Arxiu de la categoria: Etimologia

“Omega” de Morente

Avui mirant les notícies he vist que el cantant Enrique Morente fa vint anys havia tret un disc amb el nom de “Omega” i diversos cantants entre ells els fills de Morente s’han reunit per fer-li un homenatge.

Enrique Morente Cotelo va ser un cantant espanyol, considerat com un dels grans renovadors del flamenc.

Enrique Morente
Enrique Morente

Omega és un disc del cantant de flamenc Enrique Morente en col·laboració amb el grup de rock granadí Sargantana Nick. Va ser llançat al mercat el 1996 . Es considera que “Omega” és  un dels discos més rellevants en la història de la música espanyola, ja que va permetre al flamenc conviure amb altres estils musicals.

Disc "Omega"
Disc “Omega”

Actualment faran una pel·lícula amb el nom d’aquest disc. Ho vaig llegir en aquest article del Periòdic “El País“.

Coneixeu aquest cantant?

Per què creus que li han posat aquest nom al disc?

Què és l’Omega en grec?

Abigail Quiñonez Lajones

2n Batx HUmanístic

 

Gladiadora de Manolo García

Manolo García va néixer a Barcelona el 19 d’agost de 1955, és un cantautor i compositor.

Manolo García
Manolo García

L’any 2016 aquest artista va publicar un disc amb el nom de Gladiadora. El nom d’aquesta cançó és molt significatiu, ja que té una gran rellevància. Els gladiadors són uns personatges molt importants en la cultura clàssica. Sabríeu dir per què?

Imatge de previsualització de YouTube
  • D’on prové la paraula gladiadora? Per què creieu que aquest artista utilitza aquest nom?
  • De què parla la cançó?
  • On heu vist aquests personatges?
  • Coneixeu algun gladiador o gladiadora de l’antiguitat romana? Quines característiques tenen aquests personatges?

Abigail Quiñonez Lajones

2n Batx. Humanístic

 

“Cuento de Hadas” de Kiko Rivera

Vaig veure aquesta cançó i vaig tenir la curisiotat de saber d’on provenia la paraula fada i si existien en el món clàssic. I vaig descobrir que a la mitogia grega i romana es diuen “Hados” , aquesta paraula prové del llatí ,són uns èssers mitòlogics. Es pot dir que aquesta cançó utilitza un referent clàssic. Vosaltres que creieu?

Kiko Rivera és un cantant i Dj de Sevilla. La cançó Cuento de Hadas és va publicar l’any 2014.

Kiko Rivera
Kiko Rivera
Imatge de previsualització de YouTube
  • Coneixeu aquest cantant? Us agrada la cançó?
  • Per què creiu que li posa aquest nom a la cançó? De què parla cançó?
  • Hi heu sabut veure  algun tòpic literari?

Abigail Quiñonez Lajones

2n Bat. Humanístic

Aleluia ha inspirat els cantants actuals

Alicia Keys és una de les cantants que utilitza aquest llatinisme. Hallelujah és una de les cançons de Alicia Keys publicada l’any 2016 i forma part del seu àlbum Here.

Alicia Keys
Alicia Keys
Imatge de previsualització de YouTube

El grup Pentatonix també fa servir aquest llatinisme.

Grup Pentatonix
Grup Pentatonix
Imatge de previsualització de YouTube
  • Coneixeu aquests cantants? Quina cançó us agrada més?
  • De què parla la cançó d’Alicia Keys?
  • Què us sembla la portada de Pentatonix? Potser també podríeu esbrinar què significa el nom del grup.
  • Quins altres cantants tenen una cançó de nom Aleluia? Què significa?  i d’on prové?

Abigail Quiñonez Lajones

2n Bat. Humanístic

Ego de Willy William

Willy William és un cantant i Dj d’origen francès-Maurità.

Willy Williams
Willy Williams

Ego és una de les cançons d’aquest cantant, forma part de l¡àlbum Une Seule Vie publicat l’any 2016.

