Arxiu de la categoria: Literatura

Omero al Cantagiro de Francesco De Gregori

Gràcies al programa de Ciutat Maragda dedicat a Editar els clàssics: la Bernat Metge i Adesiara, he conegut “Omero al Cantagiro” del cantautor italià Francesco De Gregori de l’àlbum Sulla Strada del 2012 i l’afegim hic et nunc a partir d’un videoclip que va enregistrar amb el seu grup a Roma el 2014.

Imatge de previsualització de YouTube

Lletra Omero al Cantagiro:

Piove che Dio la manda
Sulle bocche aperte
Piove che ci si bagna
Sulle macchine scoperte

Sarà bellissimo fermare il tuo spettacolo
In un fotogramma
Raccogliere pioggia e canzoni
Come fosse la manna

Perché ho fatto più di 100 chilometri per essere qui
A farti firmare i miei dischi
A ringraziarti che esisti
Fra lacrime e fischi

Cantami, Omero, cantami una canzone
Di ferro e di fuoco e di sangue e d’amore e passione
Lo sai che privato e politico
Li confondono spesso

Sarà diversa la musica
Ma il controcanto è lo stesso

Servono piedi buoni per la salita, fortuna e talento
E calli sulla punta delle dita
Per vedere di far suonare questa chitarra
Che sotto la pioggia risplende come un’arma da guerra

Giove dall’alto scaglia le sue saette
E si alzano dieci palette
Ed è subito notte, e la radio trasmette
E la pioggia non smette

Cantami, Omero
Cantami una canzone
Che nascondi nel pugno
Fallimento e successo

Sarà diversa la musica
Ma il pentagramma è lo stesso

Sarà bellissimo fermare questa musica in un fotogramma
Raccogliere pioggia e canzoni come fosse la manna
Perché ho fatto più di 100 chilometri per essere qui
A farmi bagnare i miei dischi, a vedere se esisti
Ma ognuno si prende i suoi rischi

Caldo e solenne sale sul palco Omero

L’Odissea, el viatge de Ningú d’Elies Monxolí

Spotify

Odissea, el viatge de Ningú és una lliure recreació de l’Odissea d’Homer en forma de conte musical, literari i plàstic.

Amb la veu narradora d’Amàlia Garrigós, la música i la veu d’Elies Monxolí en les onze cançons i els collages de Pere Salinas, naveguem i fem el viatge iniciàtic d’Ulisses —que haurà d’aprendre a dir-se Ningú—a través de les seves aventures amb Polifem, Circe, a l’Hades, amb Calipso, Nausica, Penèlope…

Com diu Laura Borràs al pròleg, aquest llibre-CD és també un patchwork cultural, un homenatge amb referències a grans poetes de la Mediterrània com ara Dante, Ausiàs March, Kavafis o Salvador Espriu. Tot plegat, una hora de plaer majúscul, irresistible!

És Odissea, el viatge de Ningú (Edicions 96), un llibre-disc que té concert i espectacle, amb un pròleg de Laura Borràs, que es va presentar amb tots els honors al Palau de la Música de València el passat 30 de novembre, i que ressegueix, en deu episodis, el viatge d’Ulisses, ‘aquell home astut d’enginy multiforme’, des de Troia fins a Ítaca.

Tal com explica Elies Monxolí, cantautor i músic, catedràtic, estudiós de la literatura comparada ha agafat ‘la part més literària del periple d’Ulisses’, la que ell mateix explica als feacis quan, acollit a taula, li pregunten ‘per què plores?’.

El llibre-disc comença fent un homenatge a Homer, recitant les primeres paraules del clàssic en la versió de Joan Francesc Mira: ‘Conta’ns, oh Musa, d’aquell de mil cares que féu mil viatges / quan arrasà el castell i la vila sagrada de Troia.’ Tot seguit una interpretació lliure del poema Ítaca de Kavafis. Després, les aventures més importants de l’heroi esdevenen cançons i cada personatge té assignat un instrument concret: Ulisses, la trompa; Polifem, l’oboè i el saxo; Circe, el violí; Calipso, el clarinet; Nausica, l’acordió; Penèlope, l’arpa…

A la primera part de la cantata hi ha Polifem, el ciclop dins la cova: ‘és el plom, el món pre-racional, l’instint. Ulisses ha d’aconseguir eixir de la caverna, deslliurar-se del salvatge que només té un ull, que, per tant, no hi pot veure clar, que de fet no s’hi veu’. I, com que cada personatge té els seus instruments reservats, Polifem té l’oboè, ‘una llum blanca’, amb saxos barítons, amb una cadència ‘densa, molt greu, de plom’.

