DE NOCHE

En aquest bloc recollim activitats i notícies relacionades amb la lectura. Una de les activitats, que es va realitzar en la celebració de l’últim Nadal, és un concurs en què cada alumne va mostrar les seves habilitats en els camps artístics titulat “Tens talent”.

Jasmina Cortés de 3r ESO A ens va oferir aquesta poesia de la qual és l’autora.

baixa

DE NOCHE…

Lo veo todo borroso,

Entonces abro la ventana

De noche, para sentir la fría brisa.

Y respiro hondo, mientras

Escucho canciones tristes,

Cierro los ojos,

E intento que una pequeña sonrisa se dibuje en mi rostro.

Para intentar sentir

Que todo está bien.

Pero entonces,

Empiezo a llorar sin saber porqué,

Y siento de nuevo, ese vacío en mi interior.

Y aun lloro más,

Y siento como la soledad, poco a poco,

Me va invadiendo más,

E intento respirar el aire puro,

Que entra por mi ventana abierta;

Y volver a sentir que de nuevo todo va bien,

Pero nada va bien.

Con la luna observándome a través de la ventana,

Abierta dejando que la fría brisa acaricie mi rosto,

Mojado por las lágrimas derramadas.

Respirando hondo, intentando pensar que todo va bien.

Llorando sin saber porqué,

Pero sé, que nada de lo que pienso va bien.

Y podéis pensar que mucho café tomé,

Y pasé toda la noche en vela,

Como todas las de mi vida.

Intentando dormir y pensando en mis delirios estuve.

Pero la verdad es que;

El café era descafeinado,

Que me pasé toda la noche en vela,

Porqué así lo quise, y así lo hice.

Pensando en todos mis delirios, y en todos los errores cometidos,

Me encontraba más perdida que nunca,

Y deseaba que alguien me encontrara,

Cuando ni yo misma sabía dónde estaba.

Y esta manera tan curiosa, rara y fría a la vez de ver la vida,

Se convirtió, en mí, un hábito,

Un poco extraño para vosotros, muy normal en mi ser.

No tenía tanto tiempo como deseaba,

Para ser como soñaba.

Y por alguna u otra razón,

Lo hacía de noche,

En plena madrugada,

Mientras una radiante luna me iluminaba,

Y al mismo tiempo me observaba.

Y mi ventana dejaba entrar la fría brisa que me abrazaba.

Siempre preguntándome lo mismo:

¿Por qué tú?

¿Por qué de noche?

¿Por qué tus lagrimas si no las merece?

Jasmina Cortés

 

 

RAONS CIENTÍFIQUES PER LLEGIR MÉS DEL QUE LLEGIM

baixa-1

Ningú qüestiona que practicar esport és la millor manera de mantenir el cos en òptimes condicions i de millorar el seu rendiment en diferents nivells. Quan entrenem, normalment es busca millorar marques o preparar una competició, però en altres casos hi ha gent que simplement vol entrenar per posar-se o mantenir-se en forma. És lògic pensar que no podem ser unes persones esportistes si no practiquem exercici sovint i entrenem el nostre cos per realitzar l’esport que ens agrada més.

L’esport de la nostra àrea cranial és la lectura. La lectura, a més de millorar l’empatia i la comprensió dels altres, és un dels millors exercicis possibles per mantenir en forma el cervell i les capacitats mentals.De fet és un exercici que es pot fer cada dia amb aquest bloc

Quan llegim activem preferentment l’hemisferi esquerre del cervell, que és el del llenguatge i el més dotat de capacitats analítiques en la majoria de les persones.

Concretem:

Les escorces occipital i temporal s’activen per veure i reconèixer el valor semàntic de les paraules, és a dir, el seu significat. L’escorça frontal motora s’activa quan evoquem mentalment els sons de les paraules que llegim. Els records que evoca la interpretació del que s’ha llegit activen poderosament l’hipocamp i el lòbul temporal medial. Les narracions i els continguts sentimentals de l’escrit, siguin o no de ficció, activen l’amígdala i altres àrees emocionals del cervell. El raonament sobre el contingut i la semàntica del que s’ha llegit activen l’escorça prefrontal i la memòria de treball, que és la que fem servir per resoldre problemes, planificar el futur i prendre decisions. Està comprovat que l’activació regular d’aquesta part del cervell fomenta no només la capacitat de raonar, sinó també, en certa mesura, la intel·ligència de les persones. (més…)

