Arxiu de la categoria: General

I NEED A HERO, de BONNIE TYLER

Gaynor Hopkins , més coneguda pel seu pseudònim  Bonnie Tyler, és una cantant gal·lesa de música pop i roc. La seva veu és  molt característica, sobretot per la forma d’esquerdar el so a l’hora de cantar, cosa que és molt difícil.

En aquesta cançó, crida que necessita un heroi, un heroi que sigui fort i ràpid. En el tercer vers, fa referència al semidéu Hèrcules, o Heràcles en grec, fent una apel·lació a un heroi de veritat i posant un exemple del que ella necessita.

 

Imatge de previsualització de YouTube

 

Where have all the good men gone
And where are all the gods?
Where’s the streetwise Hercules to fight the rising odds?
Isn’t there a white knight upon a fiery steed?
Late at night I toss and I turn
And I dream of what I need
I need a hero
I’m holding out for a hero ‘til the end of the night
He’s gotta be strong
And he’s gotta be fast
And he’s gotta be fresh from the fight
I need a hero
I’m holding out for a hero ‘til the morning light
He’s gotta be sure
And it’s gotta be soon
And he’s gotta be larger than life!
Larger than life
Somewhere after midnight
In my wildest fantasy
Somewhere just beyond my reach
There’s someone reaching back for me
Racing on the thunder and rising with the heat
It’s gonna take a superman to sweep me off my feet
I need a hero
I’m holding out for a hero ‘til the end of the night
He’s gotta be strong
And he’s gotta be fast
And he’s gotta be fresh from the fight
I need a hero
I’m holding out for a hero ‘til the morning light
He’s gotta be sure
And it’s gotta be soon
And he’s gotta be larger than life
I need a hero
I’m holding out for a hero ‘til the end of the night
Up where the mountains meet the heavens above
Out where the lightning splits the sea
I could swear there is someone, somewhere
Watching me
Through the wind, and the chill, and the rain
And the storm, and the flood
I can feel his approach like a fire in my blood
I need a hero
I’m holding out for a hero ‘til the end of the night
He’s gotta be strong and he’s gotta be fast
And he’s gotta be fresh from the fight
I need a hero
I’m holding out for a hero ‘til the morning light
He’s gotta be sure
And it’s gotta be soon
And he’s gotta be larger than life
I need a hero
I’m holding out for a hero ‘til the end of the night
He’s gotta be strong and he’s gotta be fast
And he’s gotta be fresh from the fight
I need a hero
I’m holding out for a hero ‘til the morning light
He’s gotta be sure
And it’s gotta be soon
And he’s gotta be larger than life
I need a hero
I’m holding out for a hero ‘til the end of the night
  • Coneixeu alguna altra cançó en què  s’esmenti el nom d’un semidéu?
  • Quina relació podeu establir entre la llertra de la cançó i el mite d’Hèrcules (Hèracles, en grec)?

Arnau Torres Nadal 1r C

WITHOUT LOVE, DEL MUSICAL HAIR SPRAY

El musical Hair Spray tracta de l’amor entre adolescents i també sobre el règim de segreció racial o apartheid  que hi havia a Amèrica del nord durant els anys 60. La història té lloc a Baltimor, una ciutat on tot surt malament per a la protgonista fins que té la possibilitat d’entrar en un programa de televisió en el que hi participa un noi del qual està enamorada. Quan canten la cançó de Without Love, fan referència a l’amor impossible de Danfe i Apol·lo com a exemple del que és una vida sense amor.

Imatge de previsualització de YouTube

 

Once I was a selfish fool
Who never understood
Never looked inside myself
Though on the outside, I looked good

Then we met and you made me
The man I am today
Tracy, I’m in love with you
No matter what you weigh

‘Cause without love
Life is like the seasons with no summer
Without love
Life is rock ‘n’ roll without a drummer

Tracy, I’ll be yours forever
‘Cause I never wanna be without love
Tracy, never set me free, no, I ain’t lying
Never set me free, Tracy, no, no, no

Living in the ghetto
Black is everywhere ya go
Who’d have thought I’d love a girl
Whose skin was white as winter snow

In my ivory tower
Life was just a Hostess snack
But now I’ve tasted chocolate
And I’m never going back

‘Cause without love
Life is like a beat that you can’t follow
Without love
Life is like the Dafne and the Apollo

Darling, I’ll be yours forever
‘Cause I never wanna be without love
So darling, never set me free
No, I’m yours forever
Never set me free, no, no, no

If I’m left without my baby doll
I don’t know what I’ll do
Link, I’ve got to break out
So that I can get my hands on you

