Pegasvs, aquesta parella i músics residents a Barcelona, han creat un disc replet de màgics retropops en una sala de màquines de tot tipus al servei d’un viatge futurista. Aquí trobem la seva pàgina oficial
Us deixaré un tema del grup anomenat: EL FINAL DE LA NOCHE:
Creieu que el títol del grup format per aquesta parella, té alguna cosa a veure amb Pegas? Per què trien aquest nom? No us perdeu aquest article de El País.
Björk Guðmundsdóttirés una cantautora i compositora islandesa, nascuda a Reykjavík, posseïdora d’una gran expressivitat vocal i interessada en molts tipus de música incloent-hi el pop, la música electrònica, el gènere folk i la música clàssica.
Com hem pogut veure en el bloc, a Venus se li dediquen moltes cançons; però trobo que aquesta encara és més curiosa perquè agafa l’atractiu de Venus i el posa a un noi. Expressa, mitjançant una comparació amb Venus, l’atracció que sent per aquest noi. Generalment, les cançons van dedicades a Venus o es diu “és com Venus”, però quasi sempre va dedicada a una noia.
“>
His wicked sense of humour Suggests exciting sex His fingers focus on her Touches, he’s venus as a boy.
He believes in beauty He’s venus as a boy He believes in beauty He believes in beauty He’s venus as a boy He believes in beauty
He’s exploring The taste of her Arousal So accurate He sets off The beauty in her He’s venus as a boy
He believes in beauty He’s venus as a boy He believes in beauty He believes in beauty He’s venus as a boy He believes in beauty
Canción de amor caducada es una cancó de Melendi. A veure si sabeu trobar-hi els referents clàssics que s’hi amaguen!
No quiero cantos de sirenas no quiero nudos de garganta no quiero bailar con la pena porque me da miedo pisarla no quiero saber de lo que hablo no quiero andarme por las ramas no quiero saber por diablo lo que por viejo se me escapa. No conozco mandamientos más allá de mis narices por eso llevo remiendos en el alma y cicatrices y mi corazón ya viejo maltratado con estrías de tanto mezclar las penas con tan pocas alegrías. Tengo una vena averiada en el corazón que está muy mala y se cala cuando te veo, mi amor, tengo una vena averiada y está canción de amor que está caducada. No quiero tirar la toalla ni moriré en un escenario quiero venir cuando tú vayas y ver mi nombre en tu diario. Ser como el calvo que se rapa al cero siempre la cabeza porque prefiere sentar solo a que le empuje la certeza. No conozco mandamientos más allá de mis narices por eso llevo remiendos en el alma y cicatrices y mi corazón ya viejo maltratado con estrías de tanto mezclar las penas con tan pocas alegrías. Tengo una vena averiada en el corazón que está muy mala y se cala cuando te veo mi amor tengo una vena averiada y está canción de amor que está caducada. Tengo una vena averiada en el corazón que está muy mala y se cala cuando te veo, mi amor
tengo una vena averiada y está canción de amor que está caducada. No sé que haces siempre metida en mi sangre ya he probado el fondo y no me gusta como sabe. No prenden las luces de mi lado oscuro Mi mayor pecado no dejar ninguno. Tengo una vena averiada en el corazón que está muy mala y se carga cuando te veo mi amor tengo una vena averiada y está canción de amor que está caducada. Tengo una vena averiada en el corazón que está muy mala y se cala cuando te veo, mi amor, tengo una vena averiada y está canción de amor que está caducada.
Com ja sabreu la majoria de vosaltres, els alumnes de segon de batxillerat de l’INS Isaac Albèniz estem actualment llegint l’Eneida de Virgili i, curiosament, he trobat una cançó que fa referència a Eneas, el protagonista de l’obra. Però aquesta no és una referència de les que trobem normalment, sinó que amaga una curiosa història que te relació amb el món romà. A continuació, trobareu el vídeo i la lletra la cançó de Shakira i, com podreu comprovar, la referència a Eneas és evident al tercer paràgraf. Però està acompanyat i aquest fet és el que amaga el secret.
Te conocí un dìa de enero con la luna en mi nariz y como vi que eras sincero en tus ojos me perdí
Que torpe distracción y que dulce sensación.
Y ahora que vamos por el mundo como Eneas y Benitín ya te encontré varios rasguños que te hicieron por ahí
Pero mi loco amor es tu mejor doctor
Voy a curarte tu alma en duelo voy a dejarte como nuevo y todo va a pasar pronto verás al sol brillar
Tu más que nadie merece ser feliz.
Ya vas a ver como van sanando poco a poco tus heridas ya vas a ver como va la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.
Y aunque hayas ido al extranjero hasta en tu propio país si yo te digo “como dices” tu aún dices “que decís”
Y lloras de emoción oyendo un bandoneón.
Y aunque parezcas despistado con ese caminar pausado conozco la razón que hace doler tu corazón por eso quice hacerte esta canción
Ya vas a ver como van sanando poco a poco tus heridas ya vas a ver como va la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.
Ya vas a ver como van sanando poco a poco tus heridas ya vas a ver como va la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.
Ja heu vist la referència als dos personatges? Espero que sí! Segurament us preguntareu qui és Benitín i, al contrari del que molts imaginareu, no és un heroi desconegut o d’una altra cultura. Eneas i Benitín són dos personatges d’una tira còmica americana anomenadaMutt y Jeff creada l’any 1907 per Bud Fisher. El mateix Eneas es diu August en la versió original anglesa i ambdós protagonistes comparteixen històries amb altres personatges com Cicero i Julius. I, ara, us faré una pregunta relacionada amb aquesta curiosa història: podríeu explicar-nos qui són aquests personatges i quina relació tenen amb la cultura romana?
Anna Pardo Fernàndez, 2n de Batxillerat, INS Isaac Albèniz
Gràcies al meravellós bloc del company de llatí José María Cózar Els camins de Roma he conegut aquest grup berlinès Rosenstolz i aquesta cançó que crec que pot ser un clam de pau i de no violència en els nostres centres escolars per celebrar dia 30 de gener el DENIP 2012.
El 25 d’octubre es va posar a la venda el cinquè disc en solitari de Manolo García, Los días intactos. Les seves cançons són plenes de poesia, colors, de llum, de vivències i de màgia (vid.pàg. oficial).
A la cançó Lo quiero todo, es repeteix una expressió llatina molt coneguda. De quina expressió es tracta? Sabríeu dir més expressions llatines sobre la mateixa temàtica? Podríeu enllaçar en comentari o fer un apunt a L’empremta d’Orfeu amb exemples musicals d’altres grups?
Ja en algunes cançons dels àlbums editats quan formava part del grup El último de la fila, ja hi trobem referents clàssics. En podem trobar a la cançó Soy un accidente, que reprèn un dels herois més coneguts del món grec, Ulisses. Escolteu-la i descobrireu a quin passatge de les seves aventures fa referència. (No us oblideu de deixar-ho en comentari al mateix apunt!)
Permeteu-me acabar aquest primer article a L’empremta d’Orfeu i el primer d’aquest curs 2011-2012 amb una delícia musical, també del mateix grup. Aquí la lletra és de Quimi Portet i la veu de Manolo García. Per a mi, és un dels cançons que recull amb més bellesa i senzillesa l’essència del Mediterrani: Mar antiguo.
Comentaris recents