Referents implícits

És increïble la quantitat de referents implícits que podem trobar en les cançons, però cal ser expert en el tema; per exemple, a filosofia es pot establir una relació amb el filòsof Hume i el Carpe diem. Què n’opineu? Doncs, potser aquesta referència la podem trobar a Escapar (Slipping away) de Moby, amb la col·laboració d’ Eva Amaral. Fixeu-vos en els conceptes de percepció, imaginació…Què n’és d’efímera la vida! Tot passa! Cal viure, però,…

Vid. La lechuza de Minerva
i per la lletra aquí.

Maria del Mar Bonet és una cantautora mallorquina, que en la seva discografia surt ‘’Bon viatge faci la cadernera’’, Una jovençana que es transforma en arbre és un tema que fa referència al mite de Fil·lis i Demofont. La referència és que la cançó, al igual que el mite, parla d’una jove, que en el mite és Fil·lis mort d’amor, ja que Demofont se’n va a Atenes i li promet que tornarà. Demofont s’oblida de tornar, i Fil·lis és enterrada, on d’aquí surt un atmeller sense fulles. Quan torna Demofont, veu Fil·lis morta convertida en l’ametller i l’abraça, i Fil·lis convertida en atmeller, s’alegra de la tornada de Demofont i li començen a sortir flors per fer entendre al Príncep que l’estima. Aquesta cançó de Maria del Mar Bonet fa referència al mite de Fil·lis i Demofont que la Margalida ens explica en El Fil de les Clàssiques; però a mi m’ha recordat un aspecte que fa referència a les aventures d’Ulisses: quan una enamorada està desesperada per a que torni el seu amor… EM RECORDA PENÈLOPE. Penèlope, en l’Odissea, també és una dona fidel que està esperant a que Ulisses torni de la guerra de Troia i de totes les aventures que passa fins que torna a les seves terres! Quantes Penèlopes arreu!

Gren Day Wake me up when september ends (=Penèlope?):

Ser una Penèlope també implica la espera del marit mentre que ell s’encarrega d’anar a batalles a lluitar i a combatre amb altres. Des de fa moltíssims anys, l’home sempre deixava la seva casa i família per anar a lluitar fora de casa, sense donar cap senyal de vida als seus familiars i a tota aquella gent que l’estima.
Green day, que es una banda de rock d’Estats Units que es va crear el 1989, en la seva cançó ”Wake me up when september ends”, explica una petita història, on una parella es te que separar, ja que l’home té que anar-se’n a la guerra d’Iraq i deixar a tota la seva família sola. Després fa esment de que la seva dona, espera i espera a la tornada del seu marit, mentre ell lluita en la guerra, ella espera a que torni i poder tornar a estar amb ell, com PENÈLOPE va fer en les Aventures d’Ulisses, quan ell marxa a la guerra de Troia.

Referents clàssics implícits del Carpe diem horacià trobem en la cançó del primer disc de la banda del Maresme Filippo Landini, del senzill que porta per nom Viu-la:

Imatge de previsualització de YouTube

COLDPLAY (CHRIS MARTIN), Vive la vida

Coldplay és una banda del Regne Unit formada a Londres el 1997, l’artista important és Chris Martin. Aquest grup té una cançó, que té per títol ‘’Viva la vida’’, que té implícit el referent clàssic del famós tòpic horacià Carpe diem, viure i disfrutar al màxim el moment i la vida. Viva la vida és segons la revista Rolling Stone, el títol que el cantant Chris Martin s’inspirà a partir del nom que sortia en un quadre de la pintora mexicana Frida Kahlo.

Una important anècdota d’aquesta cançó va ser que va tenir una gran repercussió a causa de que va ser un tema per motivar els jugadors del F.C. Barcelona en la final que van disputar a Roma, i que van guanyar la Champions. Guardiola, el seu entrenador, els hi va posar un vídeo motivacional, amb aquesta cançó ‘’Viva la vida’’ i a més a més, va anar posant imatges dels jugadors i fragments de la pel·lícula Gladiator, també va sonar al Camp Nouabans de jugar contra l’Olympique de Lyon. És una cançó que els dóna sort, segons Xavi.
Odi et amo: http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2009/02/05/hate-love-you/

Ulls glaucs, Glaucs Podré excusar-me per parlar
potser de coses sense seny
que em faran mal.

So sóc estrany, noi sense fons
o simplement sóc diferent
diga-m’ho tu.

No són raons prou consistents
jo crec que no, no ens coneixem.

Faig cas al cel
o als teus ulls glaucs,
que em fan pensar
com sortiré de la foscor.

Pot passar el temps
i anar perdent
la timidesa del principiant
que ho puc fer jo.

He vist miralls que es van cansant
a poc a poc dels meus consells,
a mi mateix.

S’ha reflexat un llarg camí
sense final que és el destí.

L’han fabricat els teus ulls glaucs,
reflexant la solitud que he recobert
parlant del temps.

Despullant els colors
parlem de foscors,
obrirem un camí
sense oblidar…

Els teus ulls glaucs,
els teus ulls glaucs,
els teus ulls glaucs,
passa el temps, però
no canviïs el color,
dels teus ulls glaucs.

Tòpics literaris:
Furor amoris
Ubi sunt: http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/02/22/gaudeamus-igitur

2 pensaments a “Referents implícits”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

 

REFERENTS CLÀSSICS EN LA MÚSICA ACTUAL