And girl, if I can’t touch you
Then I’m gonna lose control
Seaweed, you’re my black white knight
I’ve found my blue-eyed soul
Sweet freedom is our goal

Trace, I wanna kiss you
Let me out at the next toll

Without love
Life is like a prom that won’t invite us
Without love
It’s like getting my big break and laryngitis

Without love
Life’s a ’45 when you can’t buy it
Without love
Life is like my mother on a diet

Like a week that’s only Mondays
Only ice cream, never sundaes
Like a circle with no center
Like a door marked ‘Do Not Enter’

Darling, I’ll be yours forever
‘Cause I never wanna be without love
Yes, now you’ve captured me
Without love, I surrender happily

Without love, oh Seaweed
Never set me free , no, no, no, I ain’t lying
Never set me free, no, no, no
No, I don’t wanna live without love, love, love
Darling, you had best believe me
Never leave me without love

  • Coneixeu més musicals amb referents clàssics?
  • Coneixeu el mite d’Apol·lo i Dafne? Quin paral·lelisme hi podeu establir?…

Arnau Torres Nadal 1r Batx C

SOLDADITO MARINERO de FITO y FITIPALDIS

Fito y Fitipaldis és un grup espanyol creat el 1998 per Fito Cabrales amb la intenció de publicar cançons que no eren de l’estil de la seva altra banda, Platero y Tú. El tipus de música és molt variat, des del rock al blues, soul o swing. Les lletres solen parlar d’històries personals.

L’altre dia, un amic meu va començar a tocar Soldadito marinero amb la guitarra i tots la vam cantar. Mentre cantava, vaig adonar-me que la cançó parla d’un mariner que s’enamora d’una sirena. Les sirenes eren éssers mitològics que tenien ales i vivien a una illa contra la qual els mariners que s’encandilaven amb les seves cançons xocaven i s’ofegaven.  Odisseu per escapar-se’n es va fer lligar al pal major de la nau i va fer tapar amb cera les oïdes dels seus mariners.

Él camina despacito que las prisas no son buenas
En su brazo dobladita, con cuidado la chaqueta
Luego pasa por la calle dónde los chavales juegan
Él también quiso ser niño pero le pilló la guerra.

Soldadito marinero conociste a una sirena
de esas que dicen te quiero si ven la cartera llena
Escogiste a la más guapa y a la menos buena
Sin saber como ha venido te ha cogido la tormenta

Él quería cruzar los mares y olvidar a su sirena
la verdad, no fue difícil cuando conoció a Mariela
que tenía los ojos verdes y un negocio entre las piernas
hay que ver que puntería, no te arrimas a una buena.

Soldadito marinero conociste a una sirena
de esas que dicen te quiero si ven la cartera llena.
Escogiste la más guapa y a la menos buena
Sin saber como ha venido te ha cogido la tormenta

Después de un invierno malo, una mala primavera
dime por que estas buscando una lágrima en la arena

  • Quines altres cançons relacionades amb el cant de sirenes coneixeu?
  • Quin tòpic ovidià trobem en aquesta cançó?

Rocío Rodríguez Boza

1r de Batxillerat Humanístic

Improvisant el present de The Jamps

The Jamps és un grup de música format per Jordi Mestres, Arnau Puigventós, Martí Figueras i Sergi Rovira, un grup d’amics de Cabrera de Mar que es van reunir a finals de 2008 per tocar música. És un grup de rock alternatiu caracteritzat per uns ritmes i un so contundent amb melodies influenciades del pop.  Amb la publicació del seu primer CD “Perduts pel temps” ens parlen de diversos tòpics horacians que es poden veure reflectits en aquesta cançó.

10258457_10152390201225325_2595952654905122124_o

El camí el qual segueixes, guiat per tu mateix
nocions que s’esvaeixen al pas del teu mal temps
Intenta alliberar-te del teu passat incert
Tu ets l’únic que podries sortir volant al vent

Tot el que està fet no canviarà

Improvisant el present,
Passant del que pensi l’altra gent
De moment tot va bé
Sentint que el futur
No importa tant com tu
Vivint el moment
Deixant el pas del temps

Potser és cert i et lleves, en un llit del revés
en un somni de llitera que no ha sigut pas teu
no hi ha cap culpable dels errors que hauràs comès
la vida és tota teva, ningú impedeix fer res

Tot el que està fet no canviarà

Improvisant el present
Passant del que pensi l’altra gent
De moment tot va bé
Sentint que el futur
No importa tant com tu
Vivint el moment
Deixant el pas del temps

Improvisant el present
Passant del que pensi l’altra gent
De moment tot va bé
Sentint que el futur
No importa tant com tu
Vivint el moment
Deixant el pas del temps