Imatge de previsualització de YouTube
  • Coneixes aquest cantant?
  • De què parla la cançó?
  • Què significa Ego?
  • Coneixes més cantants que utilitzin aquesta paraula?
  • Creus que és narcisista?

Abigail Quiñonez Lajones

2 Bat. Humanístic

Més referents clàssics en la música metal

A mi m’agrada molt la música metal i escoltant-la me n’he adonat dels referents clàssics que utilitzen. M’ajudeu a trobar-ne més? Per començar teniu aquí les meves cançons amb referents clàssics:

Megadeth – Elysian Fields

La cançó de “Camps Elisis” pertany a l’àlbum “Youthanasia” de Megadeth en el qual la paraula Youthanasia es compon de dues paraules Youth (joventut) i euthanasia (del grec εὖ i θάνατος) eutanàsia vol dir una tranquil·la mort sense dolor. La qual cosa, Youthanasia significa mort “no dolorosa” de la joventut.
Camps Elisis, en grec antic: Ἠλύσια πεδία (Elísia Pedia) “camps” o “planes del lloc aconseguit pel raig”. És una de les denominacions que rep la secció paradisíac de l’inframón (l’Hades, els Inferns o la Ultratomba); el lloc sagrat on les ànimes immortals dels homes virtuosos i els guerrers heroics han de passar l’eternitat en una existència joiosa i feliç, enmig de paisatges verds i florits, per contraposició al Tàrtar (on els condemnats sofrien eterns turments).

Imatge de previsualització de YouTube

lyrics:
Uneasy feeling, burning out my eyes
I hope the end is less painful than my life
I stand on trial before the gods
On judgement day
A blink of an eye between
The cradle and the grave

One last look at visions of flesh
The last best hope of man on Earth
Pontius Pilate still washing his hands
The world don’t want to be saved
Only left alone

Elysian Fields…
We are storming the heavens
We raise the swords and shields
We ascend to our destiny
To the Elysian Fields

Soaring to the sun
With blood upon their wings
Superstitious dust left twisting in the wind
Man still has one belief,
One decree that stands alone
The laying down of arms
Is like cancer to their bones

Lletra en castellà
Sentimiento incómodo, apagando mis ojos
Espero que el fin sea menos doloroso que mi vida
De pie en el juico ante los dioses
En el día del juicio
Un guiño entre
La cuna y la tumba

Un último vistazo a las visiones de carne
La última esperanza de un hombre en la Tierra
Poncio Pilato aun se lava las manos
El mundo no quiere ser salvado
Déjalo en paz

Campos Elíseos…
Estamos irrumpiendo en los cielos
Levantamos las espadas y escudos
Subimos a nuestro destino
A las Campos Elíseos

Alzándose al sol
Con sangre sobre sus alas
El polvo de la superstición queda dando vueltas en el viento
Al hombre aun le queda algo en que creer
Un único decreto
Deponer las armas
Es como un cáncer en sus huesos

 

Un altre tema del mateix àlbum és “Blood Of Heroes”, en el qual també es parla sobre la mitologia i immortalitat dels herois.
Aquí us deixo la cançó i la seva lletra:
Imatge de previsualització de YouTube

Lletra en castellà
Caminando firmes, déjennos decirles
Los mejores abandonados para morir
Y ahora estamos en una misión
Bien, ¡Adelante a toda máquina!
Mis legiones, cuando cometemos el crimen
Dejamos clara una cosa
Para madrugar a la hora
Y revelar que “a la hora” es tarde

Damas y caballeros, todavía estamos vivos
Por un pelo, ahora es hora de la matanza
Un Ángel en nuestro bolsillo, el Diablo de nuestro lado
No iremos a ningún lado porque los héroes nunca mueren

Todavía vivos, sangre de héroes
Nunca mueren, ellos nunca mueren

Hemos recorrido cada cerro
Perseguido por todos los callejones
Pero si intentas detenernos
Conseguirás ser apuñalado por la espalda

