Mostra tots els articles de marionacava

Improvisant el present de The Jamps

The Jamps és un grup de música format per Jordi Mestres, Arnau Puigventós, Martí Figueras i Sergi Rovira, un grup d’amics de Cabrera de Mar que es van reunir a finals de 2008 per tocar música. És un grup de rock alternatiu caracteritzat per uns ritmes i un so contundent amb melodies influenciades del pop.  Amb la publicació del seu primer CD “Perduts pel temps” ens parlen de diversos tòpics horacians que es poden veure reflectits en aquesta cançó.

10258457_10152390201225325_2595952654905122124_o

El camí el qual segueixes, guiat per tu mateix
nocions que s’esvaeixen al pas del teu mal temps
Intenta alliberar-te del teu passat incert
Tu ets l’únic que podries sortir volant al vent

Tot el que està fet no canviarà

Improvisant el present,
Passant del que pensi l’altra gent
De moment tot va bé
Sentint que el futur
No importa tant com tu
Vivint el moment
Deixant el pas del temps

Potser és cert i et lleves, en un llit del revés
en un somni de llitera que no ha sigut pas teu
no hi ha cap culpable dels errors que hauràs comès
la vida és tota teva, ningú impedeix fer res

Tot el que està fet no canviarà

Improvisant el present
Passant del que pensi l’altra gent
De moment tot va bé
Sentint que el futur
No importa tant com tu
Vivint el moment
Deixant el pas del temps

Improvisant el present
Passant del que pensi l’altra gent
De moment tot va bé
Sentint que el futur
No importa tant com tu
Vivint el moment
Deixant el pas del temps

Improvisant el present
Passant del que pensi l’altra gent
De moment tot va bé
Sentint que el futur
No importa tant com tu
Vivint el moment
Deixant el pas del temps

  • Quins tòpics creieu que apareixen?
  • Vosaltres viviu així la vida?
  • Creieu que és necessari utilitzar aquests tòpics per ser feliç?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat

La fília i la fòbia de Joan Colomo

Joan Colomo Azcarate (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1981) és un músic i cantautor català. Ha format part de diferents bandes, essent les més destacades Zeidun (veus i guitarra), Moksha (baix) o Unfinished Sympathy (guitarra). L’any 2004 va fundar la Célula Durmiente, un trio de música eclèctica que han tingut una activitat intermitent arribant a publicar tres discos.No serà fins al 2009 va debutar en solitari amb el disc Contra todo pronóstico el qual el van seguir en poc més de dos anys, els volums 1 i 2 de Producto Interior Bruto amb el que va aconseguir bones crítiques.El 4 de març de 2014 surt a la venda el nou disc anomenat La fília i la fòbia, el qual consta de 12 cançons.

De vegades no m’agrada l’ésser humà
no em sembla un animal sa
una espècie sense miraments
de vegades no m’agrada gens la gent

Però de cop sento la teva veu
com un so màgic que entra dins meu
la teva presència em torba la ment
i ja torno a pensar com m’agrada la gent

De vegades no puc amb la totalitat
dels actes de la humanitat
som la vergonya del regne animal

Però de cop sento un disc del Neil Young
i tots els mals rotllos se’n van
desconnecto el televisor
i el fàstic se’n va, em sento millor
l’esperança és l’últim que es perd,
però s’amaga com un iceberg
potser tot comença a tenir sentit
si em segueixes tocant
amb la punta dels teus dits

De l’amor i de l’odi sabem
que seran presents eternament
és inútil intentar-ho evitar
el problema de ser humà o massa humà
nens i nenes, si us plau feu-me cas
de la filia  fília a la fòbia hi ha un pas
potser tot comença a tenir sentit
tu i jo amagats a dintre del teu llit

Sabeu que són les fílies i les fòbies? En teniu alguna? Creieu que és necessari tenir fòbies i fílies?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat

Pandora de Cesk Freixas

Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) va iniciar la seva activitat com a cantautor el 2004. Des d’aleshores, i fins a dia d’avui, ha editat sis treballs discogràfics, ha publicat dos llibres i ha dut a terme més de 1.500 actuacions.

