Arxiu d'etiquetes: Filosofia

Vull brindar d’Aspencat

Aspencat és un grup musical alacantí, més concretament de Xaló, a la Marina Alta (País Valencià). El seu estil s’ha basat en l’ska, el reggae i el drum and bass, però en l’actualitat han avançat cap a uns ritmes més electrònics on es pot veure la presència del dubstep. Han aconseguit així, un estil propi combinant sons electrònics amb l’estil que ha predominat fins aleshores. En l’actualitat conformen una de les bandes més referents del País Valencià, que amb l’aturada dels Obrint Pas se’ls ha considerat com els seus successors actuals.

Imatge de previsualització de YouTube

La meua vida era un mirall trencat,

com una borratxera traicionera de treball i soledat, sí!

Una caiguda lliure en tobogan, fins que va aparèixer el teu cos salat.

I vàrem viure el nostre maig del 68,

i ens atrinxeràvem els diumenges al caliu del nostre llit,

de la barbàrie col·lectiva i de l’hivern d’aquest país.

I somiàvem que escapàvem amb els Maquis cada nit,

viatjàvem en el temps a la Comuna de París,

esperàvem la victòria per arribar a la glòria i colmar aquest desig.

Preparats pel que vinguera, per alliberar la fera,

acabar-nos la botella, delirar i alçar la veu.

Viure és respirar, caminar per avançar i no sempre caus de peu.

Vull brindar per hui i per demà

per les cartes que hem de jugar,

cremar les nostres penes vora mar.

I vull brindar i alçar tots els gots,

cada cop sentir-te més prop

i ser el combustible del teu foc.

Van anar passant els dies que s’han convertit en anys,

jo ja em conec el teu somriure que és un poderós parany,

que m’atrapa i em fa lliure en un segon a parts iguals.

I vàrem fer un gran viatge iniciàtic,

per buscar l’essència com els mestres Presocràtics,

vam trencar de sobte la rutina que no omplia en un avió cap al sudest asiàtic.

I recorde una escapada cap a Eivissa el mes d’abril,

i un immens cap setmana a la Festa Major de Vic,

tu eres dolça i malcriada, si tinc la teua mirada jo no necessite abric.

Vull que em cantes a l’orella Bella Ciao sobre l’arena,

cada nit de lluna plena, delirar i alçar la veu.

Viure és respirar, caminar per avançar i tu sempre caus de peu.

Vull brindar per hui i per demà

per les cartes que hem de jugar,

cremar les nostres penes vora mar.

I vull brindar i alçar tots els gots,

cada cop sentir-te més prop

i ser el combustible del teu foc.

Jugarem a la teua disparant imaginaris.

Puc separar el joc de la raó quan el motiu ets tu,

activa-la ja, activa-la ja, activa-la ja!

Tracte de pacte i evite entrar en el acte,

si trenca el clímax decline,

perquè em convé pose rima,

jugant al joc de l’abstracte,

active l’olfacte!

Vull brindar per hui i per demà

per les cartes que hem de jugar,

cremar les nostres penes vora mar.

I vull brindar i alçar tots els gots,

cada cop sentir-te més prop

i ser el combustible del teu foc.

 

  • Què poden significar els dos versos de la cançó que estan en negreta?
  • Què és un viatge iniciàtic? Quina gran obra literària clàssica seria un viatge iniciàtic?
  • Què vol dir quan diu ‘’buscar l’essència com els mestres Presocràtics’’?
  • Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques 2n batxillerat

Cumbia epistemológica dels Luthiers

Χαιρετε!

Aquí us deixo una cançó molt divertida, encara que una mica verda, que he trobat del grup Les Luthiers, un grup argentí d’humor molt famós en els països hispanoparlants. Aquesta cançó titulada Dilema de amor (cumbia epistemológica), ens parla sobre un home i una dona que es troben en una festa i comencen a ballar i parlar. Aquesta parella parlen sobre filosofia, i un dels temes que més ressalten és l’epistemologia o la antropologia de Plató, entre altres temes i filòsofs que apareixen.

Imatge de previsualització de YouTube

CNC: Estoy enamorado, por fin me enamoré
el sábado a la noche en el baile la encontré.
Estaba vestida para enamorar
sensual y atractiva
y me miraba sin parar.
CORO: Si los jóvenes se atraen,
ya nada los detiene
ya saben todo lo que viene
CNC: Salimos a bailar, la miré, me miró.
CORO: Y el deseo fulminante los atrapó.
CNC:Y mientras se movía
CORO: Que fascinante!
CNC: Para impresionarme
CORO: Que sugerente!
CNC: Se puso a hablarme
CORO: Que excitante!
CNC: De filosofia.
CORO: Que interesante…
CNC: De inmediato reaccioné
CNC: Y ahí mismo en la pista.
RABINOBICH: Ahí mismo en la pista?
CNC: La enfrenté y le pregunté
CNC: Si era Aristotélica o Tomista.
CORO: Lalalalala
CNC: No paramos de bailar
nuestros labios se atraían
y empezamos a hablar de epistemología.
CORO: Los jóvenes inventan palabras cada día
se ve que ahora lo llaman EPISTEMOLOGIA!
Que bonito mi amor,que bonito mi amor!
Hacer cada día, hacer cada día!
juntitos los dos, la epistemología!
CNC: Tocamos muchos temas de antropología
CORO: Y entonces hicieron la epistemología!
CNC: Del estructuralismo de rumbo de Barthes,
de existencialismo, de Kierkegaard a Sartre.
CORO: Ella sacudía, ella sacudía!
su estructuralismo, su estructuralismo!.
Y hacía lo mismo, con su antropología!
CNC: Y hablando de Marcuse, de Spencer y Lacan
llegamos a Erasmo de Rotterdam.
CORO: Los jóvenes se aman con tanto entusiamo
que solo con hablar ya llegan al Erasmo!
CORO: Y fueron a la cama!
CNC: No no no! El amor no solo es ir con alguien a la cama!
CORO: También se puede hacer de pie o en la ventana
CNC: Me dijo que leía a Wittgenstein
y que la enloquecia su epistomología.
CORO: Yo que tu me cuidaría, ya nombro como a 12
con cualquiera que conoce hace epistemología.
CNC: Yo le dije que ese tipo solo quería
quitar lo metafísico de la filosofía.
CORO: No se puede estar hablando metafísico nomas
y estar a cada rato espitemología.
CNC: Me pregunto con cinismo si yo no concebía
otra metodología que el materialismo.
CORO: Ella critica tu metodología,
pero tipo que veía se lo epistemologaba.
CNC: El pensamiento formalista acaba el idealismo
subjetivo y atomista.
CORO: La mandaste a mudar, la echaste sin piedad.
CNC: No se debe aceptar la banalidad.
Ya encontraré a otra con mas afinidad.
Epistemólogas hay muchas en la facultad.
CORO: Nos has revelado otra realidad,
no has señalado el camino a la verdad.
Vamos a cambiar, vamos a cambiar!
Esta vida vacía, esta vida vacía!
Vamos todos a estudiar epistemología.

Què us ha semblat la cançó? Quins altres filòsofs a part de Plató apareixen? Què és l’epistologia?

Xènia Serra Gaxas

2n Batxillerat C

Grec i Llatí

Sharif “30 monedas”

A l’article Tot canvia i res no roman publicat a El fil de les clàssiques, vaig comentar posant una frase que feia referència al pensament d’Heràclit que tot canvia. La frase és aquesta:  “Todo cambia, todo pasa y nada queda”  i la podem comparar amb la frase del filòsof Heràclit “Πάντα ῥεῖ καὶ οὐδὲν μένει”. La cançó en qüestió és  “30 monedas” de Sharif. Què n’opineu? Coneixeu altres cançons amb aquest pensament heraclitià?

 

Imatge de previsualització de YouTube

Querrán cortar tus alas, que no te eleves,
pero, nada importa si el corazón se mueve,
mira, la vida es breve, se te escapa entre las manos
si mas tarde o más temprano se te comen los gusanos

Aquí todo cambia, todo pasa y nada queda,
querrán comprarte con treinta monedas,
y querrán q te arrepientas por todos tus pecados
venderte la libertad y que la pagues al contado

Más cerca del precipicio que de los funerales,
yo, aun tengo principios y he llegado a los finales
tío, tengo carnales que no escriben por oficio,
que trabajan ocho horas y después cogen el micro

Tu no preguntes a donde, yo solo ando, por mi sendero,
dando más de lo que espero
mi verso es pasajero pero sabe ser sincero
cuando habla, cuando calla y cuando estalla cual mortero

Y aunque siempre llego tarde, tengo, puntualidad inglesa
en las frases y en las promesas
a mí no me interesa lo que me venda la tele
yo no pierdo los papeles por coronas de laureles

Solo pido, que no les falte gloria a mis amigos,
que ricos se conviertan en mendigos
solo pido, tener siempre el micro de testigo
y que mi voz sirva de abrigo pa los que viajan conmigo

Siempre llevo en la memoria, rimas y estribillos
pa intentar sacarle al mundo algo de brillo,
sigo siendo aquel chiquillo que regala sus juguetes
al que la vida enseñó que no se es lo que se tiene

Y que el reloj no se detiene, todo va y viene,
aquí el dinero solo sabe hacer rehenes.
si los trenes que se escapan son mentira
siempre hay otra estación donde brilla mas la vida

Aquí el mundo gira, a lomos del dinero,
el aire que respiras tendrás que pagarlo luego
ciegos por el ego y por el brillo de ese fuego
donde no encuentra sosiego el corazón huye del miedo

Soy como el pájaro triste, que de rama en rama va
cantando su sufrimiento porque no sabe llorar
se tiene que consolar con un cielo lejano y cruel
al que no puede volar con sus alas de papel

Alma Bergel
2n Barx. Grec

“Al mar” de Manel

A partir de l’article de El Fil de les Clàssiques sobre el filòsofs grecs i la música, segons el programa de Ràdio 4 de Sonia Urbano, en què parla amb el filòsof i escriptor Francesc Orteu, Discohistòria de la filosofia de a rtve .es he trobat la cançó dels Manel anomenada: Al Mar. Els manel és un grup de música de Barcelona que canta en català. Les seves cançons mesclen el pop amb música folklòrica.

Aquesta cançó parla de l’origen de la filosofia ja que els primers filòsofs grecs vivien a la costa mediterrània oriental on eren societats riques que vivien del comerç, aquesta riquesa es pot apreciar en la cançó quan diu: ” Tu i jo hem sopat en bons restaurants “. També sabem que els filòsofs grecs eren de bona família i per tant no havien de treballar, tenien totes les depeses cobertes i es podien permetre el luxe de pensar en el que volguessin, es podria dir que tenien el cap ple de pardals com bé diu la lletra de la cançó: ” tu i jo hem buscat coses similars, tu i jo hem tingut el cap ple de pardals”, per tant com no tenien res per preocupar-se i van començar a pensar, no sobre coses pràctiques, sinó coses teòriques com per exemple: què és l’harmonia? o l’origen de l’univers.

 Imatge de previsualització de YouTube

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar.

Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem amb alegria, esquivem passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, a la que bufa la mar,
així estirada se’t veu espectacular
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues de final inesperat.
És abusiva tanta calor.
T’incorpores i et poses bé el banyador,
amb el peu calcules com està l’aigua
i tot està llest per tal que entrem al mar.

Així doncs si un dia véns i passes per aquí,
i sí malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no fessim camí,
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar.

 

Realment creieu que “El mar” de Manel reflecteix el començament de la filosofia? Per què?

Imatge de previsualització de YouTube

Sabríeu trobar un altre referent filosòfic en aquesta cançó de Manel?

Nora Domingo Luengo 
Grec
2n Batxillerat C 

L’affaire Sofia, Els Amics de les Arts

Χαίρετε! Salvete!

Heu sentit mai a parlar d’Els Amics de les Arts? Potser els recordareu per cançons com L’home que treballa fent de gos o Monsieur CousteauAra us faré cinc cèntims dels origens i la trajectòria d’aquesta banda.

Els Amics de les Arts és un grup de música d’origen barceloní i format als voltants del 2005.  Els integrants són quatre amics amb ganes de compartir la seva passió per la música i la composició amb un toc d’humor i experiències vitals. Per fer-nos una idea del seu èxit, només cal veure la llista de premis que han recollit des del seu inici i comprovar que està considerada la millor banda de folk-pop en català, i és que així és com l’han anomenat molts dels experts en aquest àmbit, tot i que ells es defineixin com a banda de gènere electrònic i  pop d’autor. Us recomano que feu un cop d’ull al seu últim treball, Espècies per catalogar, i que si us hi animeu, escolteu tota la seva discografia, ja que les seves cançons estan repletes de vida, amor, alegria i fins i tot de cultura clàssica. És per això que he triat aquesta cançó, L’Affaire Sofia, en la qual s’esmenten alguns dels filòsofs més importants de l’antiga Grècia. Us adjunto la cançó i la seva lletra perquè ho pugueu comprovar vosaltres mateixos.