Damas y caballeros, todavía estamos vivos
Por un pelo, ahora es hora de la matanza
Abróchense los cinturones, es hora de recorrer los cielos
Es hora de ser inmortal, porque los héroes nunca mueren

Todavía vivos, sangre de héroes
Nunca jamás mueren, ellos nunca mueren
Sangre de héroes

El grup de heavy metall Barón Rojo té un cançó anomenada “El gladiador”, en la qual es compara el futbol amb els antics gladiadors. El gladiador era un combatent armat que entretenia el públic en l’Antiga Roma en confrontacions violentes i mortals contra altres gladiadors, contra animals o contra condemnats a mort. Encara que alguns gladiadors combatien per voluntat pròpia, la majoria eren esclaus o condemnats, que eren entrenats en condicions molt dures i estaven socialment marginats i segregats.
Aquí us deixo la cançó on es pot apreciar clarament el referent:

Imatge de previsualització de YouTube

Lletra:
Una estrecha habitación
de una casa vecinal
hay un chico que
finaliza un ritual.
Sus gestos tienen precisión
haciendo honor a la ocasión
porque son las tres
de un domingo y él
va a una mística reunión
Cuando sale del portal
marcha con seguridad
al encuentro de sus amigos cómplices
Agrupado en formación
y con nueva identidad
toma posesión del estadio mágico
Ahora se siente bien
ahora podrá gritar
oh rey fútbol mi señor
que se haga tu voluntad
Embriagado de poder
que la masa le otorgó
su agresividad se desborda sin sentir
no se para a meditar que se puede provocar
la avalancha que hoy sería trágica.
El grado de su pasión
depende del marcador,
oh rey fútbol mi señor
concede el ansiado gol
Es tan feliz
al compartir ese momento
Por fin la ofrenda se consumó
el mundo es un gran balón
entrando hasta la res
Por fin llegó la tranquilidad
los héroes saludan ya
a un campo puesto en pie.
Piensa que es un gladiador
que en combate intemporal
puede ser capaz de morir o de matar
No termina su misión
cuando pitan el final
porque siempre habrá un torneo más
Vuelve a casa el gladiador
y se acuesta sin cenar,
el domingo irá
a una nueva lid.
Marcar, vencer, ganar…

WarcryEl guardián de Troya

Imatge de previsualització de YouTube

El que parla en aquesta cançó és Hèctor. Parla d’una dona, Hèlena, i al regne al que es refereix que va condemnar, Troia.
Hèlena era l’esposa de Menelau, però es va escapar amb Paris a Troia.
El fet que en la cançó digui que no ha triat aquesta situació ni l’entén és perquè ell no entén l’amor entre Paris i Hèlena, així com que ell no va acceptar el segrest, ja que ho va fer Paris pel seu compte.
La idea que es troba en les paraules “Sóc el guardià, la clau de la meva ciutat, el que dins vulgui entrar barallarà amb mi…” és que Hèctor era un príncep de Troia al que se li va encarregar la defensa de la ciutat.
Quan diu que molt va durar la batalla es refereix al fet que el setge a Troia dur 10 anys i quant al cor venjatiu es refereix a Aquil·les, que va voler venjar la mort de Pàtrocle.
El valor que té la destinació en aquesta cançó és que ell sap que d’enfrontar-se a Aquil·les morirà però així i tot, per la seva ciutat ell s’enfronta Aquil·les.
Al final, el protagonista de la cançó mor a les mans d’Aquil·les. Príam, el pare d’Hèctor, va ser degollat per Neoptòlem , fill d’Aquil·les,  al costat d’un altar del palau de Troia, o bé  al costat de la tomba d’Aquil·les. El seu cadàver va quedar insepult.
Andròmaca, la dona d’Héctor, va marxar com a esclava i concubina de Neoptòlem a l’Epir; allí li va donar tres fills i després es va casar amb Hel·len, el seu cunyat, que també havia estat portat a aquesta regió. Se suposa que va morir anciana.
Astíanax o Escamandri, fill d’Hèctor i Andròmaca, va morir en ser llançat pels grecs, encara nen, des d’una de les torres de Troia.