ECHEGARAY, EL NOBEL DE LITERATURA QUE SEMPRE VA VOLER DEDICAR-SE A LES MATEMÀTIQUES

Es compleix en aquest any el centenari de la mort de José de Echegaray, catedràtic de Matemàtiques i premi Nobel de Literatura el 1904.José Echegaray i Eizaguirre (1832-1916) va ser un enginyer, dramaturg, polític i matemàtic espanyol, germà del comediògraf Miguel Echegaray.
A Alfred Nobel (Estocolm, 1833 – San Remo, 1896) se li van oblidar les matemàtiques, o potser les va apartar deliberadament, a l’hora de crear les categories dels seus famosos premis.  Nobel es va oblidar d’ells, però els matemàtics no es van quedar sense guardó. El canadenc John C. Fields va posar els diners per al premi gros de les matemàtiques: la medalla Fields, que es va lliurar per primera vegada el 1936. Potser Echegaray ho hagués guanyat també.
Deia Oscar Wilde que: “L’art és la ciència de la bellesa i les matemàtiques són la ciència de la veritat”.
Des del punt de vista  de la filosofia, el problema d’afirmar que alguna cosa és “veritat” ens remet a una sèrie de qüestions de les quals la història de la filosofia s’ha ocupat en diferents moments. Què afirmem quan diem que alguna cosa és “veritat”? Quins són els criteris a partir dels quals podem dir-los?
En canvi, segons  Émile Lemoine  una veritat matemàtica no és ni simple ni complicada per si mateixa, és una veritat, pot ser és molt més fàcil….
Destaquem una part de l’article:
“Las matemáticas fueron, y son, una de las grandes preocupaciones de mi vida; y si yo hubiera sido rico o lo fuera hoy, si no tuviera que ganar el pan de cada día, probablemente me hubiera marchado a una casa de campo y me hubiera dedicado exclusivamente al cultivo de las matemáticas. Ni más dramas, ni más adulterios, ni más suicidios, ni más duelos, ni más pasiones desencadenadas… Pero el cultivo de las Altas Matemáticas no da lo bastante para vivir. El drama más desdichado, el crimen teatral más modesto, proporciona mucho más dinero que el más alto problema de cálculo integral…”
(més…)

EXPOSICIÓ BENET ROSELL GRAVATS MANDORLA

L’espai expositiu MURART de l’institut Giola mostra l’obra de l’artista Benet Rossell amb la col·lecció de gravats Mandorla, el llibre d’artista Mandorla i la mostra de vídeo art Mandorla Ignis.

La inauguració es va celebrarar el dimecres 26 d’octubre, a les 18.00h, amb la participació del compositor Isam Alegre que interpretarà en directe la peça “The Polyarnik”.

Benet Rossell (Àger, Lleida, 23 d’octubre del 1937/ Barcelona, 21 d’agost del 2016) va ser un artista multidisciplinari. La música, la pintura, escultura, gravat, poesia, teatre, cinema… no tenien secrets per a una ment oberta a qualsevol sensibilitat artística.

En la dècada del 50 del segle XX, va estudiar Dret, Economia i Sociologia, però no en va exercir cap. Quan va arribar a París l’any 1963  per donar una conferència sobre economia, decideix canviar-ho tot per dedicar-se en cor i ànima a l’art.

Entre els anys 1967 i 68 viatja per l’Índia i el Nepal on es familiaritza amb els aspectes més simbòlics de les religions d’aquells llunyans indrets.

A finals dels 60, amb Antoni Miralda, Jaume Xifra i Joan Rabascall assentaran les bases de l’art conceptual català (entenem per art conceptual aquell en que la idea és més important que la obra).

El nostre Institut s’omple de goig al disposar d’obres d’en Benet en tres formats diferents: un llibre d’artista titulat “Mandorla” (s’anomena llibre d’artista, a aquells llibres on un artista dibuixa, escriu, etc sobre algun tema i es fa una tirada molt petita. A vegades d’un sol llibre. En aquest cas un escriptor, Manuel Vázquez Montalbán, dedica un extens poema  al Benet Rossell), un film “Mandorla Ignis”. I 8 gravats (titulats també “Mandorla).

Però què és una mandorla (en català màndorla)? En italià (tal i com ho utilitza Benet Rossell) és una ametlla. I té un simbolisme medieval profund. la màndorla  (ametlla mística o vesica piscis en llatí) és un marc o aurèola en forma de dos cercles que intersequen de forma que la circumferència d’un passa pel centre de l’altre on s’insereixen personatges sagrats.

Les màndorles d’en Benet són diametralment oposades a aquest concepte. No hi apareixen personatges sagrats sinó multitud d’éssers diminuts que corren o ballen o interactuen entre ells a tota velocitat. Capgira el sentit. Ja no hi ha misticisme… hi ha rauxa. Molta rauxa.

CÈSAR ALEGRE . Coordinador de Promoció de Centre

Cristina Giorgi, dona de Benet Rosell

Cristina Giorgi, dona de Benet Rosell

Com explicar física quàntica amb un gat zombi

Si eres de los que piensa que saber que el tiempo y el espacio son en realidad lo mismo no sirve para nada, o que lo único que le puede decir un protón a un electrón es que deje de ser tan negativo…, ¡has dado con la lectura que necesitabas!

¿Sabías que el teletransporte es real? ¿Que a veces un electrón tiene probabilidades de atravesar una pared? ¿Que dos partículas pueden influenciarse mutuamente aunque estén a años luz de distancia? ¿Y que las partículas cuánticas son como Clark Kent y disimulan sus poderes cuando los científicos las están observando?

En Cómo explicar la física cuántica con un gato zombi descubrirás que, aunque no lo parezca, la física cuántica está por todas partes en nuestra vida cotidiana. Y además aprenderás…

…¡los principios más locos y flipantes de la física cuántica!

…¡experimentos low cost que puedes hacer en tu casa!

…que los científicos están un poco pallá, ¿lo sabías?

…y que los gatos tampoco son muy normales que digamos…