L’EMPREMTA D’ORFEU

Com ja sabeu, hem estat treballant Horaci i la seva pervivència en tots els àmbits, pel que fa el musical, és un tema que ha tingut molta repercussió.  L’oda (II, 10, 5) s’anomena Auream quisquis mediocritatem, que vol dir “La bonesa de viure en la mitjania”, i es refereix a la gràcia que té viure sense bens materials i aprenent a valorar les petites coses de la vida.

He trobat aquesta cançó de Morodo, Las pequeñas cosas (vid. lletra aquí) que potser ja heu escoltat, i si no, espero que us agradi! Quina relació hi veieu amb el tòpic horacià?

A més, també us pot inspirar! Mireu aquest vídeo i ho comprovareu:

Creieu que Horaci tenia raó? Potser ens podeu suggerir altres cançons que estiguin relacionades amb aquest tema tan actual i de tan antic a la vegada!

Laura Galán
2n btx. Grec i Llatí.

Com a l’article Exegi monumentum aere perennius esmentàvem, molts artistes tenen altes expectatives d’uns mateixos i creuen que el treball que han fet es mereix el respecte que ha de tenir, simplement perquè han treballat dur fins arribar al punt on es troben.
Igual que Horaci, que creia que la seva poesia podria vèncer el pas del temps i estaria viva per tota l’eternitat ja que ell es considerava un gran mestre, Edith Piaf es queixa de que no ha de penedir-se de res i que el seu treball sempre ha estat correcte, sense fer patir a ningú.

En aquest vídeo podrem escoltar la cançó esmentada i aquí llegir-ne la lletra. Com podríem relacionar també les paraules d’Edith Piaf amb les d’Horaci?

Edith Piaf – Non, Je Ne Regrette Rien per zectarien

Rebeca Sánchez
2n batxillerat Llatí