Warcry Alejandro (Alexander the great)
Alejandro III de Macedònia Va néixer en Pella, Macedònia, en el 356 a. de C. i va morir en Babilònia en 323 a. de C. Rei de Macedònia les conquestes del qual i extraordinaris dots militars li van permetre forjar, en menys de deu anys, un imperi que s’estenia des de Grècia i Egipte fins a l’Índia, iniciant-se així l’anomenat període hel·lenístic (segles IV-I a. de C.) de l’Antiguitat.
Aquí us deixo el vídeo sobre aquest personatge:

Imatge de previsualització de YouTube

Traducció
Que duro fue todo lo alcanzado lo conquistado
Luché hasta el fin, para darte otra gran victoria
fui general como tantos otros dispuesto a todo
confié en mi rey.
Y ahora, tras tantas batallas me acusas de traición
así es como me pagas mi lealtad
me desprecias, me degradas, me condenas sin perdón
que los dioses te quieran perdonar
No lo haré yo.
Quien me iba a decir lo que iba a pasar
quien me iba a decir que ibas a cambiar
dime cuando tu cambiaste el bien por el mal
Alejandro, medio mundo conquistó
nadie duda de su genio y su valor
pero junto a él había muchos mas…
ningún hombre solo puede reinar
ni un día mas
Quien me iba a decir lo que iba a pasar
quien me iba a decir que ibas a cambiar
dime cuando tu cambiaste el bien por el mal
Quien me iba a decir lo que iba a pasar
quien me iba a decir que ibas a cambiar
dime cuando tu cambiaste el bien por el mal

Metallica – …And Justice for All

Aquesta cançó titulada igual que l’àlbum fa referència a nocions de la injustícia política i jurídica, com es veu a través del prisma de la guerra, el discurs censurat i política arriscada nuclear. I en la caràtula de l’àlbum es pot apreciar a Iustitia, Justitia o Senyora Justícia, la deessa romana de la justícia, que és equivalent a les deesses gregues Themis (llei divina). És una al·legòrica personificació de la força moral en els sistemes judicials. Les escales de la justícia representa la veritat i la mentida.
En la imatge es pot observar amb els ulls embenats. La bena dels ulls representa l’objectivitat, en el qual la justícia és o ha de ser infligida amb objectivitat, sense temor ni favor, sense importar els diners, la riquesa, el poder o la identitat, la justícia i la cega imparcialitat.
A la seva mà dreta, la Justícia es veu que té una espasa que està orientada cap avall. Aquesta espasa representa el càstig. Aquesta espasa es manté per sota de les escales per demostrar que les proves i els tribunals sempre es duu a terme abans de càstig.
Aquí us deixo el vídeo amb la lletra:

Imatge de previsualització de YouTube

Traducció
Pasillos de la justicia pintados verdes
El hablar del dinero
Los lobos de la energía sitiaron tu puerta
Oírlos el acechar
Pronto satisfarás su apetito
devorar

El martillo de la justicia te machaca
Dominar
El último en vanidad
Explotar su supremacía
No puedo creer las cosas que dices

No puedo creer
No puedo creer el precio que pagas
Nada puede ahorrarte

Se pierde la justicia
Se viola la justicia
Se va la justicia
Tirar de tus secuencias
Se hace la justicia

No buscar ninguna verdad
El ganar es todo
Encontrarlo tan severo
Verdad tan
Tan verdadero

Apatía su piedra el caminar
Tan insensible
Animosidad profunda ocultada
Tan engañando
A través de tus ojos sus quemaduras de la luz

El esperar encontrar
Inquisición que te hunde
Con mentes que alzapriman

El último en vanidad
Explotar su supremacía
No puedo creer las cosas que dices
No puedo creer
No puedo creer el precio que pagar
Nada puede ahorrarte

