Carpe Diem d’Aspencat!

A partir d’un comentari que ens van manar fer sobre una cançó del grup valencià Aspencat, els vaig conèixer. I mirant-me la lletra per youtube, vaig adonar-me que hi havia una cançó amb un referent clàssic. Tot i que no m’agradi molt aquest grup, aquesta cançó està molt bé, ja que explica aquest llatinisme, la lletra expressa que aprofitis el temps sense pensar ni en l’ahir ni en el demà.

 

 

Imatge de previsualització de YouTube

Per les voreres caminant ben tranquils,
sense pensar en el demà ni l’ahir,
sols pensant en què anem a fer hui,
per les voreres caminant ben tranquils,
sense pensar en el demà ni l’ahir,
carpe diem almenys per aquesta nit.

Festa i diversió sense fi,
avui ningú res em pot dir,
instants que volem repetir,
carpe diem almenys per aquesta nit.
Carpe diem, carpe diem, aquesta nit, i aquesta nit,
carpe diem, carpe diem, aquesta nit.

Gaudim ara, la vida ha d’aprofitar-se,
no penses massa o la nit pot acabar-se.

Festa i diversió sense fi,
avui ningú res em pot dir,
instants que volem repetir,
carpe diem almenys per aquesta nit.
Carpe diem, cape diem, aquesta nit, i aquesta nit,
carpe diem, carpe diem, aquesta nit.

No faces plans, pensa en el present,
que el temps no s’atura, gaudeix el moment.

Carpe diem…

 

Quines de totes les cançons que a l’Empremta d’Orfeu tracten aquest tòpic literari us ha agradat més? Quina és més fidel al tòpic horacià? En coneixeu alguna més per completar la col·lecció?

Elisa Moya 1C Batx.

Vademecum tango, de Franco Nebbia

Avui gràcies a Verba volant dins el programa de ràdio No es un día cualquiera, he conegut Franco Nebbia i aquest Vademecum Tango, farcit de llatinismes dins Passione Latina (1961).

Imatge de previsualització de YouTube

Mutatis mutandis,
absit iniuria verbis
temporibus illis
obtorto collo Tango

Rit. Ubi maior minor cessat
talis pater, talis filius
motu proprio, ad maiora
Ahi, vademecum tango
ad usum delphini

Ubi maior minor cessat
talis pater, talis filius
motu proprio, ad maiora
Ahi, vademecum tango
sed alea iacta est.

Memento audere semper !
Mala tempora currunt

Per aspera ad astra
parva sed apta mihi
horribile visu
sed ex abrupto Tango.

Ubi maior minor cessat
talis pater, talis filius
motu proprio, ad maiora
Ahi, vademecum tango
ad usum delphini
Ubi maior minor cessat
talis pater, talis filius
motu proprio, ad maiora
Ahi, vademecum tango
sed alea iacta est.

Ipso facto magna pars !

Gino Bramieri, Marisa Del Frate i Raffaele Pisu interpretant el 1964 a la RAI Vademecum Tango:

Imatge de previsualització de YouTube

Record Store Day 2011:

Ja comentareu quina interpretació us ha agradat més, si coneixíeu aquest tango, tots els llatinismes que hi surten i quin és el seu significat particular. Si escolteu Verba volant també sabreu, entre d’altres, els motius que van fer escriure i cantar aquesta cançó en llatí!

Cave de Muse

La cançó de Cave de la banda alternativa Muse (un altre referent clàssic!). Cave forma part de l’àlbum també anomenat Cave, llançat el setembre de 1999. La cançó ens parla sobre una cova on es troba el narrador. El filosòf Plató també utilitzà “una cova” per explicar-nos un dels mites platònics que més coneixem a l’actualitat.

 

El mite de la caverna tracta d’un conte en què Plató ens fa entendre quina és la posició de l’home envers el coneixement.

 

La història tracta sobre un grup de persones que han viscut durant tota la seva vida lligats de cames i coll, per aquest motiu mai no han conegut què hi ha darrere seu. L’únic que veuen és l’ombra dels individus (amb la llum d’una foguera) i com que no han vist res més durant tota la seva vida, pensen que aquestes ombres són reals. Per tant la seva vida ha estat un engany, una mentida. De tal manera que si un d’aquests  pressoners fos alliberat i se li mostrés com són els objectes, les persones, el foc… no podria creure el que veu i li seria més senzill seguir creient en el que ha vist durant tota la seva vida. Si després d’haver descobert el món, aquest valent individu volgués ajudar els seus companys a arribar al món real, ells no se’l creurien i fins i tot el rebutjarien del grup.