Improvisant el present
Passant del que pensi l’altra gent
De moment tot va bé
Sentint que el futur
No importa tant com tu
Vivint el moment
Deixant el pas del temps

  • Quins tòpics creieu que apareixen?
  • Vosaltres viviu així la vida?
  • Creieu que és necessari utilitzar aquests tòpics per ser feliç?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat

La fília i la fòbia de Joan Colomo

Joan Colomo Azcarate (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1981) és un músic i cantautor català. Ha format part de diferents bandes, essent les més destacades Zeidun (veus i guitarra), Moksha (baix) o Unfinished Sympathy (guitarra). L’any 2004 va fundar la Célula Durmiente, un trio de música eclèctica que han tingut una activitat intermitent arribant a publicar tres discos.No serà fins al 2009 va debutar en solitari amb el disc Contra todo pronóstico el qual el van seguir en poc més de dos anys, els volums 1 i 2 de Producto Interior Bruto amb el que va aconseguir bones crítiques.El 4 de març de 2014 surt a la venda el nou disc anomenat La fília i la fòbia, el qual consta de 12 cançons.

De vegades no m’agrada l’ésser humà
no em sembla un animal sa
una espècie sense miraments
de vegades no m’agrada gens la gent

Però de cop sento la teva veu
com un so màgic que entra dins meu
la teva presència em torba la ment
i ja torno a pensar com m’agrada la gent

De vegades no puc amb la totalitat
dels actes de la humanitat
som la vergonya del regne animal

Però de cop sento un disc del Neil Young
i tots els mals rotllos se’n van
desconnecto el televisor
i el fàstic se’n va, em sento millor
l’esperança és l’últim que es perd,
però s’amaga com un iceberg
potser tot comença a tenir sentit
si em segueixes tocant
amb la punta dels teus dits

De l’amor i de l’odi sabem
que seran presents eternament
és inútil intentar-ho evitar
el problema de ser humà o massa humà
nens i nenes, si us plau feu-me cas
de la filia  fília a la fòbia hi ha un pas
potser tot comença a tenir sentit
tu i jo amagats a dintre del teu llit

Sabeu que són les fílies i les fòbies? En teniu alguna? Creieu que és necessari tenir fòbies i fílies?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat

Sirena d’Ovella Xao

Ovella Xao és un grup de música català nascut a Sabadell l’any 2014, que fa música festiva. En formen part Pol Mòdol (veu), Aniol Riba (veu), Pau Mas (guitarra i veus), Josep Puig (baix), Arnau Marquina (teclat), Miquel Bonmassip (bateria), Aleix Herraiz (trombó) i Sergi Montcada (trompeta). El nom del grup és un joc amb l’himne popular Bella ciao, després d’uns primers temps en què tocaven amb el nom de DS21, una etapa molt experimental per a ells. Toquen música per ser tocada en directe, però sense renunciar a estils com l’ska o el reggae.

Resultat d'imatges de ovella xao

Aquesta cançó s’anomena Sirena. Una sirena era un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix. Les  sirenes primitives tenien aparença de mig ocell o rèptil i mig dona. Es caracteritzaven per tenir una veu musical magnífica i atractiva.

Això es pot veure a l’Odissea, d’Homer. Quan Ulisses en la seva aventura de tornada cap a casa  Ítaca passa per una localització on hi ha sirenes, i com que Ulisses vol escoltar el seu magnífic cant, encara que sap que les sirenes canten per atreure els mariners i devorar-los, ordena als seus tripulants es posin tamps a les orelles i que a ell el lliguin en el màstil del vaixell amb el que viatgen, així aconsegueix sentir el cant d’aquest éssers sense ser devorat.

Resultat d'imatges de ulisses sirenes
Ulisses i les sirenes, d’Herbert James Draper 1909

Cuentan que yace desnudita, ay qué chica tan bonita, mi mulata favorita. Sus curvas son más que peligrosas porque cuando las veo se me para el corazón.

Llevo así muchas semanas, despierto en mi cama tumbado sin poder dormir, porque ella me está volviendo loco. No tengo más opción que darle mi corazón.

Baila, morena, morena, quiero verte moverte, sirena, sirena, quiero ver carnecita, uuuh, mulanita, quiero verte bailar que acabamos de empezar.

Siento que llegará el momento en el que podré tenerte no sólo aquí en mi mente. Besarte podría bien curarme de esta enfermedad que padezco sin cesar.

Seguiré esperando el día en que en mi te fijes y podamos juntos salir, porque eres lo único que quiero. No tengo más opción si no quieres mi pasión.