Se pierde la justicia
Se viola la justicia
Se va la justicia
Tirar de tus secuencias
Se hace la justicia

No buscar ninguna verdad
El ganar es todo
Encontrarlo tan severo
Verdad tan
Tan verdadero

Señora Justice ha sido violada
Asesino de la verdad
Rolls del sello burocrático tus labios
Ahora adentro te hacen
Su dinero la inclina las escalas otra vez

Hacer tu reparto
¿Apenas cuál es verdad? no puedo decir
No puede sentirse

El último en vanidad
Explotar su supremacía
No puedo creer las cosas que dices
No puedo creer
No puedo creer el precio que pagamos
Nada puede ahorrarte

Se pierde la justicia
Se viola la justicia
Se va la justicia
Tirar de tus secuencias
Se hace la justicia

No buscar ninguna verdad
El ganar es todo
Encontrarlo tan severo
Verdad tan
Tan verdadero

No buscar ninguna verdad
El ganar es todo
Encontrarlo tan severo
Verdad tan
Tan verdadero

Iron Maiden – Powerslave
Powerslave, (esclau del poder) és el cinquè àlbum d’estudi de la banda britànica de heavy metall Iron Maiden publicat el 1984. La portada presenta a Eddie the Head (la mascota de Iron Maiden) com l’estàtua enorme d’un faraó.

Aquí us deixo la cançó Powerslave…
Imatge de previsualització de YouTube

Traducció
Dentro del abismo caigo – el ojo de Horus
Dentro de los ojos de la noche – viéndome ir
Verde es el ojo del gato que resplandece – en este templo
Entra el Osiris resuscitado – resuscitado nuevamente

Dime por qué tengo que ser un esclavo del poder
No quiero morir, soy un Dios,
¿Por qué no puedo vivir para siempre?
Cuando el creador de la vida muere
Todo alrededor se transforma en basura
Y en mi última hora
Estoy esclavizado al poder de la muerte

Cuando vivía esta mentira – el miedo era mi juego
Las personas me habrían adorado y se habrían arrodillado
Así que traigan sangre y vino tinto
Para aquel que me suceda
Porque el es un hombre y un Dios
Y él morirá también

Dime por qué tengo que ser un esclavo del poder
No quiero morir, soy un Dios,
¿Por qué no puedo vivir para siempre?
Cuando el creador de la vida muere
Todo alrededor se transforma en basura
Y en mi última hora
Estoy esclavizado al poder de la muerte

Ahora estoy congelado pero un fantasma vive en mis venas
Silencia el terror que reinó – esculpido en piedra
El cascaron de un hombre hecho Dios preservado – miles de generaciones
Pero abre las puertas de mi infierno
Y atacaré desde mi sepultura

Dime por qué tengo que ser un esclavo del poder
No quiero morir, soy un Dios,
¿Por qué no puedo vivir para siempre?
Cuando el creador de la vida muere
Todo alrededor se transforma en basura
Y en mi última hora
Estoy esclavizado al poder de la muerte

…Esclavizado al poder de la muerte

La cançó, titulada igual que l’àlbum, explica la història d’un faraó al que li ha arribat la seva hora i de qui davant la impotència dels seus poders enfront de la mort escoltem un fosc lament. L’àlbum ja de per si planteja un context bastant egipci i mitològic.
En la primera línia “The Eye of Horus” té un significat especial en la cultura egípcia. Per als egipcis l’ull d’Horus o wedjat (el “complet”) era un poderós símbol de protecció que a més proveïa saviesa, salut i prosperitat. Horus, era un dels més importants déus de l’antic Egipte, un déu solar, sovint representat com un falcó, l’ull dret del qual era el Sol i l’esquerre la Lluna. Horus era fill de Osiris (Déu del inframón) i Isis (Mare deessa). Osiris va ser assassinat pel seu propi germà el malvat Set (Déu de la nit), davant la qual cosa, Horus lluito contra Set amb l’objecte de venjar al seu pare, aconseguint al victòria però perdent un ull en el procés. L’ull va ser restaurat per la màgia del déu de la saviesa i de la lluna, Thoth, i gràcies a això Horus va poder renéixer a Osiris en el inframón. D’allí que en la cançó també trobem la frase: “Enter the risen Osiris, risen again” (Entra alçat Osiris, aixecat de nou).

