Arxiu de la categoria: Cantautor

Saturno de Pablo Alborán

Pablo Alborán (@pabloalboranacaba d’estrenar el vídeo oficial “Saturno”, un avançament del seu proper disc que sortirà a la llum el proper novembre.

DLrnFCyWAAAbfiy

El vídeo ha estat  produït per Dear Wonder i dirigit per Salvador Moreno de Alborán (BAMSTUDIO).

Imatge de previsualització de YouTube

Si pareu l’orella mentre visualitzeu les impactants imatges, potser hi trobeu també referents clàssics a partir del mite de Saturn i podreu comparar-la o diferenciar-la amb d’altres.

Saturno

Vuelves en cada sueño que tengo,
caigo de nuevo en tu red.
Sé que tarda un tiempo
curarme de ti, de una vez.

Tuve tantos momentos felices
que olvido lo triste que fue,
darte de mi alma,
lo que tú echaste a perder.

Yo no quería amarte,
tú me enseñaste a odiarte,
todos los besos que me imaginé
vuelven al lugar donde los vi crecer.

En Saturno viven los hijos que nunca tuvimos,
en Plutón aún se oyen gritos de amor.
En la Luna gritan a solas tu voz y mi voz
pidiendo perdón, cosa que nunca pudimos hacer peor.

Tienes la misma culpa que tengo,
aunque te cueste admitir
que sientes como siento,
la almohada no suele mentir.

Yo no quería amarte,
tú me enseñaste a odiarte,
todos los besos que me imaginé
vuelven al lugar donde los vi crecer.

En Saturno viven los hijos que nunca tuvimos,
en Plutón aún se oyen gritos de amor.
En la Luna gritan a solas tu voz y mi voz,
pidiendo perdón, cosa que nunca pudimos hacer peor.

Oda al fluimocil d’Estanislau Verdet

Pau Vallvé (Barcelona, 15 de maig de 1981) és un músic, compositor i productor català que es dedica, a banda de fer els seus discs i gires de concerts, a compondre bandes sonores per a cinema, televisió i publicitat i a produir discs d’altra gent (Maria Coma, Inspira, etc), però abans era conegut per l’àlter ego d’Estanislau Verdet en una època on feia música humoristíca i de sàtira.

Resultat d'imatges de estanislau verdet

El Fluimocil/Fluimucil és un medicament contra el refredat i les mucositats, i en aquesta cançó trobem una oda de  caràcter còmic dedicada a aquest medicament.

L’oda, una composició lírica en vers destinada a lloar un personatge, un lloc o una idea, va néixer a Grècia i estava pensada per a ser cantada o recitada per un cor.

 

Aquesta és una cançó dedicada
al meu medicament preferit, el Fluimocil.

M’encanta el Fluimocil.
M’encanta el gust que té.
M’encanta els mocs que em treu.
M’encanta el Fluimocil.

Estem aquí tots junts.
Farem una ronda de Fluimocil
i fliparem de “lo” bo que esta.

M’encanta el Fluimocil.
M’encanta el gust que té.
M’encanta els mocs que em treu.
M’encanta el Fluimocil.

Que bo que està el Fluimocil!

En aquest cas us passo el link a Spotify, perquè no hi és al Youtube, disfruteu-la!

 

Eloi Salat Navarro, alumne de clàssiques de 2n de Batxillerat

La fília i la fòbia de Joan Colomo

Joan Colomo Azcarate (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1981) és un músic i cantautor català. Ha format part de diferents bandes, essent les més destacades Zeidun (veus i guitarra), Moksha (baix) o Unfinished Sympathy (guitarra). L’any 2004 va fundar la Célula Durmiente, un trio de música eclèctica que han tingut una activitat intermitent arribant a publicar tres discos.No serà fins al 2009 va debutar en solitari amb el disc Contra todo pronóstico el qual el van seguir en poc més de dos anys, els volums 1 i 2 de Producto Interior Bruto amb el que va aconseguir bones crítiques.El 4 de març de 2014 surt a la venda el nou disc anomenat La fília i la fòbia, el qual consta de 12 cançons.

