Tenim un document de referència actualitzaciopil.pdf

i tenim una formació d’actualització de la didàctica i l’ús de la llengua en el context plurilingüe actual amb els següents objectius:

• Reflexionar sobre el Programa d’Immersió Lingüística (PIL) i la seva aplicació en un context plurilingüe.
• Conèixer el procés d’adquisició d’una llengua i reflexionar sobre el paper que hi exerceix el mestre.
• Observar i comentar estratègies d’intervenció lingüística de l’ensenyant en un context plurilingüe.

i els segúents blocs de treball:

La immersió lingüística en un context plurilingüe:

- Motivació i actituds en l’aprenentatge d’una L2

- Tractament de la llengua familiar

- Usos lingüístics

Les funcions comunicatives de la llengua:

-  Regular l’acció

- Gestió de la comunicació i les fòrmules socials

- Informar

- Obtenir informació

- Metalingüística

BIBLIOGRAFIA

Abdelilah-Bauer (2007): El desafió del bilingüismo. Madrid: Edicions Morata

Aliaga, M. i altres (març 2008): El dia a dia. Recull d’experiències. Didàctica de la llengua i literatura. Guix. Barcelona, núm. 343: pp. 9-14

Arenas, J. i Muset, M. (2007): La immersió lingüística. Una acció de govern, un projecte compartit. Barcelona: Centre d’estudis Jordi Pujol.

Arnald, J. (2000): La dimensión afectiva en el aprendizaje de idiomas. Cambridge University Press

Arnau, Joaquim: Aproximaciones pedagógicas en la enseñanza de una segunda lengua a través de las matemàticas en la inmersión temprana. Universitat de Barcelona

Arnau. Joaquim (1998): Els Programes d’immersió: una Perspectiva Europea. Barcelona: Universitat de Barcelona

Bastardas i Boada, Albert: articles

• Breu aportació sobre l’ús del català en les relacions interpersonals.

http://www.raco.cat/index.php/TSC/article/viewFile/47971/59335

• Comunicacions institucionalitzades i comunicacions individualitzades: la complexitat de l’ús social de les llengües.

http://www.raco.cat/index.php/TSC/article/viewFile/47978/59342

• Persistència i canvi en el comportament lingüístic: la planificació sociolingüística.

http://www.raco.cat/index.php/TSC/article/viewFile/47847/59695

Belart, M. i altres (1995): Nivell llindar per a escolars de 8 a 14 anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya – Departament d’Ensenyament.

Besalú, X i Vila, I (2007): La buena educación. Libertad e igualdad del siglo XXI. Madrid: Catarata

Bigas, M. i Correig, M. (2001): Didáctica de la lengua en la educación infantil. Madrid: Síntesis.

Cassany, D., Luna, M i Sanz, G. (1994): Ensenyar llengua. Barcelona: Graó.

Coelho, E (2005): Ensenyar i aprendre en escoles multiculturals. Una aproximació integrada. Barcelona: ICE-HORSORI Universitat de Barcelona.

Del Rio, M. J., (1993): Psicopedagogia de la lengua oral: un enfoque comunicativo. Barcelona: ICE-Horsori.

Del Rio, M. J. i Pujol, M. (1999): La llengua oral a l’escola una introducció. Barcelona: UOC.

Diversos autors (2000): La lengua oral en la escuela. Barcelona: Graó.

Diversos autors (2001): Primeres jornades de l’institut europeu d’immersió. Barcelona: Universitat d’Alacant, Escola Valenciana Federació d’Associacions per la llengua i Institut Europeu de Programes d’Immersió.

Diversos autors (2003): Segones Jornades de l’Institut Europeu d’Immersió. Els programes d’immersió al segle XXI. Barcelona: Conselleria d’Educació i Cultura. Direcció General d’Administració Educativa. Servei d’Ensenyament del Català.