 

El mite de la caverna forma part de la teoria del coneixement, concretament al procés del Coneixement. Els homes lligats a la caverna representen la societat que viu enganyada, que creu en les aparences.

Quan l’home que s’allibera surt, representa el dur camí cap el Coneixement i la vida del filòsof. Si aquest individu mirés el sol directament per primera vegada, quedaria cec, per tant ha de començar amb coses més senzilles com ara el foc de la caverna. El foc és una llum menys intensa que la del sol però tot i així s’acosta a la seva lluminositat. Aquest pas equival al camí d’un filòsof, el savi no pot arribar al Sol,  Coneixement (el Bé, la idea abstracta més important del món de les idees) directament, ha de començar entenent altres conceptes menys abstractes i entenedor fins arribar a la meta, la raó i la veritat.

Per últim, quan el filòsof ha arribat al Sol i intenta tornar a la caverna per salvar els seus companys de la ignorància, és rebutjat perquè expressa unes idees desconegudes per ells. En aquesta última part, Plató vol fer referència a la incomprensió social i el tracte que rep el filòsof que vol guiar la societat cap a la Raó. El desenllaç del mite de la caverna recorda al tràgic final del seu mestre Sòcrates.

 

El mateix ens passa als humans amb el coneixement, de vegades creiem estar en ell o estar a punt d’arribar-hi quan en realitat estem totalment allunyats d’ell. Quantes persones creuen tenir la raó i van errades? Quantes persones creuen estar portant una vida correcta i responsable i no és cert? Potser tots nosaltres també estem atrapats en una cova on només veiem reflectides les ombres de la veritat.

 

 

Imatge de previsualització de YouTube

Aquí teniu la lletra de la cançó traduïda al català:

 

Deixa’m sol, no és res seriós

Ho faré jo mateix, res per fer amb tu

I no hi ha res que puguis fer.


Pots veure això i pots també escoltar-ho

Pots també tastar-ho i res per fer amb tu

I no encara hi ha res que puguis fer.


Si us plau tanca les teves oïdes i tracta de mirar lluny

No podries escoltar mai una simple paraula que dic

I no vinguis a la meva manera.


Pots veure això i pots també escoltar-ho

Pots també tastar-ho i res per fer amb tu

I no encara hi ha res que puguis fer.


Vine a la meva cova i cremaré els teus cors lluny.

Vine a la meva cova i arrossega’m per les meves equivocacions.

 

 

Laia Muñoz Osorio

2n Batx Grec

Dia mundial de la filosofia 2012 amb música i referents clàssics

Un any més,  celebrem el Dia mundial de la filosofia, que des del 2002  se celebra a tot el món el tercer dijous de novembre, tot festejant el naixement de Sòcrates. Enguany coincideix curiosament amb la Pipiatio Classica, proposada per Chiron en defensa dels estudis clàssics.

pipiatio classica

Des de L’empremta d’Orfeu, no ho podem passar per alt, i si no ho enteneu escolteu el Rap de la filosofia de Deka, l’artifex de L’empremta d’Orfeu:

En L’empremta d’Orfeu i també en El fil de les clàssiques, en Aracne fila i fila i en La cinta de Νίκη tenim apunts filosòfics; per tant, avui per celebrar el dia mundial de la filosofia, a més a més de piular frases filosòfiques en grec i en llatí,  farem un recopilatori de referents de la filosofia grega en la música actual i, entre tots i totes podrem ampliar amb nous apunts aquesta teranyina filosòfica musical a partir de l’article  Els filòsofs grecs i la música actual:

Per molts anys, filosofia (de φίλος “el que estima” i σοφία “saviesa”)! Per molts anys, pensaments! Per molts anys llegat clàssic en les futures generacions!

Margalida Capellà

“Mil veces” de MC Brock

Estava un dia escoltant música a casa, i de sobte,  una cançó de MC Brock em va fer pensar. A la seva cançó ‘Mil veces’ sortien noms que em resultaven familiars, però que ben bé no sabia la seva vida, és a dir, el que van fer i la seva influència, per això, he decidit fer aquest apunt perquè tots nosaltres tinguem més clar que van fer cadascú d’ells i perquè van ser tan importants. Espero que us agradi.

Jesús Fernandez Pisa, conegut com a Brock és un MC mallorquí. Va néixer  el 19 de gener de l’any 1991 i amb tan sols 14 anys ja va començar escrivint i guanyant un concurs de joves talents anomenat, ‘ments joves’. Ha anat fent-se un lloc en el món del hip-hop i a hores d’ara ja ha tret dues maquetes i ha col·laborat en diversos treballs musicals.

Estuvo lloviendo en la ventana de mis ojos, pero llegué a la persiana, cuando la abrí, las nubes desaparecieron, como desaparece luna en la mañana, triste mi agonía lenta, igual que una balada en disco de los 80, sangré más de mil veces, morí por ti, y después me dí cuenta que c’est fini, jugaste con valores como aquel que juega al cluedo, pero no piqué el anzuelo de los mares de licores, hablé con los temores que habitaban en tu costa y decidí perderte aposta para así perder el miedo, en el buffet de tus labios fui para pedir comida, pero sólo había una carta y era la de despedida, la vida en gran parte forma parte del pasado porqué aunque ya se ha pasado, fue gran parte de tu vida, de geografía algo menos que lo básico, la ruta de mi mente es un accidente geográfico, te ataca a sangre fría, te destrona de tu nombre, las tías me parecen más personas que los hombres..aunque las de hoy en día están más presas que las GAPO, tenías para elegir, el malo era más guapo. Si estás buscando un príncipe y sólo te encuentras sapos, dime porque te rodeas entre muñecos de trapos, tal vez, será por ese riesgo que aumenta en su caché, será por amor ciego que no pierde la fe, será por el momento de cuando el ojo ve, la funda del asiento de ese Hyundai Coupe, yo sin carnet, ya lo pone claro DGT, déjate que golfas te manejen como un títere, cubre sobre Lucifer, en urbes tan lúgubres, guárdate tus ubres si las cubres, sube y púdrete. Cerca del filo, zarpando el navío, saltando al vacío, plantando mi estilo, calcando el suspiro, palpito por ti.

 

Imatge de previsualització de YouTube

Nunca moriría por mi, pero si por el micro, problemas han venido pero ya se irán, las cosas no han salido pero ya saldrán, SUAVE y percibo veneno nocivo y lo escribo, yo vivo en mi nido perdido, cautivo del verso guardián. Tan solo tienes que ver lo que puse en el papel, déjame decirte que no me gusta lo que ofreces, tus encantos de mujer, ya no me van a joder, porque ya aprendí a saber que no me mereces. Tengo tu aroma en la piel, pero no la quiero oler, por todo lo que pasé, te busqué mil veces, y aun que sé que te encontré, te besé y te acaricié, dime de que sirven si las mil desparecen. sus labios eran ostras de las costas de marfil, al final sólo el alfil, que afilo de afilar tienta, a cantarte las cuarenta y que tu me cantes las mil, ya pienso pasar de ti, porque no rindes a cuenta, sé que paz y progreso es el dinero mami, y yo solo tengo ingresos de besos que te dí, sé que tu no quieres eso y no te puedo exigir, pero la vida no es eso, la vida es fluir así, el dinero calmará tu ego y cuando vas el tiempo ya no te sirve, no, no puedes vagar lo que te entrego porque sentimientos son invisibles. Así que busca un rico, niñato con perico, por tu mal rato más me mato y yo maltrato al micro, te canto y te replico, las mil veces me explico, y redondeo a mil, pero en verdad son mil y pico. Tú eres Marte, y mil veces Plutón, Descartes, Sócrates, Arquímedes, Platón, Cervantes, Pulitzer, incluso Cicerón, Lucifer se puso guantes para tocar tu pezón. Y a mi, me enfrías como comer canapés, como la lluvia del mes traen los días de sequía. Eres una de esas tías que hace sexo tailandés, que te venden PSPS sin papel de garantía al mes, más ardiente en plan caliente, el ying yang del ninja delfín ya en mi orilla, hincando el diente, incandescente, que brilla en la villa del sexo indecente, me puede la intriga, me obliga a estar despierto, si las miradas desvirgan, yo ya me he corrido dentro, fabriqué un pozo en mi pecho y aprovecho pa’ que pases, si lo observas lleva trozos que he desecho de mis frases. Mil veces, mil, mil veces, di, mil veces, mil veces, mil veces, mil veces, mil, mil veces di, mil veces, mil veces, mil veces, mil veces, mil, mil veces di, mil veces, mil veces, mil veces, mil veces, mil, mil veces di, mil veces, mil veces, mil veces.

Què en penseu d’aquesta cançó? D’on vénen el noms dels planetes que surten en aquesta cançó, Mart i Plutó?

Qui va ser Descartes? Per què és important? Què va fer?

I Sòcrates? Per què és tan important a la filosofia? De qui va ser mestre? Quina frase cèlebre té?

I Arquímedes? Per què va ser important?

I Plató? Què en sabeu d’ell? Què va fer?

Qui va ser Cervantes? Quin famós llibre va escriure? I Ciceró?

Per últim, qui va ser Lucífer? Quina es la seva etimologia? Què representa?

Coneixeu tots els noms esmentats amb anterioritat?

Feu una rima amb el nom de qualsevol filòsof o científic grec, o si voleu, ja que estem estudiant el tema de la mitologia, podeu fer-ho amb noms de divinitats gregues.

Elisa Moya, 1C Batx. Grec

Kiss – God of Thunder

Hola a tots i a totes!

Escoltant música he descobert una cosa que m’ha semblat que seria molt interessant per fer un article.

Fa poc en vaig fer un sobre la cançó Agapimú d’Ana Belén, i no era massa del meu estil, i encara que la cançó que us porto ara és més de l’estil del meu pare en la seva època heavy, i no del tot el meu estil, s’hi acosta bastant més i he decidit ensenyar-vos-la.

Kiss és un grup  de hard rock fundat el 1973 a Nova York que es va caracteritzar per un ús de maquillatge exagerat que convertia les seues actuacions en espectacles terrorífics o d’historieta de còmic, amb una posada en escena completament extravagant. Els Kiss representaven el rock d’una manera teatral, i fins i tot van arribar a autoparodiar-se. Als concerts, se’ls veia escopint sang, les guitarres treien fum, i utilitzaven diverses pirotècnies. Han obtingut 45 àlbums d’or fins al dia d’avui. Les vendes mundials del grup sobrepassen els 100 milions d’àlbums.

El grup original era format per Gene Simmons (baix i veu), Paul Stanley (guitarra rítmica i veu), Ace Frehley (guitarra principal i veu) i Peter Criss (bateria i veu). Amb la seva composició i vestits, ells van assumir els personatges del Dimoni (Simmons), el Noi Dels Estels (Stanley), l’As Espacial (Frehley), i el Gat (Criss). A causa dels problemes d’abús de drogues i parers divergents amb els líders, Criss va abandonar Kiss el 1980 i Frehley era fora del grup el 1982. Les vendes comercials de la banda també havien minvat considerablement en aquell moment.

La cançó en qüestió s’anomena God of thunder, us poso un video sobre una actuació en directe perquè comproveu el que us he explicat abans, a veure si  hi podreu trobar resposta a la pregunta que us faig.

A quin déu s’està referint la cançó? Com ho heu sabut?
Imatge de previsualització de YouTube

You’ve got something about you
You’ve got something I need
Daughter of Aphrodite
Hear my words and take heed
I was born on Olympus
To my father a son
I was raised by the demons
Trained to reign as the one

God of thunder and rock and roll
The spell you’re under
Will slowly rob you of your virgin soul

I’m the lord of the wastelands
A modern day man of steel
I gather darkness to please me
And I command you to kneel
Before the

God of thunder and rock and roll
The spell you’re under
Will slowly rob you of your virgin soul

I am the lord of the wastelands
A modern day man of steel
I gather darkness to please me
And I command thee to kneel
Before the

God of thunder and rock and roll
The spell you’re under
Will slowly rob you of your virgin soul

Espero que us agradi tant com a mi 🙂

Cristina Ortiz Güell
2on Batx.
INS Isaac Albéniz, Badalona