Algunes de les il·lustracions utilitzades en aquest bloc provenen del Service national du RÉCIT a l'education préescolaire(http://recitpresco.qc.ca/)
Responsabilitat
Aquest bloc té un caràcter educatiu. Si algún dels continguts que s'hi troben té drets d'autor o penseu que s'en fa un ús indegut, us preguem que ens ho feu saber i serà retirat d'immediat.
Per saber quin és l’enigma heu d’anar a les preguntes que hi ha en el mateix pòster. Si el voleu fer més gran us heu de posar al canto dret superior i anar a la pestanya on hi posa “full size”. Què hi hagi sort!!
El canon en Re Major de J.Pachelbel és una de les obres del barroc més versionades i m’ha semblat que seria interessant de poder sentir l’original un parell de versions de versions que són força originals i a la vegada molt interessants. Quina és la que més us agrada?
Per cert, sabeu com s’organitza el canon de Pachelbel? Sabeu qui era J. Pachelbel?
Compositor i pianista francès, (Honfleur 1886) Erik Satie va escriure les tres Gymnopedies a l’edat de 23 anys. La Gymnopedie era una dansa grega que la ballaven nens despullats, però que jo sàpiga això no té res a veure amb les peces que Satie va escriure amb aquest nom, suposo que el que li va agradar és que és un nom que quan el pronuncies és una mica juganer.
Es diu que era un personatge molt excèntric i extravagant. Sense mare desde molt petit va ser educat pel seu avi i un tiet que el van intruduir en un món de fantasia i històries fabuloses que moltes de les seves obres deixen entreveure. Com que no li agradava gaire treballar i tampoc li agradava estava sotmés a la disciplina i regles del Conservatori de París on estudiava, va preferir substituir les classes i anar a inspirar-se en els cabarets del barri parisenc de Montmartre ciutat on va morir l’1 de juliol de 1925.
Com que sóc com una nena amb sabates noves, aquest cap de setmana m’he dedicat a explorar les possibilitats de Glogster. Aquí en teniu una petita mostra. Per poder escoltar la música i veure el video haureu de tenir una mica de paciència.
Tal com ja us vaig dir fa uns quants dies, hi ha vegades que els moments especials es busquen i d’altres senzillament t’arriben. Aquesta nit m’ha vingut a trobar un moment que va ser molt especial un dia del Nadal del 2007, dia en què vaig veure aquesta pel·lícula i una conversa d’avui me l’ha fet recordar. És una de les escenes més impactants de la pel·lícula de Pere Portabella “El silenci abans de Bach”: 12 violoncels tocant la el Preludi de la Suite num. 1 per a violoncel de J.S.BACHal metro de Barcelona.
Amb aquesta recepta aprendràs fàcilment a fer una bona MÚSICA. Un consell l’has de coure amb paciència i tenir-lo molta estona al forn abans no surti ben fet. Ànims i molta sort!!!
Romeu i Julieta és un ballet de Sergei Prokofiev basat en l’argument de l’obra de William Shakespeare. És una de les obres més conegudes i més valorades pel públic. L’obra destaca per la bellesa de les seves melodies, la gran varietat i força rítmica i el caràcter dels temes principals (el cèlebre i sinistre ball dels Capuleto i els Montesco; el delicat tema de Julieta)
Argument:
A la ciutat de Verona hi ha dues famílies enfrontades des de fa generacions: els Capuleto i els Montesco. Els Capuleto fan una festa de disfreces en la qual s’infiltren, amagats rere unes màscares uns quants joves de la família dels Montesco, entre ells l‘únic fill dels Montesco, Romeu. Julieta, la filla dels Capuleto, s’ha promès aquell mateix dia amb el compte Paris però a la festa coneix Romeu de qui queda immediatament enamorada. Aquella mateix nit Romeu visita Julieta i sota el balcó de casa seva li promet amor etern…. I aquesta història que tan bé comença (bé, de fet no tant perquè Julieta ja estava promesa amb Paris) acaba malament del tot ja que moren els dos protagonistes.
És un ballet que realment val la pena de veure, la llàstima és que la manca de temps no ens ho permeti. Mentre tant, i per anar fent boca, us deixo la famosa escena de ball a casa dels Capuleto.