Arxiu d'etiquetes: Grècia

Mamma Mia en grec antic: Μα Τον Δια

ABBA fou un grup suec de música pop format per Björn Ulvaeus, Benny Andersson, Agnetha Fältskog i AnniFrid Lyngstad (Frida). El nom “ABBA” és un acrònim format per les primeres lletres del nom de cada membre (Agnetha, Björn, Benny, AnniFrid). ABBA va ser el primer grup pop europeu a experimentar l’èxit en països de parla anglesa fora d’Europa. Una de les cançons més populars d’aquest grup és “Mamma mia“.

 
Imatge de previsualització de YouTube
 

[

I’ve been cheated by you since I don’t know when
So I made up my mind, it must come to an end
Look at me now, will I ever learn
I don’t know how but I suddenly lose control
There’s a fire within my soul
Just one look and I can hear a bell ring
One more look and I forget everything

Mamma mia, here I go again
My my, how can I resist you
Mamma mia, does it show again
My my, just how much I’ve missed you
Yes, I’ve been brokenhearted
Blue since the day we parted
Why, why did I ever let you go
Mamma mia, now I really know
My my, I could never let you go

I’ve been angry and sad about things that you do
I can’t count all the times that I’ve told you we’re through
And when you go, when you slam the door
I think you know that you won’t be away too long
You know that I’m not that strong
Just one look and I can hear a bell ring
One more look and I forget everything

Mamma mia, here I go again
My my, how can I resist you
Mamma mia, does it show again
My my, just how much I’ve missed you
Yes, I’ve been brokenhearted
Blue since the day we parted
Why, why did I ever let you go
Mamma mia, even if I say
Bye bye, leave me now or never
Mamma mia, it’s a game we play
Bye bye doesn’t mean forever

Mamma mia, here I go again
My my, how can I resist you
Mamma mia, does it show again
My my, just how much I’ve missed you
Yes, I’ve been brokenhearted
Blue since the day we parted
Why, why did I ever let you go
Mamma mia, now I really know
My my, I could never let you go

Us agrada aquesta cançó? Heu entès alguna paraula en grec antic? Us atreviu a cantar-la? La voleu cantar en llatí? Heu vist la pel·lícula?…

Rebeca Barroso

2n de Batxillerat

“Vuelve”, de Shakira

Abans que el seu nom fos una constant a les revistes i notícies pels seus afers amorosos amb un jugador de futbol català, abans que les seves cançons sonessin a totes les festes pel seu ritme ballable, inclòs abans que il·luminés a les càmeres amb el seu cabell daurat, Shakira va ser una noia morena, senzilla i simpàtica, una noia apassionada per la cultura. En un moment donat, els tòpics i temes de les lletres van mutar (cap a pitjor o millor, però van canviar sens dubte) i van adquirir un caire més fàcil potser, però als seus primers àlbums, calia consultar llibres d’història i filosofia per gaudir en plenitud de la seva envejable capacitat d’escriptura. I és que podem trobar diversos referents culturals, i fins i tots grecoromans, a aquests dos primers àlbums de la seva joventut: -Paul Sartre, Karl Marx, Venus, Mart, etcètera. Però en aquest apunt vull recalcar una cançó en concret inclosa al seu primer àlbum: Vuelve.La cançó narra un melodiós lament escrit per una jove que troba a faltar el seu amant. Abans d’explícitament demanar que torni d’allà on és (però clarament lluny d’ella), compara la seva sensació de buit amb la de certs personatges històrics (la majoria grecs o romans) que van patir situacions semblants. Personalitats com Tiberi i Alexandre Magne, i fets importants com el Partenó són mencionats, entre d’altres

Imatge de previsualització de YouTube

Fría como una estatua de sal
en un mauseleo de cristal
seca hasta los huesos por llorar
y muerta como puede estar
Tiberio en su guacal
toda en ruinas como el Partenón,
sola como terminó Colón,
pálida como una Mona Lisa,
amargada como un limón,
arrugada como acordeón.
Como la Esfinge cuando perdió
su nariz
como Alejandro Magno sin
su espada y sin su dardo,
como un pobre cristino en
pleno imperio romano.
Busco algo que pueda contestar
porque estoy cansada de pensar
como es que transcurren los segundos
y yo sobrevivo este diluvio universal.
Sin mas esfuerzo la explicación
aparece en un viejo cajón
y en menos de una sola fracción
vuelve a vivir y se viste de verde
el corazón

[coro/chorus:]

Vuelve, vuelve
Vuelve, vuelve

Que mi vida se desliza por un cano,
que mis pies de estar
parados tienen callos.
Ya no sé como decirte que
te extrano
y ya en estas he pasado
más de un anño.

[coro/chorus]

Que mi barca se está
hundiendo en el lodo,
que de angustia me he
mordido hasta los codos.
Que mi mundo esta vacío y
aburrido,
que me muero por tenerte
aquí conmigo.

