Arxiu d'etiquetes: Edith Piaf

La vie en rose d’Édith Piaf

La cantant  Édith Piaf (1915-1963) és una de les cantants franceses més representatives de la Chanson.

L’artista va tenir unes vivències personals complicades: el seu pare va abandonar la seva mare. La mare no tenia els suficients recursos econòmics com per mantenir la seva filla i, per aquest motiu, va haver de donar la petita a la seva mare, o sigui l’àvia d’Édith Piaf. El 1918, quan el pare va tornar de la Primera Guerra Mundial, va emportar-se-la amb ell, que treballava com a acròbata en el circ. Des de llavors, la cantant va estar en contacte directe amb el món de les arts.

L’artista va saber afrontar-se a les adversitats de la vida i va saber trobar els aspectes positius d’aquesta. La seva experiència va demostrar-li que havia d’aprofitar cada moment, havia de gaudir de la vida: Carpe Diem.

Tanmateix no pretenc parlar d’aquest tòpic horacià en aquest article, sinó el cantó romàntic de la cantant que es reflecteix en La vie en rose, interpretada el 1946. Aquesta cançó m’ha semblat una versió actualitzada de la poesia de Safo de Lesbos, la poetessa grega lírica arcaica més important. Us deixo les dues versions perquè les compareu:

Safo de Lesbos:

Em sembla igual als déus
l’home que enfront de tu
seu, i de prop t’escolta
parlar dolçament

i riure encisadora; això, de veritat,
em colpeja el cor dins el pit,
car quan et miro un instant, ja no m’es possible
dir ni una paraula,

sinó que la llengua se’m trava
i prest un foc subtil em recorre la pell,
amb els ulls no veig res
i em ressonen les orelles,

una suor freda em banya, i un tremolor
em pren tota; estic més verda que l’herba
i em sento que estic a punt
de morir.
Però tot pot suportar-se, perquè…

La vie en rose 

Quand il me prend dans ses bras
Il me parle tout bas
Je vois la vie en rose
 
Il me dit des mots d’amour
Des mots de tous les jours
Et ça me fait quelque chose
 
Il est entré dans mon cœur
Une part de bonheur
Dont je connais la cause
 
C’est lui pour moi, moi pour lui dans la vie
Il me l’a dit, l’a juré pour la vie
 
Et dès que je l’aperçois
Alors je sens en moi
Mon cœur qui bat
 
Des nuits d’amour à ne plus en finir
Un grand bonheur qui prend sa place
Des ennuis, des chagrins, s’effacent
Heureux, heureux à en mourir
 
Quand il me prend dans ses bras
Il me parle tout bas
Moi, je vois la vie en rose
 
Il me dit des mots d’amour
Des mots de tous les jours
Et ça me fait quelque chose
 
Il est entré dans mon cœur
Une part de bonheur
Dont je connais la cause
 
C’est lui pour moi, moi pour lui dans la vie
Il me l’a dit, l’a juré pour la vie
 
Et dès que je t’aperçois
Alors je sens dans moi
Mon cœur qui bat

Els seus ulls a punt de besar els meus
Un riure que es perd sobre la seva boca,
Aquí està el retrat sense retocs
l’home al qual pertanyo.

Quan em pren en els seus braços
parla en veu baixa,
Veig la vida en rosa.

Em diu paraules d’amor,
Paraules de cada dia
I això em fa sentir alguna cosa.

Ha entrat en el meu cor
Una part de felicitat
De què conec la causa.

Ell és per a mi, jo per a ell
A la vida,
M’ho ha dit, ho ha jurat per la vida.

I quant ho percebo
Jo sento en mi
El meu cor bategar.

Nits d’amor que mai acaben
Una gran felicitat que pren el seu lloc
En comptes de problemes i dolors
Feliç, feliç fins a morir.

Ooohh Si ell em pren en els seus braços
si ell parla en veu baixa,
Veig la vida en rosa.

Ell em diu paraules d’amor,
Paraules de cada dia
I això em fa sentir alguna cosa.

Una part de felicitat
De què conec la causa.

sóc per a tu, tu per a mi
A la vida,
M’ho ha dit, ho ha jurat per la vida.
I quant ho percebo
jo sento en mi
El meu cor que batega.

Per últim us deixo un vídeo amb la cançó d’Édith Piaf:

Imatge de previsualització de YouTube

Laia Muñoz Osorio

2n Batxillerat Llatí i Grec

Horaci a “Non je ne regrette rien” d’Edith Piaf

Com a l’article Exegi monumentum aere perennius esmentàvem, molts artistes tenen altes expectatives d’uns mateixos i creuen que el treball que han fet es mereix el respecte que ha de tenir, simplement perquè han treballat dur fins arribar al punt on es troben.
Igual que Horaci, que creia que la seva poesia podria vèncer el pas del temps i estaria viva per tota l’eternitat ja que ell es considerava un gran mestre, Edith Piaf es queixa de que no ha de penedir-se de res i que el seu treball sempre ha estat correcte, sense fer patir a ningú.

En aquest vídeo podrem escoltar la cançó esmentada i aquí llegir-ne la lletra. Com podríem relacionar també les paraules d’Edith Piaf amb les d’Horaci?

Imatge de previsualització de YouTube

Rebeca Sánchez
2n batxillerat Llatí