Arxiu d'etiquetes: Literatura

“Burning Love” d’Elvis Presley

Burning Love és una cançó que va saltar a la fama a través d’Elvis Presley, possiblement la més popular d’aquest autor.

Aquesta cançó la podem relacionar amb el tòpic literari Ignis amoris, que considera que l’amor és com un foc interior. És un dels més usats en poemes literaris d’estil eròtic. També s’anomena flamma amoris.

Al llarg de la història s’han descrit de moltes formes diferents la sensació d’estar enamorat: uns diuen que és com sentir papallones en l’estómac, uns altres que la temperatura corporal augmenta amb solament mirar a l’estimat o estimada i molta gent ho defineix com alguna cosa frenètica que és impossible de controlar i et fa dir coses sense raonar abans. Totes aquestes definicions fan referència a un amor pur i veritable, en el qual la flama mai nos’apaga i s’és capaç de morir per la persona estimada.

Imatge de previsualització de YouTube
La lletra de la cançó:
“Burning love”
Lord Almighty,
I feel my temperature rising
Higher higher
It’s burning through to my soulGirl, girl, girl
You gonna set me on fire
My brain is flaming
I don’t know which way to goYour kisses lift me higher
Like the sweet song of a choir
You light my morning sky
With burning loveOoh, ooh, ooh,
I feel my temperature rising
Help me, I’m flaming
I must be a hundred and nine
Burning, burning, burning
And nothing can cool me
I just might turn into smoke
But I feel fine

Cause your kisses lift me higher
Like a sweet song of a choir
And you light my morning sky
With burning love

It’s coming closer
The flames are now licking my body
Please won’t you help me
I feel like I’m slipping away
It’s hard to breath
And my chest is a-heaving

Lord have mercy,
I’m burning a hole where I lay
Cause your kisses lift me higher
Like the sweet song of a choir
You light my morning sky
With burning love
With burning love
Ah, ah, burning love
I’m just a hunk, a hunk of burning love
Just a hunk, a hunk of burning love
Just a hunk, a hunk of burning love
Just a hunk, a hunk of burning love
Just a hunk, a hunk of burning love
Just a hunk, a hunk of burning love

 

Entorn de l’any 600 a. C., en la lírica grega ens trobem amb una figura femenina: la poeta Safo. Ella va compondre aquest poema on parla per primer cop dels efectes de l’amor. Creieu que ho va encertar? Què n’opineu?
ὢς γὰρ ἔς σ᾽ ἴδω βρόχε᾽, ὤς με φώνη-
σ᾽ οὖδεν ἔτ᾽ εἴκει,
ἀλλὰ κὰμ μὲν γλῶσσα ἔαγε, λέπτον
δ᾽ αὔτικα χρῶι πῦρ ὐπαδεδρόμακεν
Safo, 31, 7-10
Us animeu a traduir el fragment de Safo? Sabeu altres cançons amb aquest tòpic?

Camila Arigón
1r Batx. Grec i Llatí

La vie en rose d’Édith Piaf

La cantant francesa Édith Piaf (1915-1963) és una de les cantants franceses més representatives de la Chanson.

L’artista va tenit unes vivències personals complicades: el seu pare va abandonar la seva mare. La mare no tenia els suficients recursos econòmics com per mantenir la seva filla i per aquest motiu va haver de donar la petita a la seva mare, o sigui l’àvia d’Édith Piaf. El 1918, quan el pare va tornar de la Primera Guerra Mundial, va emportar-se-la amb ell, que treballava com a acròbata en el circ. Des de llavors, la cantant va estar en contacte directe amb el món de les arts.

L’artista va saber afrontar-se a les adversitats de la vida i va saber trobar els aspectes positius d’aquesta. La seva experiència va demostrar-li que havia d’aprofitar cada moment, havia de gaudir de la vida: Carpe Diem.

Tanmateix no pretenc parlar d’aquest tòpic horacià en aquest article, sinó el cantó romàntic de la cantant que es reflecteix en La vie en rose, interpretada el 1946. Aquesta cançó m’ha semblat una versió actualitzada de la poesia de Safo de Lesbos, la poetessa grega lírica arcaica més important. Us deixo les dues versions perquè les compareu:

 

Safo de Lesbos:

 

Em sembla igual als déus
l’home que enfront de tu
seu, i de prop t’escolta
parlar dolçament

i riure encisadora; això, de veritat,
em colpeja el cor dins el pit,
car quan et miro un instant, ja no m’es possible
dir ni una paraula,

sinó que la llengua se’m trava
i prest un foc subtil em recorre la pell,
amb els ulls no veig res
i em ressonen les orelles,

una suor freda em banya, i un tremolor
em pren tota; estic més verda que l’herba
i em sento que estic a punt
de morir.
Però tot pot suportar-se, perquè…

 

La vie en rose d’Édith Piaf:

 

Els seus ulls a punt de besar els meus
Un riure que es perd sobre la seva boca,
Aquí està el retrat sense retocs
l’home al qual pertanyo.