‘La lluna ha eixit’, canta Ulisses en la veu de Monxolí, des de la seva presó de roca ‘i jo no l’he vist’. Fins que cega el monstre i aconsegueix fugir, convertit en Ningú. De la foscor del plom va passant a la llum blanca de la lluna: l’heroi de la Mediterrània (musicat amb la trompa, instrument de l’èpica heroica, dels tambors i les batalles guanyades) arriba a l’illa d’Eea, on viu Circe: ‘ella és la maga, el poder’. Li l’ofereix a Ulisses i li anuncia que haurà de travessar mars i tempestes i, com en un vers de Salvador Espriu, ‘la casa dels morts’. Circe, la de belles trenes, que s’embolcalla amb el so del violí, que és ‘un instrument tan versàtil que pot fer tot allò que ell vulga’.

Així que Ulisses baixa a l’Hades: hi troba ‘la revelació de la saviesa’, de la mà de tres figures femenines (l’instrument, ara, ben humà: tres veus de dona), la dea Persèfone, una au lluminosa i la seva mare: ‘li regalen la tríada platònica: veritat, bellesa i bondat’.

Les dues darreres figures, Calipso i Nausica, tant l’una com l’altra finalment abandonades pel viatger, marquen el camí de la plata a l’or: la nimfa (el clarinet: ‘el més nostàlgic de l’orquestra’) ofereix a Ulisses la immortalitat, i ell roman a la seva illa, ‘sotmès a l’amor’; però ‘el sol vermell comença a tremolar’, i el crida. Nausica, la princesa dels feacis, que queda unida al polifònic acordió, és ‘la sensualitat, la tendresa, la pell, la joventut, la gran temptació’. Per això, potser, en la intertextualitat que amara tota la composició, reserva Monxolí a Nausica ‘els focs artificials de la poesia renaixentista, amb Ausiàs Marc i amb Dante, el seu mestre, i amb Garcilaso, també, el seu deixeble, i amb l’alemany Angelus Silesius’: hi ha l’amor i el cor i la rosa i tot es va fent roig perquè el navegant va arribant a destí.

Que és Ítaca i és el viatge, també, ja ho sabem perquè ens ho cantaven Kavafis i Llach i ens ho reprèn la simfonia de Monxolí: ‘Ítaca està transfigurada perquè ell està transfigurat: pobra és Ítaca, diu, però pura és la mirada’. Més que no pas l’illa, però, fins i tot, en aquesta obra el destí és Penèlope: ‘ella és el sol, està col·locada en el lloc més elevat, la possibilitat de la unió del ying i el yang, diguem-ne, és l’or dels alquimistes, ja està més enllà de la raó’. I la representa el so transparent de l’arpa.

Imatge de previsualització de YouTube

Ben mirat, cadascun dels personatges amb què es troba Ulisses, explica Elies Monxolí, ‘representa un aprenentatge o una temptació de quedar-se. De fet, cada personatge ets tu. I la pregunta queda en l’aire: qui ets tu?’

La resposta, al final, lliga amb el començament: Ningú. És el nom que escull Ulisses per confondre el ciclop Polifem. I és el cercle tancat en la darrera cançó, ‘Ningú, la llum d’Ítaca’, on conflueixen tots els instruments que han donat sentit a l’obra, finalment en plenitud: Polifem hi veu clar, Calipso deixa de plorar, Circe ja no amaga res, tot queda il·luminat per la llum del sol i les altres estrelles, com en el vers famós.

I així s’acaba la història, ens resumeix l’autor, amb ‘l’absència d’atributs personals: ser Ningú és ser tots; ser Ningú és ser poble’.

