Arxiu de la categoria: Història de Grècia

Hardwell & Joey Dale feat. Luciana, Arcadia

Mirant pel Youtube vaig trobar aquesta cançó amb el nom de Arcàdia.

La cançó es de Hardwell & Joey Dale amb  Luciana.

arcas

Aquesta paraula em sonava, però no sabia ben bé què era així que la vaig buscar. I vaig descobrir que Arcàdia  va ser una regió de l’antiga Grècia, la qual va inspirar a molts poetes com per exemple Virgili i després vaig recordar que a classe de Grec n’havíem parlat.

Imatge de previsualització de YouTube
  • Què és Arcàdia? A quins poetes va inspirar?
  • Per què creus que li han posat aquest nom a aquesta cançó? De què parla?

Abigail Quiñonez Lajones

2n Batx. Humanístic

Més referents clàssics en la música metal

A mi m’agrada molt la música metal i escoltant-la me n’he adonat dels referents clàssics que utilitzen. M’ajudeu a trobar-ne més? Per començar teniu aquí les meves cançons amb referents clàssics:

Megadeth – Elysian Fields

La cançó de “Camps Elisis” pertany a l’àlbum “Youthanasia” de Megadeth en el qual la paraula Youthanasia es compon de dues paraules Youth (joventut) i euthanasia (del grec εὖ i θάνατος) eutanàsia vol dir una tranquil·la mort sense dolor. La qual cosa, Youthanasia significa mort “no dolorosa” de la joventut.
Camps Elisis, en grec antic: Ἠλύσια πεδία (Elísia Pedia) “camps” o “planes del lloc aconseguit pel raig”. És una de les denominacions que rep la secció paradisíac de l’inframón (l’Hades, els Inferns o la Ultratomba); el lloc sagrat on les ànimes immortals dels homes virtuosos i els guerrers heroics han de passar l’eternitat en una existència joiosa i feliç, enmig de paisatges verds i florits, per contraposició al Tàrtar (on els condemnats sofrien eterns turments).

Imatge de previsualització de YouTube

lyrics:
Uneasy feeling, burning out my eyes
I hope the end is less painful than my life
I stand on trial before the gods
On judgement day
A blink of an eye between
The cradle and the grave

One last look at visions of flesh
The last best hope of man on Earth
Pontius Pilate still washing his hands
The world don’t want to be saved
Only left alone

Elysian Fields…
We are storming the heavens
We raise the swords and shields
We ascend to our destiny
To the Elysian Fields

Soaring to the sun
With blood upon their wings
Superstitious dust left twisting in the wind
Man still has one belief,
One decree that stands alone
The laying down of arms
Is like cancer to their bones

Lletra en castellà
Sentimiento incómodo, apagando mis ojos
Espero que el fin sea menos doloroso que mi vida
De pie en el juico ante los dioses
En el día del juicio
Un guiño entre
La cuna y la tumba

Un último vistazo a las visiones de carne
La última esperanza de un hombre en la Tierra
Poncio Pilato aun se lava las manos
El mundo no quiere ser salvado
Déjalo en paz

Campos Elíseos…
Estamos irrumpiendo en los cielos
Levantamos las espadas y escudos
Subimos a nuestro destino
A las Campos Elíseos

Alzándose al sol
Con sangre sobre sus alas
El polvo de la superstición queda dando vueltas en el viento
Al hombre aun le queda algo en que creer
Un único decreto
Deponer las armas
Es como un cáncer en sus huesos

 

Un altre tema del mateix àlbum és “Blood Of Heroes”, en el qual també es parla sobre la mitologia i immortalitat dels herois.
Aquí us deixo la cançó i la seva lletra:
Imatge de previsualització de YouTube

Lletra en castellà
Caminando firmes, déjennos decirles
Los mejores abandonados para morir
Y ahora estamos en una misión
Bien, ¡Adelante a toda máquina!
Mis legiones, cuando cometemos el crimen
Dejamos clara una cosa
Para madrugar a la hora
Y revelar que “a la hora” es tarde

Damas y caballeros, todavía estamos vivos
Por un pelo, ahora es hora de la matanza
Un Ángel en nuestro bolsillo, el Diablo de nuestro lado
No iremos a ningún lado porque los héroes nunca mueren

Todavía vivos, sangre de héroes
Nunca mueren, ellos nunca mueren

Hemos recorrido cada cerro
Perseguido por todos los callejones
Pero si intentas detenernos
Conseguirás ser apuñalado por la espalda

Damas y caballeros, todavía estamos vivos
Por un pelo, ahora es hora de la matanza
Abróchense los cinturones, es hora de recorrer los cielos
Es hora de ser inmortal, porque los héroes nunca mueren

Todavía vivos, sangre de héroes
Nunca jamás mueren, ellos nunca mueren
Sangre de héroes