Imatge de previsualització de YouTube

Una parella lingüística,
una oportunitat
d’enterrar l’affaire Patrícia,
fer dissabte emocional.

Una estona en cada idioma,
trenar una conversació,
jo t’ensenyo, tu m’ensenyes
i ens ensenyem tots dos.

Ella era nascuda a Grècia, bressol de grans pensadors.
De Parmènides a Sòcrates, d’Aristòtil a Plató.
I jo que desconeixia tots aquells senyors estranys,
me’ls imaginava amb barba i fotent gestos molt grans.

Vaig provar d’impressionar-la
fent un Google d’amagat:
“Llull, Pujols, Ramon Sibiuda”.
Cap dels tres li van sonar.

Tot mostrant-me l’erotisme
potencial del català,
va dir: “Joan, vull que m’ensenyis
a millorar el pronunciar”.

I si haguessis vist com reia intentant dir cotó fluix,
hagués dit “Despertaferro!” l’almogàver que hi ha en tu.
Amic meu, si mai t’hi trobes no t’ho pensis ni un segon
i que la filosofia ens ensenyi a veure el món.

Em va preguntar en què creia
mentre s’empassava el fum
i entrant a una indie disco
vaig citar, es veu, un tal Hume:

“Només crec en el que veig jo
i només us veig a vós”.
Quan començo amb formalismes
és senyal que estic nerviós.

Va dir: “La teva oratòria deixa molt a desitjar.
Sovint val més un silenci. Sovint val més actuar”.
I entomant aquella màxima amb el màxim de dignitat,
jo vaig collir l’ego de terra i ella es va posar a ballar.

I com ballava!
Que tot de cop, el cercle es quadrava.
I quan Song2 de Blur sonava,
xiuxiuejant d’Epicur em parlava.

Mentre pujàvem l’escala
del seu pis, va deixar anar:
“Ara tu tries la trama,
tot flueix, deixa’t portar”.

I vaig dir: “Fem de viure una festa,
fem-ho abans de fer-nos grans
que demà serà impossible,
que demà ja serà tard”.

I per un cop les paraules, l’exacta combinació,
van esdevenir alquímia, van dissoldre la raó.
Vaig descartar tots els dubtes plenament il·luminat
quan li vaig veure tots els prismes: bé, bellesa i veritat.

I amb Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.
I tot parlant de Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.

Un petó, ja era de dia,
en un carreró del Born,
feliçment, tot condemnant-nos
a buscar l’etern retorn.

 Si us heu fixa’t bé, algunes de les paraules les he marcades en negreta, ja que com he comentat abans, en aquesta cançó apareixen alguns dels filòsofs més grecs més reconeguts. No sentiu curiositat per saber qui eren? 

Parmènides, conegut com a Parmènides d’Elea, va ser un filòsof presocràtic, és a dir, anterior al filòsof grec Sòcrates. Sabem que va escriure un extens poema de 154 versos dividit en dues parts i un proemi (part d’un discurs, d’una obra, que serveix d’introducció). La primera part es titulava via de la veritat i la segona, via de l’opinió.

Sòcrates era un filòsof grec nascut a Atenes, del qual no hi ha una definició clara de qui va ser i què va fer durant la seva vida. Sembla ser que tenia un gran interès pel coneixement de l’home en general. 

Aristòtil va ser un filòsof grec, nascut a la ciutat d’Estagira. Juntament amb Plató és el filòsof més important de l’antiguitat i un dels més importants de tota la història de la filosofia. Va fundar la seva pròpia escola, el Liceu, on es duien a terme investigacions relacionades amb la ciència de la naturalesa.

Plató, conegut amb aquest sobrenom tot i que el seu nom vertader fos Aristòcles, era un filòsof grec nascut a Atenes, creador d’un sistema filosòfic que el converteix, probablement, en el filòsof més influent de tota la història. Totes les seves obres, excepte una, estan escrites en forma de diàleg.

Epicur, va néixer a Samos. Era un filòsof grec fundador de l’anomenada escola del Jardí i de l’epicurisme, on no només s’efectuaven investigacions filosòfiques, sinó que també era el lloc de reunió i de convivència d’amics (inclosos dones i esclaus) que compartien unes mateixes idees. Epicur entenia la filosofia com a investigació de la felicitat humana.

I per completar del tot la recerca, em podríeu ajudar a resoldre aquestes qüestions?

