Arxiu d'etiquetes: Grec

Sirena d’Ovella Xao

Ovella Xao és un grup de música català nascut a Sabadell l’any 2014, que fa música festiva. En formen part Pol Mòdol (veu), Aniol Riba (veu), Pau Mas (guitarra i veus), Josep Puig (baix), Arnau Marquina (teclat), Miquel Bonmassip (bateria), Aleix Herraiz (trombó) i Sergi Montcada (trompeta). El nom del grup és un joc amb l’himne popular Bella ciao, després d’uns primers temps en què tocaven amb el nom de DS21, una etapa molt experimental per a ells. Toquen música per ser tocada en directe, però sense renunciar a estils com l’ska o el reggae.

Resultat d'imatges de ovella xao

Aquesta cançó s’anomena Sirena. Una sirena era un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix. Les  sirenes primitives tenien aparença de mig ocell o rèptil i mig dona. Es caracteritzaven per tenir una veu musical magnífica i atractiva.

Això es pot veure a l’Odissea, d’Homer. Quan Ulisses en la seva aventura de tornada cap a casa  Ítaca passa per una localització on hi ha sirenes, i com que Ulisses vol escoltar el seu magnífic cant, encara que sap que les sirenes canten per atreure els mariners i devorar-los, ordena als seus tripulants es posin tamps a les orelles i que a ell el lliguin en el màstil del vaixell amb el que viatgen, així aconsegueix sentir el cant d’aquest éssers sense ser devorat.

Resultat d'imatges de ulisses sirenes
Ulisses i les sirenes, d’Herbert James Draper 1909

Cuentan que yace desnudita, ay qué chica tan bonita, mi mulata favorita. Sus curvas son más que peligrosas porque cuando las veo se me para el corazón.

Llevo así muchas semanas, despierto en mi cama tumbado sin poder dormir, porque ella me está volviendo loco. No tengo más opción que darle mi corazón.

Baila, morena, morena, quiero verte moverte, sirena, sirena, quiero ver carnecita, uuuh, mulanita, quiero verte bailar que acabamos de empezar.

Siento que llegará el momento en el que podré tenerte no sólo aquí en mi mente. Besarte podría bien curarme de esta enfermedad que padezco sin cesar.

Seguiré esperando el día en que en mi te fijes y podamos juntos salir, porque eres lo único que quiero. No tengo más opción si no quieres mi pasión.

Baila, morena, morena, quiero verte moverte, Sirena, Sirena, quiero ver carnecita, uuuh, mulanita, quiero verte bailar que acabamos de empezar.

Coneixeu més relats mitològics on surtin sirenes? I cançons?

Eloi Salat Navarro, alumne de clàssiques de 2n de Batxillerat

Zeus rock band d’Eslovènia

 

Una de les cançons de Zeus rock band és:

Imatge de previsualització de YouTube

 

“Zeus rock band” és una banda de rock que en el seu logo conté símbols relacionats amb la mitologia grega:

L’òmega és l’última lletra de l’alfabet grec. L’alfabet grec és un repertori de vint-i-quatre lletres que s’ha fet servir per escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC. És el primer alfabet complet.

Zeus és el déu suprem de l’Olimp, fill de Cronos i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter. Va lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta dels seus germans, els altres déus, el va derrotar i va recuperar el seu tron a l’Olimp.

Per què creus que han escollit aquest logo?

Rebeca Barroso

2n de batxillerat

Mamma Mia en grec antic: Μα Τον Δια

ABBA fou un grup suec de música pop format per Björn Ulvaeus, Benny Andersson, Agnetha Fältskog i AnniFrid Lyngstad (Frida). El nom “ABBA” és un acrònim format per les primeres lletres del nom de cada membre (Agnetha, Björn, Benny, AnniFrid). ABBA va ser el primer grup pop europeu a experimentar l’èxit en països de parla anglesa fora d’Europa. Una de les cançons més populars d’aquest grup és “Mamma mia“.

 
Imatge de previsualització de YouTube
 

[

I’ve been cheated by you since I don’t know when
So I made up my mind, it must come to an end
Look at me now, will I ever learn
I don’t know how but I suddenly lose control
There’s a fire within my soul
Just one look and I can hear a bell ring
One more look and I forget everything

Mamma mia, here I go again
My my, how can I resist you
Mamma mia, does it show again
My my, just how much I’ve missed you
Yes, I’ve been brokenhearted
Blue since the day we parted
Why, why did I ever let you go
Mamma mia, now I really know
My my, I could never let you go

I’ve been angry and sad about things that you do
I can’t count all the times that I’ve told you we’re through
And when you go, when you slam the door
I think you know that you won’t be away too long
You know that I’m not that strong
Just one look and I can hear a bell ring
One more look and I forget everything

Mamma mia, here I go again
My my, how can I resist you
Mamma mia, does it show again
My my, just how much I’ve missed you
Yes, I’ve been brokenhearted
Blue since the day we parted
Why, why did I ever let you go
Mamma mia, even if I say
Bye bye, leave me now or never
Mamma mia, it’s a game we play
Bye bye doesn’t mean forever

Mamma mia, here I go again
My my, how can I resist you
Mamma mia, does it show again
My my, just how much I’ve missed you
Yes, I’ve been brokenhearted
Blue since the day we parted
Why, why did I ever let you go
Mamma mia, now I really know
My my, I could never let you go

Us agrada aquesta cançó? Heu entès alguna paraula en grec antic? Us atreviu a cantar-la? La voleu cantar en llatí? Heu vist la pel·lícula?…

Rebeca Barroso

2n de Batxillerat

En el Muelle de San Blas de Maná

En veure aquest article de Maná, ens va sorprendre, Maná és un grup que ens agrada molt i que tingués referents ens va sobtar i vam decidir continuar l’apunt, que ja estava encetat per una alumna de l’Isaac Albéniz de Badalona. Hem de dir que el va decidir fer arran d’un comentari d’Aracne relacionat amb el mite de Fil·lis i Demofont.

Maná és una banda de pop rock que canta en castellà. Fundada l’any 1987 amb el nom de ‘Sombrero Verde’ i canviat posteriorment a ‘Maná’ pel seu significat en polinesi d’ “energia positiva”. El quartet de nacionalitat mexicana està format per Fernando Olvera (veu), Juan Diego Calleros (baix), Alejandro González (bateria) i Sergio Vallin (guitarra).

Imatge de previsualització de YouTube

“Ella despidió a su amor
El partió en un barco en el muelle de san Blas
él juró que volvería
y empapada en llanto ella juró que esperaría..
miles de lunas pasaron
y siempre ella estaba en el muelle
esperando..
Muchas tardes se anidaron
se anidaron en su pelo
y en sus labios
Llevaba el mismo vestido
y por si él volviera no se fuera a equivocar.
Los cangrejos le mordían
su ropaje, su tristeza y su ilusión..
y el tiempo se escurrió
y sus ojos se le llenaron de amaneceres
y del mar se enamoró
y su cuerpo se enraizó
en el muelle
Sola
sola en el olvido
sola
sola con su espíritu
sola
sola con su amor el mar
sola
en el muelle de san Blas
Su cabello se blanqueó
pero ningún barco a su amor le devolvía,
y en el pueblo le decían
le decían la loca del muelle de san Blas.
Y una tarde de abril
la intentaron transladar al manicomio;
nadie la pudo arrancar
y del mar nunca jamás la separaron.
Sola
sola en el olvido
sola
sola con su espíritu
sola
sola con su amor el mar
sola
en el muelle de san Blas
Sola en el olvido
Sola con su espíritu
Sola con su amor el mar
Sola
sola en el olvido
sola
sola con su espíritu
sola
sola con su amor el mar
sola
en el muelle de san Blas
Se quedó
Se quedó
Sola, sola
Se quedó
Se quedó
con el sol y con el mar
Se quedó ahí
Se quedó hasta el fin
se quedó ahí
se quedó en el muelle de san Blas
Sola, sola, sola”

Aquests referents que trobem a la cançó són el mite de Fil·lis i Demofont i la història d’Ulisses i Penèlope.