El grup de heavy metall Barón Rojo té un cançó anomenada “El gladiador”, en la qual es compara el futbol amb els antics gladiadors. El gladiador era un combatent armat que entretenia el públic en l’Antiga Roma en confrontacions violentes i mortals contra altres gladiadors, contra animals o contra condemnats a mort. Encara que alguns gladiadors combatien per voluntat pròpia, la majoria eren esclaus o condemnats, que eren entrenats en condicions molt dures i estaven socialment marginats i segregats.
Aquí us deixo la cançó on es pot apreciar clarament el referent:

Imatge de previsualització de YouTube

Lletra:
Una estrecha habitación
de una casa vecinal
hay un chico que
finaliza un ritual.
Sus gestos tienen precisión
haciendo honor a la ocasión
porque son las tres
de un domingo y él
va a una mística reunión
Cuando sale del portal
marcha con seguridad
al encuentro de sus amigos cómplices
Agrupado en formación
y con nueva identidad
toma posesión del estadio mágico
Ahora se siente bien
ahora podrá gritar
oh rey fútbol mi señor
que se haga tu voluntad
Embriagado de poder
que la masa le otorgó
su agresividad se desborda sin sentir
no se para a meditar que se puede provocar
la avalancha que hoy sería trágica.
El grado de su pasión
depende del marcador,
oh rey fútbol mi señor
concede el ansiado gol
Es tan feliz
al compartir ese momento
Por fin la ofrenda se consumó
el mundo es un gran balón
entrando hasta la res
Por fin llegó la tranquilidad
los héroes saludan ya
a un campo puesto en pie.
Piensa que es un gladiador
que en combate intemporal
puede ser capaz de morir o de matar
No termina su misión
cuando pitan el final
porque siempre habrá un torneo más
Vuelve a casa el gladiador
y se acuesta sin cenar,
el domingo irá
a una nueva lid.
Marcar, vencer, ganar…

WarcryEl guardián de Troya

Imatge de previsualització de YouTube

El que parla en aquesta cançó és Hèctor. Parla d’una dona, Hèlena, i al regne al que es refereix que va condemnar, Troia.
Hèlena era l’esposa de Menelau, però es va escapar amb Paris a Troia.
El fet que en la cançó digui que no ha triat aquesta situació ni l’entén és perquè ell no entén l’amor entre Paris i Hèlena, així com que ell no va acceptar el segrest, ja que ho va fer Paris pel seu compte.
La idea que es troba en les paraules “Sóc el guardià, la clau de la meva ciutat, el que dins vulgui entrar barallarà amb mi…” és que Hèctor era un príncep de Troia al que se li va encarregar la defensa de la ciutat.
Quan diu que molt va durar la batalla es refereix al fet que el setge a Troia dur 10 anys i quant al cor venjatiu es refereix a Aquil·les, que va voler venjar la mort de Pàtrocle.
El valor que té la destinació en aquesta cançó és que ell sap que d’enfrontar-se a Aquil·les morirà però així i tot, per la seva ciutat ell s’enfronta Aquil·les.
Al final, el protagonista de la cançó mor a les mans d’Aquil·les. Príam, el pare d’Hèctor, va ser degollat per Neoptòlem , fill d’Aquil·les,  al costat d’un altar del palau de Troia, o bé  al costat de la tomba d’Aquil·les. El seu cadàver va quedar insepult.
Andròmaca, la dona d’Héctor, va marxar com a esclava i concubina de Neoptòlem a l’Epir; allí li va donar tres fills i després es va casar amb Hel·len, el seu cunyat, que també havia estat portat a aquesta regió. Se suposa que va morir anciana.
Astíanax o Escamandri, fill d’Hèctor i Andròmaca, va morir en ser llançat pels grecs, encara nen, des d’una de les torres de Troia.

Warcry Alejandro (Alexander the great)
Alejandro III de Macedònia Va néixer en Pella, Macedònia, en el 356 a. de C. i va morir en Babilònia en 323 a. de C. Rei de Macedònia les conquestes del qual i extraordinaris dots militars li van permetre forjar, en menys de deu anys, un imperi que s’estenia des de Grècia i Egipte fins a l’Índia, iniciant-se així l’anomenat període hel·lenístic (segles IV-I a. de C.) de l’Antiguitat.
Aquí us deixo el vídeo sobre aquest personatge:

