Aquí teniu un recurs fantàstic per poder escoltar i seguir de manera interactiva el primer moviment de la tercera simfonia “L’Heroica” de L.v. Beethoven.

A través de la interactivitat de les seves pàgines podreu descobrir què va portat Beethoven a escriure aquesta simfonia; a qui la va dedicar; què passava a Europa mentre ell escrivia la simfonia; com era Beethoven de petit?; va conèixer Bach, Mozart o  Haydn?; quants i quins instruments intepreten una simfonia?; quin és el tema de la simfonia?; quins són els canvis de tonalitat que es produeixen al llarg d’aquest primer moviment.

Tot això gràcies a l’orquestra simfonica de San Francisco i el seu servei educatiu.

A Rohrau, un poblet prop de Viena, un dia com avui 31 de març però de 1732 naixia el compositor Franz Joseph Haydn. Ès un dels tres compositors més importants del Classicisme musical juntament amb Mozart i Beethoven.

D’orígen humil, va ser el segon dels dotze fills d’un fabricant de rodes de carro (una bona feina en aquella època en què penseu que no hi havia cotxes). Quan era només un infant, la seva privilegiada veu li obrí les portes a l’educació musical com a cantor de la Catedral de Viena.

Va treballar tota la vida per a tres prínceps de la família Esterhàzay. Els compositors del s. XVIII treballaven com a servidors a la cort o amb famílies aristocràtiques, com és el cas de Haydn i tenien la mateixa consideració social que un criat. A més d’escriure simfonies, òperes, operetes per al teatre de titelles, misses, música de dansa que li manava el príncep (com que era un criat no podia decidir què havia d’escriure i en qualsevol moment havia d’estar a disposició del príncep) havia d’encarregar-se dels músics de la cort i de tots els problemes que sorgíssin entre ells.

Va escriure 106 simfonies (Mozart en va escriure 41 i Beethoven 9) per la qual cosa se’l coneix com “el pare de la simfonia”.

Algunes de les seves simfonies contenen certs elements descriptius cosa que ha fet que siguin especialment conegudes pel gran públic. Aquest és el cas de la simfonia num. 101 també anomenada “El rellotge” perquè el segon moviment té un acompanyament que recorda el tic-tac del rellotge.

Simfonia num. 101 “El rellotge” de F.J. Haydn

1. Per saber més coses de Haydn, Mozart i Beethoven.  EL CLASSICISME I ELS SEUS COMPOSITORS

2. Com és com sona una orquestra simfònica?  L’ORQUESTRA SIMFÒNICA: PRESENTACIÓ I AUDICIÓ EN FLASH

3. Vols saber com és una partitura d’una simfonia?  “HEROICA” : SIMFONIA NUM. 3 DE L.V. BEETHOVEN

Aquesta és una activitat molt interessant sobre l’orquestra. Aneu passant per damunt de cada família instrumental i podreu veure i escoltar on està col·locat cada un dels instruments de l’orquestra. A més, s’obre un desplegable amb una petita explicació (en portuguès, però s’entèn força) de cada instrument.

Acabo de trobar aquest fantàstic joc: una màquina musical que fa “música màquina“. L’he esta provant i he “flipat”  (com diu la Patrícia) amb la quantitat de sons i ritmes diferents que pot fer aquesta màquina. Fixeu-vos que pot fer una melodia amb un baix d’acompanyament; es poden canviar els ritmes i es poden canviar les notes del baix amb el teclat… i més coses.

Quina melodia s’amaga darrere d’aquestes notes?

Qui és el seu autor?            

                  B  B  C  D  D  C  B  A  G  G  A  B  B  A  A

Ànims que teniu totes les vacances!!!

BUSCA LA PARELLA: aquest és un joc de memòria auditiva. Heu de buscar les dues notes que sonin igual i fer-ne parelles. Heu d’intentar fer parelles amb el mínim de clics possibles.

L’ESQUIROL MÚSIC: en aquest joc aprendreu música i anglès a la vegada. L’esquirol us donarà una petita lliçó explicant què indicia el numerador i el denominador d’un compàs. Per entendre-ho tot us dono algunes paraules traduïdes: note=figura/ time sign= indicador de compàs/ beat=pulsació/ measure= compàs/ top number= numerador/ bottom number= denominador. No us espanteu per l’idioma, és molt fàcil!

LES TORRETES MUSICALS : ja sabeu que els anglesos enlloc de notes tenen lletres, així la seva escala musical és: C,  D,  E,  F,  G,  A,  B,  C  (do, re, mi, fa, sol, la, si, do). Jugueu a ser compositors i cliqueu després al “play” per escoltar la vostra obra mestra.

Que us ho passeu bé. BONES VACANCES!!

Durant el regnat d’Alfons X el Savi, rei de Castella i Lleó, entre 1250 i 1280, es van escriure les Cantigas de Santa Maria. És un manuscrit ple d’il·lustracions i miniatures en el qual es poden trobar més de quatre-centes melodies de lloança a la Mare de Deu. Aquestes melodies són d’orígen popular o amb influència gregoriana i són un mostra de la lírica medieval. Algunes són vocals; altres instrumentals, i altres són danses.

Alfons X el Savi, monarca, poeta i músic, era conegut amb aquest nom degut a l’impuls cultural que es va desenvolujpar a la seva cort, on es va envoltar de savis jueus, musulmans i cristians.

Les Cantigas són també molt importants perquè gràcies a les miniatures que il·lustren les seves pàgines s’han pogut conèixer la gran varietat i riquesa d’instruments que hi havia durant l’Edat Mitjana. Vegeu MINIATURES CANTIGAS DE SANTA MARIA

Aquí teniu la transcripció de la Cantiga num. 100 coneguda amb el nom de “Santa Maria Strela do dia”. Al llibre hi teniu la partitura.

“Santa Maria strela do dia”                Cantiga num. 100

En aquest mapa conceptual fet per Mª Jesus Camino de l’IES Miguel de Meruelo de Cantabria, hi trobareu la resposta a tots el dubtes que pugueu tenir. A més de ser molt visual perquè només mirant-lo ja et pots fer una idea general de quines són les qualitats del so i com es representen en una partitura, està ple d’enllaços que val la pena clicar i mirar arribant fins al final de cada activitat proposada.

També inclou enllaços a l’oïda i la seva fisiologia, i al soroll i la contaminació acústica.

Bach és un dels músics més versionats de la història de la música. Això vol dir que la seva música ha estat intepretada per multitud de músics de molts diversos estils i que cada un d’ells l’ha intepretat a la seva manera, és a dir n’ha fet una segona versió o creació.

Un dels estils musicals que més l’ha versionat és el jazz. L’any 2000 es va fer una gran celebració a la ciutat de Leipzig amb motiu dels 250 anys de la mort de Bach. Es va aprofitar per fer un macroconcert on músics de tots els estils i procedències van oferir una gran quantitat de versions de les obres més conegudes de Bach.

En aquest blog ja hem celebrat l’aniversari de Bobby Mc.Ferrin.  El video que us proposo és una versió que el Trio de Jaques Loussier va fer conjuntament amb Bobby Mc. Ferrin de la Cantata num. 140

Us deixo la versió original i la versió jazzística. Val la pena que primer us escolteu l’original (només son tres minutets!).

Segur que la primera idea que us ve al cap en sentir la paraula fuga és  fugida o fet d’escapar-se alguna persona o fluïd per una esquerda o forat. No aneu mal encaminats si entenem que quan un fuig hi ha algu que el persegueix. En la fuga musical el tema o melodia principal fuig i els que el perseguiexen són les altres melodies que l’imiten. M’explicaré millor!!!

La fuga és una composició basada en un tema que es va imitant entre les veus, però amb petits canvis de registre, de ritme, de direcció melòdica.. Una fuga normalment té tres o quatre parts, és a dir, tres o quatre melodies que sonen a la vegada i que produeixen en l’oient no experimentat una mena de caos auditiu que es complicat d’entendre.

El més important per entendre una fuga és saber què passa al principi. La part més important és l’exposició on apareix el tema principal (que se n’hi diu subjecte) que es va repetint en les diferents veus. L’exposició acaba quan el tema principal ha sortit en les tres o quatre veus de  la fuga. Després la cosa ja s’enreda perquè la fuga creix amb l’aparició d’altres temes que jugen amb el tema principal.

Com que una idea val més que mil paraules aquí teniu una fuga. És “la petita” Fuga en sol menor. Fixeu-vos en el dibuix que fa l’entrada del tema i com aquest mateix dibuix es va repetint en colors diferents cada vegada que aquest tema és imitat en les altres veus. A quantes veus creieu que està escrita?

Un 21 de març de l’any 1685 naixia a Eisenach (Alemanya) Johan Sebastian Bach. Organista i compositor -tocava també el clave, el violí, la viola de gamba i a més era un gran improvisador- fou membre de la família de músics més gran que ha existit a la història amb més de 35 compositors i molts altres destacats intèrprets. La seva música és considerada el cim de la música barroca i un dels pilars més destacats de tota la música universal.

No es tracta en aquest moment de parlar de la seva llarga vida (va viure 65 anys), ni de la seva extensa família (va tenir 20 fills) ni de la seva prolífica obra, entre la qual podríem destacar les més 260 cantates i moltíssima música per a orquestra, orgue i altres instruments. 

La meva intenció és que poseu el nas en aquest fantàstic i immens univers musical bachià  fent un petit tast de la seva música.

1. Què és una fuga?. QUÈ ÉS UNA FUGA?

2. Bach en versió jazzística. BACH I EL JAZZ

Per començar la segona volta de la Lliga us proposo un enigma auditiu.
Què és el que sona?
Quina història s’amaga darrera del que sona?
Qui és l’autor?

                  Audició