Què n’opineu? Si trobeu més referents clàssics en la música metal, ajudeu-nos a engrandir la discoteca metal amb referents de L’emprempta d’Orfeu?

Andrea Gómez de Blas

2n Batxillerat Humanístic

Cumbia epistemológica dels Luthiers

Χαιρετε!

Aquí us deixo una cançó molt divertida, encara que una mica verda, que he trobat del grup Les Luthiers, un grup argentí d’humor molt famós en els països hispanoparlants. Aquesta cançó titulada Dilema de amor (cumbia epistemológica), ens parla sobre un home i una dona que es troben en una festa i comencen a ballar i parlar. Aquesta parella parlen sobre filosofia, i un dels temes que més ressalten és l’epistemologia o la antropologia de Plató, entre altres temes i filòsofs que apareixen.

Imatge de previsualització de YouTube

CNC: Estoy enamorado, por fin me enamoré
el sábado a la noche en el baile la encontré.
Estaba vestida para enamorar
sensual y atractiva
y me miraba sin parar.
CORO: Si los jóvenes se atraen,
ya nada los detiene
ya saben todo lo que viene
CNC: Salimos a bailar, la miré, me miró.
CORO: Y el deseo fulminante los atrapó.
CNC:Y mientras se movía
CORO: Que fascinante!
CNC: Para impresionarme
CORO: Que sugerente!
CNC: Se puso a hablarme
CORO: Que excitante!
CNC: De filosofia.
CORO: Que interesante…
CNC: De inmediato reaccioné
CNC: Y ahí mismo en la pista.
RABINOBICH: Ahí mismo en la pista?
CNC: La enfrenté y le pregunté
CNC: Si era Aristotélica o Tomista.
CORO: Lalalalala
CNC: No paramos de bailar
nuestros labios se atraían
y empezamos a hablar de epistemología.
CORO: Los jóvenes inventan palabras cada día
se ve que ahora lo llaman EPISTEMOLOGIA!
Que bonito mi amor,que bonito mi amor!
Hacer cada día, hacer cada día!
juntitos los dos, la epistemología!
CNC: Tocamos muchos temas de antropología
CORO: Y entonces hicieron la epistemología!
CNC: Del estructuralismo de rumbo de Barthes,
de existencialismo, de Kierkegaard a Sartre.
CORO: Ella sacudía, ella sacudía!
su estructuralismo, su estructuralismo!.
Y hacía lo mismo, con su antropología!
CNC: Y hablando de Marcuse, de Spencer y Lacan
llegamos a Erasmo de Rotterdam.
CORO: Los jóvenes se aman con tanto entusiamo
que solo con hablar ya llegan al Erasmo!
CORO: Y fueron a la cama!
CNC: No no no! El amor no solo es ir con alguien a la cama!
CORO: También se puede hacer de pie o en la ventana
CNC: Me dijo que leía a Wittgenstein
y que la enloquecia su epistomología.
CORO: Yo que tu me cuidaría, ya nombro como a 12
con cualquiera que conoce hace epistemología.
CNC: Yo le dije que ese tipo solo quería
quitar lo metafísico de la filosofía.
CORO: No se puede estar hablando metafísico nomas
y estar a cada rato espitemología.
CNC: Me pregunto con cinismo si yo no concebía
otra metodología que el materialismo.
CORO: Ella critica tu metodología,
pero tipo que veía se lo epistemologaba.
CNC: El pensamiento formalista acaba el idealismo
subjetivo y atomista.
CORO: La mandaste a mudar, la echaste sin piedad.
CNC: No se debe aceptar la banalidad.
Ya encontraré a otra con mas afinidad.
Epistemólogas hay muchas en la facultad.
CORO: Nos has revelado otra realidad,
no has señalado el camino a la verdad.
Vamos a cambiar, vamos a cambiar!
Esta vida vacía, esta vida vacía!
Vamos todos a estudiar epistemología.

