Arxiu pel 'Presentació' Categoria

Més enllà de la fantasia, una mica de realitat, que a les goges també els convé parar bé l’orella.

Així, per fer passar una mica el fred que ens fa patir, sobretot de bon matí, i per alegrar la nostra oïda, a voltes massa encarcarada, el dissabte que ve s’inicia un festival de música a Gualba, la de mil veus.

No us el perdeu!

EL SOT DE L’AREMANY

 

Oh vall genuïna

del Montseny! Apar

selva que s’afina

sota un gruix de mar.

 

La gresa, amarada,

fins del gat mesquer

la més lleu petjada

fidelment reté.

 

Boires en deriva

entelen de fred

la mirada activa

d’un cel massa net.

 

D’allaus de tartera,

el terrabastall

plega a la vorera

de la closa avall.

 

Fins el llop atura

son udol allí

com si la natura

provés de dormir.

 

Clapes de bardissa

que irradien tanys,

d’alga vincladissa

renoven paranys.

 

Cercant la mullena

d’aiguamolls i recs,

elegants de mena

hi enfonsen els becs,

 

merles endolades

mudats oriols,

que alternen passades

i juguen a estols.

 

Camins i passeres

congrien llimacs

fondes les roderes,

i els revolts, obacs.

 

Hi esquellegen vaques

d’oscil·lants braguers,

refregant les taques

dels avellaners.

 

I un desmai, que imita

enterboladís

d’una estalactita

l’etern degotís,

 

contrasta amb la calma

d’un casal tot bru,

que una creu de palma

beneïda, duu.

 

Oh, vall genuïna

del Montseny nadiu,

que et planys la divina

basarda d’un riu!

 

Jaume Bofill i Mates —Guerau de Liost— (1878-1933)


FANTASIA

 

Aflotonades

en els estanys,

juguen les fades

a fer paranys.

 

Glateix més d’una

d’algun pastor

la galta bruna

d’aquella olor

 

de la muntanya.

Vetllen subtils

com una aranya

darrere els fils.

 

 

 

L’una, a defora,

fingint recel,

en la revora

del líquid tel

 

 

mostra la ufana

d’un pit nacrat.

L’altra s’aplana

mig de costat.

 

Una altra acluca

pèrfida els ulls

i de la nuca

s’estufa els rulls.

 

L’una, la galta

parant només,

fa la malalta

de l’aigua al bres.

 

L’orella atenta,

nenúfar blanc,

una altra ostenta.

Netes de fang,

 

bombolles pugen

d’un bes ocult

i en l’aire fugen

cercant l’estult

 

que els cercles mira

de l’aigua, fins

que atret s’hi tira

i es perd endins.

 

Així, les fades

en els estanys

juguen plegades

a fer paranys,

 

mostrant la nua

beutat del cos.

Ai de qui grua

copsar-ne un tros!

 

Ràpid s’agença

i, amb bleix d’afany,

sense defensa

cau al parany.

 

Malignes fades

per tots indrets

surten onades

de focs-follets.

 

 

D’un cop de vara

transfigurat,

el foll que hi para

resta encantat.

 

I el porten totes

fins al coval

d’on plouen gotes

d’un ritme igual,

 

que fredes salten

per sobre d’ell.

Saltant, l’esmalten

com un joiell.

 

I regalimen

per l’ampla faç

i dures llimen

el front i el nas.

 

S’acaramullen

a glops, a fils,

i el cos despullen

dels vells perfils.

 

I amb infinita

calma és tornat

estalactita.

D’humà posat

 

no queda rastre.

Tot és perdut:

en la pilastra

s’oculta mut.

 

Només hi alena

quan tot morí,

amb planys de pena,

son cor mesquí.

 

Jaume Bofill i Mates, Guerau de Liost (1878-1933)


Acabo de trobar una adreça interessant sobre bruixes, fades, llegendes…: ho podeu veure a EL POU DE LA GOJA! Feu-hi un cop d’ull!

Vaig anar a veure l’exposició Dotze dones, tretze bruixes amb la canalla i  vam participar en el concurs: les històries que van agradar més als nanos van ser Guerau de Cabrera i el seu cavall Bonamic, El setge de Montsoriu i El flabiolaire i els llops; també ens van agradar molt, però, Els dansaires d’Arbúcies, El carboner i la mort i El gatàs negre. La tria va ser difícil perquè totes ens portaven lluny lluny…

A més, vam haver de fer memòria del que havíem llegit per poder respondre algunes de les preguntes que plantejava el qüestionari: quina cantarella canten encara avui els dansaires d’Arbúcies?, quin instrument tocava Guerau de Cabrera?…

No us en dic més… aneu-hi, aneu-hi!