El mite de l’ametller ens explica la història de Fil·lis i Demofont. Fil·lis era la princesa de Tràcia i Demofont el príncep d’Atenes. Els dos es van enamorar i es van prometre de seguida. Demofont enyorava Atenes i se’n va anar amb la promesa de tornar a Tràcia amb la seva estimada. Fil·lis, en veure que passava el temps i Demofont no arribava,  va morir d’amor. A la seva tomba va créixer un ametller sec, sense cap fulla. Quan Demofont va arribar i va veure la seva estimada morta, es va posar a plorar mentre abraçava l’ametller que havia crescut a la seva tomba. Fil·lis és va alegrar de veure que el seu estimat havia tornat i perquè se’n adonés que encara l’estimava, va cobrir les seves branques de petites flors blanques i roses. Al cap del temps a l’ametller li van sortir fulles verdes i va produir les ametlles, com a fruit del seu amor.

També està relacionada amb la bonica història d’Ulisses i Penèlope ja que la protagonista de la cançó es va quedar esperant el seu amor, igual que Penèlope espera Ulisses, però amb una diferència, la protagonista es queda sola mentre que Ulisses torna i mata tots els pretendents.

Justifica amb exemples per què tracta d’aquest mite. Ho sabíeu abans? Què en penseu d’aquest mite? I del d’Ulisses i Penèlope? Penseu què és encertada la comparació?

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2 Batx. C Grec

Calypso, de Suzanne Vega

En cap moment podràs dubtar dels coneixements i la cultura de Suzanne Vega, la cantautora americana famosa pel seu estil musical eclèctic basat en el folk tradicional i la seva veu dolça: les seves lletres són pràcticament considerades poesia. Ens ofereix un referent clàssic directe i explícit amb la seva cançó Calypso, de l’any 1987.

Solitude Standing, l’àlbum més aclamat de la seva longeva carrera, ens dona hits clàssics com Luka o Tom’s Diner, entre d’altres. Al tracklist trobem la cançó ja mencionada, Calypso, escrita des del punt de vista de la nimfa quan va deixar anar a Ulisses després de mantenir-lo captiu durant set anys.

“Calypso és mencionada a la primera pàgina [de l’Odissea d’Homer] i ningú torna a parlar sobre/amb ella, ni tan sols per comprovar com està. Jo recordo haver-me sentit així, per això he escrit aquesta cançó des del seu [Calypso] punt de vista.”

La cançó explica des de la vida de Calipso abans de l’arribada d’Ulisses fins quan ell marxa, els seus sentiments, emocions i opinions, ja que tots aquests no surten a l’Odissea. Vega ens enfoca una part més humana i real de Calipso, com se sentia sola a Ogígia i quant molt estimava Ulisses. Ens relaciona la llegenda amb vivències personals i sentiments passats, el que ens fa sentir la cançó d’una manera més real.

Aquest apunt és més un recordatori d’aquesta cançó, la qual ja té un article al bloc d’aula Aracne  que va ser escrit fa uns anys. Però, opino que aquestes cançons tan clarament clàssiques s’han de recordar més usualment!

Enllaço un vídeo de YouTube amb la cançó i un conjunt d’imatges d’obres d’art dedicades a la nimfa protagonista d’aquest article, la lletra sota.

Imatge de previsualització de YouTube

My name is Calypso
And I have lived alone
I live on an island 
And I waken to the dawn
A long time ago
I watched him struggle with the sea
I knew that he was drowning
And I brought him into me
Now today
Come morning light
He sails away
After one last night
I let him go.