PROPOSTA és el sisè disc de Cesk Freixas. Després de renovar-se i reivindicar un so més contundent amb l’anterior treball discogràfic (PROTESTA, 2014), el cantautor de Sant Pere de Riudebitlles torna als escenaris recollint l’experiència de 13 anys ininterromputs dedicats a l’ofici de fer cançons. De nou, l’aliança inseparable amb Víctor Nin, guitarrista que l’acompanya des de l’any 2006, que ha arranjat i produït els seus tres darrers discos, torna a posar de manifest la vigència i l’originalitat d’aquest treball conjunt. Amb PROPOSTA, Cesk Freixas connecta la reivindicació amb la vessant més constructiva i positiva de la seva tradició ideològica, identificant-se en la reflexió i en l’autocrítica, i evidenciant que el gir cap a sonoritats contundents, i a vegades també més mediterrànies, es justifica en aquesta intenció de seguir actualitzant el discurs i l’estètica de la cançó de protesta. En concret parlarem de Pandora, una cançó que pertany aquest disc. Però qui era Pandora? Pandora (etimològicament “la que tot ho dóna”) és un personatge de la mitologia grega, coneguda per haver portat tot els mals a la humanitat. El seu mite apareix en diverses obres antigues, entre elles els escrits d’Hesíode, qui li va donar fama.

Pobre és qui espera poder fer d’una bandera
un llençol que abrigui per poder passar les nits.

Pobre és qui pensa que una tela de colors
està lliure de penes i d’espines buida el llit.

Lluitaré contra el fort mentre sigui feble,
i contra mi mateix quan sigui fort.

Pobre és qui es crema amb un sol glop de poder,
amb l’excusa del temps i l’aliança de l’oblit.

Pobre és qui jutja el nostre avui sense l’ahir,
i s’ofega en l’amnèsia i sent aliens els propis crits.

Lluitaré contra el fort mentre sigui feble,
i contra mi mateix quan sigui fort.

La meva pàtria és el meu poble;
imprescindible ningú,
bandera ni la meva.

Les estelles del silenci s’escamparan
pels teatres i les places.
Serà un crit de deu, de cent, de mil,
i esclatarà, amb tacte de carícia i abraçada,
a les orelles de companyes i companys
que tenen presó i no llibertat
perquè amb punys o amb poemes
han lluitat contra a l’Estat.

Pobre és qui espera poder fer d’una bandera
un llençol que abrigui per poder passar les nits.

Pobre és qui jutja el nostre avui sense l’ahir,
i s’ofega en l’amnèsia i sent aliens els propis crits.

Quins mites hi ha sobre Pandora? Creus que hi ha alguna relació entre la cançó i algun dels seus mites?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat

Sumere – La Raíz

La Raíz és un grup de música de Gandia (País Valencià). Graven un primer disc l’any 2003 amb el títol “Sumere”. El 2005 arriben a la final del concurs “Emergenza”. Després d’una aturada d’un any el 2007 La Raíz es consolida amb noves incorporacions i passa de sis a deu membres. Produeixen el seu primer disc “El Aire Muerto”. El 2009, després d’haver gravat en col·laboració amb el grup valencià, “La Gossa Sorda”, s’animen a auto produir-se, i llancen un nou disc; “Guerra al Silencio”, que presenta molt de rock però també reggae i ska. El 2011, llancen un tercer disc d’estudi gravat amb el productor alemany Uwe Hoffmann. El disc es diu “El lado de los Rebeldes”, en el que es mostra el seu estil més rocker, sense deixar de banda els ritmes de festa. A partir de l’1 de març de 2013 el grup va posar gratuïtament des del seu web el quart disc “Así en el Cielo como en la Selva”. El 10 d’abril de 2013 es va publicar a Youtube un videoclip del grup en col·laboració amb Toni Mejías membre del grup de rap i hip-hop valencià Los Chikos del Maíz. El videoclip està produït per Causa Venezuela organització de suport a la revolució Bolivariana i tant la cançó com el vídeo tracten del mateix. El novembre de 2015 es va anunciar per a març de 2016 el seu cinquè treball, Entre Poetas y Presos amb un vídeo a youtube. El 15 de febrer de 2016 va ser publicat al canal de Youtube de la banda el primer single d’aquest nou àlbum, Rueda la corona.