De vegades no m’agrada l’ésser humà
no em sembla un animal sa
una espècie sense miraments
de vegades no m’agrada gens la gent

Però de cop sento la teva veu
com un so màgic que entra dins meu
la teva presència em torba la ment
i ja torno a pensar com m’agrada la gent

De vegades no puc amb la totalitat
dels actes de la humanitat
som la vergonya del regne animal

Però de cop sento un disc del Neil Young
i tots els mals rotllos se’n van
desconnecto el televisor
i el fàstic se’n va, em sento millor
l’esperança és l’últim que es perd,
però s’amaga com un iceberg
potser tot comença a tenir sentit
si em segueixes tocant
amb la punta dels teus dits

De l’amor i de l’odi sabem
que seran presents eternament
és inútil intentar-ho evitar
el problema de ser humà o massa humà
nens i nenes, si us plau feu-me cas
de la filia  fília a la fòbia hi ha un pas
potser tot comença a tenir sentit
tu i jo amagats a dintre del teu llit

Sabeu que són les fílies i les fòbies? En teniu alguna? Creieu que és necessari tenir fòbies i fílies?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat

Pandora de Cesk Freixas

Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) va iniciar la seva activitat com a cantautor el 2004. Des d’aleshores, i fins a dia d’avui, ha editat sis treballs discogràfics, ha publicat dos llibres i ha dut a terme més de 1.500 actuacions.

PROPOSTA és el sisè disc de Cesk Freixas. Després de renovar-se i reivindicar un so més contundent amb l’anterior treball discogràfic (PROTESTA, 2014), el cantautor de Sant Pere de Riudebitlles torna als escenaris recollint l’experiència de 13 anys ininterromputs dedicats a l’ofici de fer cançons. De nou, l’aliança inseparable amb Víctor Nin, guitarrista que l’acompanya des de l’any 2006, que ha arranjat i produït els seus tres darrers discos, torna a posar de manifest la vigència i l’originalitat d’aquest treball conjunt. Amb PROPOSTA, Cesk Freixas connecta la reivindicació amb la vessant més constructiva i positiva de la seva tradició ideològica, identificant-se en la reflexió i en l’autocrítica, i evidenciant que el gir cap a sonoritats contundents, i a vegades també més mediterrànies, es justifica en aquesta intenció de seguir actualitzant el discurs i l’estètica de la cançó de protesta. En concret parlarem de Pandora, una cançó que pertany aquest disc. Però qui era Pandora? Pandora (etimològicament “la que tot ho dóna”) és un personatge de la mitologia grega, coneguda per haver portat tot els mals a la humanitat. El seu mite apareix en diverses obres antigues, entre elles els escrits d’Hesíode, qui li va donar fama.

Pobre és qui espera poder fer d’una bandera
un llençol que abrigui per poder passar les nits.

Pobre és qui pensa que una tela de colors
està lliure de penes i d’espines buida el llit.

Lluitaré contra el fort mentre sigui feble,
i contra mi mateix quan sigui fort.

Pobre és qui es crema amb un sol glop de poder,
amb l’excusa del temps i l’aliança de l’oblit.

Pobre és qui jutja el nostre avui sense l’ahir,
i s’ofega en l’amnèsia i sent aliens els propis crits.

Lluitaré contra el fort mentre sigui feble,
i contra mi mateix quan sigui fort.

La meva pàtria és el meu poble;
imprescindible ningú,
bandera ni la meva.

Les estelles del silenci s’escamparan
pels teatres i les places.
Serà un crit de deu, de cent, de mil,
i esclatarà, amb tacte de carícia i abraçada,
a les orelles de companyes i companys
que tenen presó i no llibertat
perquè amb punys o amb poemes
han lluitat contra a l’Estat.

Pobre és qui espera poder fer d’una bandera
un llençol que abrigui per poder passar les nits.

Pobre és qui jutja el nostre avui sense l’ahir,
i s’ofega en l’amnèsia i sent aliens els propis crits.

Quins mites hi ha sobre Pandora? Creus que hi ha alguna relació entre la cançó i algun dels seus mites?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat

El cant de sirenes de Blaumut

Blaumut és una formació musical que combina el folk amb el pop, la música clàssica i la cançó d’autor. El nom del grup ve de la cançó «Islàndia» del seu disc El turista. Està integrada per Oriol Aymat (violoncel), Xavi de la Iglesia (guitarra i veu), Vassil Lambrinov (violí) i Manel Pedrós (bateria). Fan lletres plenes d’imatges, arranjaments d’instruments clàssics de corda, i el so de diverses andròmines formen l’atmosfera de les seves cançons.