  • Un dels versos de la cançó fa referència a un crit de guerra que s’emprava abans d’entrar en combat durant l’època medieval. Em sabríeu dir quin és i quina és la seva traducció en català medieval?
  • Us he parlat d’uns dels filòsofs més importants de l’època grega. Me’ls podríeu ordenar cronològicament, des del més vell al més jove?    
  • Dos d’ells pertanyien al mateix cercle d’amics, ¿qui eren?
  • A la cançó apareixen dos personatges més, Hume i Schopenhauer. Què tenen en comú amb els personatges grecs?

Espero que hàgiu gaudit tant de la cançó com ho he fet jo. Estaré ben atenta als vostres comentaris i respostes! 

Ens anem veient, companys! 

MARINA SALAS ZAMORA

Institut Albéniz de Badalona 

Cave de Muse

La cançó de Cave de la banda alternativa Muse (un altre referent clàssic!). Cave forma part de l’àlbum també anomenat Cave, llançat el setembre de 1999. La cançó ens parla sobre una cova on es troba el narrador. El filosòf Plató també utilitzà “una cova” per explicar-nos un dels mites platònics que més coneixem a l’actualitat.

 

El mite de la caverna tracta d’un conte en què Plató ens fa entendre quina és la posició de l’home envers el coneixement.

 

La història tracta sobre un grup de persones que han viscut durant tota la seva vida lligats de cames i coll, per aquest motiu mai no han conegut què hi ha darrere seu. L’únic que veuen és l’ombra dels individus (amb la llum d’una foguera) i com que no han vist res més durant tota la seva vida, pensen que aquestes ombres són reals. Per tant la seva vida ha estat un engany, una mentida. De tal manera que si un d’aquests  pressoners fos alliberat i se li mostrés com són els objectes, les persones, el foc… no podria creure el que veu i li seria més senzill seguir creient en el que ha vist durant tota la seva vida. Si després d’haver descobert el món, aquest valent individu volgués ajudar els seus companys a arribar al món real, ells no se’l creurien i fins i tot el rebutjarien del grup.

 

El mite de la caverna forma part de la teoria del coneixement, concretament al procés del Coneixement. Els homes lligats a la caverna representen la societat que viu enganyada, que creu en les aparences.

Quan l’home que s’allibera surt, representa el dur camí cap el Coneixement i la vida del filòsof. Si aquest individu mirés el sol directament per primera vegada, quedaria cec, per tant ha de començar amb coses més senzilles com ara el foc de la caverna. El foc és una llum menys intensa que la del sol però tot i així s’acosta a la seva lluminositat. Aquest pas equival al camí d’un filòsof, el savi no pot arribar al Sol,  Coneixement (el Bé, la idea abstracta més important del món de les idees) directament, ha de començar entenent altres conceptes menys abstractes i entenedor fins arribar a la meta, la raó i la veritat.

Per últim, quan el filòsof ha arribat al Sol i intenta tornar a la caverna per salvar els seus companys de la ignorància, és rebutjat perquè expressa unes idees desconegudes per ells. En aquesta última part, Plató vol fer referència a la incomprensió social i el tracte que rep el filòsof que vol guiar la societat cap a la Raó. El desenllaç del mite de la caverna recorda al tràgic final del seu mestre Sòcrates.

 

El mateix ens passa als humans amb el coneixement, de vegades creiem estar en ell o estar a punt d’arribar-hi quan en realitat estem totalment allunyats d’ell. Quantes persones creuen tenir la raó i van errades? Quantes persones creuen estar portant una vida correcta i responsable i no és cert? Potser tots nosaltres també estem atrapats en una cova on només veiem reflectides les ombres de la veritat.

 

 

Imatge de previsualització de YouTube

Aquí teniu la lletra de la cançó traduïda al català:

 

Deixa’m sol, no és res seriós

Ho faré jo mateix, res per fer amb tu

I no hi ha res que puguis fer.


Pots veure això i pots també escoltar-ho

Pots també tastar-ho i res per fer amb tu

I no encara hi ha res que puguis fer.


Si us plau tanca les teves oïdes i tracta de mirar lluny

No podries escoltar mai una simple paraula que dic

I no vinguis a la meva manera.


Pots veure això i pots també escoltar-ho

Pots també tastar-ho i res per fer amb tu

I no encara hi ha res que puguis fer.


Vine a la meva cova i cremaré els teus cors lluny.

Vine a la meva cova i arrossega’m per les meves equivocacions.

 

 

Laia Muñoz Osorio

2n Batx Grec