 

 

‘Els clàssics ho són perquè ens parlen de nosaltres, de la naturalesa humana que sembla que no canvia al llarg dels segles.’ Així explica Elies Monxolí que avui encara tinguem present l’Odissea.  ‘Aquest poema èpic ens captiva, ens atrau, ens parla de tu i de mi, de la quotidianitat, de les pors i dels anhels. Ho fa d’una manera bellíssima, nova, cada vegada que la tornem a visitar. I hi tornem perquè també nosaltres naveguem cap a Ítaca, com Ulisses, com Ningú, i amb més força que mai!’

Escolteu aquesta lliure recreació de l’Odissea en forma de conte musical, literari i plàstic que ja s’ha presentat a diversos municipis del país i també a Palerm.  Aquest estiu a Empúries.

Ulysses, de Mason Jennings

Al final del programa de “Ciutat Maragda” de David Guzman a Catalunya Ràdio dedicat a Wakefield i Javier Marías, -al voltant d’un dels grans arguments literaris: esvair-se, desaparèixer i tornar molts anys més tard-, he conegut aquesta cançó, Ulysses, de Manson Jennings:

Imatge de previsualització de YouTube

I went in to twelve bookstores looking for ulysses
Motherwell led me to believe all my questions would be answered
Now i have it here sitting on the table
Another word for the universe
Loose green tea and a bonsai tree, an underground apartment
Check my e-mail and wash my clothes while my rice is cooking
Oh jesus christ, how i hate making phonecalls
So i lead a lonely life
A waterfall from a higher place told me all about you
The funeral of the man i was told me not to doubt you
Oh what we could do with your dress up round your shoulders
We could leave all our fear behind
I went in to the liquor store looking for a bottle
Of my favorite bombay gin, the answer to my problems
But to my delight the bottles were all taken
Ah yeah, another hero’s night

Quina relació creieu que té amb Ulisses?
Quines altres cançons amb referents de l’Odissea coneixeu?

SOLDADITO MARINERO de FITO y FITIPALDIS

Fito y Fitipaldis és un grup espanyol creat el 1998 per Fito Cabrales amb la intenció de publicar cançons que no eren de l’estil de la seva altra banda, Platero y Tú. El tipus de música és molt variat, des del rock al blues, soul o swing. Les lletres solen parlar d’històries personals.

L’altre dia, un amic meu va començar a tocar Soldadito marinero amb la guitarra i tots la vam cantar. Mentre cantava, vaig adonar-me que la cançó parla d’un mariner que s’enamora d’una sirena. Les sirenes eren éssers mitològics que tenien ales i vivien a una illa contra la qual els mariners que s’encandilaven amb les seves cançons xocaven i s’ofegaven.  Odisseu per escapar-se’n es va fer lligar al pal major de la nau i va fer tapar amb cera les oïdes dels seus mariners.

Él camina despacito que las prisas no son buenas
En su brazo dobladita, con cuidado la chaqueta
Luego pasa por la calle dónde los chavales juegan
Él también quiso ser niño pero le pilló la guerra.

Soldadito marinero conociste a una sirena
de esas que dicen te quiero si ven la cartera llena
Escogiste a la más guapa y a la menos buena
Sin saber como ha venido te ha cogido la tormenta

Él quería cruzar los mares y olvidar a su sirena
la verdad, no fue difícil cuando conoció a Mariela
que tenía los ojos verdes y un negocio entre las piernas
hay que ver que puntería, no te arrimas a una buena.

Soldadito marinero conociste a una sirena
de esas que dicen te quiero si ven la cartera llena.
Escogiste la más guapa y a la menos buena
Sin saber como ha venido te ha cogido la tormenta

Después de un invierno malo, una mala primavera
dime por que estas buscando una lágrima en la arena

  • Quines altres cançons relacionades amb el cant de sirenes coneixeu?
  • Quin tòpic ovidià trobem en aquesta cançó?

Rocío Rodríguez Boza

1r de Batxillerat Humanístic

Pandora de Cesk Freixas

Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) va iniciar la seva activitat com a cantautor el 2004. Des d’aleshores, i fins a dia d’avui, ha editat sis treballs discogràfics, ha publicat dos llibres i ha dut a terme més de 1.500 actuacions.

PROPOSTA és el sisè disc de Cesk Freixas. Després de renovar-se i reivindicar un so més contundent amb l’anterior treball discogràfic (PROTESTA, 2014), el cantautor de Sant Pere de Riudebitlles torna als escenaris recollint l’experiència de 13 anys ininterromputs dedicats a l’ofici de fer cançons. De nou, l’aliança inseparable amb Víctor Nin, guitarrista que l’acompanya des de l’any 2006, que ha arranjat i produït els seus tres darrers discos, torna a posar de manifest la vigència i l’originalitat d’aquest treball conjunt. Amb PROPOSTA, Cesk Freixas connecta la reivindicació amb la vessant més constructiva i positiva de la seva tradició ideològica, identificant-se en la reflexió i en l’autocrítica, i evidenciant que el gir cap a sonoritats contundents, i a vegades també més mediterrànies, es justifica en aquesta intenció de seguir actualitzant el discurs i l’estètica de la cançó de protesta. En concret parlarem de Pandora, una cançó que pertany aquest disc. Però qui era Pandora? Pandora (etimològicament “la que tot ho dóna”) és un personatge de la mitologia grega, coneguda per haver portat tot els mals a la humanitat. El seu mite apareix en diverses obres antigues, entre elles els escrits d’Hesíode, qui li va donar fama.

Pobre és qui espera poder fer d’una bandera
un llençol que abrigui per poder passar les nits.

Pobre és qui pensa que una tela de colors
està lliure de penes i d’espines buida el llit.

Lluitaré contra el fort mentre sigui feble,
i contra mi mateix quan sigui fort.

Pobre és qui es crema amb un sol glop de poder,
amb l’excusa del temps i l’aliança de l’oblit.

Pobre és qui jutja el nostre avui sense l’ahir,
i s’ofega en l’amnèsia i sent aliens els propis crits.

Lluitaré contra el fort mentre sigui feble,
i contra mi mateix quan sigui fort.

La meva pàtria és el meu poble;
imprescindible ningú,
bandera ni la meva.

Les estelles del silenci s’escamparan
pels teatres i les places.
Serà un crit de deu, de cent, de mil,
i esclatarà, amb tacte de carícia i abraçada,
a les orelles de companyes i companys
que tenen presó i no llibertat
perquè amb punys o amb poemes
han lluitat contra a l’Estat.

Pobre és qui espera poder fer d’una bandera
un llençol que abrigui per poder passar les nits.

Pobre és qui jutja el nostre avui sense l’ahir,
i s’ofega en l’amnèsia i sent aliens els propis crits.

Quins mites hi ha sobre Pandora? Creus que hi ha alguna relació entre la cançó i algun dels seus mites?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat

Odisea , de Blon

Blon és un MC que participa en les batalles de galls, que són una competició anual de freestyle que està basada en la capacitat que tenen els rapers per improvisar en un combat verbal de rimes en el qual s’obté una millor puntuació com més s’humiliï al rival.

Imatge de previsualització de YouTube

Estoy al borde del colapso 
Mi sentencia es la estrategia de Phil Jackson 
Fuera de problemas, pero dentro de tu Smartphone 
Practico sexo tocando el cuerpo del saxo 

La mente en el Sahara, el pulso en la Antártida 
Agarro al verbo con la mano de Fátima 
Mis cojones pesan más que mis lágrimas 
Cada segundo es una letra marcada en la lápida 

Sumido en una constante odisea 
Mi azotea no tiene muebles de Ikea 
Vi gigantes donde debí ver a Dulcinea 
Masturbo a mi mente para eyacular ideas 

Presa de esta cefalea que golpea mi tarea y que bloquea lo que el genio interior crea 
Busco mi inspiración cuando la luna parpadea 
Pero siempre llega tarde como el transfer de David De Gea 

Pase del dicho al hecho, del niño maltrecho al hombre satisfecho 
Cuando se ensartan sus músculos para sacar provecho 
Yo prefiero ejercitar al que late dentro del pecho 

La inmensidad me hace sentir minúsculo 
La vida es una puta sin escrúpulos 
Del sobre al curro, del curro al sobre 
Hay que tragar muchas ratas antes de forjarte un hombre 

Diseño trajes con el diccionario 
Vocabulario de encaje, el viaje más lejano 
Donde las neuronas son un engranaje insano 
Mezclo léxico salvaje con lenguaje cotidiano 

Aprendí con dolor, que el mayor error siempre es la mayor lección 
Que las malas lenguas son la mejor promoción 
Y que no hace falta el oro para ser el campeón 

Aprendí que un interior conmovedor no es inferior a un exterior encantador 
Un billete de 10 euros te resulta seductor, 
Pero mil monedas de un céntimo son del mismo valor 

Analizo el entorno como Galilei 
Hay tantas moscas vestidas de Cassius Clay 
Tanto falso mecenas pero no sé qué os creéis 
Subiendo fotos, de niños desnutridos desde un Iphone 6 

Lejos de la rutina, 
La terapia del papel es mi mejor medicina 
Ficción clandestina, 
El pico de oro, la piel de gallina 

El primero de la fila, misión cumplida 
Esencia divina, presencia genuina 
Empieza la partida 
Mi conciencia es la chispa, mi lengua la gasolina

  • Què és L’Odissea i quina petjada té en  la literatura i en la música?

Maryama Saho 1r Batx. Humanístic

Iphigenia de Kodagain

r-5958967-1407403443-2693-jpeg

Kodagain a l’àlbum de 2014 Supernaturel inclou aquesta cançó, Iphigenia que podeu escoltar a Spotify

Imatge de previsualització de YouTube

The winds wanted blood;
The girl hid in the woods;
She hid the best
That she could.

Her mother she cried
Yes she cried;
She cried and begged
For her daughter’s life.

Clytemnestra cried,
Not wanting
Her daughter
To be war’s bride.

Father I wish I could sing
And make the rocks love me.
Father I wish I could sing
And make you love me.

Iphigenia ran away
And hid in the woods;
She hid the best
That she could.

Her father Agamemnon
He found her,
And sadly
That man bound her.

Father I wish I could sing
And make the rocks love me.
Father I wish I could sing
And make you love me.

Then Iphigenia
Was sacrificed,
And the winds began
To roar.

A knife,
It was put in her chest,
And the winds began
To roar.

Clytemnestra cried,
Not wanting
Her daughter
To be war’s bride.

Father I wish I could sing
And make the rocks love me.
Father I wish I could sing
And make you love me.

Clytemnestra cried,
Not wanting
Her daughter
To be war’s bride.

Father I wish I could sing
And make the rocks love me.

Clytemnestra cried,
Not wanting
Her daughter
To be war’s bride.

Father I wish I could sing
And make the rocks love me,
And make the rocks love me.

A quin episodi mític del cicle troià fa referència aquesta cançó? Què n’opineu? A quin casal pertanyia Ifigenia i per què havia de ser sacrificada? Heu reconegut les imatges i les pel·lícules a les quals pertanyen?

Humanos a Marte de Chayanne

Chayanne és un cantant, ballarí i actor porto-riqueny.

Chayanne, portada de l'àlbum "En todo estaré"
Chayanne, portada de l’àlbum “En todo estaré”

Humanos a Marte és una cançó de Chayanne de l’any 2014, que forma part de de l’àlbum “En todo estaré“.

Imatge de previsualització de YouTube

Feia temps que coneixia aquesta cançó i mai no m’havia adonat que portava el nom d’un personatge de la mitologia romana.

  • Coneixies aquesta cançó?
  • T’agrada? Per què creus que porta aquest nom?
  • De què parla aquesta cançó?

2n Batx. Humanístic

“Aurora” de Eugenio Siller

Eugenio Siller és un actor i cantant mexicà.

Eugenio Siller
Eugenio Siller

“Aurora princesa de hielo” que traduït és “Aurora princesa de gel”, és una cançó de Eugenio Siller, la qual forma part de la telenovel·la que té el mateix nom que la cançó “Aurora“.  Vaig descobrir que  aquesta cançó porta el nom d’un personatge mitològic  “Aurora”, em va sorprendre, ja que no sabia que Aurora era un personantge mitològic.

Imatge de previsualització de YouTube
  • Coneixes aquest cantant?
  • De què parla la cançó?
  • Qui era Aurora en la mitologia romana? Què té a veure amb Eos?

Abigail Quiñonez Lajones

2n Batx. Humanístic