Dins del portal de totmusicat.cat, la Mireia Rom escriu un article el 2015, sobre el concert de Blaumut a Vila-seca i l’anomena Cant de Sirenes.

  • Per què creieu que l’anomena així?
  • Quina relació té aquesta article amb el cant de sirenes?

Captura

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de 2n de Batxillerat

All of me de JOHN LEGEND

John Stephens, conegut com John Legend, va néixer a Springfield, Ohio, el 28 desembre de 1978. És un cantant, compositor, pianista i actor nord-americà. Ha guanyat deu premis Grammy, un Premi Globus d’Or i un Oscar.

M’ha semblat molt romàntica ja que la cançó va ser una balada a piano, inspirada per llavors la seva  promesa Chrissy Teigen. La parella és va conèixer el 2007 en el set quan realitzava la gravació d’un dels seus vídeos El 14 de setembre de 2013 va ser una data en què van contraure matrimoni.

What would I do
Without your smart mouth drawing me in
And you kicking me out
I got my head spinning
No kidding, I can’t pin you down
What’s going on in that beautiful mind
I’m on your magical mystery ride
And I’m so dizzy, don’t know what hit me
But I’ll be alright

My head’s underwater
But I’m breathing fine
You’re crazy and I’m out of my mind

Because all of me
Loves all of you
Love your curves and all your edges
All your perfect imperfections
Give your all to me
I’ll give my all to you
You’re my end and my beginning
Even when I lose I’m winning
Because I give you all of me
And you give me all of you

How many times do I have to tell you
Even when you’re crying you’re beautiful too
The world is beating you down
I’m around through every mood
You’re my downfall, you’re my muse
My worst distraction, my Rhythm & Blues
I can’t stop singing
It’s ringing in my head for you

My head’s underwater
But I’m breathing fine
You’re crazy and I’m out of my mind

Because all of me
Loves all of you
Love your curves and all your edges
All your perfect imperfections
Give your all to me
I’ll give my all to you
You’re my end and my beginning
Even when I lose I’m winning
Because I give you all of me
And you give me all of you
Give me all of you

Cards on the table
We’re both showing hearts
Risking it all though it’s hard

Because all of me
Loves all of you
Love your curves and all your edges
All your perfect imperfections
Give your all to me
I’ll give my all to you
You’re my end and my beginning
Even when I lose I’m winning
Because I give you all of me
And you give me all of you
I give you all of me
And you give me all of you

Us sentiu identificats amb la història de l’autor i la seva parella ?

Estimaríeu tot de la vostra parella?

Quin tòpic literari en llatí trobeu en aquesta cançó?

Farah Haykal 1rC

“Shape of you” d’Ed Sheeran

ed

Edward Christopher Sheeran, més conegut com a Ed Sheeran (17 de febrer de 1991) és un cantant i compositor anglès, una de les seves cançons “The A Team” va ser nominada per Cançó de l’Any en els Premis Grammy 2013.  I aquesta és una de les seves cançons. Espero que us agradi ! ♥

Imatge de previsualització de YouTube

 “Shape of you” 

The club isn’t the best place to find a lover
So the bar is where I go
Me and my friends at the table doing shots
Drinking fast and then we talk slow
Come over and start up a conversation with just me
And trust me I’ll give it a chance now
Take my hand, stop, put Van the Man on the jukebox
And then we start to dance, and now I’m singing like

Girl, you know I want your love
Your love was handmade for somebody like me
Come on now, follow my lead
I may be crazy, don’t mind me
Say, boy, let’s not talk too much
Grab on my waist and put that body on me
Come on now, follow my lead
Come, come on now, follow my lead

I’m in love with the shape of you
We push and pull like a magnet do
Although my heart is falling too
I’m in love with your body
And last night you were in my room
And now my bedsheets smell like you
Every day discovering something brand new
I’m in love with your body
Oh—I—oh—I—oh—I—oh—I
I’m in love with your body
Oh—I—oh—I—oh—I—oh—I
I’m in love with your body
Oh—I—oh—I—oh—I—oh—I
I’m in love with your body
Every day discovering something brand new
I’m in love with the shape of you