Quan em pren en els seus braços
parla en veu baixa,
Veig la vida en rosa.

Em diu paraules d’amor,
Paraules de cada dia
I això em fa sentir alguna cosa.

Ha entrat en el meu cor
Una part de felicitat
De què conec la causa.

Ell és per a mi, jo per a ell
A la vida,
M’ho ha dit, ho ha jurat per la vida.

I quant ho percebo
Jo sento en mi
El meu cor bategar.

Nits d’amor que mai acaben
Una gran felicitat que pren el seu lloc
En comptes de problemes i dolors
Feliç, feliç fins a morir.

Ooohh Si ell em pren en els seus braços
si ell parla en veu baixa,
Veig la vida en rosa.

Ell em diu paraules d’amor,
Paraules de cada dia
I això em fa sentir alguna cosa.

Una part de felicitat
De què conec la causa.

sóc per a tu, tu per a mi
A la vida,
M’ho ha dit, ho ha jurat per la vida.
I quant ho percebo
jo sento en mi
El meu cor que batega.

 

Per últim us deixo un vídeo amb la cançó d’Édith Piaf:

 

Imatge de previsualització de YouTube

 

 

Laia Muñoz Osorio

2n Batxillerat Llatí i Grec

“Día de enero” de Shakira

Com ja sabreu la majoria de vosaltres, els alumnes de segon de batxillerat de l’INS Isaac Albèniz estem actualment llegint l’Eneida de Virgili i, curiosament, he trobat una cançó que fa referència a Eneas, el protagonista de l’obra. Però aquesta no és una referència de les que trobem normalment, sinó que amaga una curiosa història que te relació amb el món romà. A continuació, trobareu el vídeo i la lletra la cançó de Shakira i, com podreu comprovar, la referència a Eneas és evident al tercer paràgraf. Però està acompanyat i aquest fet és el que amaga el secret.

Te conocí un dìa de enero
con la luna en mi nariz
y como vi que eras sincero
en tus ojos me perdí

Que torpe distracción
y que dulce sensación.

Y ahora que vamos por el mundo
como Eneas y Benitín
ya te encontré varios rasguños
que te hicieron por ahí

Pero mi loco amor
es tu mejor doctor

Voy a curarte tu alma en duelo
voy a dejarte como nuevo
y todo va a pasar
pronto verás al sol brillar

Tu más que nadie
merece ser feliz.

Ya vas a ver como van sanando
poco a poco tus heridas ya vas a ver
como va la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.

Y aunque hayas ido al extranjero
hasta en tu propio país
si yo te digo “como dices”
tu aún dices “que decís”

Y lloras de emoción
oyendo un bandoneón.

Y aunque parezcas despistado
con ese caminar pausado
conozco la razón
que hace doler tu corazón
por eso quice hacerte esta canción

Ya vas a ver como van
sanando poco a poco tus heridas
ya vas a ver como va
la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.

Ya vas a ver como van
sanando poco a poco tus heridas
ya vas a ver como va
la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.

Ja heu vist la referència als dos personatges? Espero que sí! Segurament us preguntareu qui és Benitín i, al contrari del que molts imaginareu, no és un heroi desconegut o d’una altra cultura. Eneas i Benitín són dos personatges d’una tira còmica americana anomenada Mutt y Jeff creada l’any 1907 per Bud Fisher. El mateix Eneas es diu August en la versió original anglesa i ambdós protagonistes comparteixen històries amb altres personatges com Cicero i Julius. I, ara, us faré una pregunta relacionada amb aquesta curiosa història: podríeu explicar-nos qui són aquests personatges i quina relació tenen amb la cultura romana?

Anna Pardo Fernàndez, 2n de Batxillerat, INS Isaac Albèniz

“Te echo de menos”

Quants cops heu pronunciat aquests mots mentre parlaveu per telefon amb el vostre estimat, quan només feia dues hores que no estaveu junts?
Recordeu el mite d’Orfeu i Eurídice? és potser el més preciós i tràgic a la vegada. No trobeu increïble el fet de que una persona doni la seva perquè no pot resistir la idea de no veure el teu rostre?

Imatge de previsualització de YouTube

Laura Galán
2n batxillerat
Grec

Inseparables

S’apropa el dia dels enamorats! i que menys que dedicar-li al bloc una cançó no?

El moment que més m’agrada, i el que estic vivint en aquests moments se’ns dubte, és aquell en què et penses que no hi ha cap altra persona que et pugui fer tan feliç!

Recordeu el mite d’Eros i Psique? quina tortura no poder veure la cara del teu estimat! potser ella només volia tocar la seva pell, besar els seus llavis… però estava tan meravellada amb el seu rostre que  sense voler li abocà una gota d’oli cremant, que trencà l’encanteri. Però després d’aquest moment tan tràgic, van poder estar junts, encara que Psique va haver de superar les proves que Venus li obligà a fer si volia l’amor del seu fill.

Hi ha una cançó de Juanes que m’encanta, on explica aquest moment pel que passes quan estàs enamorat. Espero que us agradi: