Arxiu de la categoria: Indie

Ulysses de Franz Ferdinand

Χαίρετε!

Fa un parell de dies va ser Santa Cecília i és va celebrar el dia de la Música i avui porto una cançó de Franz Ferdinand. Un grup de música  indie format a Glasgow el 2001, carregada d’influències del punk i l’art-rock. I us ensenyo aquesta cançó de Franz Ferdinand titulada “Ulysses”

 

 

Imatge de previsualització de YouTube
Well I sit and hear sentimental footsteps
Then a voice say, “Hi, so?
So what you got, what you got this time?
Come on, let’s get high”

Come on, Lexo, what you got next-o?
Walk twenty-five miles-o
Well I’m bored, I’m bored
Come on, let’s get high

Come on, let’s get high
Come on, let’s get high, high

Well I found a new way
I found a new way
Come on, don’t amuse me
I don’t need your sympathy

La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
I’ve found a new way, baby

Am I Ulysses? Am I Ulysses?
No, but you are now boy
So sinister, so sinister
But last night was wild

What’s the matter there? Feeling kinda anxious?
That hot blood grew cold
Yeah, everyone, everybody knows it
Yeah, everyone, everybody knows it
Everybody knows it

La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
I’ve found a new way, baby

La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
Well, I’ve found a new way, baby

Oh, oh then suddenly you know
You’re never going home
You’re never, you’re never, you’re never
You’re never, you’re never, you’re never
You’re never going home

You’re not Ulysses
Baby, no, la-la-la-la, hoo hoo hoo
You’re not Ulysses, hoo hoo hoo
La-la-la-la, hoo hoo hoo

Fa referència a Ulisses que va ser el fill de Laertes i d’Anticlea. Era rei de l’illa d’Ítaca i de la d’Dulici. Va ser un príncep astut i prudent, i que a la guerra de Troia va contribuir al triomf dels grecs amb la seva astúcia. En intentar tornar d’aquella expedició a casa, per reunir-se amb la seva esposa Penèlope i el seu fill, Telèmac, es va trobar amb una sèrie de contratemps que el va portar estar allunyat de la seva família durant 20 anys, els quals van donar lloc a les famoses aventures d’Ulisses, on el guerrer lluita contra les adversitats per poder tornar a casa.
Què en sabeu sobre l’Odissea i la Ilíada? En quines altres cançons actuals trobem Ulisses? En quines òperes?…

Mariona Cava i Ruiz, alumne de Clàssiques de 1r de Batxillerat

I hate you but I love you de Russian Red

 Russian Red és una cantautora poc coneguda i que personalment admiro molt.Té una cançó que és una de les meves preferides i casualment la cançó és diu ‘I hate you but I love you’ (T’odio però t’estimo).

                                                                                       Imatge de previsualització de YouTube

El títol de la cançó és semblant al famós inici del Carmen,85 de Catul ‘Odi et amo’ que diu:

 Odi et amo. quare id faciam fortasse requiris

nescio, sed fieri sentio et excrucior.

Catul, 85

Imatge de previsualització de YouTube
També hi ha moltes cançons referides a aquest tòpic literari,com aquesta cançó:

         Imatge de previsualització de YouTube

O aquesta altra de Jóhann Jóhannsson :

Imatge de previsualització de YouTube

En coneixeu més? Creieu que és possible odiar i estimar alhora?

Mariona Cava i Ruiz-Llatí,
4t ESO LLatí Optativa 3

”Selene” d’Imagine Dragons

Fent un article a ‘L’univers clàssic dels nostres mots’ sobre Selene he trobat una cançó d’un grup que m’agrada molt, Imagine Dragons.

Imagine Dragons és una banda de indie rock dels Estats Units, originària de Las Vegas (Nevada). La revista Billboard els va qualificar com a “La Banda Revelació del 2013”, i la revista Rolling Stone qualifica de “millor èxit de rock de l’any” al seu senzill Radioactive.

Imagine Dragons ” Selene ”

Imatge de previsualització de YouTube

To the top of all the world
to the tasteless underworld
to the center of your heart, oh Cleopatra is the only one you loved
to the demonstrated smile
to the lonely love child
destination desolation, tell me when you reach the brink of life
just a picture on your wall
thats nice, what a metaphoric fall
typically, I was a validation on your sleeve
oh what an indication
to the center of the pain
through your tattered window pane
to the middle of your heart

Resolutions and lovers in the kitchen
love is clueless and destiny is wishing
this is my heart, it’s on the line, Selene

This is not what I expect, this is not what I expect
I can see it in your tears and now they’re crowning me the Caesar
Typically, I was a validation on your sleeve
oh what an indication
to the center of the pain
through your tattered window pane
to the middle of your heart

Resolutions and lovers in the kitchen
love is clueless and destiny is wishing
this is my heart, it’s on the line, Selene

Resolutions and lovers in the kitchen
love is clueless and destiny is wishing
this is my heart, it’s on the line, Selene

Quins altres referents clàssics hi podeu trobar en aquesta cançó?

Lourdes Caparrós 2n Batx Llatí

Reflektor, d’Arcade Fire

El grup canadiense d’indie rock/art rock Arcade Fire van demostrar amb el seu (aclamat) nou àlbum, Reflektor,  els seus coneixements de la cultura clàssica. Sent aquest el seu quart àlbum d’estudi, comencen a adquirir reconeixement també al públic mainstream.

En un primer lloc, van revelar la portada que mostrava ni més ni menys que una escultura d’Eurídice i Orfeu.

Tot i que ja eren coneguts per tenir diverses cançons amb lletres històriques i cultes, mai no havien referenciat (almenys, d’una manera tan explícita) a la cultura grega.

No va ser només això, per tant quan l’àlbum va ser publicat ens van sorprendre amb dues cançons sobre el mateix mite mostrat a la portada: Awful Sound (Oh Eurydice) i It’s Never Over (Hey Orpheus). Col·locades una després de l’altra al CD, solen anar relacionades i són considerades una història en dues parts.

A la primera part (Awful Sound (Oh Eurydice)), la història s’explica des del punt de vista d’Aristeu, un pastor qui va perseguir Eurídice el dia del seu casament amb Orfeu, fins que ella va ser accidentalment morta pel verí d’un escurçó. Es passa, doncs, a la segona part (It’s Never Over (Hey Orpheus)), que narra la travessia d’Orfeu i Eurídice a l’inframon. Els primers versos, cantats per la cantant femenina del grup, clarament representen Eurídice parlant amb el seu amat, recordant-li que no pot girar-se. Després és ell qui parla amb ella, el cantant masculí de la banda assegurant-se que Eurídice segueix darrere seu. Avancen bé fins que arriben al riu Estix, on Orfeu es gira i els dos es lamenten de que “it’s over too soon” (“ha acabat massa d’hora”, molt possiblement representant el seu amor).

Tot i que si ens ho pensem dues vegades podem trobar diversos paralel·lismes amb relacions actuals, les cançons van clarament sobre el famós mite. És curiós veure com la cultura clàssica pot inspirar tant a la música clàssica o culta, com a la música contemporània.

Adjunto un vídeo amb les dues cançons enllaçades l’una amb l’altra.

Imatge de previsualització de YouTube

Heu identificat l’autor de l’escultura d’Orfeu i Eurídice de la portada? Quina de les dues cançons us ha agradat més i per què?

Álex Aguilera
1r Batx. Grec i Llatí

“I Speak Because I Can”, de Laura Marling

Laura Marling es una cantautora d’origen anglès que es centra en la música folk i folk alternatiu.

A la discografía de Marling (4 àlbums d’estudi amb només 22 anys!), s’hi  poden trobar referències a la cultura clàssica. Destaca la seva capacitat per relacionar les seves experiències personals amb la  mitologia fins  que la cançó arriba a un punt on l’emissor desconeix de qui està cantant.

En aquesta cançó, I Speak Because I Can, Marling explora la psicologia i mentalitat de Penèlope i com es va sentir quan Ulisses la va deixar per anar a la guerra de Troia.

 

My husband left me last night,
Left me a poor and lonely wife,
I cook the meals and he got the life,
Now I’m just old for the rest of my time.
For he, Oh he, oh my.

En aquest vers, Laura està parlant òbviament de com Ulisses va anar a viure aventures mentre que Penèlope  es quedava a casa i havia de mantenir-se sola i fidel, esperant-lo.

 

Never rode my bike down to the sea,

Never finished that letter I was writing,

Never got up and said anything,
Worthy, for he, for my.

Aquí es troba un important paralel·lisme de “la carta que mai no va acabar” amb el llenç que Penèlope teixia de dia i descosia de nit, tot assegurant als seus pretendents que quan l’enllestís escolliria, entre ells,  un nou marit.

 

When you’re running up the highway,
Singing I’m the king, the king of you all.
When you look back to where it started,
I’ll be there waving you on.

Aquest és un altre paral·lelisme, referenciant els sentiments de resignació i acceptació per part de Penèlope cap a Ulisses guanyant la guerra “ella estarà animant-lo”, així com Marling seguirà estimant l’home que l’ha deixat.

 

Imatge de previsualització de YouTube

(Lletra completa)

(Altres cançons sobre Penèlope)

Canción del Eco de Christina Rosenvinge

Christina Rosenvinge va néixer el 1964 a Madrid tot i que és de família danesa. És una cantautora que escriu cançons molt poètiques i boniques. En la Canción del Eco, la cantant tracta el mite d’Eco i Narcís, sobre com se sent la nimfa amb el rebuig del noi que estimava…

Aquí us deixo la cançó, però abans escolteu la justificació del títol amb les paraules de la compositora:

Condenada por los dioses,
sin su linda voz
Eco se esconde en la cueva con su dolor
El corazón mudo sólo puede repetir
las últimas sílabas que acaba de oír
Narciso es soberbio,
¡Por Dios, qué guapo es!
Las ninfas se ofrecen ante su desinterés
Pasea en el bosque su melancolía
Nada es suficiente su alma esta vacía
Eco de lejos le espía y suspira: ¡Amor!
Como confesarlo sin su propia voz
Un claro del bosque se abre para los dos
La cálida tarde presiente lo peor

¿Quién eres tu niña loca?
Niña loca… Niña loca…
No operaré darte un beso
Darte un beso… Darte un beso…
Quiero estar solo en el río
En el río… en el río…
¿no pensarás que te quiero?
Te quiero… Te quiero…
Te quiero… Te quiero…

Narciso recibe castigo por ser tan cruel
El agua nunca fue tan clara, ni tanta la sed
Al ver su reflejo por fin descubrió el amor
Ahogado en si mismo se convierte en flor
Eco de pena y locura, se consumió
Solo quedo resonando sin fin
Su linda voz

¿Quién eres tu niña loca?
Niña loca… Niña loca…
Muero antes que darte un beso
Darte un beso… Darte un beso…
Quiero estar solo en el río
En el río… en el río…
¿no pensarás que te quiero?
Te quiero… Te quiero…
Te quiero… Te quiero…

Ahora tu dime:
¿Qué demonios hago yo aquí?
¿Soy solo tu espejo o me ves a mí?
¿Se me consiente algo más que repetir cada palabra que tu deseas oír?
Tocas el agua se tiende la nariz
La imagen es vana, el llanto no tiene fin.

¿Quién eres tu niña loca?
Niña loca… Niña loca…
Contigo haré lo que quieras
Lo que quieras… Lo que quieras…
¿no ves qué triste es mi vida?
Es mi vida… Es mi vida…
Tu cargarás con mi pena
Con mi pena… Con mi pena…
¿Quién eres tu niña loca?
Niña loca… Niña loca…
Muero antes que darte un beso
Darte un beso… Darte un beso…
Quiero estar solo en el río
En el río… en el río…
¿no pensarás que te quiero?
Te quiero… Te quiero…
Te quiero… Te quiero…
Te quiero… Te quiero…
Te quiero… Te quiero…

 

 

Laia Muñoz Osorio

1r Batx Llatí-Grec

 

 

Inseparables

S’apropa el dia dels enamorats! i que menys que dedicar-li al bloc una cançó no?

El moment que més m’agrada, i el que estic vivint en aquests moments se’ns dubte, és aquell en què et penses que no hi ha cap altra persona que et pugui fer tan feliç!

Recordeu el mite d’Eros i Psique? quina tortura no poder veure la cara del teu estimat! potser ella només volia tocar la seva pell, besar els seus llavis… però estava tan meravellada amb el seu rostre que  sense voler li abocà una gota d’oli cremant, que trencà l’encanteri. Però després d’aquest moment tan tràgic, van poder estar junts, encara que Psique va haver de superar les proves que Venus li obligà a fer si volia l’amor del seu fill.

Hi ha una cançó de Juanes que m’encanta, on explica aquest moment pel que passes quan estàs enamorat. Espero que us agradi:

Diògenes en la música actual

En l’àudio de un article del Fil de les Clàssiques apareixen tres cançons de diferents èpoques que reflecteixen clarament l’actitud cínica que adopta el personatge de Diògenes. Algunes de les quals van tenir una gran rellevància dins de la seva època.

La primera cançó que es comenta en aquest programa rep el nom de “San Francisco” de Scott Mckenzie. Com ja sabeu, Diògenes era el filòsof més cínic del filòsofs, i precisament aquesta cançó ens fa arribar aquest concepte. Aquesta ciutat tan famosa, com era San Francisco, n’ és un símbol del liberalisme que defenien els hippies, de la mateixa manera que la compara amb Atenes, on els joves tenien un gran èxit quan exposaven un raonament ben fet.

La segona cançó s’anomena “ Jo vull ser rei” de Els Pets. Diògenes, després d’haver tingut polèmica per haver falsificat la moneda que l’havia donat el seu pare, que anteriorment havia mort a la presó. Per la seva traïció, va haver de fugir a Atenes, i allà és on intenta fer–se deixeble d’un filòsof important, però no té èxit, té un gran ressentiment i finalment planta cara al rei de la filosofia, Plató. A diferència dels altres filòsofs, ell no intentava fer una teoria, sinó mostrar la seva actitud provocadora i miserable creant la seva pròpia filosofia. La cançó ens fa veure la figura d’un personatge valent que vol destacar ser el millor.

Imatge de previsualització de YouTube

Per últim sona la cançó de finals del ’70 “Stayin’ Alive” de Bee Gees. Reflecteix clarament l’actitud agressiva, de “xuleria” que Diògenes fa veure quan un filòsof li pregunta què era el que ell més desitjava i ell ho compliria, però Diògenes contesta de manera arrogant que s’aparti que li està tapant el sol, d’aquesta manera ell mateix es converteix en la personificació pròpia d’un filòsof únic. Aquesta cançó tant coneguda on balla John Travolta també ens mostra aquesta arrogància i aquesta manera de divertir-se, d’improvissar i de convertint-se en una persona destacable.

En conclusió, Diògenes va ser un filòsof singular i únic d’ Atenes, marcant un nou model de pensament en el seu temps a través de la música actual.

Irena Jagustin Arana,
LLATÍ I GREC 2n Batxillerat

Au Fènix

 

Surcando los cielos huyó del edén,
batiendo sus alas de fuego.
Burló los caminos de la tentación
y ahora su fuego es eterno.

La magia marcó su destino al volar
y resurgió de sus cenizas.
Poeta del aire con alma inmortal
que nunca debió despegar.

Y aunque la noche lo pueda atrapar
y reine la oscuridad,
un nuevo día su vuelvo traerá
y el fuego de nuevo arderá.

Subiendo a lo alto su llama encendió,
robando la furia del viento.
Buscó la semilla de la tempestad
y de su fuerza él fue dueño.

Su llama brilló más allá de la tierra
y el cielo se unió con su fuego.
La magia burló su anhelada virtud
que nunca se pudo alcanzar.

Y aunque la noche lo pueda atrapar
y reine la oscuridad,
un nuevo día su vuelo traerá
y el fuego de nuevo arderá.

Alas de fuego,
de tus cenizas resurgirás.
Arriba en el cielo vuela
tu llama inmortal.
Alas de fuego,
dueño del viento y la tempestad.
Y aunque la noche te atrape
tu vuelo siempre arderá.

Tierra santa – Alas de fuego:  Aquest grup espanyol de Heavy metal de la Rioja, en la seva cançó ‘’Alas de fuego’’, amb frases com: ‘’La magia marcó su destino al volar y resurgió de sus cenizas…’’ o ‘’Alas de fuego, de tus cenizas resurgirás.’’, fan referència al mite del Fènix, on per ser l’única bèstia que s’havia negat a provar la fruita del paradís, li van concedir diversos dons, sent el més destacat a la immortalitat a través de la capacitat de renéixer de les seves cendres. Quan li arribava l’hora de morir, feia un niu d’espècies i herbes aromàtiques, posava un únic ou, que covava durant tres dies, i al tercer dia cremava, no se sap si pel foc que ell mateix provocava o per causa accidental. El Fènix es cremava per complet i, en reduir-se a cendres, ressorgia de l’ou el mateix au Fènix, sempre única i eterna, i d’aquí venen aquestes dues frases que fan referènxia al mite.

 

Saratoga, Ave Fénix:
Ave Fénix
Negra el alma, sucio el karma,
Ves como se hunden tus pies.
Vives siempre en mala racha,
Te replanteas si creer…

Pues si hay un dios,
No ve por mi.
¿piedad de el
Debo pedir?

¡no! ¡no es solucion! Levantate por ti.
¡tu puedes volar cual ave fenix!
¡tu! ¡debes buscar! La fuerza y el teson.
Veras, resurgiras, ¡cual ave fenix!

Mar en calma, limpia el alma…
Paz en tu corazon.
Nunca has de bajar la guardia,
¡no te encomiendes ni a dios!

Detras de ti,
Siempre hay dolor.
Va tras de ti,
¡y sigue tu dolor!

¡no! ¡no es solucion! Levantate por ti.
¡tu puedes volar cual ave fenix!
¡tu! ¡debes buscar! La fuerza y el teson.
Veras, resurgiras, ¡cual ave fenix!

¿quien te dice que hay un dios?
¿quien demuestra algo mejor?
Si eres tu, puedo ser yo.
Viento y agua, ¡ese es mi dios!

Veo el engaño en la oracion.
Veo codicia en tu interior.
Tal vez cristo no existio…
… ¡o tal vez si y no era tu voz!

Pues si hay un dios,
No ve por mi.
¿piedad de el
Debo pedir?

Detras de ti,
Siempre hay dolor.
Va tras de ti,
¡y sigue tu dolor!

¡no! ¡no es solucion! Levantate por ti.
¡tu puedes volar cual ave fenix!
¡tu! ¡debes buscar! La fuerza y el teson.
Veras, resurgiras, ¡cual ave fenix!

Saratoga – Ave fénix: Aquest grup de heavy metal format l’any 1992, en aquesta cançó ‘’Ave fénix’’, tornen a fer referència al mite de l’Au Fènix, sobretot es representa en l’estrofa que es repeteix, que diu així: ‘’No, no hay solución levantate por ti, tú puedes volar cual ave fénix
tú debes buscar la fuerza y el teson, verás, resurgirás cual ave fénix’’, fent tot referència a poder renéixer de les seves propies cendres i ressorgir.

J. Aquilino Rodríguez-Roberto Valcárcel-David Fernández: “Las hazañas del Fénix”: vid. Helleniká. Recursos para el griego antiguo

No us perdeu tampoc Vetusta Morla a Microaigialos!