_F3A7288-Editar-peque

¡Sumérgete!
Mira… mira las olas que vienen y van,
si sigues el camino, hasta mi rumbo submarino vendrás.

Hay un manto azul de arena y coral
que envuelve tus sentidos lentamente si te dejas llevar.

Y aunque tú seas de tierra y yo de mar,
nuestros mundos no nos van a separar.
No temas nada, a mi castillo te quiero invitar…
Mójate, sumérgete en mi mar…

El mensaje de tus viajes llegará,
prueba, ¡tira tu botella al mar!
¡Sumere!, ¡sumérgete!

El mensaje de tus viajes llegará,
prueba, ¡tira tu botella al mar!
¡Sumere!, ¡sumérgete!

El canto de las sirenas oirás, seduciéndote,
tira tu botella al mar no lo dudes, a la rutina sacude.
Acércate a mi nube
y siente como sube el perfume de la planta, un ritmo que encanta a todas las bestias da nossa sabana:
hongos y sargantanas y espuma en la marmita,
una danza guerrera que a la gente agita.

Y aunque tú seas de tierra y yo de mar,
nuestros mundos no nos van a separar.
No temas nada, a mi castillo te quiero invitar…
Mójate, sumérgete en mi mar…

El mensaje de tus viajes llegará,
prueba, ¡tira tu botella al mar!
¡Sumere!, ¡sumérgete!

El mensaje de tus viajes llegará,
prueba, ¡tira tu botella al mar!
¡Sumere!, ¡sumérgete!

Atención, astro grande se pone,
blanca luz riela, escóndanse los tiburones.
Voy remando, retomando voy, el timón de este viaje,
ahora yo mando… Y no digas que no quieres venir…
Y no digas que no quieres venir…

Atención, astro grande se pone,
blanca luz riela, escóndanse los tiburones.
Voy remando, retomando voy, el timón de este viaje,
ahora yo mando… Y no digas que no quieres venir…
Y no digas que no quieres venir…

Y no digas que no quieres venir…
¡Y no digas que no quieres venir!

Sumere… Sumere… Sumere…

¡No digas que no quieres venir!
¡Sumere, sumere!
¡No digas que no quieres venir!
¡Sumere, sumere!
¡No digas que no quieres venir!
¡Sumere, sumere!
¡No digas que no quieres venir!

  • Saps què significa sumere?
  • Saps quin és el mite de les sirenes?
  • Què ens explica Homer en l’Odissea sobre les sirenes?
  • Com relacionaries aquesta cançó amb el mite de les sirenes o amb l’Odissea?
  • Coneixes alguna cançó més que parli sobre les sirenes?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de 2n de Batxillerat

 

Atlàntida de Blaumut

Blaumut llança el primer single del seu tercer disc, ‘Equilibri’ i dins d’aquest disc podrem trobar aquesta cançó,  ‘Atlàntida’

Cançons, hores d’altres mons,
i a la nit sortim a nedar.
Quan el sol se’ns apaga a l’esquena
i més tard torna a començar.
Tu que escoltes sense parlar,
tu que mires lluny però no arribes a enfocar.
La distància és massa gran per veure-hi.
Com qui fa una dansa tribal
per la pluja que tard o d’hora arribarà.
Com un símbol ancestral que no conec.
El vell mestral,
en totes direccions,
que va movent les barques.
Un decimal, un punt enmig de tot.
Després del llarg viatge ens veurem a la platja…
Cançons, hores d’altres mons,
i a la nit sortim a nedar.
Quan el sol se’ns apaga a l’esquena
i més tard torna a començar.
Cançons, hores d’altres mons,
i el desert que recorda al mar.
Potser és més enllà,
enfonsat amb l’Atlàntida.
Quan la calma omple el ressol
de petjades suaus que neteges amb sabó
un pinzell fa d’horitzó i escriu un vers.
De miratges, de terra enllà,
de llumins que ens marquen l’estela que hem deixat
tan enrere que he perdut el teu cicló.
Quan l’aire cau
desplegues el balcó,
descordes les onades.
Un decimal, un punt enmig de tot.
Després del llarg viatge ens veurem a la platja…

Què és l’Atlàntida segons la mitologia grega?

Quina importància dóna Plató a l’Atlàntida dins dels seus textos?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de 2n de Batxillerat

El cant de sirenes de Blaumut

Blaumut és una formació musical que combina el folk amb el pop, la música clàssica i la cançó d’autor. El nom del grup ve de la cançó «Islàndia» del seu disc El turista. Està integrada per Oriol Aymat (violoncel), Xavi de la Iglesia (guitarra i veu), Vassil Lambrinov (violí) i Manel Pedrós (bateria). Fan lletres plenes d’imatges, arranjaments d’instruments clàssics de corda, i el so de diverses andròmines formen l’atmosfera de les seves cançons.

Dins del portal de totmusicat.cat, la Mireia Rom escriu un article el 2015, sobre el concert de Blaumut a Vila-seca i l’anomena Cant de Sirenes.

  • Per què creieu que l’anomena així?
  • Quina relació té aquesta article amb el cant de sirenes?

Captura

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de 2n de Batxillerat

Atlantis de Joan Miquel Oliver

Dos anys i setanta concerts després d’enlairar el seu Pegasus (2015), Joan Miquel Oliver estrena en directe el seu nou àlbum, Atlantis. El que va ser fundador, compositor i guitarrista d’Antònia Font obre el ventall estilístic de l’anti-folk a l’electro, de la rumba al funk del pop pur, i cap a tot el que es pugui imaginar.
Un veritable contrapunt sonor i també literari en un repertori ordenat en tres blocs de quatre cançons que giren al voltant d’un mateix leitmotiv: les persones. De la mà de Nins a tobogans, evocació de la infància més primitiva i precognitiva de l’autor, entrem en un somni per on desfilen agricultors ingràvids, herois de civilitzacions perdudes i, és clar, homes i dones estupefactes davant la seva pròpia forma de vida.
Individu i societat, una relació de la que sorgeixen meravelles com Posidònia, Disseny de producte i també Rumba del temps, single d’avançament i sintonia oficial d’aquesta primavera.

Portada-Joan-Miquel-Oliver-Atlantis_1756034542_39288819_1654x1483

Atlantis no cau, Atlantis (callau!), 
Atlantis fa llum, Hipòlit Dalmau. 

Atlantis se ven, Atlantis depèn, 
Atlantis se clou, tentacles, espets. 

Ciutat en silenci al fons de la mar, 
columnes hercúlies, escoles navals,
el rei i la reina: una xerna, un anfós, 
registre de peixos, comerç, migracions. 
Atlantis se cruix, sa nit de s’hivern, 

Atlantis se perd, llampecs, calabruix. 
Ciutat en silenci al fons de la mar, 
columnes hercúlies, escoles navals,
el rei i la reina: una xerna, un anfós, 
recompte de feixos, querelles, sancions. 
Ciutat en silenci al fons de la mar, 
columnes hercúlies, escoles navals,
el rei i la reina: una xerna, un anfós, 
sumam desperfectes, obram extincions. 

Atlantis no cau, Atlantis (callau!), 
Atlantis fa llum, Hipòlit Dalmau. 

Imatge de previsualització de YouTube

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat

In memoriam: Gatta Cattana

Ahir la rapera i poetessa Gatta Cattana (nom artístic d’Ana Isabel García) va morir ahir als 26 anys d’una parada cardíaca. Sempre ens quedaran les seves lletres criticant la societat, i plenes de referències culturals i polítiques. I com ella mateixa deia, les seves cançons eren un tribut a les seves muses que lluiten, com Els set contra TebesLisístrata o Antígona. També us deixo el seu blog, Los siete contra Tebas, perquè llegiu el seu llegat que ha deixat a internet.

1127823_1

http://elpais.com/elpais/2017/03/02/tentaciones/1488468956_094314.html

Imatge de previsualització de YouTube

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat

Ashes to Ashes de David Bowie

David Bowie (8 de gener de 1947 – 10 de gener de 2016) fou un músic, actor i compositor de rock anglès que també exercí de productor musical i arranjador. Fou una figura important de la música popular durant més de cinc dècades i considerat un innovador, en particular pels seus treballs de la dècada de 1970 i per la seva peculiar veu, a banda de la profunditat intel·lectual de la seva obra.

Do you remember a guy that’s been
In such an early song
I’ve heard a rumour from Ground Control
Oh no, don’t say it’s true

They got a message from the Action Man
“I’m happy, hope you’re happy too
I’ve loved all I’ve needed love
Sordid details following”

The shrieking of nothing is killing
Just pictures of Jap girls in synthesis and I
Ain’t got no money and I ain’t got no hair
But I’m hoping to kick but the planet it’s glowing

Ashes to ashes, funk to funky
We know Major Tom’s a junkie
Strung out in heaven’s high
Hitting an all-time low

Time and again I tell myself
I’ll stay clean tonight
But the little green wheels are following me
Oh no, not again
I’m stuck with a valuable friend
“I’m happy, hope you’re happy too”
One flash of light but no smoking pistol

I never done good things
I never done bad things
I never did anything out of the blue, woh-o-oh
Want an axe to break the ice
Wanna come down right now

Ashes to ashes, funk to funky
We know Major Tom’s a junkie
Strung out in heaven’s high
Hitting an all-time low

My mother said to get things done
You’d better not mess with Major Tom
My mother said to get things done
You’d better not mess with Major Tom
My mother said to get things done
You’d better not mess with Major Tom
My mother said to get things done
You’d better not mess with Major Tom

Podríem relacionar-ho amb memento homo quia pulvis eris et pulvis reverteris, que traduït seria, “recorda home que pols ets i en pols et convertiràs”? Quins altres referents clàssics trobeu en la música de David Bowie?.

Coneixeu més tòpics literaris de la fugacitat de la vida en llatí?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat.

Ela geminada i punt volat amb música!

El passat 24 de gener va ser el dia del punt volat i des de l’aula volíem reivindicar el grec i el llatí del català i el bon ús de la ela geminada amb el punt volat. I per això, porto dues cançons catalanes que utilitzen el punt volat.

Tal com ens suggereix El fil de les clàssiques, us proposo que feu les activitats proposades, detecteu els mots d’origen grec (no us oblideu d’escriure el mot grec corresponent) o bé llatí que en català s’escriuen amb ela geminada per raons etimològiques (són la majoria!):

La primera cançó és d’un grup anomenat  Els Sulfitos. El Nadal del 2009, uns amics de tota la vida decideixen posar-se a fer cançons. La seva il·lusió no té límits, i després de molts assajos els del Montseny llancen el seu primer disc el gener del 2012, titulat “Podria semblar il·lògic…”. Les seves cançons els porten a guanyar els concursos Easy Music Festival i Sant Celoni Sona, i classificar-se per a la fase final del Sona 9.