Imatge de previsualització de YouTube

Traducció
Que duro fue todo lo alcanzado lo conquistado
Luché hasta el fin, para darte otra gran victoria
fui general como tantos otros dispuesto a todo
confié en mi rey.
Y ahora, tras tantas batallas me acusas de traición
así es como me pagas mi lealtad
me desprecias, me degradas, me condenas sin perdón
que los dioses te quieran perdonar
No lo haré yo.
Quien me iba a decir lo que iba a pasar
quien me iba a decir que ibas a cambiar
dime cuando tu cambiaste el bien por el mal
Alejandro, medio mundo conquistó
nadie duda de su genio y su valor
pero junto a él había muchos mas…
ningún hombre solo puede reinar
ni un día mas
Quien me iba a decir lo que iba a pasar
quien me iba a decir que ibas a cambiar
dime cuando tu cambiaste el bien por el mal
Quien me iba a decir lo que iba a pasar
quien me iba a decir que ibas a cambiar
dime cuando tu cambiaste el bien por el mal

Metallica – …And Justice for All

Aquesta cançó titulada igual que l’àlbum fa referència a nocions de la injustícia política i jurídica, com es veu a través del prisma de la guerra, el discurs censurat i política arriscada nuclear. I en la caràtula de l’àlbum es pot apreciar a Iustitia, Justitia o Senyora Justícia, la deessa romana de la justícia, que és equivalent a les deesses gregues Themis (llei divina). És una al·legòrica personificació de la força moral en els sistemes judicials. Les escales de la justícia representa la veritat i la mentida.
En la imatge es pot observar amb els ulls embenats. La bena dels ulls representa l’objectivitat, en el qual la justícia és o ha de ser infligida amb objectivitat, sense temor ni favor, sense importar els diners, la riquesa, el poder o la identitat, la justícia i la cega imparcialitat.
A la seva mà dreta, la Justícia es veu que té una espasa que està orientada cap avall. Aquesta espasa representa el càstig. Aquesta espasa es manté per sota de les escales per demostrar que les proves i els tribunals sempre es duu a terme abans de càstig.
Aquí us deixo el vídeo amb la lletra:

Imatge de previsualització de YouTube

Traducció
Pasillos de la justicia pintados verdes
El hablar del dinero
Los lobos de la energía sitiaron tu puerta
Oírlos el acechar
Pronto satisfarás su apetito
devorar

El martillo de la justicia te machaca
Dominar
El último en vanidad
Explotar su supremacía
No puedo creer las cosas que dices

No puedo creer
No puedo creer el precio que pagas
Nada puede ahorrarte

Se pierde la justicia
Se viola la justicia
Se va la justicia
Tirar de tus secuencias
Se hace la justicia

No buscar ninguna verdad
El ganar es todo
Encontrarlo tan severo
Verdad tan
Tan verdadero

Apatía su piedra el caminar
Tan insensible
Animosidad profunda ocultada
Tan engañando
A través de tus ojos sus quemaduras de la luz

El esperar encontrar
Inquisición que te hunde
Con mentes que alzapriman

El último en vanidad
Explotar su supremacía
No puedo creer las cosas que dices
No puedo creer
No puedo creer el precio que pagar
Nada puede ahorrarte

Se pierde la justicia
Se viola la justicia
Se va la justicia
Tirar de tus secuencias
Se hace la justicia

No buscar ninguna verdad
El ganar es todo
Encontrarlo tan severo
Verdad tan
Tan verdadero

Señora Justice ha sido violada
Asesino de la verdad
Rolls del sello burocrático tus labios
Ahora adentro te hacen
Su dinero la inclina las escalas otra vez

Hacer tu reparto
¿Apenas cuál es verdad? no puedo decir
No puede sentirse

El último en vanidad
Explotar su supremacía
No puedo creer las cosas que dices
No puedo creer
No puedo creer el precio que pagamos
Nada puede ahorrarte

Se pierde la justicia
Se viola la justicia
Se va la justicia
Tirar de tus secuencias
Se hace la justicia

No buscar ninguna verdad
El ganar es todo
Encontrarlo tan severo
Verdad tan
Tan verdadero

No buscar ninguna verdad
El ganar es todo
Encontrarlo tan severo
Verdad tan
Tan verdadero

Iron Maiden – Powerslave
Powerslave, (esclau del poder) és el cinquè àlbum d’estudi de la banda britànica de heavy metall Iron Maiden publicat el 1984. La portada presenta a Eddie the Head (la mascota de Iron Maiden) com l’estàtua enorme d’un faraó.