One week in we let the story begin
We’re going out on our first date
You and me are thrifty, so go all you can eat
Fill up your bag and I fill up a plate
We talk for hours and hours about the sweet and the sour
And how your family is doing okay
Leave and get in a taxi, then kiss in the backseat
Tell the driver make the radio play, and I’m singing like

Girl, you know I want your love
Your love was handmade for somebody like me
Come on now, follow my lead
I may be crazy, don’t mind me
Say, boy, let’s not talk too much
Grab on my waist and put that body on me
Come on now, follow my lead
Come, come on now, follow my lead

I’m in love with the shape of you
We push and pull like a magnet do
Although my heart is falling too
I’m in love with your body
And last night you were in my room
And now my bedsheets smell like you
Every day discovering something brand new
I’m in love with your body
Oh—I—oh—I—oh—I—oh—I
I’m in love with your body
Oh—I—oh—I—oh—I—oh—I
I’m in love with your body
Oh—I—oh—I—oh—I—oh—I
I’m in love with your body
Every day discovering something brand new
I’m in love with the shape of you

Come on, be my baby, come on
Come on, be my baby, come on
Come on, be my baby, come on
Come on, be my baby, come on
Come on, be my baby, come on
Come on, be my baby, come on
Come on, be my baby, come on
Come on, be my baby, come on

I’m in love with the shape of you
We push and pull like a magnet do
Although my heart is falling too
I’m in love with your body
Last night you were in my room
And now my bedsheets smell like you
Every day discovering something brand new
I’m in love with your body
Come on, be my baby, come on
Come on, be my baby, come on
I’m in love with your body
Come on, be my baby, come on
Come on, be my baby, come on
I’m in love with your body
Come on, be my baby, come on
Come on, be my baby, come on
I’m in love with your body
Every day discovering something brand new
I’m in love with the shape of you

  • Què us ha semblat?
  • Què intenta explicar la cançó?  
  • Quins referents clàssics hi trobeu?

Marta Bonis

4t ESO Llatí

Saturn de Pau Vallvé

Avui us presento Pau Vallvé, músic, compositor i productor català que es dedica, a banda de fer els seus discs i gires de concerts, a compondre bandes sonores per a cinema, televisió i publicitat i a produir discs d’altra gent.

En aquest cas us ensenyo una de les seves cançons del seu nou disc que ha tret aquest 2017 Abisme cavall hivern primavera i tornar, la cançó es diu Saturn.

Saturn

És veure Saturn i tot torna a lloc.

L’abisme és tan gran i som tan petits que ja ni fa por que tot està bé.

Saturn allà dalt dient-me “tranquil que no passa res”

Saturn allà dalt dient-me “tranquil” i jo li faig cas

És veure Saturn i tot a lloc

L’abisme és gran i nosaltres petits tan petits

Saturn allà dalt dient-me “tranquil que no passa res”

Saturn allà dalt dient-me “tranquil” i jo li faig cas.

 

He trobat una petita relació amb el món clàssic: Segons la mitologia romana Saturn va ser una divinitat de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra. En aquesta cançó representa com Saturn tranquil·litza el personatge de la cançó, d’alguna manera dient-li que la collita anirà bé, però en sentit metafòric.

Coneixeu una altra cançó dedicada a Saturn?

Eloi Salat Navarro

Alumne de clàssiques de 2n de Batxillerat

Ela geminada i punt volat amb música!

El passat 24 de gener va ser el dia del punt volat i des de l’aula volíem reivindicar el grec i el llatí del català i el bon ús de la ela geminada amb el punt volat. I per això, porto dues cançons catalanes que utilitzen el punt volat.

Tal com ens suggereix El fil de les clàssiques, us proposo que feu les activitats proposades, detecteu els mots d’origen grec (no us oblideu d’escriure el mot grec corresponent) o bé llatí que en català s’escriuen amb ela geminada per raons etimològiques (són la majoria!):

La primera cançó és d’un grup anomenat  Els Sulfitos. El Nadal del 2009, uns amics de tota la vida decideixen posar-se a fer cançons. La seva il·lusió no té límits, i després de molts assajos els del Montseny llancen el seu primer disc el gener del 2012, titulat “Podria semblar il·lògic…”. Les seves cançons els porten a guanyar els concursos Easy Music Festival i Sant Celoni Sona, i classificar-se per a la fase final del Sona 9.

El febrer del 2014 veu la llum el seu segon treball discogràfic que graven als estudis de Ca La Cari, al Montseny, amb en Mau Boada. Produït de nou per Roger Gascon i masteritzat per Yves Roussel, el presenten la primavera i l’estiu del 2014 en diversos escenaris.

Els Sulfitos són: Sònia Casanovas (violí i veu), Albert Fontanella (teclats), Franc Lluis (veu i guitarres), Joan Miquel (bateria), Xavi Morell (guitarres), Antoni Solà (baix i veu).

Imatge de previsualització de YouTube

Podria semblar il·lògic

que el vi es *(…………………..?)

Dir-li a algú que et taral·legi

que t’estimo és ben pal·lés.

Sol·licitaré un satèl·lit

amb les vistes excel·lents

i viurem el nostre idil·li

tus seràs mon al·licient

Jo et portaré a Brusel·les

on no hi ha pol·lució,

i llogaré una cel·la

per fer una fel·lació.

Acabarem la novel·la,

ens vendrem aquella aquarel·la,

agafarem la varicel·la,

però mai legionel·la.

Ens col·larem a una pel·li

que recordi el mil·lenni

on els nens fan putxinel·li

per molt que jo m’hi rebel·li.

Jo et portaré a Brusel·les

on no hi ha pol·lució,

i llogaré una cel·la

per fer una fel·lació.

Xavieruga és un grup de pop contemporani amb un disc al mercat que es diu ¨Jo què sé…es diuen tantes coses!”, cantat íntegrament en català i que es caracteritza per les originals lletres i unes melodies pop d’ampli abast. Xavier Lizana, nom real d’aquest cantautor barceloní, comença a tocar la guitarra i a compondre fa relativament poc temps, després d’escoltar el disc Alegria d’Antònia Font i sobretot de llegir les lletres de Joan Miquel Oliver. La possibilitat de relatar una història original en aproximadament tres minuts i d’acompanyar-la de música pop el porta a escriure una vintena de cançons que primer presenta darrere el nom de Xavioruga, després en formació com a Urugues i, actualment, com a Xavieruga.

El disc, íntegrament cantat en català, sorprèn per l’originalitat de les seves lletres i pel seu estil senzill i proper al pop contemporani.

Jo vull ser un punt volat.

Xitxarel·lo, xitxarel·lo.

Ser un punt volat.

Vés, quina imbecil·litat!

Jo vull ser un punt volat.

Xitxarel·lo, xitxarel·lo.

Jo vull ser un punt volat,

quina imbecil·litat.

Ser l’Apol·lo a les Gàl·lies,

ser l’Aquil·les al col·legi,

ser la cèl·lula tranquil·la

que pul·lula sigil·losa.

Ser la fal·laç varicel·la

ser un al·lot al·lucinat,

ser un al·lènic apol·línic,

ser un mil·límetre il·legal.

Ser l’axil·la que es col·lapsa,

el col·lega d’un goril·la,

un mol·lusc compostel·là.

Ser l’al·lènic, cercar la glòria,

circumval·lar un paral·lel,

i al·lucinar tot plegat.

Jo vull ser un punt volat.

Xitxarel·lo, xitxarel·lo.

Ser un punt volat.

Vés, quina imbecil·litat!

Jo vull ser un punt volat.

Xitxarel·lo, xitxarel·lo.

Jo vull ser un punt volat,

quina imbecil·litat.

Ser una novel·la il·legible,

ser una il·lògica pupil·la,

ser un pal·li putxinel·li.

ser un dany col·lateral.

Ser un cel·lo Maquiavel,

ser un il·lustre estel·lar,

ser una ‘pel·li’ il·limitada,

ser un cristal·lí punt volat.

Ser l’axil·la que es col·lapsa,

el col·lega d’un goril·la,

un mol·lusc compostel·là.

Ser l’el·lipse cal·ligrama,

circumval·lar un paral·lel

i al·lucinar tot plegat.

Jo vull ser un punt volat…

 Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat