Hidrosfera

 

La hidrosfera és el conjunt d’aigues que es troba al nostre planeta. Compren els oceans, mars, rius, llacs, aigua subterrània, el gel i la neu. La Terra és l’únic planeta al nostre Sistema Solar en el qual està present de manera continuada l’aigua líquida, que cobreix aproximadament dues terceres parts de la superfície terrestre, el que representa el 97% del total d’aigua del planeta. L’aigua dolça representa el 3% del total i d’aquesta quantitat aproximadament un 98% està congelada, d’aquí que tinguem accés únicament a un 0,01%, aproximadament, de tota l’aigua del planeta.

La hidrosfera es va originar com a consequència del refredament de la superfície del planeta, això va fer que l’aigua que estava a l’atmosfera en forma de gas va passar a l’ estat líquid.

La hidrosfera és important perquè ajuda a regular el clima, permeteix la vida i modifica el relleu de l’escorça terrestre.

Tota l’aigua del planeta es pot classificar en aigües oceàniques (l’aigua present als oceans) i aigües continentals, on hi trobem tots els altres dipòsits d’aigua.

L’aigua que conforma la hidrosfera es reparteix entre diversos depòsits naturals que en ordre de major a menor volum són:

• Els oceans, que cobreixen dos terços de la superfície terrestre amb una profunditat típica de 3.000 a 5.000 metres.
Els oceans són grans masses d’aigua salada que, en la seva totalitat, cobreixen prop del 71% de la superfície de la Terra. Són, com ja s’ha vist, el principal component de la hidrosfera.
Es classifiquen en tres grans oceans: oceà Atlàntic, oceà Índic i oceà Pacífic; i dos menors, l’oceà Àrtic i l’oceà Antàrtic, delimitats parcialment per la forma dels continents i arxipèlags.
La profunditat dels oceans és variable depenent de les zones del relleu oceànic però resulta escassa en comparació amb la seva superfície. S’estima que la profunditat mitjana és d’aproximadament 3900 metres.
En els oceans hi ha una capa superficial temperada (12 a 30 °C). Per sota d’aquesta capa l’aigua té temperatures al voltant dels 3 °C.

• Les glaceres que cobreixen part de la superfície continental. Sobretot els dos casquets glacials de Groenlàndia i l’Antàrtida però també glaceres de muntanya i volcà, de menor extensió i gruix, en totes les latituds.
Una glacera és una gran massa de gel que s’origina en la superfície terrestre per acumulació, compactació i recristal·lització de la neu. La seva existència és possible quan la precipitació anual de neus supera l’evaporada a l’estiu, per la qual cosa, la majoria es troben en zones properes als pols geogràfics, encara que també existeixen en zones muntanyoses.
Un 10% de la Terra està cobert de glaceres i més del 75% de l’aigua dolça de món es troba acumulada en elles.
• Les branquises, capes de gel marí flotant d’entre 1 i 20 metres d’espessor.
La branquisa és una capa de glaç flotant que es forma a les regions oceàniques polars. Té un gruix aproximat d’un metre, quan es renova cada any, i de 4–5 metres, quan és persistent, com s’esdevé a la regió àrtica més propera al pol. Excepcionalment pot arribar a gruixos de 20 m. Molt sovint està constituïda per blocs de gel fracturats que s’han tornat a soldar.

• L’aigua subterrània, que es troba embeguda en roques poroses de manera més o menys universal. Representa una fracció important de la massa d’aigua present als continents. Aquesta es troba als aqüífers sota la superfície de la terra. El volum d’aigua subterrània és molt més important que la massa d’aigua retinguda als llacs o circulant., i encara que menor al de les majors glaceres. L’aigua del subsòl és un recurs important, però de difícil gestió, per la seva sensibilitat a la contaminació i a la sobreexplotació

• Llacs i rius
Un llac és una acumulació d’aigua, situada en una depressió  a terra ferma. Acostumen a ésser alimentats per rius o glaceres, que reben el nom d’immissaris, i desguassen mitjançant uns altres rius, anomenats emissaris. L’origen dels llacs és divers i complex, en general, pot ser degut a fenòmens glacials, tectònics, endorreics, càrstics, erosius o volcànics.
Un riu és un corrent natural d’aigua que flueix amb continuïtat. Posseeix un cabal hidràulic determinat i desemboca en el mar, en un llac o en un altre riu, en aquest cas es denomina afluent.
. Aigues en l’atmosfera
L’aigua, en forma de vapor, es troba en l’aire que és el gas constituent de l’atmosfera terrestre. Ho fa en proporcions variables depenent de l’alçada. Gairebé la totalitat d’aquest vapor d’aigua es troba als núvos.