Què us ha semblat la cançó? Quins altres filòsofs a part de Plató apareixen? Què és l’epistologia?

Xènia Serra Gaxas

2n Batxillerat C

Grec i Llatí

Eureka de La Pegatina

Salve!

Avui us porto un àlbum amb molt de ritme que té per a títol Eureka, del grup de música de Montcada La Pegatina.

Eureka de La Pegatina

Eureka o Heureka prové del grec “εὕρηκα” i significa “Ho he trobat!”. La famosa exclamació se li atribueix al matemàtic grec Arquimedes.

La història diu que Arquimedes va pronunciar aquesta paraula després de descobrir el teorema que adoptaria el seu nom: “Tot cos submergit en un fluid experimenta una empenta vertical cap amunt igual al pes del fluid desallotjat”. El nostre científic grec es posà tan content que va sortir als carrers de Siracusa nu, corrent i cridant: Eureka!
Heureka és la primera persona del singular de l’aorist d’indicatiu del verb heurisko, (εὑρίσκω), que significa “trobar”. El seu significat és, per tant, l’he trobat.

A continuació us deixo una cançó del seu nou disc:

Cuando se abre una puerta,
siempre se abre una ventana.
Hay que tomársela con ganas
sabiendo que el que no llora no mama.
Al que levante la voz,
que se le secan los morros
y le amarguen las dudas
si viéndose a oscuras no pida calor.

Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré cuando pase el tifón nos llevará con él.
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré mano a mano a la luz perderemos la piel.

Al que deleguen la suerte,
toda esperanza de vida,
que se le pase el arroz como a ti y a mi se nos pasa algún día.
Y no creas tu que no,
que yo no me doy cuenta,
que ya no podrá ser:
que no podrá ser aunque yo esté de vuelta.

Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré cuando pase el tifón nos llevará con él.
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré mano a mano a la luz perderemos la piel.

Adrenalina!

Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré
Lloverá y yo veré
Lloverá y yo veré

Eureka!

Havíeu sentit alguna vegada la paraula Eureka? L’havíeu fet servir mai? Coneixeu alguna altra persona cèlebre que l’hagi fet servir?

Patrícia Ortiz Vincent.
2n de Batxillerat Llatí.

Canción de amor caducada

Canción de amor caducada es una cancó de Melendi. A veure si sabeu trobar-hi els referents clàssics que s’hi amaguen!

 

 

 

No quiero cantos de sirenas
no quiero nudos de garganta
no quiero bailar con la pena
porque me da miedo pisarla
no quiero saber de lo que hablo
no quiero andarme por las ramas
no quiero saber por diablo
lo que por viejo se me escapa.
No conozco mandamientos
más allá de mis narices
por eso llevo remiendos en el alma
y cicatrices y mi corazón ya viejo
maltratado con estrías de tanto mezclar
las penas con tan pocas alegrías.
Tengo una vena averiada en el corazón
que está muy mala y se cala cuando te veo, mi amor,
tengo una vena averiada
y está canción de amor que está caducada.
No quiero tirar la toalla
ni moriré en un escenario
quiero venir cuando tú vayas
y ver mi nombre en tu diario.
Ser como el calvo que se rapa
al cero siempre la cabeza
porque prefiere sentar solo
a que le empuje la certeza.
No conozco mandamientos
más allá de mis narices
por eso llevo remiendos en el alma
y cicatrices y mi corazón ya viejo
maltratado con estrías de tanto mezclar
las penas con tan pocas alegrías.
Tengo una vena averiada en el corazón
que está muy mala y se cala cuando te veo mi amor
tengo una vena averiada
y está canción de amor que está caducada.
Tengo una vena averiada en el corazón
que está muy mala y se cala cuando te veo, mi amor