Aquí us deixo la cançó Powerslave…
Imatge de previsualització de YouTube

Traducció
Dentro del abismo caigo – el ojo de Horus
Dentro de los ojos de la noche – viéndome ir
Verde es el ojo del gato que resplandece – en este templo
Entra el Osiris resuscitado – resuscitado nuevamente

Dime por qué tengo que ser un esclavo del poder
No quiero morir, soy un Dios,
¿Por qué no puedo vivir para siempre?
Cuando el creador de la vida muere
Todo alrededor se transforma en basura
Y en mi última hora
Estoy esclavizado al poder de la muerte

Cuando vivía esta mentira – el miedo era mi juego
Las personas me habrían adorado y se habrían arrodillado
Así que traigan sangre y vino tinto
Para aquel que me suceda
Porque el es un hombre y un Dios
Y él morirá también

Dime por qué tengo que ser un esclavo del poder
No quiero morir, soy un Dios,
¿Por qué no puedo vivir para siempre?
Cuando el creador de la vida muere
Todo alrededor se transforma en basura
Y en mi última hora
Estoy esclavizado al poder de la muerte

Ahora estoy congelado pero un fantasma vive en mis venas
Silencia el terror que reinó – esculpido en piedra
El cascaron de un hombre hecho Dios preservado – miles de generaciones
Pero abre las puertas de mi infierno
Y atacaré desde mi sepultura

Dime por qué tengo que ser un esclavo del poder
No quiero morir, soy un Dios,
¿Por qué no puedo vivir para siempre?
Cuando el creador de la vida muere
Todo alrededor se transforma en basura
Y en mi última hora
Estoy esclavizado al poder de la muerte

…Esclavizado al poder de la muerte

La cançó, titulada igual que l’àlbum, explica la història d’un faraó al que li ha arribat la seva hora i de qui davant la impotència dels seus poders enfront de la mort escoltem un fosc lament. L’àlbum ja de per si planteja un context bastant egipci i mitològic.
En la primera línia “The Eye of Horus” té un significat especial en la cultura egípcia. Per als egipcis l’ull d’Horus o wedjat (el “complet”) era un poderós símbol de protecció que a més proveïa saviesa, salut i prosperitat. Horus, era un dels més importants déus de l’antic Egipte, un déu solar, sovint representat com un falcó, l’ull dret del qual era el Sol i l’esquerre la Lluna. Horus era fill de Osiris (Déu del inframón) i Isis (Mare deessa). Osiris va ser assassinat pel seu propi germà el malvat Set (Déu de la nit), davant la qual cosa, Horus lluito contra Set amb l’objecte de venjar al seu pare, aconseguint al victòria però perdent un ull en el procés. L’ull va ser restaurat per la màgia del déu de la saviesa i de la lluna, Thoth, i gràcies a això Horus va poder renéixer a Osiris en el inframón. D’allí que en la cançó també trobem la frase: “Enter the risen Osiris, risen again” (Entra alçat Osiris, aixecat de nou).

Què n’opineu? Si trobeu més referents clàssics en la música metal, ajudeu-nos a engrandir la discoteca metal amb referents de L’emprempta d’Orfeu?

Andrea Gómez de Blas

2n Batxillerat Humanístic

Horrible histories, clàssics amb humor

Navegant per Youtube he trobat aquestes petites meravelles:

Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube

Es tracta de Horrible Histories, una sèrie anglesa que es va començar a emetre el 2009, i que explicava la història als nens de manera amena i original, en forma de dibuixos animats i cançons, i abans us he mostrat diferents cançons que tenen a veure amb el món clàssic, sobretot amb el món grec. No n’he pogut trobar els lletres, perquè els propietaris dels vídeos no les dónen i ningú s’ha dedicat a escriure-les.

A mi, que m’encanta la història, m’ha encantat, sobretot la dels filòsofsAvui, 20 de novembre de 2014, és el Dia Mundial de la Filosofia i aquesta és la meva contribució al seu reconeixement i el meu granet a la col·lecció de música amb referents clàssics filosòfics. Un dia per recordar també el rap de la filosofia del Deka que va fer de L’empremta d’Orfeu el seu treball de recerca i el va regalar a la seva tutora per tal que nosaltres el continuéssim.

Arnau Lario
2n Batx. Humanístic

“Vuelve”, de Shakira

Abans que el seu nom fos una constant a les revistes i notícies pels seus afers amorosos amb un jugador de futbol català, abans que les seves cançons sonessin a totes les festes pel seu ritme ballable, inclòs abans que il·luminés a les càmeres amb el seu cabell daurat, Shakira va ser una noia morena, senzilla i simpàtica, una noia apassionada per la cultura. En un moment donat, els tòpics i temes de les lletres van mutar (cap a pitjor o millor, però van canviar sens dubte) i van adquirir un caire més fàcil potser, però als seus primers àlbums, calia consultar llibres d’història i filosofia per gaudir en plenitud de la seva envejable capacitat d’escriptura. I és que podem trobar diversos referents culturals, i fins i tots grecoromans, a aquests dos primers àlbums de la seva joventut: -Paul Sartre, Karl Marx, Venus, Mart, etcètera. Però en aquest apunt vull recalcar una cançó en concret inclosa al seu primer àlbum: Vuelve.La cançó narra un melodiós lament escrit per una jove que troba a faltar el seu amant. Abans d’explícitament demanar que torni d’allà on és (però clarament lluny d’ella), compara la seva sensació de buit amb la de certs personatges històrics (la majoria grecs o romans) que van patir situacions semblants. Personalitats com Tiberi i Alexandre Magne, i fets importants com el Partenó són mencionats, entre d’altres

Imatge de previsualització de YouTube

Fría como una estatua de sal
en un mauseleo de cristal
seca hasta los huesos por llorar
y muerta como puede estar
Tiberio en su guacal
toda en ruinas como el Partenón,
sola como terminó Colón,
pálida como una Mona Lisa,
amargada como un limón,
arrugada como acordeón.
Como la Esfinge cuando perdió
su nariz
como Alejandro Magno sin
su espada y sin su dardo,
como un pobre cristino en
pleno imperio romano.
Busco algo que pueda contestar
porque estoy cansada de pensar
como es que transcurren los segundos
y yo sobrevivo este diluvio universal.
Sin mas esfuerzo la explicación
aparece en un viejo cajón
y en menos de una sola fracción
vuelve a vivir y se viste de verde
el corazón

[coro/chorus:]

Vuelve, vuelve
Vuelve, vuelve

Que mi vida se desliza por un cano,
que mis pies de estar
parados tienen callos.
Ya no sé como decirte que
te extrano
y ya en estas he pasado
más de un anño.

[coro/chorus]

Que mi barca se está
hundiendo en el lodo,
que de angustia me he
mordido hasta los codos.
Que mi mundo esta vacío y
aburrido,
que me muero por tenerte
aquí conmigo.

Qui és l’Esfinge i com va perdre el seu nas? Per què esmenta l’emperador Tiberi, Alexandre Gran o el Partenó en comptes d’esmentar altres referents clàssics relacionats amb l’enyor de l’estimat absent?…

Àlex Aguilera
2n de Batxillerat C

“Flight of Icarus” – Iron maiden

Primer de tot diré que sóc nova a l’Empremta d’Orfeu, però que estic molt contenta de poder-hi participar i aportar noves cançons relacionades amb el món de les clàssiques.

Avui us vull portar una cançó d’un grup que personalment m’encanta, des de petita ha sonat tant a la meva llar! Parla d’una història mitològica que a casa meva mai havia escoltat i crec que és perquè és poc coneguda. No vaig començar a fixar-me en paraules que em sonaven diferent fins que vaig començar a estudiar grec i va ser així com em vaig fixar en les d’aquesta cançó tan escoltada per les meves oïdes abans.
A Flight of Icarus, podeu veure-hi alguna cosa que us cridi l’atenció? No? Doncs bé, Icarus no em sonava massa a  anglès, així que vaig pensar que potser era un nom grec, i vaig fixar-me en el que diu la cançó. Vaig recordar més llocs on havia escoltat aquest nom “Icarus”, com en un vídeo-joc on el personatge principal és un noi amb ales (kid Icarus) i vaig veure la relació entre la lletra de la cançó i el joc, simplement, que destacava l’aparició d’ales, volar, etc. Així que vaig buscar el nom d’Icarus per internet i em van sortir tots resultats d’una història mitològica grega.

Després d’aquesta petita introducció us resumiré una mica de què tracta aquesta història per a qui com jo, no la conegui.

Ícar era fill de Dèdal i va ser empresonat amb el seu pare al laberint que aquest últim havia construït per ordre de Minos, rei de Creta. Per poder escapar del laberint, el seu pare va fabricar unes ales per a tots dos amb plomes, fil i cera. Abans de fugir el seu pare li va dir: “Ícar, fill meu, mantén-te a una altura mitjana. Si voles molt baix, la humitat obstruirà les teves ales, i si ho fas molt alt, la calor fondrà la cera. Si no et separes de mi, no et passarà res”. De sobte el fill va començar a volar cap amunt per arribar fins al cel i la proximitat als raigs del Sol van començar a fondre la cera que mantenia les plomes unides i va fer que Ícar caigués a l’aigua mentre cridava al seu pare, fins a enfonsar-se al mar. Finalment el seu pare va trobar les restes de les ales i va maleir els seus invents. Va enterrar el cos del seu fill i va anomenar aquella terra Icària (i al mar on caigué, mar d’Icària) en memòria seva. Dèdal va arribar fins a Sicília, va crear un temple per a Apol·lo i va oferir les seves ales al déu com una ofrena.

 

Imatge de previsualització de YouTube

lyrics

As the sun breaks above the ground
An old man stands on the hill
As the ground warms to the first rays of light
A birdsong shatters the still

His eyes are ablaze
See the madman in his gaze

Fly on your way like an eagle
Fly as high as the sun
On your wings like an eagle
Fly and touch the sun

Now the crowd breaks and a young boy appears
Look the old man in his eyes
As he spreads his wings and shouts at the crowd
In the name of God my father I fly

His eyes seem so glazed
As he flies on the wings of a dream
Now he knows his father betrayed
Now his wings burn to ashes to ashes his grave

Fly on your way like an eagle
Fly as high as the sun
On your wings like an eagle
Fly and touch the sun

Traducció al castellà

Cuando el sol se levanta sobre el suelo
Un anciano está en la colina
A medida que el suelo se calienta a los primeros rayos de luz
Un canto de las aves rompe el silencio

Sus ojos están ardiendo
Ve la maldad en su mirada

Vuela en tu rumbo como un águila
Vuela alto como el sol
En tus alas como un águila
Vuela y toca el sol

Ahora la multitud se disipa y aparece un joven
Mira al viejo en sus ojos
A medida que extiende sus alas y grita a la multitud
En el nombre de mi padre Dios volaré

Sus ojos parecen tan cristalinos
Mientras vuela en las alas de un sueño
Ahora sabe que su padre lo ha traicionado
Ahora sus alas reduce a cenizas y de las cenizas a su tumba

Vuela en tu rumbo como un águila
Vuela alto como el sol
En tus alas como un águila
Vuela y toca el sol

A partir d’aquí, ara que tots coneixem la història es poden veure més senzillament les relacions amb la lletra.

Bruce Dickinson, el cantant, interpreta aquesta cançó com si estigués narrant una història mentre canta, i a la tornada es pot veure, per la seva forma de cantar-la, la desesperació d’Ìcar per tocar el sol, sobretot en una frase concreta de la cançó en què el cantant parla com si ell fos el nostre personatge,el protagonista d’aquesta història. Sabríeu dir de quina frase estic parlant?

Una vegada sapigueu quina frase és, té un significat una mica difícil d’entendre, podeu treure el vostre poder deductiu i explicar-la? En cas que no pugueu, no os amoïneu, us puc ajudar en comentaris sense cap problema.

Després tenim aquesta frase Now he knows his father betrayed. A quin pare creieu que es refereix i de quina manera l’ha traït? Aquí us donaré una pista, te relació amb la frase de què parlàvem anteriorment.

Per últim, podríeu identificar en la cançó més reminiscències mítiques o detalls simbòlics?

Marisol Marro

1r batxillerat

L’affaire Sofia, Els Amics de les Arts

Χαίρετε! Salvete!

Heu sentit mai a parlar d’Els Amics de les Arts? Potser els recordareu per cançons com L’home que treballa fent de gos o Monsieur CousteauAra us faré cinc cèntims dels origens i la trajectòria d’aquesta banda.

Els Amics de les Arts és un grup de música d’origen barceloní i format als voltants del 2005.  Els integrants són quatre amics amb ganes de compartir la seva passió per la música i la composició amb un toc d’humor i experiències vitals. Per fer-nos una idea del seu èxit, només cal veure la llista de premis que han recollit des del seu inici i comprovar que està considerada la millor banda de folk-pop en català, i és que així és com l’han anomenat molts dels experts en aquest àmbit, tot i que ells es defineixin com a banda de gènere electrònic i  pop d’autor. Us recomano que feu un cop d’ull al seu últim treball, Espècies per catalogar, i que si us hi animeu, escolteu tota la seva discografia, ja que les seves cançons estan repletes de vida, amor, alegria i fins i tot de cultura clàssica. És per això que he triat aquesta cançó, L’Affaire Sofia, en la qual s’esmenten alguns dels filòsofs més importants de l’antiga Grècia. Us adjunto la cançó i la seva lletra perquè ho pugueu comprovar vosaltres mateixos.

Imatge de previsualització de YouTube

Una parella lingüística,
una oportunitat
d’enterrar l’affaire Patrícia,
fer dissabte emocional.

Una estona en cada idioma,
trenar una conversació,
jo t’ensenyo, tu m’ensenyes
i ens ensenyem tots dos.

Ella era nascuda a Grècia, bressol de grans pensadors.
De Parmènides a Sòcrates, d’Aristòtil a Plató.
I jo que desconeixia tots aquells senyors estranys,
me’ls imaginava amb barba i fotent gestos molt grans.

Vaig provar d’impressionar-la
fent un Google d’amagat:
“Llull, Pujols, Ramon Sibiuda”.
Cap dels tres li van sonar.

Tot mostrant-me l’erotisme
potencial del català,
va dir: “Joan, vull que m’ensenyis
a millorar el pronunciar”.

I si haguessis vist com reia intentant dir cotó fluix,
hagués dit “Despertaferro!” l’almogàver que hi ha en tu.
Amic meu, si mai t’hi trobes no t’ho pensis ni un segon
i que la filosofia ens ensenyi a veure el món.

Em va preguntar en què creia
mentre s’empassava el fum
i entrant a una indie disco
vaig citar, es veu, un tal Hume:

“Només crec en el que veig jo
i només us veig a vós”.
Quan començo amb formalismes
és senyal que estic nerviós.