Generalitat de Catalunya – Deapartament d’Educació: Una aproximació a la llengua de l’alumnat estranger de Catalunya

http://www.xtec.cat/lic/intro/documenta/aproximacio_llengues.pdf

Escola Catalana (juny 2007): El català llengua vehicular. Núm. 441

Generalitat de Catalunya – Departament d’Ensenyament (2004); Nivell inicial de català A1.

Generalitat de Catalunya – Departament d’Ensenyament (2003): L’ús del llenguatge a l’escola. Propostes d’intervenció per a l’alumnat amb dificultats de comunicació i llenguatge. Barcelona.

Generalitat de Catalunya – Departament d’Educació i Universitats (2006): Consell assessor de la llengua a l’escola: conclusions. Barcelona

Börjeson, Lena (1995): Motivar-nos els uns als altres. Idees i consells per a tothom que treballa laformació. Capellades: Edicions Cúmuls.

Macià, C. (1986): La premsa a l’escola. Col·lecció Eines de Treball per a l’ensenyament del català. Generalitat de Catalunya – Departament d’Ensenyament – SEDEC.

Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar (2003). Estrasburg: Departament de Política lingüística

Traducció: Generalitat de Catalunya.

Owens, R. E. (2003): Desarrollo del lenguaje. Madrid: Pearson Education.

Ruiz Bikandi, U., Ed. (2000): Didáctica de la segunda lengua en educación infantil y primaria. Madrid: Síntesis.

Ruiz, M. (2000): Como analizar la expresión oral de niños y niñas. Alcoy: Aljibe.

Sánchez, M. (1998): Aprenent i ensenyant a parlar. Ajuda a la comunicació i al llenguatge a l’escola. Lleida: Pagès.

Schiller, P. i Rossano, J. (2000): 500 actividades para el currículo de Educación infantil. Madrid: Narcea.

Vila, I. i altres (2006): Llengua, escola i immigració: un debat obert. Barcelona. Graó.

És fonamental que hi hagi una correspondència entre el contingut i la forma l’expressió. En el cas dels estereotips, la forma no és una qüestió secundària, sinó que expressa exactament els trets discriminatoris.  

L’expressió icònica. Cal que les expressions icòniques transmetin un missatge i presentin unes situacions i actituds de la vida real que superin estereotips  

Procurar que quan es reprodueixin situacions de la vida humana hi siguin també representats equitativament tots dos sexes, que no magnifiquin ni ridiculitzin cap dels dos sexes, que no atribueixin sistemàticament a un dels dos sexes uns papers socials o professionals que tant poden ser exercits per homes com per dones.  

Presentar els fets, passats o presents, en fotografies, gravats o dibuixos tal com són, evitant que ningú no pugui interpretar aquesta presentació sempre com una aprovació, ni explícita ni implícita.  

L’expressió escrita Quan es parla d’evitar la discriminació per raó de sexe en la llengua, es recomana afavorir una “tendència” o l’equilibri en l’ús gramatical del gènere; s’aconsella de cercar fórmules noves i innovadores que aportin solucions alternatives i tempteigs, a fi que el seu ús continu i selectiu (i el temps) actuï com a sancionador a favor d’aquelles innovacions més clares i fluïdes que reflecteixin el llenguatge la simetria en el tracte igualitari d’ambdós sexes  

Reduir la forma del masculí genèric tant com es pugui, procurant, però, evitar expressions carregoses, sobretot si s’han de repetir diverses vegades. S’ha de reduir l’ús del masculí amb sentit genèric, especialment el plural, tot i haver-se presentat alguns arguments a favor, com són el d’interpretar el mot amb “gènere no marcat” (donant per entès que hi són presents els dos sexes), i el de donar més fluïdesa al llenguatge.  

Aprofitar al màxim els mecanismes de la llengua catalana que donen possibilitats en sentit contrari, és a dir, d’indefinició respecte al sexe. Per exemple, mots que tant serveixen per al masculí com per al femení; mots col·lectius; expressions ambigües pel que fa al sexe, etc.

llenguatgenosexista1apart.pdf

llenguatgenosexista2apart.pdf

Ús no sexista del llenguatge: Recursos

A. Documentació

DOGC núm. 3660 – 19/06/2002. Decret 162/2002, de 28 de maig, de modificació del Decret 107/1987, de 13 de març, pel qual es regula l’ús de les llengües oficials per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, amb l’objecte de promoure l’ús d’un llenguatge simplificat i no discriminatori i de la terminologia catalana normalitzada (DOGC 3660, de 19 de juny).