My name is Calypso
My garden overflows
Thick and wild and hidden
Is the sweetness there that grows
My hair it blows long
As I sing into the wind
My name is Calypso
And I have lived alone
I live on an island
I tell of nights
Where I could taste the salt on his skin

Salt of the waves
And of tears
And though he,pulled away
I kept him here for years
I let him go

My name is Calypso
I have let him go
In the dawn he sails away
To be gone forever more
And the waves will take him in again
But he’ll know their ways now
I will stand upon the shore
With a clean heart

And my song in the wind
The sand will sting my feet
And the sky will burn
It’s a lonely time ahead
I do not ask him to return
I let him go
I let him go

Coneixíeu el mite de Calipso? I també, sabeu d’on prové el seu nom?

Àlex Aguilera
1r de Batxillerat D

“Flight of Icarus” – Iron maiden

Primer de tot diré que sóc nova a l’Empremta d’Orfeu, però que estic molt contenta de poder-hi participar i aportar noves cançons relacionades amb el món de les clàssiques.

Avui us vull portar una cançó d’un grup que personalment m’encanta, des de petita ha sonat tant a la meva llar! Parla d’una història mitològica que a casa meva mai havia escoltat i crec que és perquè és poc coneguda. No vaig començar a fixar-me en paraules que em sonaven diferent fins que vaig començar a estudiar grec i va ser així com em vaig fixar en les d’aquesta cançó tan escoltada per les meves oïdes abans.
A Flight of Icarus, podeu veure-hi alguna cosa que us cridi l’atenció? No? Doncs bé, Icarus no em sonava massa a  anglès, així que vaig pensar que potser era un nom grec, i vaig fixar-me en el que diu la cançó. Vaig recordar més llocs on havia escoltat aquest nom “Icarus”, com en un vídeo-joc on el personatge principal és un noi amb ales (kid Icarus) i vaig veure la relació entre la lletra de la cançó i el joc, simplement, que destacava l’aparició d’ales, volar, etc. Així que vaig buscar el nom d’Icarus per internet i em van sortir tots resultats d’una història mitològica grega.

Després d’aquesta petita introducció us resumiré una mica de què tracta aquesta història per a qui com jo, no la conegui.

Ícar era fill de Dèdal i va ser empresonat amb el seu pare al laberint que aquest últim havia construït per ordre de Minos, rei de Creta. Per poder escapar del laberint, el seu pare va fabricar unes ales per a tots dos amb plomes, fil i cera. Abans de fugir el seu pare li va dir: “Ícar, fill meu, mantén-te a una altura mitjana. Si voles molt baix, la humitat obstruirà les teves ales, i si ho fas molt alt, la calor fondrà la cera. Si no et separes de mi, no et passarà res”. De sobte el fill va començar a volar cap amunt per arribar fins al cel i la proximitat als raigs del Sol van començar a fondre la cera que mantenia les plomes unides i va fer que Ícar caigués a l’aigua mentre cridava al seu pare, fins a enfonsar-se al mar. Finalment el seu pare va trobar les restes de les ales i va maleir els seus invents. Va enterrar el cos del seu fill i va anomenar aquella terra Icària (i al mar on caigué, mar d’Icària) en memòria seva. Dèdal va arribar fins a Sicília, va crear un temple per a Apol·lo i va oferir les seves ales al déu com una ofrena.

