Mirant entre els CDs de casa meva he trobat aquest de Maroon 5, un grup dels Estats Units. “Songs about Jane” va ser publicat al juny del 2002, amb el nom de l’ex-nòvia del cantant de la banda, Adam Levine.
Va obtenir els discs d’or, platí i triple platí en diferents països i no va ser fins a finals de 2004 en què el seu disc-debut va arribar al Top10 del Chart Billboard 200 (Estats Units).
Tot seguit us deixo la portada, no us fa recordar a res?…
Ángel Gallego Real ha traduït al llatí per als amants de la música i el llatí vàries cançons conegudes per a tothom, i jo, com a fan del bon jazz, he escollit la cançó de la gran Nina Simone “My Baby Just Cares For Me” que traduït al llatí és <a href=”“>”Meus amor tantum me curat”.
Aquí teniu la lletra en anglès per a que la compareu amb el llatí i més endavant, la lletra traduïda al català per a aquells que els hi costi una mica o no entenguin algun concepte.
ANGLÈS:
My baby don’t care for shows,
my baby don’t care for clothes.
My baby just cares for me.
My baby don’t care for cars and races,
my baby don’t care for high-tone places
Liz Taylor is not his style
and even Lana Turner’s smile.
Is somethin’ he can’t see.
My baby don’t care who knows.
My baby just cares for me.
Baby, my baby don’t care for shows
and he don’t even care for clothes.
He cares for me.
My baby don’t care
for cars and races.
My baby don’t care for…
He don’t care for high-tone places.
Liz Taylor is not his style
and even Liberace’s smile.
Is something he can’t see…
is something he can’t see.
I wonder what’s wrong with baby!
My baby just cares for…
My baby just cares for…
My baby just cares for me!
CATALÀ:
Al meu amor no li preocupen les sabates,
al meu amor no li preocupen els robes
El meu amor només es preocupa per mi.
Al meu amor no li preocupen cotxes ni races,
al meu amor no li preocupen llocs luxosos.
Liz Taylor no és el seu estil,
ni tan sols el somriure de Lana Turner.
És una cosa que no ell no pot veure.
Al meu amor no li preocupa qui coneix.
El meu amor només es preocupa per mi.
Carinyo, al meu amor no li preocupen les sabates
i ni tan sols es preocupa per roba.
Ell es preocupa per mi.
El meu amor no es preocupa
per cotxes i races.
El meu amor no es preocupa per…
Ell no es preocupa per llocs luxosos.
Liz Taylor no és el seu estil
ni tan sols el somriure de Liberace.
És una cosa que no ell no pot veure.
És una cosa que no ell no pot veure.
Em pregunto que passa amb el meu amor.
El meu amor no es preocupa per…
El meu amor no es preocupa per…
El meu amor només es preocupa per mi.
Que és el que més ha cridat la vostra atenció? Com ho enteneu millor, en anglès o en llatí?
Per a aquells que hagin gaudit aquesta cançó tan com jo, aquí teniu un vídeo de la mateixa cançó de Nina Simone per en viu per admirar l’espectacle de una de les millors veus del jazz del segle XX.
Jo he decidit escoltar el programa de ràdio referit a Sòcrates, ja que és el filòsof més recent que hem estudiat a filosofia. Durant el programa, han posat tres cançons molt relacionades amb la seva teoria filosòfica, i també cal destacar que els presentadors són molt irònics, tal com ho era Sòcrates.
La primera cançó, “Una de dos” de Luís Eduardo Aute, intenta reflectir la societat atenesa. Segons els savis, els homes són ignorants i per això han de mediar entre ells, perquè d’aquesta manera a través de la discussió, arribaran fins la veritat, és a dir, el coneixement. La cançó explica la història d’un home que estima una dona, però no és correspost; ella està amb un altre home i dóna dues condicions a aquest últim: o bé el deixa marxar amb ella, o tots tres s’organitzen per poder gaudir sense baralles. Aquest exemple és un reflex clar de que a la societat d’Atenes, tothom era ignorant i feia el que creia convenient, i sovint, era un motiu de discussió, i per tant, la via imprescindible per conèixer la veritat.
La segona cançó, “L’home dibuixat”, de Jaume Sisa, no parla d’una persona en concret, bàsicament es limita a criticar que les persones no hem de ser dibuixos de nosaltres mateixos, si no que hem de ser tal com som i acceptar la nostra ignorància, perquè d’aquesta manera aprendrem a pensar sols. Sòcrates és peculiar, perquè a diferència d’altres filòsofs, ell no vol que la seva filosofia sigui un espectacle, la seva finalitat és benèfica, és a dir, ell vol que nosaltres trobem la nostra veritat (amb la seva ajuda), tal com expressa la cançó.
En tercer i últim lloc, una cançó de Frank Sinatra, “My way”. Pel que fa com a persones, independentment del que pugui haver en comú entre la teoria filosòfica de Sòcrates i la música de Frank Sinatra, tots dos tenien una part fosca en la seva vida. El cantant va ser acusat de tenir relacions amb la mafia, i el filòsof, va morir precisament per un judici on se li acusava de corrompre als joves i de no respectar els déus. Aquest aspecte que comparteixen, també es veu reflectit a la seva cançó, on expressa que s’ha de morir amb dignitat, alliberant-te dels teus pecats, perquè al final del camí només et tens a tu mateix i has de fer néixer la veritat del teu interior.
En conclusió, les tres cançons resumeixen molt bé el principi que defensava Sòcrates, i és que, els homes han de reconèixer la seva ignorància, perquè d’aquesta manera seran capaços d’aprendre a pensar per si mateixos, i per tant, a trobar la veritat a través del coneixement. Què opineu?
Qui no sap qui és Afrodita, la dea de l’amor, anomenada pels romans Venus? Llarga i fructífera ha estat la seva trajectòria en la música i ho continua sent.>/p>
Kylie Minogue – APHRODITA
Kylie Minogue és una cantant, compositora i actriu australiana, de música Pop, i es compositora i actriu. Després d’una llarga trajectòria amb molts discos, ha tret fa poc un nou disc anomenat ‘’Aphrodite’’. Aquest àlbum és l’onzè d’aquesta artista, i es diu que la temàtica que utilitza en aquest nou Cd s’anomena Afrodita. En la mitologia grega, és la deessa de l’amor, la bellesa, la prostitució i la reprodució, i concretament l’atracció sexual. Aquest fet l’utilitza Kylie Minogue per donar a entendre, que el seu nou àlbum, com Afrodita, té un toc de estil sensual i de dansa. En la lletra de la mateixa cançó Aphrodita, també fa esment d’ella, amb frases com: ‘’Soy fuerte y me siento poderonsa, Soy una chica de oro, yo soy una Afrodita! ‘’. Afrodita va ser una dea molt important per als grecs; els romans la varen anomenar Venus i el mateix Juli Cèsar li va aixecar un temple sota la invocació de Venus Mare.
Aphrodite de Kylie Minogue és un homenatge a la bellesa, a l’amor i al sexe. Ha comptat amb grans compositors i músics com Price, Calvin Harris, Jake Shears, Nerina Pallot i Tim Rice-Oxley o Keane.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video. Vid. lletra aquí.
Venus de Banarama actualitzà el tema i obtingué un gran èxit el 1986:
De què tracta la cançó? És fidel a la mitologia?
El text es limita a descriure la dea. Primer la situa ocupant el seu lloc a l’Olimp (Goddess on the mountain top) cremant com una flamarada d’argent (burning like a silver flame). Tot seguit apareix com la representant màxima de la bellesa i de l’amor (the summit of beatuy and love) i acaba la primera estrofa presentant-la pel seu nom (and Venus was her name).
Therion, Birth of Venus Illegitima:
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
En frío, a flor de labio
boca de cosecha, senos de clavel,
curvas mieles, rincones de voces
y cuchillos de saliva.
Nadé desnudo tu oleaje
ahora que el barco se unde
y solo tú puedes salvarme.
Y dudas de mis dudas
de mis ritos, de mis ruinas.
Entre siempre y jamas
nadé desnudo tu oleaje.
La espuma de venus, la fruta más escasa
que quiso ordeñar
el zahorí buscando agua.
La ficción es y será
mi única realidad.
Artista del pecado
aprendí de memoria
la geografía de tu centro
de azúcar y de acero.
Espuma de venus
nadé desnudo tu oleaje
perfume inmaterial
cobijo y principio
el aullido vertical
como respuesta a tus prodijios.
La ficción es y será
mi única realidad.
Con el disfraz sin estrenar
di el salto a lo fugaz
la ficción es y será
la única realidad.
Dulce afrodita has pasado a ser mortal,
has empeñado tus encantos en el mar.
El velo eterno del amor espiritual
se ha convertido en un abismo terrenal.
Cuando lo dejas pasar
vuelves a respirar
No hay nadie que puedas amar
que no puedas dejar,
nadie que puedas amar
que no puedas dejar
de amaaaaaar…
Dulce afrodita no te puedes engañar,
es el invierno que no puedes escapar.
Lo que quisimos lo perdimos al final
como reflejos de un atardecer fugaz.
Cuando lo dejas pasar,
vuelves a respirar.
No hay nadie que puedas amar
que no puedas dejar,
nadie que puedas amar
que no puedas dejar…
de amaaaaar…
Precious time is slipping away
but you’re only king for a day
it doesn’t matter to which god you pray
precious time is slipping away
It doesn’t matter what route you take
sooner or later the hearts going to break
no rhyme or reason, no master plan
no nirvana, no promised land
Because, precious time is slipping away
you know you’re only king for a day
it doesn’t matter to which god you pray
precious time is slipping away
Say que sera, whatever will be
but then i keep on searching for immortality
she’s so beautiful but she’s going to die some day
everything in life just passes away
But, precious time is slipping away
you know she’s only queen for a day
it doesn’t matter to which god you pray
precious time is slipping away
Well this world is cruel with its twists and its turns
but the fire’s still in me and the passion it burns
i love her madly ’til the day i die
’til hell freezes over and the rivers run dry
Precious time is slipping away
you know she’s only queen for a day
it doesn’t matter to which god you pray because
precious time is slipping away Precious time is slipping away
you know you’re only king for a day
it doesn’t matter to which god you pray
precious time is slipping away
Precious time is slipping away
you know you’re only king for a day
it doesn’t matter to which god you pray because
precious time is slipping away
Precious Time és una cançó del músic nordirlandèsVan Morrison publicada en l’àlbum de 1999 Back on Top. És una cançó amb un ritme ràpid i una lletra introspectiva que relata el pas inexorable del temps. Ens recorda dos tòpics de dos poetes romans, el tempus fugit i el carpe diem de Virgili i Horaci respectivament:
Sed fugit interea, fugit inreparabile tempus … Virgili, Geòrgiques III, 284
… dum loquimur, fugerit invida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero. Horaci, Odes I, 11, 7-8
Comentaris recents