Moltes vegades, quan parlem d’astronomia ens imaginem grans telescopis, galàxies llunyanes, nombres molt grans per mesurar distànies impensables,…

Però, prop de casa, podem fer observacions a ull nu que ens permetran entendre, dia a dia,  de  com ens afecta els astres més propers i i d’altres que són visibles a ull nu o amb uns simples prismàtics.  De vegades, només caldrà que busquem un lloc lluny dels llums dels pobles. També podem gaudir observant el sol, la seva posició en diferents estacions de l’any; la lluna i les seves fases,…

Els primers astrònoms van sorgir a començaments del neolític, quan l’home comença a conrear la terra i a tenir les primeres necessitats de tenir un control del pas del temps per poder fer les sembres i les collites a temps. Van començar a fer els primers calendaris. Observaven la longitud i l’angle de les ombres del sol, la posició de les estrelles,… Van ser conscients de la durada d’un any i d’uns cicles que s’anaven repetint.

Molt més endavant van apareixer els rellotges de sol. Ja es mesurava unitats de tems inferiors a un dia.