 

Imatge de previsualització de YouTube

lyrics

As the sun breaks above the ground
An old man stands on the hill
As the ground warms to the first rays of light
A birdsong shatters the still

His eyes are ablaze
See the madman in his gaze

Fly on your way like an eagle
Fly as high as the sun
On your wings like an eagle
Fly and touch the sun

Now the crowd breaks and a young boy appears
Look the old man in his eyes
As he spreads his wings and shouts at the crowd
In the name of God my father I fly

His eyes seem so glazed
As he flies on the wings of a dream
Now he knows his father betrayed
Now his wings burn to ashes to ashes his grave

Fly on your way like an eagle
Fly as high as the sun
On your wings like an eagle
Fly and touch the sun

Traducció al castellà

Cuando el sol se levanta sobre el suelo
Un anciano está en la colina
A medida que el suelo se calienta a los primeros rayos de luz
Un canto de las aves rompe el silencio

Sus ojos están ardiendo
Ve la maldad en su mirada

Vuela en tu rumbo como un águila
Vuela alto como el sol
En tus alas como un águila
Vuela y toca el sol

Ahora la multitud se disipa y aparece un joven
Mira al viejo en sus ojos
A medida que extiende sus alas y grita a la multitud
En el nombre de mi padre Dios volaré

Sus ojos parecen tan cristalinos
Mientras vuela en las alas de un sueño
Ahora sabe que su padre lo ha traicionado
Ahora sus alas reduce a cenizas y de las cenizas a su tumba

Vuela en tu rumbo como un águila
Vuela alto como el sol
En tus alas como un águila
Vuela y toca el sol

A partir d’aquí, ara que tots coneixem la història es poden veure més senzillament les relacions amb la lletra.

Bruce Dickinson, el cantant, interpreta aquesta cançó com si estigués narrant una història mentre canta, i a la tornada es pot veure, per la seva forma de cantar-la, la desesperació d’Ìcar per tocar el sol, sobretot en una frase concreta de la cançó en què el cantant parla com si ell fos el nostre personatge,el protagonista d’aquesta història. Sabríeu dir de quina frase estic parlant?

Una vegada sapigueu quina frase és, té un significat una mica difícil d’entendre, podeu treure el vostre poder deductiu i explicar-la? En cas que no pugueu, no os amoïneu, us puc ajudar en comentaris sense cap problema.

Després tenim aquesta frase Now he knows his father betrayed. A quin pare creieu que es refereix i de quina manera l’ha traït? Aquí us donaré una pista, te relació amb la frase de què parlàvem anteriorment.

Per últim, podríeu identificar en la cançó més reminiscències mítiques o detalls simbòlics?

Marisol Marro

1r batxillerat

Hera de Alejandro Filio

Alejandro Gómez Herrera, de nom artístic Alejandro Filio, és un cantant mexicà nascut el 13 de març de 1960 en la ciutat de Mèxic que va iniciar la seva carrera de compositor als 16 anys. Un dels seus discs  “UN SECRETO A VOCES” (1998) és una producció diferent i càlida que va ser gravada i produïda Espanya, Mèxic, Argentina i Cuba, amb el suport incondicional de tots ells. En aquest disc, catorze artistes de diferents nacionalitats, però d’un cant a comú, interpreten una selecció de cançons d’Alejandro Filio a duet amb ell. Avui en dia, és un dels documents de cançó d’autor més reconeguts a Hispanoamèrica.

La cançó que us presento a continuació és la cançó que canta Alejandro Filio juntament amb Víctor Manuel, on li canten a Hera, la deessa del matrimoni.

Imatge de previsualització de YouTube

Hera
Hera la hija de Cronos bañándose al sol
la diosa del matrimonio celando a su dios
Hera bajaba a la tierra
y caminaba en la hierba buscando el amor
buscando el amor

Hera serena y callada esperándole a el
Hera tan enamorada como siempre fue
Hera mojando sus labios
Hera mutando despacio de diosa a mujer
de diosa a mujer

Hera mírame, mírame otra vez
que no puedo ser quien era
Hera mírame, Hera mírame, Hera

Hera de noche la luna que crece y se va

Hera la madre, la viuda y la pubertad
Hera salpicando estrellas
Hera de nuevo doncella para comenzar

Y era una tarde de Mayo cuando Hera partió
y sin temer a los rayos, de mi mano corrió
era distinta mi vida
Hera me abraza y olvida lo mismo que yo
lo mismo que yo

Hera mírame, mírame otra vez
que no puedo ser quien era,
Hera mírame, Hera mírame

Hera mírame, mírame otra vez
que no puedo ser quien era,
Hera mírame, Hera mírame, Hera.