tengo una vena averiada
y está canción de amor que está caducada.
No sé que haces siempre metida en mi sangre
ya he probado el fondo y no me gusta como sabe.
No prenden las luces de mi lado oscuro
Mi mayor pecado no dejar ninguno.
Tengo una vena averiada en el corazón
que está muy mala y se carga cuando te veo mi amor
tengo una vena averiada
y está canción de amor que está caducada.
Tengo una vena averiada en el corazón
que está muy mala y se cala cuando te veo, mi amor,
tengo una vena averiada
y está canción de amor que está caducada.

 

Víctor Huete

Llatí 4t Opt.2

Alicia, d’Enrique Bunbury

Alicia és una meravellosa cançó del cantant Enrique Bunbury. En el vídeo podreu escoltar-la amb un preciós muntatge fet amb escenes de la pel·lícula de Disney, Alice in Wonderland. Inicialment fou una cançó pensada i composada per a que formés part d’un dels discos de la seva antiga banda, els ja coneguts Héroes del Silencio, però finalment ha estat publicada al seu àlbum recopilatori com a solista Pequeño cabaret ambulante de l’any 2000.

Imatge de previsualització de YouTube

Alicia sortilegio de babia
en el fondo del espejo.
Alicia ni supone ni piensa,
con la luna por cerebro.
Alicia en su pensamiento
tirando del hilo de su enredo.
Alicia en el laberinto
sin minotauro me llama Teseo.
Alicia es siempre tan breve
que ya ha terminado.
Alicia dice que te quiere
cuando ya te ha abandonado.
Alicia expulsada
del país de las maravillas.
Para Alicia hoy
es siembre todavía.
(Alicia, viajando entre lunas,
de charla con musarañas.
Alicia tejiendo las nubes
con tela que nunca se acaba.)
Alicia sortilegio de babia
en el fondo del espejo.
Alicia ni supone ni piensa,
con la luna por cerebro.
Alicia es siempre tan breve
que ya ha terminado.
Alicia dice que te quiere
cuando ya te ha abandonado.
Alicia expulsada
del país de las maravillas.
Para Alicia hoy
es siempre todavía.

Ja heu mirat el vídeo? Ja heu llegit la cançó? Què us sembla? Com us imagineu Alicia? Quins referents clàssics hi heu detectat?
Què simbolitzen?…

Com podeu adonar-vos en llegir la lletra, la cançó tracta d’ una noia especial anomenada Alícia, que viu la vida a la seva manera, sense prestar atenció a a les normes que la societat ens imposa, adquirint el seu propi criteri i la seva pròpia visió de les coses, dels sentiments… És per això que és “expulsada del país de las maravillas” ja que com a persona sincera i autèntica que és, no forma part de la societat on tothom és igual. Les lletres de les cançons d’Enrique Bunbury són sempre enigmàtics i farcides de metàfores. En una entrevista del significat d’aquesta cançó va dir el següent: “Alicia…, en cambio, más que representar a una mujer o un prototipo, retomando el personaje de Lewis Carroll, encarna la imaginación sin límites, la pérdida de los sueños al abandonar la infancia y la adolescencia”.

Amb quin personatge de la mitologia clàssica relacionaria-ho a aquesta Alícia tan particular? En quin moment de la cançó fa referència a un mite de la cultura grecoromana? Com s’escriu Alícia en grec i què significa? El significat del seu nom té alguna relació amb la personalitat de l’Alícia de Bunbury i també, amb l’Alícia de Charles Dodgson, més conegut com Lewis Carroll? I parlant del pseudònim de Lewis Carroll… sabeu d’on prové?

Rebeca Sánchez
2n de Batxillerat de Grec i Llatí