Va dir: “La teva oratòria deixa molt a desitjar.
Sovint val més un silenci. Sovint val més actuar”.
I entomant aquella màxima amb el màxim de dignitat,
jo vaig collir l’ego de terra i ella es va posar a ballar.

I com ballava!
Que tot de cop, el cercle es quadrava.
I quan Song2 de Blur sonava,
xiuxiuejant d’Epicur em parlava.

Mentre pujàvem l’escala
del seu pis, va deixar anar:
“Ara tu tries la trama,
tot flueix, deixa’t portar”.

I vaig dir: “Fem de viure una festa,
fem-ho abans de fer-nos grans
que demà serà impossible,
que demà ja serà tard”.

I per un cop les paraules, l’exacta combinació,
van esdevenir alquímia, van dissoldre la raó.
Vaig descartar tots els dubtes plenament il·luminat
quan li vaig veure tots els prismes: bé, bellesa i veritat.

I amb Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.
I tot parlant de Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.

Un petó, ja era de dia,
en un carreró del Born,
feliçment, tot condemnant-nos
a buscar l’etern retorn.

 Si us heu fixa’t bé, algunes de les paraules les he marcades en negreta, ja que com he comentat abans, en aquesta cançó apareixen alguns dels filòsofs més grecs més reconeguts. No sentiu curiositat per saber qui eren? 

Parmènides, conegut com a Parmènides d’Elea, va ser un filòsof presocràtic, és a dir, anterior al filòsof grec Sòcrates. Sabem que va escriure un extens poema de 154 versos dividit en dues parts i un proemi (part d’un discurs, d’una obra, que serveix d’introducció). La primera part es titulava via de la veritat i la segona, via de l’opinió.

Sòcrates era un filòsof grec nascut a Atenes, del qual no hi ha una definició clara de qui va ser i què va fer durant la seva vida. Sembla ser que tenia un gran interès pel coneixement de l’home en general. 

Aristòtil va ser un filòsof grec, nascut a la ciutat d’Estagira. Juntament amb Plató és el filòsof més important de l’antiguitat i un dels més importants de tota la història de la filosofia. Va fundar la seva pròpia escola, el Liceu, on es duien a terme investigacions relacionades amb la ciència de la naturalesa.

Plató, conegut amb aquest sobrenom tot i que el seu nom vertader fos Aristòcles, era un filòsof grec nascut a Atenes, creador d’un sistema filosòfic que el converteix, probablement, en el filòsof més influent de tota la història. Totes les seves obres, excepte una, estan escrites en forma de diàleg.

Epicur, va néixer a Samos. Era un filòsof grec fundador de l’anomenada escola del Jardí i de l’epicurisme, on no només s’efectuaven investigacions filosòfiques, sinó que també era el lloc de reunió i de convivència d’amics (inclosos dones i esclaus) que compartien unes mateixes idees. Epicur entenia la filosofia com a investigació de la felicitat humana.

I per completar del tot la recerca, em podríeu ajudar a resoldre aquestes qüestions?

  • Un dels versos de la cançó fa referència a un crit de guerra que s’emprava abans d’entrar en combat durant l’època medieval. Em sabríeu dir quin és i quina és la seva traducció en català medieval?
  • Us he parlat d’uns dels filòsofs més importants de l’època grega. Me’ls podríeu ordenar cronològicament, des del més vell al més jove?    
  • Dos d’ells pertanyien al mateix cercle d’amics, ¿qui eren?
  • A la cançó apareixen dos personatges més, Hume i Schopenhauer. Què tenen en comú amb els personatges grecs?

Espero que hàgiu gaudit tant de la cançó com ho he fet jo. Estaré ben atenta als vostres comentaris i respostes! 

Ens anem veient, companys! 

MARINA SALAS ZAMORA

Institut Albéniz de Badalona 

Eureka de La Pegatina

Salve!

Avui us porto un àlbum amb molt de ritme que té per a títol Eureka, del grup de música de Montcada La Pegatina.

Eureka de La Pegatina

Eureka o Heureka prové del grec “εὕρηκα” i significa “Ho he trobat!”. La famosa exclamació se li atribueix al matemàtic grec Arquimedes.

La història diu que Arquimedes va pronunciar aquesta paraula després de descobrir el teorema que adoptaria el seu nom: “Tot cos submergit en un fluid experimenta una empenta vertical cap amunt igual al pes del fluid desallotjat”. El nostre científic grec es posà tan content que va sortir als carrers de Siracusa nu, corrent i cridant: Eureka!
Heureka és la primera persona del singular de l’aorist d’indicatiu del verb heurisko, (εὑρίσκω), que significa “trobar”. El seu significat és, per tant, l’he trobat.