Qui és l’Esfinge i com va perdre el seu nas? Per què esmenta l’emperador Tiberi, Alexandre Gran o el Partenó en comptes d’esmentar altres referents clàssics relacionats amb l’enyor de l’estimat absent?…

Àlex Aguilera
2n de Batxillerat C

L’affaire Sofia, Els Amics de les Arts

Χαίρετε! Salvete!

Heu sentit mai a parlar d’Els Amics de les Arts? Potser els recordareu per cançons com L’home que treballa fent de gos o Monsieur CousteauAra us faré cinc cèntims dels origens i la trajectòria d’aquesta banda.

Els Amics de les Arts és un grup de música d’origen barceloní i format als voltants del 2005.  Els integrants són quatre amics amb ganes de compartir la seva passió per la música i la composició amb un toc d’humor i experiències vitals. Per fer-nos una idea del seu èxit, només cal veure la llista de premis que han recollit des del seu inici i comprovar que està considerada la millor banda de folk-pop en català, i és que així és com l’han anomenat molts dels experts en aquest àmbit, tot i que ells es defineixin com a banda de gènere electrònic i  pop d’autor. Us recomano que feu un cop d’ull al seu últim treball, Espècies per catalogar, i que si us hi animeu, escolteu tota la seva discografia, ja que les seves cançons estan repletes de vida, amor, alegria i fins i tot de cultura clàssica. És per això que he triat aquesta cançó, L’Affaire Sofia, en la qual s’esmenten alguns dels filòsofs més importants de l’antiga Grècia. Us adjunto la cançó i la seva lletra perquè ho pugueu comprovar vosaltres mateixos.

Imatge de previsualització de YouTube

Una parella lingüística,
una oportunitat
d’enterrar l’affaire Patrícia,
fer dissabte emocional.

Una estona en cada idioma,
trenar una conversació,
jo t’ensenyo, tu m’ensenyes
i ens ensenyem tots dos.

Ella era nascuda a Grècia, bressol de grans pensadors.
De Parmènides a Sòcrates, d’Aristòtil a Plató.
I jo que desconeixia tots aquells senyors estranys,
me’ls imaginava amb barba i fotent gestos molt grans.

Vaig provar d’impressionar-la
fent un Google d’amagat:
“Llull, Pujols, Ramon Sibiuda”.
Cap dels tres li van sonar.

Tot mostrant-me l’erotisme
potencial del català,
va dir: “Joan, vull que m’ensenyis
a millorar el pronunciar”.

I si haguessis vist com reia intentant dir cotó fluix,
hagués dit “Despertaferro!” l’almogàver que hi ha en tu.
Amic meu, si mai t’hi trobes no t’ho pensis ni un segon
i que la filosofia ens ensenyi a veure el món.

Em va preguntar en què creia
mentre s’empassava el fum
i entrant a una indie disco
vaig citar, es veu, un tal Hume:

“Només crec en el que veig jo
i només us veig a vós”.
Quan començo amb formalismes
és senyal que estic nerviós.

Va dir: “La teva oratòria deixa molt a desitjar.
Sovint val més un silenci. Sovint val més actuar”.
I entomant aquella màxima amb el màxim de dignitat,
jo vaig collir l’ego de terra i ella es va posar a ballar.

I com ballava!
Que tot de cop, el cercle es quadrava.
I quan Song2 de Blur sonava,
xiuxiuejant d’Epicur em parlava.

Mentre pujàvem l’escala
del seu pis, va deixar anar:
“Ara tu tries la trama,
tot flueix, deixa’t portar”.

I vaig dir: “Fem de viure una festa,
fem-ho abans de fer-nos grans
que demà serà impossible,
que demà ja serà tard”.

I per un cop les paraules, l’exacta combinació,
van esdevenir alquímia, van dissoldre la raó.
Vaig descartar tots els dubtes plenament il·luminat
quan li vaig veure tots els prismes: bé, bellesa i veritat.

I amb Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.
I tot parlant de Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.

Un petó, ja era de dia,
en un carreró del Born,
feliçment, tot condemnant-nos
a buscar l’etern retorn.

 Si us heu fixa’t bé, algunes de les paraules les he marcades en negreta, ja que com he comentat abans, en aquesta cançó apareixen alguns dels filòsofs més grecs més reconeguts. No sentiu curiositat per saber qui eren? 

Parmènides, conegut com a Parmènides d’Elea, va ser un filòsof presocràtic, és a dir, anterior al filòsof grec Sòcrates. Sabem que va escriure un extens poema de 154 versos dividit en dues parts i un proemi (part d’un discurs, d’una obra, que serveix d’introducció). La primera part es titulava via de la veritat i la segona, via de l’opinió.