El febrer del 2014 veu la llum el seu segon treball discogràfic que graven als estudis de Ca La Cari, al Montseny, amb en Mau Boada. Produït de nou per Roger Gascon i masteritzat per Yves Roussel, el presenten la primavera i l’estiu del 2014 en diversos escenaris.

Els Sulfitos són: Sònia Casanovas (violí i veu), Albert Fontanella (teclats), Franc Lluis (veu i guitarres), Joan Miquel (bateria), Xavi Morell (guitarres), Antoni Solà (baix i veu).

Imatge de previsualització de YouTube

Podria semblar il·lògic

que el vi es *(…………………..?)

Dir-li a algú que et taral·legi

que t’estimo és ben pal·lés.

Sol·licitaré un satèl·lit

amb les vistes excel·lents

i viurem el nostre idil·li

tus seràs mon al·licient

Jo et portaré a Brusel·les

on no hi ha pol·lució,

i llogaré una cel·la

per fer una fel·lació.

Acabarem la novel·la,

ens vendrem aquella aquarel·la,

agafarem la varicel·la,

però mai legionel·la.

Ens col·larem a una pel·li

que recordi el mil·lenni

on els nens fan putxinel·li

per molt que jo m’hi rebel·li.

Jo et portaré a Brusel·les

on no hi ha pol·lució,

i llogaré una cel·la

per fer una fel·lació.

Xavieruga és un grup de pop contemporani amb un disc al mercat que es diu ¨Jo què sé…es diuen tantes coses!”, cantat íntegrament en català i que es caracteritza per les originals lletres i unes melodies pop d’ampli abast. Xavier Lizana, nom real d’aquest cantautor barceloní, comença a tocar la guitarra i a compondre fa relativament poc temps, després d’escoltar el disc Alegria d’Antònia Font i sobretot de llegir les lletres de Joan Miquel Oliver. La possibilitat de relatar una història original en aproximadament tres minuts i d’acompanyar-la de música pop el porta a escriure una vintena de cançons que primer presenta darrere el nom de Xavioruga, després en formació com a Urugues i, actualment, com a Xavieruga.

El disc, íntegrament cantat en català, sorprèn per l’originalitat de les seves lletres i pel seu estil senzill i proper al pop contemporani.

Jo vull ser un punt volat.

Xitxarel·lo, xitxarel·lo.

Ser un punt volat.

Vés, quina imbecil·litat!

Jo vull ser un punt volat.

Xitxarel·lo, xitxarel·lo.

Jo vull ser un punt volat,

quina imbecil·litat.

Ser l’Apol·lo a les Gàl·lies,

ser l’Aquil·les al col·legi,

ser la cèl·lula tranquil·la

que pul·lula sigil·losa.

Ser la fal·laç varicel·la

ser un al·lot al·lucinat,

ser un al·lènic apol·línic,

ser un mil·límetre il·legal.

Ser l’axil·la que es col·lapsa,

el col·lega d’un goril·la,

un mol·lusc compostel·là.

Ser l’al·lènic, cercar la glòria,

circumval·lar un paral·lel,

i al·lucinar tot plegat.

Jo vull ser un punt volat.

Xitxarel·lo, xitxarel·lo.

Ser un punt volat.

Vés, quina imbecil·litat!

Jo vull ser un punt volat.

Xitxarel·lo, xitxarel·lo.

Jo vull ser un punt volat,

quina imbecil·litat.

Ser una novel·la il·legible,

ser una il·lògica pupil·la,

ser un pal·li putxinel·li.

ser un dany col·lateral.

Ser un cel·lo Maquiavel,

ser un il·lustre estel·lar,

ser una ‘pel·li’ il·limitada,

ser un cristal·lí punt volat.

Ser l’axil·la que es col·lapsa,

el col·lega d’un goril·la,

un mol·lusc compostel·là.

Ser l’el·lipse cal·ligrama,

circumval·lar un paral·lel

i al·lucinar tot plegat.

Jo vull ser un punt volat…

 Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat