Maxdisli: Amore, more, ore, re EP

Imatge de previsualització de YouTube

El títol d’aquesta cançó de Maxdisli, Amore, more, ore, re, significa “Amb amor, amb el dia a dia, amb paraules i amb acció”. He escollit fer l’apunt sobre la música perquè te una gran influència en la meva vida i penso que ens complementa a tots.

Amore, more, ore, re” és un embarbussament que significa l’amistat es demostra “amb amor, amb el dia a dia, amb paraules i amb fets.”

Pau Torrente
4t ESO Llatí opt.3

Saturn de Brassens a Paco Ibáñez

Hola! El meu article tracta sobre la cançó Saturn de Georges Brassens. És interpretada pel cantant Paco Ibáñez i la podem trobar al blog de les companyes de segon de batxillerat, Irina i Andrea Balart, El cel dels mites.

Georges Brassens (1921-1981) va ser un cantautor francès. Va arribar a la fama gràcies a les melodies de les seves cançons, senzilles i elegants; i a les seves lletres, variades i elaborades. Se’l considera un dels millors poetes francesos de la postguerra (va guanyar el premi nacional de poesia).

Paco Ibáñez canta Brassens és un àlbum de cançons del cantautor francés Georges Brassens en versió espanyola, traduïdes per Pierre Pascal i interpretades per Paco Ibáñez.

Aquesta cançó tracta de Saturn, déu del temps, en grec Κρόνος. Correspon al planeta Saturn.

 El vídeo:

Imatge de previsualització de YouTube

Lletra de la cançó:

Il est morne, il est taciturne

Il préside aux choses du temps

Il porte un joli nom, Saturne

Mais c´est Dieu fort inquiétant

Il porte un joli nom, Saturne

Mais c´est Dieu fort inquiétant

 

En allant son chemin, morose

Pour se désennuyer un peu

Il joue à bousculer les roses

Le temps tue le temps comme il peut

Il joue à bousculer les roses

Le temps tue le temps comme il peut

 

Cette saison, c´est toi, ma belle

Qui a fait les frais de son jeu

Toi qui a dû payer la gabelle

Un grain de sel dans tes cheveux

Toi qui a dû payer la gabelle

Un grain de sel dans tes cheveux

 

C´est pas vilain, les fleurs d´automne

Et tous les poètes l´ont dit

Je regarde et je donne

Mon billet qu´ils n´ont pas menti

Je regarde et je donne

Mon billet qu´ils n´ont pas menti

 

Viens encore, viens ma favorite

Descendons ensemble au jardin

Viens effeuiller la marguerite

De l´été de la Saint-Martin

Viens effeuiller la marguerite

De l´été de la Saint-Martin

Je sais par cœur toutes tes grâces

Et pour me les faire oublier

Il faudra que Saturne en fasse

Des tours d´horloge, de sablier

Et la petite pisseuse d´en face

Peut bien aller se rhabiller…

 

Lletra traduida al català:

Taciturn i ple de tristesa,

governa el temps tot badallant.

Té un nom, Saturn, ple de bellesa,

però és un déu força inquietant.

Té un nom, Saturn, ple de bellesa,

però és un déu força inquietant.

 

Tot fent camí, parpelles closes,

per treure’s la buidor del cap,

s’engresca tot marcint les roses:

el Temps mata el temps tal com sap.

S’engresca tot marcint les roses:

el Temps mata el temps tal com sap.

 

Aquest octubre ets tu, estimada,

qui ha pagat els seus plats trencats:

un lleu polsim de sal fa estada

als teus cabells, i els ha argentats.

Un lleu polsim de sal fa estada

als teus cabells, i els ha argentats.

 

A la tardor hi ha flors divines

-més d’un poeta ho ha afirmat-,

i, quan et miro, ja endevines

pel meu esguard que és veritat.

I, quan et miro, ja endevines

pel meu esguard que és ben v’ritat.

 

Vine de nou, alè de vida:

baixem plegats fins al jardí

a desfullar la margarida

de l’estiuet de Sant Martí.

A desfullar la margarida

de l’estiuet de Sant Martí.

 

Tinc de tu la memòria plena

i, si Saturn la vol buidar,

crec que el seu rellotge d’arena

de tant girar es marejarà.

I, pel que fa a aquella nena,

per mi pot vestir-se i marxar.

 

Quina versió us agrada més: la de Brasens o la de Paco Ibáñez? Què en sabeu vosaltres de Saturn? Quin referents clàssics hi trobeu? Deixeu un comentari!!

Camila Arigón

Primer Batxillerat D

Veridis quo, de Daft Punk

Daft Punk és un duet de música electrònica format pels músics francesos Guy Manuel de Homem-Christo i Thomas Bangalter. Daft Punk va obtenir gran popularitat en l’estil house a finals de la dècada dels 90 a França, i va continuar amb el seu èxit els anys següents utilitzant l’estil synthpop. El duet també fou acreditat per la producció de cançons que es consideren essencials en el estil french house. Varen ser representats des de 1996 fins al 2008 per Pedro Winter (Busy P), el cap de Ed Banger Records.

A principis de la carrera del grup, els membres de la banda estaven influïts per grups com The Beach Boys i The Rolling Stones. Bangalter i de Homem-Christo es trobaven originalment en una banda anomenada Darlin’, que es va dissoldre després d’un curt període de temps, deixant als dos experimentar en música pel seu compte. El grup es va convertir en Daft Punk, i varen llançar el seu aclamat àlbum debut Homework  en 1997. El segon àlbum, Discovery, llançat el 2001, fou encara més exitós, impulsat pels senzills One More Time, Digital Love i Harder, Better, Faster, Stronger. En el març del 2005, el duet va llançar l’àlbum Human After All, rebent crítiques mixtes. Tot i així, Robot Rock i Technologic, van tenir èxit en el Regne Unit. Daft Punk va fer una gira al llarg del 2006 i 2007, llançant el seu àlbum en viu Alive 2007, el qual va guanyar un Grammy per Millor Àlbum d’Electrònica/Dance. El duet va compondre la música per a la pel·lícula Tron: Legacy i el 2010 va llançar la banda sonora del film.

Daft Punk és principalment conegut pels seus concerts excèntrics, en el qual els elements i efectes visuals s’incorporen a la música. També és conegut pel seu èmfasi en els seus components visuals i de la seva història, així com l’ús de vestits adornats de robot mentre apareixen en públic i es presenten. Actualment, ocupen el lloc #22 en l’enquesta realitzada el 2013 per la revista DJmag, pujant 22 llocs respecte l’any anterior.

I ja per acabar, dir-vos que aquest vídeo és melòdic, ja que és un dels trets que caracteritza aquest duet. El principal referent està en el títol i apareix en cert punt del vídeo.

Imatge de previsualització de YouTube

Què vol dir el mot llatí Veridis Quo?

Sara Bernad

2n de Batxillerat de Llatí.

    

Deukalion’s Big Floods, de Saint Seiya

Hola a tothom. Vet aquí una altra cançó amb referents clàssics de la sèrie nipona Saint Seiya: Los Caballeros del Zodíaco (vid. el nostre bloc cinèfil amb referents clàssics).

Aquesta és la portada del disc:

 

A continuació, us deixo el vídeo. Gaudiu-lo.

Imatge de previsualització de YouTube

En la mitologia clàssica, qui era Deucalió?

Tenim algun article en els nostres blocs d’aula a Aracne fila i fila o El Fil de les Clàssiques que parli sobre aquest personatge? Si és així, enllaceu-lo en el comentari. Us animo a fer-ne una entrada al flamant  El fil del mite grec.

Sara Bernad

2n de Batxillerat de Grec i Llatí

Power, de Kanye West

Kanye West és un raper, cantant, dissenyador i productor musical nord-americà nascut a Atlanta, Geòrgia, el 8 de juny del 1977. West va iniciar els seus passos com a productor a Roc-A-Fella Records, on va aconseguir cert renom pel seu treball en l’àlbum Jay-Z The Blueprint, així com senzills d’èxit per artistes com Alicia Keys, Ludacris o Janet Jackson. El seu estil de producció originalment emprava mostres vocals extretes de cançons de música soul, juntament amb les seves pròpies mostres de bateria i altres instruments. En les següents produccions, va anar ampliant de manera progressiva el seu espectre d’influències, abraçant mostres de R&B dels anys 1970, pop barroc, trip hop, arena rock, folk, electrònica, synth pop i música clàssica.

La cançó que us posaré a continuació, de ben segur que us sona ja que fou utilitzada en l’ espectacle hit show de ball de So You Think You Can Dance en la setena temporada, també en els tràilers promocionals de la pel·lícula de David Fincher The Social Network, en un episodi de Gossip Girl, en el Soundtrack del vídeojoc Saints Row The Third i darrerament en l’anunci televisiu Invictus que podeu visionar en aquest article del nostre bloc Aracne fila i fila. De fet, és la mateixa, però es tracta de la versió llarga. Tot i que és una mica curteta, tan sols cal fixar-se en l’entorn del mateix vídeo:

Imatge de previsualització de YouTube

Fixeu-vos en el collar que porta el protagonista del vídeo. Quin animal és? A quina deessa se li atribueix aquest ésser sagrat? Quins referents clàssics trobeu en aquesta cançó?

Sara Bernad

2n de Batxillerat de Llatí

“Pygmalion” de Patricia Barber

El meu article va sobre la cançó de Patricia Barber, ”Pygmalion”.

Patricia Barber és una cantant, pianista i compositora nord-americana de jazz. Es tracta d’una de les veus jazzístiques més aclamades per la crítica des de finals del segle XX.

L’estil de Patricia Barber s’allunya del corrent convencional d’aproximació entre jazz i pop, i aposta pel risc i la innovació a través de la improvisació i de l’elaboració del seu propi material. La seva característica més definitòria és la seva veu: fosca, greu, i propera a la d’un alt. La seva música es caracteritza per presentar una atmosfera introspectiva, pausada, minimalista, i molt atenta al ritme i la melodia.

Aquesta cançó s’anomena igual que un mite, el mite Pigmalió. De què tracta aquest mite?

Pigmalió fou segons la mitologia grega un rei de Xipre que a més de ser sacerdot, era també un magnífic escultor. La seva obra superava en habilitat fins i tot la de Dèdal, el cèlebre constructor del Laberint. Es va destacar sempre per la seva bondat i saviesa a l’hora de governar.

Segons explica Ovidi a Les Metamorfosis, Pigmalió havia buscat una esposa la bellesa de la qual correspongués amb la seva idea de la dona perfecta. A la fi va decidir que no es casaria i dedicaria tot el seu temps i l’amor que sentia dins seu a la creació de les estàtues més boniques.

Així, va realitzar l’estàtua d’una jove, a la qual va anomenar Galatea, tan perfecta i tan bonica que es va enamorar d’ella perdudament. Va somiar que l’estàtua cobrava vida.

Quan va despertar en lloc de l’estàtua es trobava Afrodita, que li va dir “Mereixes la felicitat, una felicitat que tu mateix has plasmat. Aquí tens la reina que has buscat. Estima-la i defensa-la del mal”. D’aquesta forma Galatea es va transformar en una dona real.

Imatge de previsualització de YouTube

LLetra de la cançó:

cold as stone,

possessor of bone-chilling beauty
I, alone,
wanting but not wanting to be
scratching and clawing at this
waiting for something to give
so give me a sign
a shiver, a sigh
a look in your eye
a reason to live

fantasy still
captor and captive are we
strangers until
desire and goddess intrigue
a slanting and movement of hips
a flush, a warmth of the skin
as night falls I wait
for breath, for fate
the sweet salty taste
pressing lips on lips

unrequited love
is what I know of love
spellbound
I will stay
imagination may be for fools
imagination may be cruel
to be kind
at the end
of the day

ivory girl
chiseled and cooler than clay
icy reserve
is provocation. will you betray
eyes that linger and hold too fast?
if you stumble, if the mask
should crumble or fall
warm blooded after all
the longer you stall
so shall I last.

 

Em podeu dir quin és el terme que procedeix d’aquest mite que significa atracció per les estàtues? Quina relació veieu entre el mite de Pigmalió i aquesta cançó homònima?

Salve!

Judith Martínez Barranco

1r Batx. Grec i Llatí