Baila, morena, morena, quiero verte moverte, Sirena, Sirena, quiero ver carnecita, uuuh, mulanita, quiero verte bailar que acabamos de empezar.

Coneixeu més relats mitològics on surtin sirenes? I cançons?

Eloi Salat Navarro, alumne de clàssiques de 2n de Batxillerat

Pandora de Cesk Freixas

Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) va iniciar la seva activitat com a cantautor el 2004. Des d’aleshores, i fins a dia d’avui, ha editat sis treballs discogràfics, ha publicat dos llibres i ha dut a terme més de 1.500 actuacions.

PROPOSTA és el sisè disc de Cesk Freixas. Després de renovar-se i reivindicar un so més contundent amb l’anterior treball discogràfic (PROTESTA, 2014), el cantautor de Sant Pere de Riudebitlles torna als escenaris recollint l’experiència de 13 anys ininterromputs dedicats a l’ofici de fer cançons. De nou, l’aliança inseparable amb Víctor Nin, guitarrista que l’acompanya des de l’any 2006, que ha arranjat i produït els seus tres darrers discos, torna a posar de manifest la vigència i l’originalitat d’aquest treball conjunt. Amb PROPOSTA, Cesk Freixas connecta la reivindicació amb la vessant més constructiva i positiva de la seva tradició ideològica, identificant-se en la reflexió i en l’autocrítica, i evidenciant que el gir cap a sonoritats contundents, i a vegades també més mediterrànies, es justifica en aquesta intenció de seguir actualitzant el discurs i l’estètica de la cançó de protesta. En concret parlarem de Pandora, una cançó que pertany aquest disc. Però qui era Pandora? Pandora (etimològicament “la que tot ho dóna”) és un personatge de la mitologia grega, coneguda per haver portat tot els mals a la humanitat. El seu mite apareix en diverses obres antigues, entre elles els escrits d’Hesíode, qui li va donar fama.

Pobre és qui espera poder fer d’una bandera
un llençol que abrigui per poder passar les nits.

Pobre és qui pensa que una tela de colors
està lliure de penes i d’espines buida el llit.

Lluitaré contra el fort mentre sigui feble,
i contra mi mateix quan sigui fort.

Pobre és qui es crema amb un sol glop de poder,
amb l’excusa del temps i l’aliança de l’oblit.

Pobre és qui jutja el nostre avui sense l’ahir,
i s’ofega en l’amnèsia i sent aliens els propis crits.

Lluitaré contra el fort mentre sigui feble,
i contra mi mateix quan sigui fort.

La meva pàtria és el meu poble;
imprescindible ningú,
bandera ni la meva.

Les estelles del silenci s’escamparan
pels teatres i les places.
Serà un crit de deu, de cent, de mil,
i esclatarà, amb tacte de carícia i abraçada,
a les orelles de companyes i companys
que tenen presó i no llibertat
perquè amb punys o amb poemes
han lluitat contra a l’Estat.

Pobre és qui espera poder fer d’una bandera
un llençol que abrigui per poder passar les nits.

Pobre és qui jutja el nostre avui sense l’ahir,
i s’ofega en l’amnèsia i sent aliens els propis crits.

Quins mites hi ha sobre Pandora? Creus que hi ha alguna relació entre la cançó i algun dels seus mites?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat

Sumere – La Raíz

La Raíz és un grup de música de Gandia (País Valencià). Graven un primer disc l’any 2003 amb el títol “Sumere”. El 2005 arriben a la final del concurs “Emergenza”. Després d’una aturada d’un any el 2007 La Raíz es consolida amb noves incorporacions i passa de sis a deu membres. Produeixen el seu primer disc “El Aire Muerto”. El 2009, després d’haver gravat en col·laboració amb el grup valencià, “La Gossa Sorda”, s’animen a auto produir-se, i llancen un nou disc; “Guerra al Silencio”, que presenta molt de rock però també reggae i ska. El 2011, llancen un tercer disc d’estudi gravat amb el productor alemany Uwe Hoffmann. El disc es diu “El lado de los Rebeldes”, en el que es mostra el seu estil més rocker, sense deixar de banda els ritmes de festa. A partir de l’1 de març de 2013 el grup va posar gratuïtament des del seu web el quart disc “Así en el Cielo como en la Selva”. El 10 d’abril de 2013 es va publicar a Youtube un videoclip del grup en col·laboració amb Toni Mejías membre del grup de rap i hip-hop valencià Los Chikos del Maíz. El videoclip està produït per Causa Venezuela organització de suport a la revolució Bolivariana i tant la cançó com el vídeo tracten del mateix. El novembre de 2015 es va anunciar per a març de 2016 el seu cinquè treball, Entre Poetas y Presos amb un vídeo a youtube. El 15 de febrer de 2016 va ser publicat al canal de Youtube de la banda el primer single d’aquest nou àlbum, Rueda la corona.