Quina creieu que és la història que ens explica aquesta cançó?

Xènia Serra Gaxas

2n Batxillerat C

Grec i Llatí

 

“My way” de Frank Sinatra i Sòcrates

Frank Sinatra va ser un cantant i actor d’Estats Units. Va ser una de les figures més importants de la música del segle XX i encara ara és  molt conegut.

“My way” és una cançó molt famosa.

Imatge de previsualització de YouTube

And now, the end is near;
and so i face the final curtain.
my friend, i’ll say it clear,
i’ll state my case, of which i’m certain.
I’ve lived a life that’s full.
i’ve traveled each and ev’ry highway;
but more, much more than this,
i did it my way.
Regrets, i’ve had a few;
but then again, too few to mention.
i did what i had to do
and saw it through without exemption.
I planned each charted course;
each careful step along the byway,
but more, much more than this,
i did it my way.
Yes, there were times, i’m sure you knew
when i bit off more than i could chew.
but through it all, when there was doubt,
i ate it up and spit it out.
i faced it all and i stood tall;
and did it my way.
I’ve loved, i’ve laughed and cried.
i’ve had my fill; my share of losing.
and now, as tears subside,
i find it all so amusing.
To think i did all that;
and may i say – not in a shy way,
“no, oh no not me,
i did it my way”.
For what is a man, what has he got?
if not himself, then he has naught.
to say the things he truly feels;
and not the words of one who kneels.
the record shows i took the blows –
and did it my way!

Trobeu algun referent a la cançó “My way” que ens parli del filòsof grec Sòcrates? Quin? Per què? Jo li veig, ja que Sòcrates fa una filosofia que commou, que arriba a l’ànima, una filosofia de veritat. Es pregunta sobre què podem saber i què no podem saber. Sòcrates va ser condemnat a mort i va preferir beure la cicuta i morir, tot i que va tenir l’oportunitat d’escapar-se. Ell va preferir defensar fins a la mort les seves idees, la seva visió de la vida.  Se’l considera el primer filòsof de carn i ossos i el curiós del cas és que deia que “només sé que no sé res”; d’altres, en canvi, no són tan modestos i omplen la filosofia de llibres gruixuts, però Sòcrates, no va escriure ni una sola frase.

Marta Verde

2n batx C Grec

La vie en rose d’Édith Piaf

La cantant francesa Édith Piaf (1915-1963) és una de les cantants franceses més representatives de la Chanson.

L’artista va tenit unes vivències personals complicades: el seu pare va abandonar la seva mare. La mare no tenia els suficients recursos econòmics com per mantenir la seva filla i per aquest motiu va haver de donar la petita a la seva mare, o sigui l’àvia d’Édith Piaf. El 1918, quan el pare va tornar de la Primera Guerra Mundial, va emportar-se-la amb ell, que treballava com a acròbata en el circ. Des de llavors, la cantant va estar en contacte directe amb el món de les arts.

L’artista va saber afrontar-se a les adversitats de la vida i va saber trobar els aspectes positius d’aquesta. La seva experiència va demostrar-li que havia d’aprofitar cada moment, havia de gaudir de la vida: Carpe Diem.

