Arxiu de la categoria: Music-hall

Statu/status quo et placebo

L’altre dia estàvem a classe de llatí quan ens vam trobar una frase que s’havia de completar amb statu quo. De seguida em va venir a la ment el grup de música Status Quo i la meva primera reacció va ser dir-li a la professora:

– Dolors, vols dir que no t’has equivocat? Aquí falta una essa.

Va ser llavors quan vam  buscar-ho al diccionari. Vam trobar que s’acceptava tant amb essa com sense. Avui he decidit buscar-ho per internet i m’he trobat una cosa una mica diferent. La  essa que s’ha afegit a status es refereix al cas nominatiu i, aquesta  no és  la manera correcta de dir-ho en la nostra llengua. També cal puntualitzar que la locució en plural no varia i que per tant no seria “els status quo” sinó  “els  statu quo”.

Ens vam adonar, també, que la paraula statu havia derivat a status segurament per motius de pronunciació,  ja que si ens hi fixem status és molt més fàcil de pronunciar.

Com que sóc una gran apassionada de la música, també em va venir al cap un altre grup que té nom llatí:  Placebo.

Tal com el Deka ens va dir a la pàgina superior Noms de grup en llatí, placebo és una paraula llatina que significa : vaig a favor…

Placebo és un grup de rock creat al 1994 i que actualment encara toca i és força conegut.

Finalment a la classe, després del desplegament de tot aquest ventall musical, vam decidir buscar els grups a internet i posar-ne algunes cançons mentre treballàvem.

Us deixo un parell de links de cançons dels grups Status Quo i Placebo. Disfruteu-les!

Status Quo:

Placebo:

Aquest altre vídeo pertany al famós musical/pel·lícula de High School Musical on surt status quo:

 

Marta Frigola

1 BAT

IES Anton Busquets i Punset, St. Hilari

Horaci a “Non je ne regrette rien” d’Edith Piaf

Com a l’article Exegi monumentum aere perennius esmentàvem, molts artistes tenen altes expectatives d’uns mateixos i creuen que el treball que han fet es mereix el respecte que ha de tenir, simplement perquè han treballat dur fins arribar al punt on es troben.
Igual que Horaci, que creia que la seva poesia podria vèncer el pas del temps i estaria viva per tota l’eternitat ja que ell es considerava un gran mestre, Edith Piaf es queixa de que no ha de penedir-se de res i que el seu treball sempre ha estat correcte, sense fer patir a ningú.

En aquest vídeo podrem escoltar la cançó esmentada i aquí llegir-ne la lletra. Com podríem relacionar també les paraules d’Edith Piaf amb les d’Horaci?


Edith Piaf – Non, Je Ne Regrette Rien per zectarien

Rebeca Sánchez
2n batxillerat Llatí