 

Per cert, he trobat un vincle relacionat al diari Avui, per si hi voleu fer un cop d’ull. A reveure!

Llegiu el dossier de La Gabella sobre l’exposició de què us he parlat recentment. Està molt bé!

A més, també podeu accedir a la llegenda El setge de Montsoriu, que han penjat al seu web.

A reveure, bruixes i bruixotssss…

Va ser un acte institucional breu i de seguida en Pepus (crec que aquest era el seu nom) va explicar la llegenda de L’espasa d’en Soler de Vilardell mentre es veien les il·lustracions del conte en una pantalla. Aquesta fou la part més interessant per als nens que hi havia, que no eren pocs!

Després es va poder menjar pa amb xocolata desfeta i vam tenir la sort d’endur-nos el llibre signat/dibuixat per en Pol.

Tot un èxit. Fins a la propera!

Anna Oller i Piqué

 

S’ha representat la llegenda L’espasa d’en Soler de Vilardell a Sant Celoni i el dia de Sant Jordi presentaran un llibre sobre ella! Vegeu-ho a les adreces següents:

           http://www.santceloni.cat/document.php?id=7643

          http://www.santceloni.cat/document.php?id=7655

          http://polcunyat.blogspot.com/

A més, el 30 d’abril presentaran l’exposició Dotze dones, tretze bruixes, al Museu Etnològic del Montseny - La Gabella, a Arbúcies, que es pot visitar del 21 d’abril al 22 de maig:

          http://www.museuetnologicmontseny.org/.

No us ho perdeu!

L’OBRA DE TEATRE

En aquesta optativa hem pogut aprendre moltes de les meravelloses llegendes que envolten el Montseny: fades, dones d’aigua, dracs, bruixes, bruixots… Però el més especial per a nosaltres ha estat poder representar aquestes llegendes als nens de P5 i 1r de primària de l’escola d’Hostalric.

Al principi la idea ens agradava i ens emocionava molt, però com més a prop estava el tan esperat dia, més nerviosos estàvem. No sabíem si les nostres històries agradarien als nens, ja que els diàlegs, els decorats i el vestuari l’havíem fet nosaltres mateixos durant les hores de l’optativa; i tot el que fèiem ho refèiem un i altre cop perquè sempre pensàvem que no estava prou bé com per poder representar-ho i pensàvem que no agradaria als nens.

Quan va arribar l’esperat dia, tots estàvem molt nerviosos. El simple fet d’estar sobre l’escenari i saber que al cap de pocs minuts un munt d’ulls des dels seients posarien la mirada sobre nosaltres, ens espantava. Ens vam sentir com si fóssim molt petits i tot molt gran al nostre voltant. Tots semblàvem i estàvem espantats i quan vam sentir des de dins l’escenari les veus dels nens que ja arribaven, ens vam paralitzar, encara no havíem assajat tots els grups i els nens ja havien arribat. El nostre grup va ser l’únic que no va assajar abans que els nens arribessin i el cor ens bategava a mil per hora.

Grup per grup vam anar fent cadascú la seva obra fins que va arribar el nostre torn. Quan vam sortir a l’escenari i vam veure tots aquells nens que hi havia asseguts, vam pensar que ho faríem malament. Però un cop vam començar a parlar, ningú ens va poder aturar, va ser com si la nostra llengua tingués corda. Tot i que els nervis ens van fer oblidar algun que altre detall, veure com tots els nens ens aplaudien va ser molt gratificant per a nosaltres, ja que després de tantes hores de treball semblava que el nostre esforç havia obtingut resultat. Va ser una experiència inoblidable que esperem poder tornar a repetir.

 

Isa Acosta i Fatima Costa

  

llegendes2011-0241llegendes2011-045llegendes2011-050llegendes2011-058

Hola una altra vegada. Després d’un temps en blanc, hem tornat a fer-ho.

El 26 de gener passat els nois i noies del crèdit variable Llegendes del Montseny, de 2n d’ESO, van anar al Serafí Pitarra d’Hostalric a representar algunes llegendes i rondalles de la zona: L’Argemir de Penyacans, El tresor del Gorg Negre, Els dansaires, El caçador, El davantal, L’espasa d’en Soler de Vilardell, Les veus de Gualba i Les encantades de la nit de Sant Joan. Només direm que els nens de P5 i primer, quan sortien del teatre, anaven dient que se’ls havia fet molt curt.

A continuació trobareu el text que han escrit dues de les participants en l’actuació i algunes fotografies.

Gràcies a tots i fins a la propera!

Anna Oller