A continuació us deixo una cançó del seu nou disc:

Cuando se abre una puerta,
siempre se abre una ventana.
Hay que tomársela con ganas
sabiendo que el que no llora no mama.
Al que levante la voz,
que se le secan los morros
y le amarguen las dudas
si viéndose a oscuras no pida calor.

Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré cuando pase el tifón nos llevará con él.
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré mano a mano a la luz perderemos la piel.

Al que deleguen la suerte,
toda esperanza de vida,
que se le pase el arroz como a ti y a mi se nos pasa algún día.
Y no creas tu que no,
que yo no me doy cuenta,
que ya no podrá ser:
que no podrá ser aunque yo esté de vuelta.

Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré cuando pase el tifón nos llevará con él.
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré mano a mano a la luz perderemos la piel.

Adrenalina!

Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré
Lloverá y yo veré
Lloverá y yo veré

Eureka!

Havíeu sentit alguna vegada la paraula Eureka? L’havíeu fet servir mai? Coneixeu alguna altra persona cèlebre que l’hagi fet servir?

Patrícia Ortiz Vincent.
2n de Batxillerat Llatí.

Viatge a Ítaca de Lluís Llach

Hola a tots! Avui us porto una cançó ben diferent a la que vaig publicar de 30STM, es tracta d’un clàssic de la nova cançó.

Viatge a Ítaca d’en Lluís Llach. Lluís Llach, un dels pares de la Nova Cançó (moviment que es va donar a Catalunya entre els 60 i els 70 com a protesta per al repressió de la llengua catalana durant el franquisme) va publicar aquesta cançó tan famosa que qui més o qui menys ha sentit alguna vegada i que a més és el títol del àlbum que es va publicar el 1975.

Viatge a Ítaca és un poema de Konstandinos Kavafis, un poeta grec de finals del segle XIX i principis del XX. Kavafis, tot i ser un poeta discret, Llach va quedar captivat per la seva poesia, els poemes que més li agradaven els adaptava ell mateix a partir de la traducció al català de Carles Riba. Kavafis es va fer un lloc els anys 70 entre la població catalana gràcies a l’album de Llach. Tot l’àlbum de Llach està basat en els poemes de l’escriptor grec. Va tenir un gran acolliment entre la gent, com tots els seus anteriors treballs.

 

Viatge a Ítaca ens parla sobretot de Grècia, però també sobre l’amor, la nostàlgia tot embolicat amb un aire clàssic.

Imatge de previsualització de YouTube

I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d’aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.

Has d’arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l’illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t’ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca

t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,

sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d’anar més lluny

dels arbres caiguts que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyat

tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,

més lluny de l’avui que ara us encadena.

I quan sereu deslliurats

torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,

més lluny del demà que ara ja s’acosta.

I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers

que al seu poble són fidels,

afavoreixi el Déu dels vents

el velam del seu vaixell,

i malgrat llur vell combat

tinguin plaer dels cossos més amants.

Omplin xarxes de volguts estels

plens de ventures, plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers

si al seu poble són fidels,

el velam del seu vaixell

afavoreixi el Déu dels vents,

i malgrat llur vell combat

l’amor ompli el seu cos generós,

trobin els camins dels vells anhels,

plens de ventures, plens de coneixences.

Sabeu on és Ítaca? Sobre quin personatge ens parla la cançó? Què en sabeu d’aquest personatge? Com es diu el llibre que ens parla d’aquest personatge? Què enteneu per Ítaca?

Patrícia Ortiz

1r Batxillerat Llatí

El cavall de Troia!

A l’igual que la Ire, fent el treball conjunt amb ella i la Lina, he trobat una cançó amb referents clàssics i buscant pel bloc, m’he trobat amb que no hi havia cap article sobre aquesta.
Trobem altres cançons del mateix grup (Tierra Santa), com “Pandora i la seva caixa“, “Atlàntida” o “Neró“, però no la cançó sobre “El cavall de Troia”.

Cuentan que en Troya una vez
Una batalla empezó
Forjando así su leyenda

Y que diez años pasó
Sitiada por la ambición
De poseer la ciudad

Al no poderla invadir
Los griegos fueron marchando
Pero antes de irse de allí
Un gran regalo quedó

Un griego les convenció
Que era el regalo de un dios
Y de que abrieran las puertas

Un gran caballo asomó
En su interior una trampa
Con piel de madera

En Troya todos creyeron
Que habían vencido
Pero la noche llegó
Y el enemigo ganó

Caballo de Troya
Cabalga en la historia
El regalo de un dios
Caballo de Troya
Su piel y su nombre
Leyenda forjó
Caballo de Troya
Están escondidos
Dentro en su interior
Esperan la noche
Para la traición

Coty Ledesma,
2º Batxillerat, GREC I LLATÍ.