Sòcrates era un filòsof grec nascut a Atenes, del qual no hi ha una definició clara de qui va ser i què va fer durant la seva vida. Sembla ser que tenia un gran interès pel coneixement de l’home en general. 

Aristòtil va ser un filòsof grec, nascut a la ciutat d’Estagira. Juntament amb Plató és el filòsof més important de l’antiguitat i un dels més importants de tota la història de la filosofia. Va fundar la seva pròpia escola, el Liceu, on es duien a terme investigacions relacionades amb la ciència de la naturalesa.

Plató, conegut amb aquest sobrenom tot i que el seu nom vertader fos Aristòcles, era un filòsof grec nascut a Atenes, creador d’un sistema filosòfic que el converteix, probablement, en el filòsof més influent de tota la història. Totes les seves obres, excepte una, estan escrites en forma de diàleg.

Epicur, va néixer a Samos. Era un filòsof grec fundador de l’anomenada escola del Jardí i de l’epicurisme, on no només s’efectuaven investigacions filosòfiques, sinó que també era el lloc de reunió i de convivència d’amics (inclosos dones i esclaus) que compartien unes mateixes idees. Epicur entenia la filosofia com a investigació de la felicitat humana.

I per completar del tot la recerca, em podríeu ajudar a resoldre aquestes qüestions?

  • Un dels versos de la cançó fa referència a un crit de guerra que s’emprava abans d’entrar en combat durant l’època medieval. Em sabríeu dir quin és i quina és la seva traducció en català medieval?
  • Us he parlat d’uns dels filòsofs més importants de l’època grega. Me’ls podríeu ordenar cronològicament, des del més vell al més jove?    
  • Dos d’ells pertanyien al mateix cercle d’amics, ¿qui eren?
  • A la cançó apareixen dos personatges més, Hume i Schopenhauer. Què tenen en comú amb els personatges grecs?

Espero que hàgiu gaudit tant de la cançó com ho he fet jo. Estaré ben atenta als vostres comentaris i respostes! 

Ens anem veient, companys! 

MARINA SALAS ZAMORA

Institut Albéniz de Badalona 

El cavall de Troia!

A l’igual que la Ire, fent el treball conjunt amb ella i la Lina, he trobat una cançó amb referents clàssics i buscant pel bloc, m’he trobat amb que no hi havia cap article sobre aquesta.
Trobem altres cançons del mateix grup (Tierra Santa), com “Pandora i la seva caixa“, “Atlàntida” o “Neró“, però no la cançó sobre “El cavall de Troia”.

Cuentan que en Troya una vez
Una batalla empezó
Forjando así su leyenda

Y que diez años pasó
Sitiada por la ambición
De poseer la ciudad

Al no poderla invadir
Los griegos fueron marchando
Pero antes de irse de allí
Un gran regalo quedó

Un griego les convenció
Que era el regalo de un dios
Y de que abrieran las puertas

Un gran caballo asomó
En su interior una trampa
Con piel de madera

En Troya todos creyeron
Que habían vencido
Pero la noche llegó
Y el enemigo ganó

Caballo de Troya
Cabalga en la historia
El regalo de un dios
Caballo de Troya
Su piel y su nombre
Leyenda forjó
Caballo de Troya
Están escondidos
Dentro en su interior
Esperan la noche
Para la traición

Coty Ledesma,
2º Batxillerat, GREC I LLATÍ.

Aute, Atenas en llamas

Caía una noche de Mayo
sobre el Lykavittos,
cenábamos en tu terraza
con todos los Mitos…

Y arriba, la voz de Vasilis
desde la azotea,
hablaba, tras largos ronquidos,
con Zeus y Atenea.

Y abajo, saciando con ouzo
la sed de Dionisos,
llorábamos por las elipsis
de la Historia en los frisos

con lágrimas de ira callada
frente a la impostura
de quienes hicieron del robo
su genio y figura…

Y Atenas en llamas, y Atenas en llamas…
contra un Occidente narciso e insolente,
rompiéndose a trizas…
Atenas ardiente
a veces sueña que va a renacer
de sus cenizas.

Y, hablando, nos dio como un rapto
por la antigua Europa
que ya no va a lomos del Toro
sino de la tropa

que marcha pisando las ruinas
de la inteligencia
del mármol que está a la intemperie
de la decadencia.

Y en sueños, al cielo nos fuimos
como Prometeo
en busca del Fuego Sagrado
del Caos y el cabreo…

Y así, una Pequeña Columna
de locos y artistas
se alzaron con fuego en tu Barrio
de los Anarquistas.

Y Atenas en llamas, y Atenas en llamas…

Gràcies a Auda Ferrer, podeu escoltar la cançó de Luis Eduardo Aute del seu últim disc Intemperie aquí i no us oblideu de comentar tots els referents clàssics que hi trobeu.