ATAPUERCA
Va arribar el dia, i començava un viatge esperat per tots. Després d’unes llargues hores a l’autocar, per fi ja érem al campament. Dues noies molt simpàtiques ens van venir a rebre i ens van ensenyar els diferents espais de la zona. Després d’instal∙lar-nos-hi, tocava el primer joc, ‘’la recerca del tresor’’. Vam haver de pujar muntanya amunt i, seguint les indicacions que teníem durant el camí, havíem de trobar una petita cova amagada. Més tard, vam baixar al campament per dutxar-nos i anar a sopar: tocaven jocs de nit! En acabar de sopar, els monitors ens van portar a una sala on no feia tant de fred com a fora i vam estar jugant als jocs proposats per ells i per nosaltres. Després d’una bona estona de lleure, vam anar a dormir.
Eren les 8:30, hora d’aixecar-se i vestir-se per estar a les 9:15 al menjador per esmorzar. Tocava sortida, amb bicicleta alguns i caminant els altres, per anar a gaudir d’unes bones vistes i que en expliquessin el complex càrstic d’«Ojo Guareña». La pujada va ser dura, però va valer la pena ferla per veure aquell bonic paisatge. Passada una bona estona, vam baixar una mica per veure
el «toscón» i ja vam seguir baixant per anar a dinar i recuperar forces per a la tarda. En acabar de dinar, tocava anar a descobrir quines espècies podíem trobar al riu Trema, que vorejava el campament, i fins i tot els més valents es van banyar al fred riu. Després del riu, vam anar a una classe de fauna, on una noia ens va explicar molt bé quins tipus de fauna hi podríem trobar. Ja es feia fosc, i tocava dutxar-se per anar a sopar, ja que a la nit tornàvem a tenir una divertida nit de jocs. La nit de jocs va ser animada però més curta que la primera, ja que havíem de marxar a dormir perquè l’endemà anàvem a visitar els jaciments d’Atapuerca.
El despertador va sonar a les 8 en punt, i anàvem cap a Atapuerca. Vam esmorzar ràpid ja que el nostre conductor, el Gerard, ens estava esperant per portar-nos amb l’autocar fins als jaciments d’Atapuerca. Després d’una estona veient un paisatge molt bonic i nevat, vam arribar a la nostra
destinació, on ens esperava el David per ensenyar-nos totes i cadascuna de les curiositats dels jaciments. Tot molt interessant.
Arribava la nit, i després de sopar el monitors ens van preparar una petita festa de comiat. Ens ho vam passar molt bé ballant i cantant amb els monitors, i vam estar una bona estona abans de marxar a dormir per últim cop al campament.
Últim dia, amb pena, per deixar el campament, però alhora alegria per tornar a veure les famílies. Així que després d’esmorzar, ens vam acomiadar dels monitors i vam agafar l’autocar fins a Burgos, per visitar el Museu de l’Evolució Humana. És un museu molt bonic, que val la pena veure per saber d’on venim realment els humans. Després de la visita al museu, vam tenir una bona estona per visitar la ciutat de Burgos abans d’agafar l’autocar, ja per tornar a casa.
En definitiva, ha estat un bonic viatge, compartit amb grans persones. Si teniu l’oportunitat de 
gaudirlo no us el perdeu!!