_F3A7288-Editar-peque

¡Sumérgete!
Mira… mira las olas que vienen y van,
si sigues el camino, hasta mi rumbo submarino vendrás.

Hay un manto azul de arena y coral
que envuelve tus sentidos lentamente si te dejas llevar.

Y aunque tú seas de tierra y yo de mar,
nuestros mundos no nos van a separar.
No temas nada, a mi castillo te quiero invitar…
Mójate, sumérgete en mi mar…

El mensaje de tus viajes llegará,
prueba, ¡tira tu botella al mar!
¡Sumere!, ¡sumérgete!

El mensaje de tus viajes llegará,
prueba, ¡tira tu botella al mar!
¡Sumere!, ¡sumérgete!

El canto de las sirenas oirás, seduciéndote,
tira tu botella al mar no lo dudes, a la rutina sacude.
Acércate a mi nube
y siente como sube el perfume de la planta, un ritmo que encanta a todas las bestias da nossa sabana:
hongos y sargantanas y espuma en la marmita,
una danza guerrera que a la gente agita.

Y aunque tú seas de tierra y yo de mar,
nuestros mundos no nos van a separar.
No temas nada, a mi castillo te quiero invitar…
Mójate, sumérgete en mi mar…

El mensaje de tus viajes llegará,
prueba, ¡tira tu botella al mar!
¡Sumere!, ¡sumérgete!

El mensaje de tus viajes llegará,
prueba, ¡tira tu botella al mar!
¡Sumere!, ¡sumérgete!

Atención, astro grande se pone,
blanca luz riela, escóndanse los tiburones.
Voy remando, retomando voy, el timón de este viaje,
ahora yo mando… Y no digas que no quieres venir…
Y no digas que no quieres venir…

Atención, astro grande se pone,
blanca luz riela, escóndanse los tiburones.
Voy remando, retomando voy, el timón de este viaje,
ahora yo mando… Y no digas que no quieres venir…
Y no digas que no quieres venir…

Y no digas que no quieres venir…
¡Y no digas que no quieres venir!

Sumere… Sumere… Sumere…

¡No digas que no quieres venir!
¡Sumere, sumere!
¡No digas que no quieres venir!
¡Sumere, sumere!
¡No digas que no quieres venir!
¡Sumere, sumere!
¡No digas que no quieres venir!

  • Saps què significa sumere?
  • Saps quin és el mite de les sirenes?
  • Què ens explica Homer en l’Odissea sobre les sirenes?
  • Com relacionaries aquesta cançó amb el mite de les sirenes o amb l’Odissea?
  • Coneixes alguna cançó més que parli sobre les sirenes?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de 2n de Batxillerat

 

Atlàntida de Blaumut

Blaumut llança el primer single del seu tercer disc, ‘Equilibri’ i dins d’aquest disc podrem trobar aquesta cançó,  ‘Atlàntida’

Cançons, hores d’altres mons,
i a la nit sortim a nedar.
Quan el sol se’ns apaga a l’esquena
i més tard torna a començar.
Tu que escoltes sense parlar,
tu que mires lluny però no arribes a enfocar.
La distància és massa gran per veure-hi.
Com qui fa una dansa tribal
per la pluja que tard o d’hora arribarà.
Com un símbol ancestral que no conec.
El vell mestral,
en totes direccions,
que va movent les barques.
Un decimal, un punt enmig de tot.
Després del llarg viatge ens veurem a la platja…
Cançons, hores d’altres mons,
i a la nit sortim a nedar.
Quan el sol se’ns apaga a l’esquena
i més tard torna a començar.
Cançons, hores d’altres mons,
i el desert que recorda al mar.
Potser és més enllà,
enfonsat amb l’Atlàntida.
Quan la calma omple el ressol
de petjades suaus que neteges amb sabó
un pinzell fa d’horitzó i escriu un vers.
De miratges, de terra enllà,
de llumins que ens marquen l’estela que hem deixat
tan enrere que he perdut el teu cicló.
Quan l’aire cau
desplegues el balcó,
descordes les onades.
Un decimal, un punt enmig de tot.
Després del llarg viatge ens veurem a la platja…

Què és l’Atlàntida segons la mitologia grega?

Quina importància dóna Plató a l’Atlàntida dins dels seus textos?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de 2n de Batxillerat