Tanmateix no pretenc parlar d’aquest tòpic horacià en aquest article, sinó el cantó romàntic de la cantant que es reflecteix en La vie en rose, interpretada el 1946. Aquesta cançó m’ha semblat una versió actualitzada de la poesia de Safo de Lesbos, la poetessa grega lírica arcaica més important. Us deixo les dues versions perquè les compareu:

 

Safo de Lesbos:

 

Em sembla igual als déus
l’home que enfront de tu
seu, i de prop t’escolta
parlar dolçament

i riure encisadora; això, de veritat,
em colpeja el cor dins el pit,
car quan et miro un instant, ja no m’es possible
dir ni una paraula,

sinó que la llengua se’m trava
i prest un foc subtil em recorre la pell,
amb els ulls no veig res
i em ressonen les orelles,

una suor freda em banya, i un tremolor
em pren tota; estic més verda que l’herba
i em sento que estic a punt
de morir.
Però tot pot suportar-se, perquè…

 

La vie en rose d’Édith Piaf:

 

Els seus ulls a punt de besar els meus
Un riure que es perd sobre la seva boca,
Aquí està el retrat sense retocs
l’home al qual pertanyo.

Quan em pren en els seus braços
parla en veu baixa,
Veig la vida en rosa.

Em diu paraules d’amor,
Paraules de cada dia
I això em fa sentir alguna cosa.

Ha entrat en el meu cor
Una part de felicitat
De què conec la causa.

Ell és per a mi, jo per a ell
A la vida,
M’ho ha dit, ho ha jurat per la vida.

I quant ho percebo
Jo sento en mi
El meu cor bategar.

Nits d’amor que mai acaben
Una gran felicitat que pren el seu lloc
En comptes de problemes i dolors
Feliç, feliç fins a morir.

Ooohh Si ell em pren en els seus braços
si ell parla en veu baixa,
Veig la vida en rosa.

Ell em diu paraules d’amor,
Paraules de cada dia
I això em fa sentir alguna cosa.

Una part de felicitat
De què conec la causa.

sóc per a tu, tu per a mi
A la vida,
M’ho ha dit, ho ha jurat per la vida.
I quant ho percebo
jo sento en mi
El meu cor que batega.

 

Per últim us deixo un vídeo amb la cançó d’Édith Piaf:

 

Imatge de previsualització de YouTube

 

 

Laia Muñoz Osorio

2n Batxillerat Llatí i Grec

Eureka de La Pegatina

Salve!

Avui us porto un àlbum amb molt de ritme que té per a títol Eureka, del grup de música de Montcada La Pegatina.

Eureka de La Pegatina

Eureka o Heureka prové del grec “εὕρηκα” i significa “Ho he trobat!”. La famosa exclamació se li atribueix al matemàtic grec Arquimedes.

La història diu que Arquimedes va pronunciar aquesta paraula després de descobrir el teorema que adoptaria el seu nom: “Tot cos submergit en un fluid experimenta una empenta vertical cap amunt igual al pes del fluid desallotjat”. El nostre científic grec es posà tan content que va sortir als carrers de Siracusa nu, corrent i cridant: Eureka!
Heureka és la primera persona del singular de l’aorist d’indicatiu del verb heurisko, (εὑρίσκω), que significa “trobar”. El seu significat és, per tant, l’he trobat.

A continuació us deixo una cançó del seu nou disc:

Cuando se abre una puerta,
siempre se abre una ventana.
Hay que tomársela con ganas
sabiendo que el que no llora no mama.
Al que levante la voz,
que se le secan los morros
y le amarguen las dudas
si viéndose a oscuras no pida calor.

Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré cuando pase el tifón nos llevará con él.
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré mano a mano a la luz perderemos la piel.

Al que deleguen la suerte,
toda esperanza de vida,
que se le pase el arroz como a ti y a mi se nos pasa algún día.
Y no creas tu que no,
que yo no me doy cuenta,
que ya no podrá ser:
que no podrá ser aunque yo esté de vuelta.

Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré cuando pase el tifón nos llevará con él.
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré mano a mano a la luz perderemos la piel.

Adrenalina!

Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré
Lloverá y yo veré
Lloverá y yo veré

Eureka!

Havíeu sentit alguna vegada la paraula Eureka? L’havíeu fet servir mai? Coneixeu alguna altra persona cèlebre que l’hagi fet servir?

Patrícia Ortiz Vincent.
2n de Batxillerat Llatí.