DOGC núm. 3791 – 31/12/2002. Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives (DOGC 3791, de 31 de desembre).

http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/IDE/IIC són les instruccions d’inici de curs 2007/08. 

Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. Els articles 23, 24 i 25 parlen de la coeducació en els currículums, en la formació, en els òrgans de govern i en l’ensenyament de la història.

Llei Orgànica d’Educació (LOE) 2/2006, de 3 de maig, estableix com a principi fonamental la igualtat efectiva d’oportunitats i entre d’altres, en l’article 126.2 estableix que en tots els consells escolars es designi “una persona que impulsi mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre els homes i les dones”. 

B. Documentació de l’Aplicatiu del PLC 

http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/marcar/index.htm 

Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llenguaSecretaria de Política Lingüística /Institut Català de les Dones

 http://www.xtec.cat/innovacio/coeducacio/pdf/llibres_text.pdf 

Redacció de documents amb mirada coeducativa 

http://www.xtec.cat/innovacio/coeducacio/ 

És una pàgina on s’explica el programa d’innovació, té molts enllaços i recursos. 

C. Altres enllaços 

http://www.unescocat.org/ct/docs/llenguatgenosexista.pdf 

Recomanacions de la Unesco per a un ús no sexista del llenguatge.  

http://www.gencat.net/icdona 

És una pàgina que té totes les intervencions que es fan des de Generalitat amb les dones. 

http://www.gencat.cat/icdona/indexpla.htm 

És el V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya 2005-2007. 

http://www.gencat.net/icdona/publica_online.htm 

Són diferents publicacions que s’han fet amb la dona de referent 

http://blocs.xtec.cat/formaciofrancesc/2008/04/16/llenguatge-inclusiu-puri-molina-crp-girones/ 

Hi ha tot un recull de bibliografia i de pàgines molt interessants.

D. Terminologia lingüística 

http://www2.upc.edu/slt  És un servei de Llengües i terminologia de la UPC (en línia). La fitxa 28 són els recursos per evitar l’ús sexista del llenguatge: les dobles formes. http://www.iec.es 

És el diccionari en línia de Institut d’Estudis Catalans 

http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm 

És el diccionari en línia de la llengua Catalana, Enciclopèdia Catalana 

E. Articles periodístics

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/vascos/vascas/diputados/diputadas/elpepisoc/20080410elpepisoc_1/Tes  

El país 10/04/2008. Ni vascos y vascas, ni diputados y diputadas Crecen las alternativas para evitar el masculino a pesar de
la Academia – El nuevo Congreso se enfrenta a una moción para cambiar su nombre.

http://www.elpais.com/articulo/andalucia/sexo/letras/elpepiespand/20080129elpand_14/ Tes 

El país 29/01/2008. El sexo de las letras

http://www.elpais.com/articulo/andalucia/lenguaje/elpepiespand/20080131elpand_26/Tes  

El país 31/01/2008. El lenguaje

F. Altres 

http://www.cac.cat/web/forum/documents/llistat.jsp?NjE%3D&MQ%3D%3D& 

Les forces de discriminació a les dones en els mitjans de comunicació visual.Consell Audivisual de Catalunya, dins d’aquest Consell s’ha creat un Fòrum de les persones usuàries de l’audivisual on diferents grups de treball per aprofundir en temes específics. 

G. PDF

Otero-Vidal, Mercè. Ús no sexista i androcèntric de la llengua.(2006)  resummerceotero.pdf

Ribas, Marta i Salom, Josep. Cap a la igualtat en la llengua: detecció i neutralització del sexisme lingüístic.  (2001)  capalaigualtatenlallengua.pdf

Gallego, Joana. Producció informativa i transmissió d’estereotips de gènere. (2001)

Bastardes, Clara. El paper de les dones del Sud als fòrums mundials. (entrevista a Sara Longwe pàg.10 i 11. 2007) lamagalla.pdf

Guia de contes no sexistes (Ajuntament de Cornellà) guiadecontesnosexistes.pdf

http://www.xtec.cat/estudis/primaria/06_curriculum_2007/llengues_pri.pdf

http://www.xtec.cat/estudis/eso/curriculum_2007/llengues_eso.pdf 

“La competència audiovisual, cal atendre-la en totes les seves dimensions receptives, productives i crítiques; de comunicació i de creació, i amb una clara relació amb les interaccions orals que afavoriran un accés més conscient i eficaç a les informacions audiovisuals de tanta importància per l’impacte tan global que han aconseguit les tecnologies de la informació i comunicació. Els processos de recepció i creació són complexos i diversos segons el tipus i format triat i el contingut que s’hi vehicula, són processos que s’aprenen en la seva utilització en qualsevol àrea o activitat escolar. Cal motivar la seva utilització per aprendre i comprendre’ls com a globalitat, tot aplicant el seu aprenentatge a missatges cada cop més complexos i amb funcions més diversificades i amb formats i suports més variats.”

Alfabetització audiovisual i multimedia

Contra l’analfabetisme mediàtic

http://laxarxa.wordpress.com/videos/   

La fractura educativa

Sovint ens limitem a enumerar els mals dels mitjans i les TIC des d’una visió propera a la tecnofòbia. El que cal es tot el contrari:

Pensar l’eslògan i no pensar en eslògan. Pensament creatiu.

O sigui, ficar-nos a dins dels mèdia per saber conèixer les seves virtuts, paranys, potencialitats i limitacions com a eina de comunicació i fer-ne un ús crític.

L’audiovisual i el multimèdia

Documents que comuniquen utilitzant diferents elements: text, imatges, so, hipertext, vídeo, animacions, taules, gràfiques, emoticones, sovint textos multilingües…

Cal treballar cada un d’aquests elements, tant per separat com de forma conjunta, des d’un punt de vista comunicatiu, fent us de totes les destreses: receptives, productives i crítiques.

L’Hipertext. Una nova tipologia textual?

L’hipertext trenca la linealitat textual. Estructura les idees en forma de xarxa.

Comunicació sincrònica i asincrònica

Cal treballar gèneres sincrònics: xats, missatgeria instantània… i els asincrònics: e-mail, fòrums…

Activitats TIC de base socioconstructivista: activitats TAC

Webquests http://www.xtec.cat/recursos/webquests/index.htm

Caceres del tresor http://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/caceres.htm

Fem ràdio, video, tele, diaris digitals o tradicionals, blocs, … http://phobos.xtec.cat/audiovisuals/radio/

Utilitzem tota mena d’eines web 2.0: youtube, picasa, blocs, fotologs, …

Integrem les TIC als processos educatius de recerca i cooperació: projectes, grups de treball….

Altres plantejaments en relació a la comunitat educativa

És important també que els centres es plantegin donar orientacions a les famílies sobre educació en comunicació tal i com ho fan amb altres temes: límits, alimentació…

Altres referències

VILLATORO, Vicenç (2003). “Existeix la comunicació audiovisual?”. A: Inauguració del primer semestre del curs 2002-2003 dels Estudis de Ciències de la Informació i

de la Comunicació de la UOC (2002: Bellaterra) [conferència en línia]. UOC. [Data de consulta:5.5.08 ]. <http://www.uoc.edu/dt/20190/index.html>

http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdv35/m2/documents/villatoro.pdf

AUTORS diversos. (2007) Ensenyar i aprendre llengua en la societat digital. Actes del seminari. Eumo editorial. Barcelona.

Competències bàsiques en educació audiovisual

http://www.xtec.net/audiovisuals/competencies/index.html

Competència bàsica TIC

http://www.xtec.es/escola/tec_inf/tic/