de qualsevol 1 de gener, quan comencen les vacances assolellades, ens fem una llista mental del que hem de llegir durant l’estiu, «sí o sí». Hi ha gent que fins i tot col.loca els volums en una pila, els fa una foto i la pengen a les xarxes… com si aquest atac de sinceritat els ajudés a complir el seu objectiu. Tots sabem què és el plaer d’un llibre volgut i esperat els darrers mesos i comptar, durant les vacances, amb l’ombra d’un pi amic, hi hagi les formigues que hi hagi. Però passa, de vegades, que l’ombra del pi es fa esperar perquè ens queden quatre coses per acabar de la feina i «més val matar-ho la primera setmana d’agost, que si no..» . I anem allargant el moment de posar-nos-hi. Buscant excuses? Cada vespre, la pila de «llibres de l’estiu» a la tauleta de nit sembla fer-se cada cop més grossa i ens sentim com l’Alícia després de menjar-se la galeta d’encongir-se. L’endemà decidim anar al cinema i engolir crispetes mirant un blockbuster, o dos, què carai. Si hem de pecar, pequem. Arribats a aquest punt, toca reflexió: es fa evident que la selecció de llibres que hem fet no és la millor. I ho sabíem. Ens hem deixat endur per les recomanacions dels diaris i resulta que, tot i que ens ho temíem, no trobem el moment d’enfilar l’Elena Ferrante o el premi aquell, que tot i que merescut, ens fa mooolta mandra? Segurament.

Anem a una altra situació. Resulta que, ja asseguts sota les branques i ensumant la sentor de pinassa, amb un grill que no calla allà  al fons, comencem la lectura… Però tot i que les pàgines corren, no trempem. Ostres! «Aviam si sóc jo, que no estic centrat i no capto allò que hi ha trobat la veïna i el company de feina …» I li donem una estona més. Però resulta que tres quarts d’hora més tard descobrim que ens està assaltant una son desaforada o que trobem interessantíssim el que el grill ens està dient a crits ja fa estona. Llavors, el llibre ja ens ha caigut de les mans. Decidim anar a nedar o a fer la segona migdiada.

Les hipòtesis, en les dues situacions anteriors, són, o bé que l’entorn del lector no facilita la lectura, és a dir, és culpa del grill, de les formigues o del cine del costat de casa que té uns cartells massa cridaners. O bé el lector d’estiu en potència no té prou força de voluntat. Wrong. El que passa és que hem traslladat al temps sense rellotges l’estrès del temps dels rellotges: hem de tenir una pila concreta de llibres a llegir, els llibres seleccionats ens han d’agradar perquè agraden a «tothom», etc. Anem a pams. Com construïm la pila de llibres de l’estiu? No la construïm. I per exemple, ens llancem de cap a la prestatgeria de casa i anem a les fileres de llibres que ja no es veuen, les que tenen més pols: allí, segur, hi trobarem aquell llibre que vam comprar fa temps i que havíem de llegir de seguida i mai vam llegir. Potser ara és el moment. O potser trobem, a un racó, un llibre ja llegit que ens va fer immensament feliços: «L’idiota» de Dostoievski o «Els fills del capità Grant» d’en Verne, traduït per Jesús Moncada, o qualsevol llibre de Daphne du Maurier, des de «Rebeca» fins a «La posada de Jamaica». O «Blonde» de la Jyce Carol Oates. O tots els contes de Pere Calders  i tots els de la Rodoreda. O «El quadern gris» d’en Pla. Per què no rellegir? Potser ens deixem caure a la biblioteca del barri i ens hi perdem una estona fins que trobem, tal vegada, un llibre que ens estava esperant: «Andrea Víctrix» de Llorenç Villalonga o «La muerte del autor» de Gilbert Adair. O «Una historia personal» de Katharine Graham, l’editora del Wahsington Post durant el Watergate.

O bé,  sortim a fer una orxata i entrem a una llibreria i ens posem a remenar i en sortim ben contents amb, per exemple, «Els pescadors» de Chigozie Obioma, «Escarabats» de Jo Nesbo, les «Tragèdies» de Sòfocles o els «Assajos» de Montaigne. Hi ha qui complementa les lectures amb els nous quaderns de vacances per a adults: Àngels Navarro en té dos, «Muntanya» i «Platja» (Columna). Som a un país lliure. O ens agrada dir-ho, almenys. Diuen que pintar, de gran, relaxa molt. Més que fer ganxet.

Mentre no ens tornem a encaparrar, quan toqui enfilar el mes de setembre, el més important de les lectures d’estiu és que estiguin impregnades d’aquest temps de treva: llegir per fer més vacances, per ser més lliures, per somniar encara més.

Etiquetes:,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *