Algunes de les il·lustracions utilitzades en aquest bloc provenen del Service national du RÉCIT a l'education préescolaire(http://recitpresco.qc.ca/)
Responsabilitat
Aquest bloc té un caràcter educatiu. Si algún dels continguts que s'hi troben té drets d'autor o penseu que s'en fa un ús indegut, us preguem que ens ho feu saber i serà retirat d'immediat.
Ja sabeu que la paraula “música” prové del terme grec que designava les muses, protectores de les arts a l’antiga Grècia. A l’antiguitat clàssica, els conceptes de bellesa eren l’harmonia, l’ordre i la proporció.
Això és el que tracta d’ensenyar-nos Donald en el seu viatge al passat. Coneixem la música grega a través dels escrits de Plató, Aristòtil i Pitagòres. I precisament és Pitàgores l’encarregat d’explicarli el resultat de les seves investigacions: l’escala musical basada en els nombres.
Aquest és un senzill exercici de relacionar conceptes de la música profana i la música religiosa durant l’Edat Mitjana. Teniu només un minut per respondre. Podeu repetir l’exercici les vegades que convingui. Fixeu-vos amb la puntuació obtinguda.
Qui no coneix l’Elvis Presley? Aquí hi ha teniu de les cançons que el va fer famós, Always on my mind, per poder tocar amb la flauta. Hi trobareu dues versions, una més lenta, la de l’Elvis i l’altra, bastant més ràpida, dels Pet Shop Boys.
És un Wix fet per la Carme Marchena.
També ens ha fet la partitura amb Noteflight. Gràcies Carme!!!
Sakura és una paraula que en japonès dóna nom a la flor de cirerer. És considerada la flor nacional del Japó i també és el títol d’una de les cançons més conegudes de la tradició musical japonesa.
Aquesta cançó forma part habitualment del repertori que intepretem en el nostre Institut.
L’article recentment publicat pel professor Massimo Pennessiarran del desastre ocorregut al Japó (llegiu-lo, val molt la pena!!) i l’interessantíssim treball publicat per Octavi Soler titulat “La Flauta Viatjera”, en el qual hi ha tot un seguit d’activitats sobre aquesta cançó, m’han animat a escriure aquest article per tal d’aportar el meu granet de sorra.
He endreçat la partitura i l’he escrit amb l’editor de partitures MuseScore. La instrumentació està escrita per metall, però la podeu adaptar per tot l’instrumental Orff i fer la vostra pròpia versió. No ho he escrit a la partitura, però jo la començo amb un trémolo amb la nota mi de tots els instruments (menys carillons) i hi vaig introduïnt els diferents obstinats fins acabar amb la melodia tocada per les flautes. El resultat és màgic!!
Aquest dies hem estat treballant les diferències entre el Clave i el Piano gràcies a un mapa conceptual fet per la professora Mabel Presno.
Aprofitant aquest interessant recurs he elaborat un test amb Educaplay per repassar tots els conceptes treballats. Els que no el feu en el Moodle fixeu-vos amb la puntuació i m’ho dieu després a classe.
l’E-Lekto ja és una aplicació d’un nivell més avançat. Com el Pre-Lekto està elaborada pel professor Julio Payno. Us aconsello que abans de començar pitjeu l’interrogant amb les instruccions. És important que tingueu en compte que:
1. Si premeu l’icona amb la clau de sol apareixerà el nom de cada nota en el teclat.
2. Quan premeu el play heu d’esperar tot un compàs abans de començar (veureu com les notes queden emmarcades en un requadre de color vermell). El mateix botó serveix per fer stop, llavors es torna a començar l’exercici.
3. Seguiu les pulsacions que marca el metrònom. En aquesta aplicació s’ha de seguir el ritme de la partitura i tenir en compte el valor de les notes.
4. Si voleu repassar les notes del teclat sense tenir la pressió d’haver de seguir el metrónom aneu al Pre-Lekto
Avui dia 21 de Març és el dia mundial de la poesia i, a més, és el primer dia de la Primavera. I no se m’acut res millor que combinar musica i poesia amb el Concert núm. 1 en Mi Major, Op. 8, RV 269, “La primavera” d’Antonio Vivaldi.
Vivaldi va escriure 4 sonets que acompanyaven els quatre concerts i amb la música va descriure el text d’aquests quatre sonets. A aquest tipus de música se’n diu música descriptiva o programàtica.
Amb aquest Wix tocarem una adaptació del primer moviment d’aquest concert, escoltarem el concert de la Primavera de Vivaldi, llegirem l’adaptació del sonet i aprendrem aspectes de la vida i l’obra de Vivaldi.
Ja comencem a saber molts dels elements que integren una partitura. Després d’haver fet les activitats sobre Les choristes on hi ha tot una part dedicada als elements de la partitura, ara poseu-vos a prova per saber quins són els vostres coneixements. De moment no hi ha límit de temps perquè tingueu temps de pensar i fer-ho ben fet. A classe ja em direu quina ha estat la vostra puntuació.
Ja sabeu que la textura és un dels elements de la composició que hem d’analitzar quan fem un comentari d’audició. Com que és un element nou d’enguany, l’any passat vam treballar la melodia, el ritme, la dinàmica i el timbre, i és una mica complex d’entendre, amb aquests exercicis LIM ho acabareu d’aclarir. Un consell: per poder veure millor les partitures, feu la pantalla gran amb la icona que hi ha al cantó superior dret.
Us serà d’una gran ajuda anar consultant el Mapa Conceptual fet per Maria Jesús Camino.
Heu sentit alguna vegada aquesta paraula? En sabeu el seu significat? Sabeu què és el cant gregorià? Sabeu què és una missa entesa com a forma vocal religiosa?. Sabeu què és un Requiem?
Per començar us diré que l’orígen de tota la música occidental el trobem en la música que s’escrivia a l’Edat Mitjana i que aquesta música era el cant gregorià. A l’Edat Mitjana la majoria de la música que s’escrivia era música religiosa i és l’època en que es van començar a escriure misses. La missa, és la més important de les formes religioses. Existeixen misses a una sola veu en el cant gregorià. Posteriorment es van començar a escriure per a cor i també amb acompanyament orquestral
De moment, començarem a tocar aquesta versió tan especial d’un Kyirie gregorià. Feu clic a la imatge i tindreu resposta a totes les preguntes.
Aquest és un qüestionari per repassar tot allò que vam fer l’any passat sobre la partitura. És un qüestionari d’autocorrecció, així que quan haureu acabat tindreu la resposta correcta. Recordeu que hi heu de posar el nom, cognom, curs i contrassenya en minúscules.
Al món occidental classifiquem la música tenint en compte uns determinats elements del llenguatge musical. Cada època o estil musical es distingeix per unes característiques determinades que podem descobrir observant, escoltant i analitzant atentament aquests elements del llenguatge musical.
Aquests elements d’anàlisi són comuns a qualsevol tipus de música i són els que ens permeten parlar i comentar la música que escoltem.
Acabem de començar trimestre i tot i que encara no hem encetat el tema de quins són aquests elements d’anàlisi, si que els coneixem per tot el que vam treballar el curs passat i també una mica per intuïció.
A proposta d’alguns de la classe, us deixo aquesta audició (ja sabeu que si us ve de gust la podeu canviar), on hi ha unes pautes que heu de seguir per fer el comentari de l’audició. Recordeu que ha de tenir format de fitxa i que també hi podeu posar una foto.