Mostra tots els articles de Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

Omero al Cantagiro de Francesco De Gregori

Gràcies al programa de Ciutat Maragda dedicat a Editar els clàssics: la Bernat Metge i Adesiara, he conegut “Omero al Cantagiro” del cantautor italià Francesco De Gregori de l’àlbum Sulla Strada del 2012 i l’afegim hic et nunc a partir d’un videoclip que va enregistrar amb el seu grup a Roma el 2014.

Imatge de previsualització de YouTube

Lletra Omero al Cantagiro:

Piove che Dio la manda
Sulle bocche aperte
Piove che ci si bagna
Sulle macchine scoperte

Sarà bellissimo fermare il tuo spettacolo
In un fotogramma
Raccogliere pioggia e canzoni
Come fosse la manna

Perché ho fatto più di 100 chilometri per essere qui
A farti firmare i miei dischi
A ringraziarti che esisti
Fra lacrime e fischi

Cantami, Omero, cantami una canzone
Di ferro e di fuoco e di sangue e d’amore e passione
Lo sai che privato e politico
Li confondono spesso

Sarà diversa la musica
Ma il controcanto è lo stesso

Servono piedi buoni per la salita, fortuna e talento
E calli sulla punta delle dita
Per vedere di far suonare questa chitarra
Che sotto la pioggia risplende come un’arma da guerra

Giove dall’alto scaglia le sue saette
E si alzano dieci palette
Ed è subito notte, e la radio trasmette
E la pioggia non smette

Cantami, Omero
Cantami una canzone
Che nascondi nel pugno
Fallimento e successo

Sarà diversa la musica
Ma il pentagramma è lo stesso

Sarà bellissimo fermare questa musica in un fotogramma
Raccogliere pioggia e canzoni come fosse la manna
Perché ho fatto più di 100 chilometri per essere qui
A farmi bagnare i miei dischi, a vedere se esisti
Ma ognuno si prende i suoi rischi

Caldo e solenne sale sul palco Omero

Parnàs de Roger Mas

El proper 2 de març sortirà oficialment a la venda el nou treball discogràfic del cantautor de Solsona Roger Mas, Parnàs, com la muntanya grega del Parnàs (en grec Παρνασσός) de la Fòcida, al nord del golf de Corint d’una altitud de 2.457 m., consagrada a Apol·lo i a les nimfes, era, segons la mitologia grega, la residència de les muses, que inspiraven els poetes. Als seus peus, hi havia l’oracle de Delfos i la font de Castàlia. El seu nom es relaciona amb l’heroi epònim Parnàs. De fet, la paraula parnàs en literatura es refereix a tota una generació de poetes, d’aquí ve que el barri parisenc de Montparnasse ( (del francès Mont Parnasse, “Mont Parnàs”) al·ludeixi a la gran quantitat d’estudiants de literatura que hi recitaven poesia pels carrers.

El mont Parnàs a la Fòcida, Grècia

En aquest nou disc editat amb Satélite K, Roger Mas ha posat música a poemes de Joan Maragall, Miquel Martí i Pol, Eulàlia Anzizu, Toni Gol i Amadeu Vidal. L’àlbum es completa amb peces tan diverses com l’adaptació de la cançó tradicional anglesa Geordie o les versions de Si dolce è ‘l tormento de Monteverdi, l’Himne de la coronació de la Mare de Déu del Claustre de Solsona o la cançó tradicional Borrasqueros de Canalda.

  • A més d’haver trobat la inspiració al Parnàs, i el nom en el programa d’Enric Calpena, hi ha més referents clàssics al nou treball de Roger Mas, Parnàs?

Imatge de previsualització de YouTube

Ulysses, de Mason Jennings

Al final del programa de “Ciutat Maragda” de David Guzman a Catalunya Ràdio dedicat a Wakefield i Javier Marías, -al voltant d’un dels grans arguments literaris: esvair-se, desaparèixer i tornar molts anys més tard-, he conegut aquesta cançó, Ulysses, de Manson Jennings:

Imatge de previsualització de YouTube

I went in to twelve bookstores looking for ulysses
Motherwell led me to believe all my questions would be answered
Now i have it here sitting on the table
Another word for the universe
Loose green tea and a bonsai tree, an underground apartment
Check my e-mail and wash my clothes while my rice is cooking
Oh jesus christ, how i hate making phonecalls
So i lead a lonely life
A waterfall from a higher place told me all about you
The funeral of the man i was told me not to doubt you
Oh what we could do with your dress up round your shoulders
We could leave all our fear behind
I went in to the liquor store looking for a bottle
Of my favorite bombay gin, the answer to my problems
But to my delight the bottles were all taken
Ah yeah, another hero’s night

Quina relació creieu que té amb Ulisses?
Quines altres cançons amb referents de l’Odissea coneixeu?

Saturno de Pablo Alborán

Pablo Alborán (@pabloalboranacaba d’estrenar el vídeo oficial “Saturno”, un avançament del seu proper disc que sortirà a la llum el proper novembre.

DLrnFCyWAAAbfiy

El vídeo ha estat  produït per Dear Wonder i dirigit per Salvador Moreno de Alborán (BAMSTUDIO).

Imatge de previsualització de YouTube

Si pareu l’orella mentre visualitzeu les impactants imatges, potser hi trobeu també referents clàssics a partir del mite de Saturn i podreu comparar-la o diferenciar-la amb d’altres.

Saturno

Vuelves en cada sueño que tengo,
caigo de nuevo en tu red.
Sé que tarda un tiempo
curarme de ti, de una vez.

Tuve tantos momentos felices
que olvido lo triste que fue,
darte de mi alma,
lo que tú echaste a perder.

Yo no quería amarte,
tú me enseñaste a odiarte,
todos los besos que me imaginé
vuelven al lugar donde los vi crecer.

En Saturno viven los hijos que nunca tuvimos,
en Plutón aún se oyen gritos de amor.
En la Luna gritan a solas tu voz y mi voz
pidiendo perdón, cosa que nunca pudimos hacer peor.

Tienes la misma culpa que tengo,
aunque te cueste admitir
que sientes como siento,
la almohada no suele mentir.

Yo no quería amarte,
tú me enseñaste a odiarte,
todos los besos que me imaginé
vuelven al lugar donde los vi crecer.

En Saturno viven los hijos que nunca tuvimos,
en Plutón aún se oyen gritos de amor.
En la Luna gritan a solas tu voz y mi voz,
pidiendo perdón, cosa que nunca pudimos hacer peor.

Iphigenia de Kodagain

r-5958967-1407403443-2693-jpeg

Kodagain a l’àlbum de 2014 Supernaturel inclou aquesta cançó, Iphigenia que podeu escoltar a Spotify

Imatge de previsualització de YouTube

The winds wanted blood;
The girl hid in the woods;
She hid the best
That she could.

Her mother she cried
Yes she cried;
She cried and begged
For her daughter’s life.

Clytemnestra cried,
Not wanting
Her daughter
To be war’s bride.

Father I wish I could sing
And make the rocks love me.
Father I wish I could sing
And make you love me.

Iphigenia ran away
And hid in the woods;
She hid the best
That she could.

Her father Agamemnon
He found her,
And sadly
That man bound her.

Father I wish I could sing
And make the rocks love me.
Father I wish I could sing
And make you love me.

Then Iphigenia
Was sacrificed,
And the winds began
To roar.

A knife,
It was put in her chest,
And the winds began
To roar.

Clytemnestra cried,
Not wanting
Her daughter
To be war’s bride.

Father I wish I could sing
And make the rocks love me.
Father I wish I could sing
And make you love me.

Clytemnestra cried,
Not wanting
Her daughter
To be war’s bride.

Father I wish I could sing
And make the rocks love me.

Clytemnestra cried,
Not wanting
Her daughter
To be war’s bride.

Father I wish I could sing
And make the rocks love me,
And make the rocks love me.

A quin episodi mític del cicle troià fa referència aquesta cançó? Què n’opineu? A quin casal pertanyia Ifigenia i per què havia de ser sacrificada? Heu reconegut les imatges i les pel·lícules a les quals pertanyen?

Lunnis de Leyenda: Hércules, Aníbal…

La cantant Lucrecia canta cançons amb històries i llegendes a Los Lunnis de leyenda a Clan, entre les quals algunes amb referents clàssics:

Lunnis de leyenda: Aníbal

Lunnis de leyenda: Hércules
Imatge de previsualització de YouTube

  • Quins valors desprenen?
  • Quina cançó conté el valor del treball en equip per aconseguir els objectius proposats?
  • Quin valor pot ensenyar el mite d’Hèrcules als nens?

Bob Dylan, premi Nobel de Literatura 2016, tot un referent clàssic

Retrat de Bob Dylan fet el 2011 per Stefan Kahlhammer

Fa poc ens plantejàvem arran d’un treball de recerca si la cançó pot ser un gènere literari i si podem equiparar les lletres d’artistes com Billie Holliday, Leonard Cohen, Bob Dylan, David Bowie, Lou Reed o Patti Smith amb les grans obres literàries contemporànies. La relació entre música i poesia forma part de la tradició de la cultura universal.

Bob Dylan a I Shall Be Free No. 10 cantava:

yippee! i’m a poet, and i know it.
hope i don’t blow it.”

El 1996, l’Acadèmia sueca va anunciar que Bob Dylan estava entre els nominats a guanyar el Premi Nobel de Literatura. Anys després, el 2007, guanyaria el Premi Príncep d’Astúries i, el 2008, seria el primer músic a obtenir el Premi Pulitzer. Avui l’acadènia sueca li ha concedit el Premi Nobel de Literatura 2016. Efectivament, la cançó és un gènere literari (de fet, ja ho era a Grècia!) i a més les lletres de les cançons de Bob Dylan són autència literatura. A partir d’avui ja ningú no en dubtarà, com en el seu dia Raimon va rebre el 46è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes! Feliciter Bob Dylan, l’únic músic amb un Nobel…!

Com bé sabeu, a L’emprempta d’Orfeu ja li havíem dedicat diverses entrades: l’Elisa i en Xavier havien relacionat Blowin in the wind amb la filosofia i sobretot us havia animat a seguir el fil de Bob Dylan i els clàssics.

Un bon moment per continuar espigolant les referències clàssiques en les lletres de les cançons de Bob Dylan, Premi Nobel de Literatura 2016.

El mateix dia que hem conegut la mort del nobel Dario Fo, Sara Danius, secretària de la Acadèmia sueca, anunciava així l’elecció de Bob Dylan:

Pot sorprendre, però si es mira al passat, descobrim Homer i Safo. Van escriure amb instruments, en el mateix sentit que Bob Dylan. Encara llegim Homer i Safo i els gaudim, igual que fem amb Dylan, a qui podem llegir i hem de llegir. Ell és poesia en la tradició anglesa.

Què n’opineu? Ha creat Bob Dylan amb les lletres de les seves cançons un gènere nou o bé ja el trobem a l’antiga Grècia (vid. Unitat 5 del llibre de Grec 2 i Els gèneres literaris de l’antiga literatura grega i sobretot l’èpica (unitat 6) i la lírica grega, unitat 7 Grec 2?

Ulisses en la música

Ulisses kid
Dia d’Ulñisses a Premià de Dalt: Ulisses kid

A Premià de Dalt s’ha celebrat  el primer Dia d’Ulisses arran d’una plat de ceràmica de la col·lecció del Museu de Premià de Dalt, pertanyent als segles III i IV on es representen dues escenes de l’Odissea d’Homer.

plat_ulisses_b_baixa_6

Dia d'Ulisses a Premià de Dalt
Dra Isabel Rodà a Premià de Dalt tot explicant el plat de circe

Al Catalunya Vespre (16/09/2016)de Catalunya Ràdio  ho van anunciar tot referint-se a la pervivència de l’Odissea en la música (Quins fragments han seleccionat? Quina obra de Monteverdi?  Què en saps de les cançons amb referències homèriques de Cream i de Susanne Vega?

Vosaltres a partir de Les aventures d’Ulisses ja coneixeu l’argument de l’Odissea i els mites del cicle troià, ara és el moment de trobar més pervivència en la música, tant clàssica com moderna, a més d’escoltar el cant de les sirenes i saber-ne el seu significat.