La Mandràgora i Sabina

Imatge de previsualització de YouTube

Avui la Múnia ens ha fet un curs intensiu de Sabina. Jo , fins ara, no l’havia sentit, però en veure el seu article i escoltar les seves explicacions, doncs, vaig començar la meva recerca. De seguida em va sortir a la pantalla el grup musical amomenat “La Mandragora“. Aquest nom segur que té un significat? vaig pensar, perquè si alguna cosa he après aquest curs és que tot està relacionat amb els grecs, romans i la cultura clàssica en general. Així que aquí us deixo el fruit de la meva recerca. La Mandràgora és una planta que té forces màgiques, és capaç de fer fèrtils a les dones estèrils; a més, la fetillera Circe va fer servir les seves arrels per retenir Ulisses a la seva illa. També diuen que les seves arrels agafaven forma humana, ploraven, gemegaven i corrien. Amb aquestes característiques, no m’estranya que signifiqui “horror, perills, bogeria…”
El grup és una col·laboració entre J.Sabina, Javier Krahe i Alberto Pérez, anomenats per la crítica musical com “Estos locos de la música”. És molt significatiu perquè ara que els he sentit, m’han captivat, igual que a ells els va captivar la Mandràgora, la nit…

Magda Domínguez
1r Batx. llatí, grec
Ins Puig-reig

Auream quisquis mediocritatem

Com ja sabeu, hem estat treballant Horaci i la seva pervivència en tots els àmbits, pel que fa el musical, és un tema que ha tingut molta repercussió.  L’oda (II, 10, 5) s’anomena Auream quisquis mediocritatem, que vol dir “La bonesa de viure en la mitjania”, i es refereix a la gràcia que té viure sense bens materials i aprenent a valorar les petites coses de la vida.

He trobat aquesta cançó de Morodo, Las pequeñas cosas (vid. lletra aquí) que potser ja heu escoltat, i si no, espero que us agradi! Quina relació hi veieu amb el tòpic horacià?

A més, també us pot inspirar! Mireu aquest vídeo i ho comprovareu:

Creieu que Horaci tenia raó? Potser ens podeu suggerir altres cançons que estiguin relacionades amb aquest tema tan actual i de tan antic a la vegada!

Laura Galán
2n btx. Grec i Llatí.

Manel i Roma

Quina cançó més bonica, i actual , i del passat , del nostre, del que vivim cada dia, dels turistes àvids d’emocions, d’imaginar-se històries, de representar-les, i de viure-les !
Aquesta és la lletra:

Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys,
viuríem en un Imperi, tindríem un esclau.
I àmfores al pati plenes d’oli i vi.
I una estàtua de mabre dedicada a mi.

Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys.
No faria olor a xampú el teu cabell daurat.
I oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats.
I ens despertaria un carro, pujant per l’empedrat.

I els turistes es fan fotos, on tu i jo vam esmorzar.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.

I el guia els ensenya el mosaic del menjador.
Es retraten i passegen per la nostra habitació.

I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,
el braçalet de maragdes que t’embolicava el vel.
I un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.

Feu memòria , repàs de molts termes, conceptes, etc. ja estudiats i poseu noms a les imatges, Manel s’ho mereixen !!!!!

Rocío
Ins Puig-reig

Tempus fugit, el nou àlbum de Bruno Oro!

Bruno Oro és un actor, imitador i músic català que va estudiar art dramàtic. Va començar la seva carrera aproximadament l’any 2000, també va intervenir a la televisió. Des d’aleshores ha anat publicant diferents discos de música, entre els quals destaca aquest últim, anomenat en llatí Tempus Fugit (vid. àlbums en llatí) i que jo he conegut gràcies a un comentari de la Teresa al nostre Facebook de classe (FIldelesclassiques Aracne). La nova entrega combina el català el català, l’italià, i el castellà i ens ofereix onze noves composicions pròpies que es mouen entre la cançó, el jazz i el pop. El disc, de pretès eclecticisme d’estils i registres, reuneix històries sobre la nostàlgia, la mort, sobre Cadaqués o Nova York, i de personatges que voldrien quedar suspesos en el temps, i d’aquí ve el nom ”Tempus fugit” que vol dir en català: El tems s’escapa. Enregistrat a Nova York, aquesta nova entrega compta amb un luxós repartiment de músics, entre els quals destaca el guitarrista Marc Ribot, so inconfusible de Tom Waits.

Aquí teniu una cançó que forma part d’aquest disc ”Tempus fugit” que s’anomena Geloso. Com ja podeu saber, parla d’un home guapo però que té un petit problema que molta gent té avui en dia, ser gelosos amb la parella.

Per cert sabeu de qui és el tòpic literari que dóna nom al segon treball discogràfic de Bruno Oro? En podríeu posar alguna citació clàssica?

Oriol Garcia-Penche de Gea2n Batx. Grec i Llatí

La reinterpretació del mite de Pandora

Orchestral Manoeuvres in the Dark (també conegut com OMD o Maniobras Orquestales en la Oscuridad) era un grup de Synth Pop i New Wave. Amb l’èxit de “Enola gay”, en 1982 la banda comença una temporada d’èxits representada per la seva cançó més coneguda “Souvenir”.
En un altre album “sugar tax” trobem ” Pandora’s Box”, és a dir, la caixa de Pandora.
Us proposo que deixeu volar la ment, i recordant que Pandora, vol dir en grec tots els regals, intenteu esbrinar per quina raó la cançó dóna aquest nom a la seva protagonista, també m’agradaria que poguéssiu connectar la cançó amb un famós tòpic horacià. La lletra de la cançó la tenim en anglès i castellà gràcies a Verònica Galán, una de les meves alumnes de 2n de Batxillerat.


Orchestral Manoeuvres In The Dark – Pandora's Box per OrchestralManoeuvresInTheDark-Official

A continuació la lletra:

Anglès

Born in Kansas
On an ordinary plain
Ran to New York
But ran away from fame
Only seventeen
When all your dreams came true
But all you wanted was someone
To undress you

And all the stars you kissed
Could never ease the pain
Still the grace remains
The face has changed you’re still the same

And it’s a long long way (long way)
From where you want to be
(And it’s a) and it’s a long long road (too long)
But you’re too blind to see

Frame to silence
Of an innocence divine
Is a dangerous creation
When you fail the test of time

And all the photographs
Of ghost of long ago
Still they hurt you so
Won’t let you go
And you still don’t know

And it’s a long long way (long way)
From where you want to be
(And it’s a) and it’s a long long road (too long)
But you’re too blind to see
When you look around yourself now
Do you recognise the girl
The one who broke a thousand hearts
Terrified the world?

And all the stars you kissed
Could never ease the pain
And if the face has changed
The grace remains
And you’re still the same

(And it’s a) and it’s a long long away (long way)
From where you want to be
(And it’s a) and it’s a long long road (too long)
And you’re too blind to see

(And it’s a) and it’s a long long away (long way)
From where you want to be
(And it’s a) and it’s a long long road (too long)
And you’re too blind to see
(And it’s a) and it’s a long long away (long way)
From where you want to be
(And it’s a) and it’s a long long road (too long)

Castellà

Nacida en Kansas en una clase corriente
Corrió a Nueva York pero huyó de la fama
Sólo diecisiete años cuando todos tus sueños se hicieron realidad
Pero todo lo que buscabas era alguien que te desnudara

Y todas las estrellas que besaste nunca podrán aliviar el dolor
La gracia aún perdura y aunque ha cambiado la cara
Sigues siendo la misma

Es un largo camino hacia lo que deseas ser
Es una larga ruta, Pero eres demasiado ciega para verlo

Marco de silencio de una divina inocencia
Es una creación peligrosa cuando se cae la prueba del tiempo
Y todas las fotografías de fantasmas del pasado
Aún te lastiman tanto, no quiere dejar
Y todavía no lo sabes

Es un largo camino hacia lo que deseas ser
Es una larga ruta, pero eres demasiado ciega para verlo

Cuando miras a tu alrededor ahora, ¿reconoces a la chica?
La que rompió miles de corazones, el mundo aterrorizado

Y todas las estrellas que besaste nunca podrán aliviar el dolor
La gracia aún perdura y aunque ha cambiado la cara
Sigues siendo la misma

Es un largo camino hacia lo que deseas ser
Es una larga ruta, pero eres demasiado ciega para verlo

Es un largo camino hacia lo que deseas ser
Es una larga ruta, pero eres demasiado ciega para verlo

A L’empremta d’Orfeu tenim també una altra entrada amb el referent musical de Pandora en altres artistes, t’hi pots passar i comentar per què fascina tant aquest mite?

Auda Ferrer Verdasco
Verònica Galán
2n Batx. Llatí
IES Vall d’Arús, Vallirana

O Caritas, de Cat Stevens

Steven Demetre Georgiou és un músic britànic que va néixer a Londres el 21 de Juliol de 1948, avui és conegut com a Yusuf Islam. A l’edat dels 8 anys els seus pares es van separar, pero això no el va influir amb les seves ganes d’entrar en el món de la música. Una mica més tard, va arribar el piano a les seves mans, aquest va ser el seu primer instrument musical.

El seu antic nom artístic és Cat Stevens i fa referència a que la seva nòvia, en els seus principis, li deia que tenia els ulls de gat, i va treure el primer disc gràcies al seu germà que el va fer popular, i allà el van contratar EMI Music. Més tard, a l’edat dels 15 anys va decidir ser músic professional i va voler ser una estrella del pop-rock. Ha tingut una trajectòria molt àmplia i molt important, sobretot per als seus seguidors.

En aquest àmbit, destaca una cançó que s’anomena ”O Caritas” cantada i escrita en llatí que pertany a l’àlbum Catch Bull at Four de 1972. La cançó parla de l’amor, de les coses bones, pero especialment del desamor, de les coses negatives, i del que et pot passar quan l’amor t’arriba i no ets aceptat per l’altre individu.

Lletra en llatí:

Hunc ornatum mundi
Nolo perdere
Video flagrare
Omnia res
Audio clamare
Homines
Nune extinguitur
Mund et astrorum lamen
Nune concipitur
Mali hominis crimen
Tristetat et lacrimis
Gravis est dolor
De terraeque maribus
Magnus est clamor
O caritas, O caritas
Nobis semper sit amor
Mos perituri mortem salutamus
Sola resurgit vita
Ah, this world is burning fast
Oh, the world will never last
I don’t want to lost it here in my time
Give me time forever here in my time.

Per què un músic com Cat Stevens pot cantar aquesta cançó en llatí? Qui ens la tradueix al català? Què significa realmentla seva lletra? Què és o Caritas? És potser un cant espiritual?…

Oriol Garcia-Penche de Gea

2n de batx. Llatí

Horaci a “Non je ne regrette rien” d’Edith Piaf

Com a l’article Exegi monumentum aere perennius esmentàvem, molts artistes tenen altes expectatives d’uns mateixos i creuen que el treball que han fet es mereix el respecte que ha de tenir, simplement perquè han treballat dur fins arribar al punt on es troben.
Igual que Horaci, que creia que la seva poesia podria vèncer el pas del temps i estaria viva per tota l’eternitat ja que ell es considerava un gran mestre, Edith Piaf es queixa de que no ha de penedir-se de res i que el seu treball sempre ha estat correcte, sense fer patir a ningú.

En aquest vídeo podrem escoltar la cançó esmentada i aquí llegir-ne la lletra. Com podríem relacionar també les paraules d’Edith Piaf amb les d’Horaci?


Edith Piaf – Non, Je Ne Regrette Rien per zectarien

Rebeca Sánchez
2n batxillerat Llatí

“Sailing”, de Rod Stewart

A les Aventures de Ulisses, l’heroi d’Ítaca, després de la guerra de Troia, té un retorn de deu anys i només té un somni: tornar a les seves terres. Troba molts entrebancs i molts perills en aquest viatge de retorn per mar. D’aquí podem treure la relació que hi ha, amb l’artista anomenat Rod Stewart, que és un cantant i músic britànic, un dels artistes que ha venut més discos de música de tota la història musical de tots els temps. A ”Sailing”, parla de la navegació i del viatge i crec que es pot establir un paral·lelisme amb el viatge d’Ulisses cap a Ítaca que es mostra a les aventures d’Ulisses de l’Odissea d’Homer. Què n’opineu vosaltres? És realment Rod Stewart un altre Ulisses i Sailing la seva odissea? (vid. Cicle troià)

I am sailing, I am sailing,
home again ‘cross the sea.
I am sailing, stormy waters,
to be near you, to be free.

I am flying, I am flying,
like a bird ‘cross the sky.
I am flying, passing high clouds,
to be with you, to be free.

Can you hear me, can you hear me
thro’ the dark night, far away,
I am dying, forever trying,
to be with you, who can say.

Can you hear me, can you hear me,
thro’ the dark night far away.
I am dying, forever trying,
to be with you, who can say.

We are sailing, we are sailing,
home again ‘cross the sea.
We are sailing stormy waters,
to be near you, to be free.

Oh Lord, to be near you, to be free.
Oh Lord, to be near you, to be free,
Oh Lord.

Deka

2n de Batx. Grec

Sabina, sempre mitològic

Imatge de previsualització de YouTube

Más de cien mentiras de Joaquín Sabina

Tenemos memoria, tenemos amigos,
Tenemos los trenes, la risa, los bares,
Tenemos la duda y la fe, sumo y sigo,
Tenemos moteles, garitos, alteres.

Tenemos urgencias, amores que matan,
Tenemos silencio, tabaco, razones,
Tenemos venecia, tenemos manhattan,
Tenemos cenizas de revoluciones.

Tenemos zapatos, orgullo, presente,
Tenemos costumbres, pudores, jadeos,
Tenemos la boca, tenemos los dientes,
Saliva, cinismo, locura, deseo.

Tenemos el sexo y el rock y la droga,
Los pies en el barrio, y el grito en el cielo,
Tenemos quintero, león y quiroga,
Y un bisnes pendiente con pedro botero.

Más de cien palabras, más de cien motivos
Para no cortarse de un tajo las venas,
Más de cien pupilas donde vernos vivos,
Más de cien mentiras que valen la pena.

Tenemos un as escondido en la manga,
Tenemos nostalgia, piedad, insolencia,
Monjas de fellini, curas de berlanga,
Veneno, resaca, perfume, violencia.

Tenemos un techo con libros y besos,
Tenemos el morbo, los celos, la sangre,
Tenemos la niebla metida en los huesos,
Tenemos el lujo de no tener hambre.

Tenemos talones de aquiles sin fondos,
Ropa de domingo, ninguna bandera,
Nubes de verano, guerras de macondo,
Setas en noviembre, fiebre de primavera.

Glorietas, revistas, zaguanes, pistolas,
Que importa, lo siento, hastasiempre, te quiero,
Hinchas del atleti, gángsters de coppola,
Verónica y cuarto de curro romero.

(estribillo)

Tenemos el mal de la melancolía,
La sed y la rabia, el ruido y las nueces,
Tenemos el agua y, dos veces al día,
El santo milagro del pan y los peces.

Tenemos lolitas, tenemos donjuanes;
Lennon y mccartney, gardel y lepera;
Tenemos horóscopos, biblias, coranes,
Ramblas en la luna, vírgenes de cera.

Tenemos naufragios soñados en playas
De islotes son nombre ni ley ni rutina,
Tenemos heridas, tenemos medallas,
Laureles de gloria, coronas de espinas.

(estribillo)

Tenemos caprichos, muñecas hinchables,
Ángeles caídos, barquitos de vela,
Pobre exquisitos, ricos miserables,
Ratoncitos pérez, dolores de muelas.

Tenemos proyectos que se marchitaron,
Crímenes perfectos que no cometimos,
Retratos de novias que nos olvidaron,
Y un alma en oferta que nunca vendimos.

Tenemos poetas, colgados, canallas,
Quijotes y sanchos, babel y sodoma,
Abuelos que siempre ganaban batallas,
Caminos que nunca llevaban a Roma.

Per realitzar l’activitat de pervivència clàssica en la música, he escollit una cançó  de Joaquín Sabina (Más de cien mentiras). M’he decantant per aquesta cançó perquè el seu compositor és el meu cantant predilecte, i a mes, sé que a les seves cançons hi freqüenten metàfores relacionades amb la mitologia.

La cançó que he escollit posa de manifest, que en aquesta societat no valorem tot el que tenim, i que malgrat tenir una immensitat de coses mai no estem satisfets, i sempre volem més. En cada un dels versos, Sabina exposa alguna de les coses que té ell  i la majoria de nosaltres (bones o dolentes) , ja sigui a nivell de societat o a nivell personal. En un d’aquests versos fa una mena de metàfora ”tenemos talones de Aquiles sin fondos”, referint-se a que molts de nosaltres tenim deutes i problemes econòmics, i que això,  representa un dels nostres punts vulnerables, així com ho era el taló per Aquiles. Així doncs, el ”gran Sabina”, en aquest petit fragment, fa una comparació relacionada amb la mitologia.

Per últim, comentar el significat de l’últim vers ”caminos que nunca llevaban a Roma”, ja que també es pot vincular amb la pervivència  clàssica. Aquest vers, fa una mica de contrast amb l’optimista dita ”Tots els camins porten a Roma”, que significa que tot acaba anant bé, i Sabina, amb el seu afany de portar la contrària, i la seva peculiaritat a l’hora d’escriure, utilitza aquesta frase per fer referència als fracassos.

Què n’opineu vosaltres?

Múnia Coll,

Ins. Pui-reig
1r Batxillerat, llatí i grec