<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 2a tasca: resum de la segona llegenda</title>
	<atom:link href="http://blocs.xtec.cat/llegendesdelmontseny/2009/03/08/2a-tasca-resum-de-la-segona-llegenda/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://blocs.xtec.cat/llegendesdelmontseny/2009/03/08/2a-tasca-resum-de-la-segona-llegenda/</link>
	<description></description>
	<lastBuildDate>Tue, 20 Oct 2009 18:43:27 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.1.2</generator>
	<item>
		<title>Per: arnau i ruben</title>
		<link>http://blocs.xtec.cat/llegendesdelmontseny/2009/03/08/2a-tasca-resum-de-la-segona-llegenda/comment-page-1/#comment-24</link>
		<dc:creator>arnau i ruben</dc:creator>
		<pubDate>Wed, 18 Mar 2009 18:12:56 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://blocs.xtec.cat/llegendesdelmontseny/2009/03/08/2a-tasca-resum-de-la-segona-llegenda/#comment-24</guid>
		<description>(ana, que conque no hi ha 3r tasca to hem posat aquí l&#039;ultima llegenda que em fet)
L&#039;espasa d&#039;en Soler de Viladrau.
Un dia el cap d&#039;Estopes mentre que estava a casa seu, va trucar a la porata de casa seu un captaire vellet pidolant menjar, el cap d&#039;Estopes entrar a casa seu i agafar un panet i li portà al captaire vellet, pe´rò, va beure una maravellosa espasa al terra de l&#039;entreada, i decidir anar a matar el drac que asatjava el poble, al decidir això s&#039;en nanà a descansar.
En el seu profund descans va somiar amb la guerra que li esperava a l&#039;endemà, en aquest somni ell va somiar que am ell hi havia un Sant del cel.
Al despertar-se, va demanar perdó pels pecats que ell havia comés a Snta Maria i Snt Martí.
Agafar el seu caball i anar a matar el drac.Quan el drac va obrir la voca ell li ficà l&#039;espasa dins d&#039;ella i el matà. Quan va aixecà el braç en senyal de victòria, li relliscà sang pel braç i el matà.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>(ana, que conque no hi ha 3r tasca to hem posat aquí l&#8217;ultima llegenda que em fet)<br />
L&#8217;espasa d&#8217;en Soler de Viladrau.<br />
Un dia el cap d&#8217;Estopes mentre que estava a casa seu, va trucar a la porata de casa seu un captaire vellet pidolant menjar, el cap d&#8217;Estopes entrar a casa seu i agafar un panet i li portà al captaire vellet, pe´rò, va beure una maravellosa espasa al terra de l&#8217;entreada, i decidir anar a matar el drac que asatjava el poble, al decidir això s&#8217;en nanà a descansar.<br />
En el seu profund descans va somiar amb la guerra que li esperava a l&#8217;endemà, en aquest somni ell va somiar que am ell hi havia un Sant del cel.<br />
Al despertar-se, va demanar perdó pels pecats que ell havia comés a Snta Maria i Snt Martí.<br />
Agafar el seu caball i anar a matar el drac.Quan el drac va obrir la voca ell li ficà l&#8217;espasa dins d&#8217;ella i el matà. Quan va aixecà el braç en senyal de victòria, li relliscà sang pel braç i el matà.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: arnau</title>
		<link>http://blocs.xtec.cat/llegendesdelmontseny/2009/03/08/2a-tasca-resum-de-la-segona-llegenda/comment-page-1/#comment-23</link>
		<dc:creator>arnau</dc:creator>
		<pubDate>Mon, 16 Mar 2009 19:03:25 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://blocs.xtec.cat/llegendesdelmontseny/2009/03/08/2a-tasca-resum-de-la-segona-llegenda/#comment-23</guid>
		<description>una vegada, temps era temps, a Can Prat, l&#039;amo de Can Prat passejant pels voltants de les seves terres i pujant fins aSanta Fe es va trobar un Gorg Negre, d&#039;ell surtí una dona i s&#039;enamora de l&#039;amo de Can Prats, ella li digué que li prometés a ella que li recordaria mai que havia surtit del Gorg Negre.
Ells tingueren fills, un dia discutiren i el amo de Can Prats li recordà que havia sortit del Gorg Negre i ella s&#039;ananà.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>una vegada, temps era temps, a Can Prat, l&#8217;amo de Can Prat passejant pels voltants de les seves terres i pujant fins aSanta Fe es va trobar un Gorg Negre, d&#8217;ell surtí una dona i s&#8217;enamora de l&#8217;amo de Can Prats, ella li digué que li prometés a ella que li recordaria mai que havia surtit del Gorg Negre.<br />
Ells tingueren fills, un dia discutiren i el amo de Can Prats li recordà que havia sortit del Gorg Negre i ella s&#8217;ananà.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: marc, francesc, roger</title>
		<link>http://blocs.xtec.cat/llegendesdelmontseny/2009/03/08/2a-tasca-resum-de-la-segona-llegenda/comment-page-1/#comment-22</link>
		<dc:creator>marc, francesc, roger</dc:creator>
		<pubDate>Mon, 16 Mar 2009 17:34:03 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://blocs.xtec.cat/llegendesdelmontseny/2009/03/08/2a-tasca-resum-de-la-segona-llegenda/#comment-22</guid>
		<description>La nostra llegenda ès: EL GORG NEGRE I L&#039;ARGEMIR DE PENYACANS. 
Hi havia una vegada, un noi jove, espavilat,etc, anomenat Argemir de Penyacans. Un dia d&#039;estiu ben calorós , l&#039;argemir va duur a pasturar el seu ramat a l&#039;aulet d&#039;alzines de sobre el gorg. Com que tenia molta calor, l&#039;argemir, es va tirar el gorg tot sabent el gran perill que tenia fer això, de cop el va començar el xuclar el gorg però s&#039;en va poder sortir. Quan en va sortir es va adonar que havia perdut l&#039;anell que li havia regalat la seva promesa,l&#039;Eulàlia. 
Al cap d&#039;un temps l&#039;Argemir va haver de deixar de banda el Montseny i anar a lluitrar contra els sarraïns, però durant la batalla va ser capturat juntament amb els seus companys, i els van empressonar a Mallorca. Al cap d&#039;un temps van ser traslladats a un altre lloc de la mateixa illa. Tenien molta sed i van poder veure d&#039;una font mentres anaven cap a l&#039;altre pressó, de cop qua va beure va adonar-se que tenia l&#039;anell de l&#039;Eulàlia(havia sortit de la font) Al cap d&#039;un temps hi va haver una gran sequera i l&#039;argemir va demanar si podia parlar amb el rei dels sarrains que havien conquerit l&#039;illa. Van fer un tracta, si el deixava anar a la seva terra Mallorca tindria aigua per sempre a canvi de la llibertat dels seus companys. L&#039;argeir va anar al gorg negre escortat de soldsats,es va tirar a l&#039;aigua, va dessenbussar el xuclador cubert de fulleraca, va sortir gràcies a l&#039;ajut d&#039;una corda i de cop fet això tota Mallorca va tornar a tenir aigua. Francesc, Marc i Roger. 1er</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>La nostra llegenda ès: EL GORG NEGRE I L&#8217;ARGEMIR DE PENYACANS.<br />
Hi havia una vegada, un noi jove, espavilat,etc, anomenat Argemir de Penyacans. Un dia d&#8217;estiu ben calorós , l&#8217;argemir va duur a pasturar el seu ramat a l&#8217;aulet d&#8217;alzines de sobre el gorg. Com que tenia molta calor, l&#8217;argemir, es va tirar el gorg tot sabent el gran perill que tenia fer això, de cop el va començar el xuclar el gorg però s&#8217;en va poder sortir. Quan en va sortir es va adonar que havia perdut l&#8217;anell que li havia regalat la seva promesa,l&#8217;Eulàlia.<br />
Al cap d&#8217;un temps l&#8217;Argemir va haver de deixar de banda el Montseny i anar a lluitrar contra els sarraïns, però durant la batalla va ser capturat juntament amb els seus companys, i els van empressonar a Mallorca. Al cap d&#8217;un temps van ser traslladats a un altre lloc de la mateixa illa. Tenien molta sed i van poder veure d&#8217;una font mentres anaven cap a l&#8217;altre pressó, de cop qua va beure va adonar-se que tenia l&#8217;anell de l&#8217;Eulàlia(havia sortit de la font) Al cap d&#8217;un temps hi va haver una gran sequera i l&#8217;argemir va demanar si podia parlar amb el rei dels sarrains que havien conquerit l&#8217;illa. Van fer un tracta, si el deixava anar a la seva terra Mallorca tindria aigua per sempre a canvi de la llibertat dels seus companys. L&#8217;argeir va anar al gorg negre escortat de soldsats,es va tirar a l&#8217;aigua, va dessenbussar el xuclador cubert de fulleraca, va sortir gràcies a l&#8217;ajut d&#8217;una corda i de cop fet això tota Mallorca va tornar a tenir aigua. Francesc, Marc i Roger. 1er</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Sharon, Judith i Paula</title>
		<link>http://blocs.xtec.cat/llegendesdelmontseny/2009/03/08/2a-tasca-resum-de-la-segona-llegenda/comment-page-1/#comment-21</link>
		<dc:creator>Sharon, Judith i Paula</dc:creator>
		<pubDate>Sat, 14 Mar 2009 15:40:50 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://blocs.xtec.cat/llegendesdelmontseny/2009/03/08/2a-tasca-resum-de-la-segona-llegenda/#comment-21</guid>
		<description>ELS DANSAIRES

Fa molt de temps, un diumenge hi havia una festa a la plça d&#039;Arbucies, molta gent estava ballant sardanes al ritme de la música. De cop i volta, varen començar a tocar les campanes de l&#039;esglèsia perquè estava a punt de començar el viàtic i no s&#039;en van adonar.
Al cap d&#039;una estona es va començar a esfonasar el terra i es va empasar a tots els músics i dansaires. Ara, cada diumenge es sent la música de les timbales a la plaça.


Sharon, Judith i Paula  1r</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>ELS DANSAIRES</p>
<p>Fa molt de temps, un diumenge hi havia una festa a la plça d&#8217;Arbucies, molta gent estava ballant sardanes al ritme de la música. De cop i volta, varen començar a tocar les campanes de l&#8217;esglèsia perquè estava a punt de començar el viàtic i no s&#8217;en van adonar.<br />
Al cap d&#8217;una estona es va començar a esfonasar el terra i es va empasar a tots els músics i dansaires. Ara, cada diumenge es sent la música de les timbales a la plaça.</p>
<p>Sharon, Judith i Paula  1r</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>

