Jo quan sigui gran seré…

Com podem acompanyar als estudiants en el disseny del seu itinerari acadèmic i professional?

Molts som els factors a tenir en compte i els agents implicats en aquesta tasca. Presentem alguns factors clau en la presa de decisions i mirem de treure ferro a l’assumpte.

A mesura que s’apropa el final de l’ESO, els estudiants cada vegada se senten més pressionats per la presa de decisions que dissenyarà el seu futur. “Profe.., no tinc ni idea del que vull ser de gran”, confessions de despatx que sembla, no es poden dir en veu alta perquè ja no és el moment. Ja has de saber el que vols ser de gran. Encara que només tenen 16 anys i poques coses saben del món dels adults. Com podem acompanyar als estudiants en el disseny del seu itinerari acadèmic i professional? Quins factors són els que més influeixen? Reflexionem junts sobre els tres factors principals i acabem amb algunes claus a tenir en compte per transitar aquest procés.

El primer que hem de tenir en compte és que no podem decidir sobre el que volem ser quan siguem grans, sense saber el que ens agrada, quines són les nostres habilitats, les nostres capacitats, el que ens emociona, el que ens apassiona… I com es pot saber tot això en plena adolescència? En el moment en que la persona està tot just començant a preguntar-se qui és, en el moment de definir-se… Aquí tenim la primera dificultat i a la vegada la primera oportunitat. Tot està per escriure. Podem començar, per facilitar una mica les coses, a descartar el que segur que no ens agrada. T’agrada treballar en la cura de les persones? T’agradaria treballar en un despatx? Podria ser investigant? Tinguem clar que els valors de la família, serà el primer que dirigirà les seves decisions. Llavors, per què no compartir el procés i anar aprenent junts? A què li agradava jugar? Amb quines coses s’emocionava? En què destacava? Quines coses no li agradaven gens? Matèries preferides? Matèries amb les que no pot? Estem a la primera fase de la presa de decisions.., l’autoconeixement. A través de preguntes, podem acompanyar en aquest coneixement d’un mateix i no oblidem el valor incalculable que poden tenir les experiències: un voluntariat, unes pràctiques laborals, una sortida a l’estranger… No hi ha res que es pugui comparar al bagatge que ens donen les experiències, per tal de poder comprovar el que tenim al nostre ideari.

En segon lloc, podem començar a explorar com es mou el mercat laboral, al voltant de les meves preferències. Ja sabem que el futur és incert i que moltes vegades les prediccions fallen, però una mica d’informació no anirà gens malament. Estan apareixent noves professions, diuen que algunes de les professions a les quals es dedicaran els nostres joves encara no s’han inventat. Encara que ens movem en un escenari incert, segur que com en altres èpoques de la nostra història.., ens en sortirem. Com diu en Vinton Cerf, un dels pares d’internet,“Hi ha certes tasques que només poden fer els humans i que mai seran substituïts per les màquines. Les estructures legals, socials i reguladores minimitzaran l’impacte negatiu en el treball”.

El tercer factor que pot ser decisiu per guiar el nostre procés, és el coneixement del nostre Sistema Educatiu i les possibilitats que ofereix. És un sistema inclusiu, que intenta encabir a tots els casos i totes les persones, tots els interessos, que intenta lligar el món educatiu amb el món laboral. Sovint, el que més em sorprèn, és el gran desconeixement que tenim del seu funcionament. No passa res, per això estem els professionals de l’orientació que som molts: tutors i professors, el personal dels centres educatius, però també el dels ajuntaments, la família, els amics, el botiguer, l’electricista… Estem envoltats de persones que tenen informació sobre el món acadèmic i professional. S’ha d’investigar, preguntar, indagar, fer servir tots els recursos i estar amb els ulls ben oberts, per no perdre l’oportunitat de saber-ne una mica més, sobre el que ens pot ajudar a prendre una bona decisió.

Dit això.., com podem saber que estem prenent una bona decisió? Aquí deixo algunes claus:

  1. Recorda que prendre decisions no és res de nou. Ens passem la vida prenent decisions. Des de la roba que escollim, l’esmorzar que prenem, fins els estudis que volem realitzar. Està clar que no totes tenen la mateixa rellevància, ni conseqüències, però el que si que tenen en comú és que no sabem el que passarà fins que ens decidim.

  2. La por no es una bona consellera. La por ens protegeix, sobretot de no fer cap bestiesa. És un mecanisme de supervivència de la nostra espècie, però sovint hauríem de parlar amb la nostra por i dir-li: “Som-hi! Sé que no et podré deixar de banda, així que anem juntes cap a on jo vull anar”. Que la por no ens paralitzi.

  3. Equivocar-se no és el pitjor que pot passar, el pitjor és no equivocar-se per no haver intentat mai res. Hauríem de recordar més sovint als adolescents que els adults també ens vam equivocar algunes vegades i que dels nostres errors vam treure grans aprenentatges. No passa res per no encertar a la primera. Les experiències de la vida aporten grans aprenentatges, alguns d’incalculable valor.

  4. La informació és el poder. No podem subestimar el poder que ens dóna conèixer i saber. Saber com funciona el sistema, saber quines carreres es poden estudiar, saber què hagi de fer si vull treballar d’això o d’allò… La primera fase de tota presa de decisions és recollir informació, quin problema hi ha en fer-ho si estem a la societat de la informació?

  5. S’ha d’analitzar bé la informació trobada. Cada cas i cada persona són diferents. Sovint als orientadors ens toca orientar en grup. Puc afirmar que no m’he trobat amb dos casos iguals. On vius? Quines habilitats tens? Quina és la teva situació familiar? Totes aquestes qüestions i moltes particularitats més, marquen la diferència. Cada cas és únic i irrepetible. Tractem-lo com a tal.

  6. La decisió que prens és la correcta. Una vegada prenem una decisió anar cap endavant és l’a única opció. Recordo una frase que pot servir en començar a dubtar de nou: “Les fugides cap endavant”. Però.., no cal insistir si realment ho hem intentat i veiem que no funciona. No és perd mai, sempre estem invertint. Podem rectificar i aprendre de la nostra experiència.

  7. Recorda que sempre pots tornar a començar. Quan ja sabem com funciona un procés, es pot tornar a repetir tantes vegades com sigui necessari. Cada vegada que comencem serà més fàcil. Recordes quan vas començar a caminar? A escriure? Les taules de multiplicar? A dividir? Tot sembla molt complicat al principi, però tot ho acabem automatitzant. Quan som conscients de com funciona el procés, tot es qüestió de posar-se mans a l’obra.

Per finalitzar, m’agradaria recordar el valor afegit de la vida estudiantil. Els estudiants estan compartint moltes vivències amb els seus iguals. Comparteixen vivències, dubtes, pors, incerteses… Per tant, recordem-los que també és una època meravellosa en la que es diverteixen, en la que comparteixen fites, triomfs, llàgrimes i somriures, èxits i fracassos… En realitat és una època plena de somnis i esperances, per viure en tota la seva plenitud, sense que res li faci ombra. Ni tant sols les decisions importants.

Mónica Rubio Piñeras

Referències

Castellana Rosell, Montserrat, La relació de l’adolescent amb les persones siginificatives.

Comellas i Carbó, Maria Jesús, L’escola i la família idees per compartir el procés educatiu.

FAPAES.cat, Ajudem a triar el futur.

La conversa que tenim pendent, sobre internet.

Debemos hablar con los niños sobre los riesgos que enfrentan en línea, dice Sebastián Bortnik, experto en seguridad de la información. En esta charla, Bortnik discute el tema de la “preparación” – la depredación sexual de los niños por los adultos en Internet – y describe las conversaciones que necesitamos comenzar a tener sobre la tecnología para mantener a nuestros niños seguros.

Orientació 2016-17

Comencem el període d’orientació del curs 2016-17. 

Per què és important l’orientació?

Ens enfrontem a la presa de decisions cada dia de la nostra vida. La majoria de les vegades no en som conscients. Escollim la roba que ens posem, el que mengem, els amics… Però quan ens enfrontem a les decisions que afecten a la nostra vida acadèmica la cosa es complica. En primer lloc perquè pensem que el que decidim ara, afectarà a tot al nostre futur. A més a més.., no ens deixen pensar si ho volem fer ara o més endavant, ara és el vostre moment. Els alumnes de tercer i de quart d’ESO han de prendre decisions perquè tal i com està pensat el sistema és l’única opció. Però… Tenim bones notícies. Us podem acompanyar en el procés i nosaltres tenim moooolta experiència. Posem a la vostra disposició tots els nostre recursos: informació, consells… Qui? Els vostres tutors i tutores, el departament d’orientació, la coordinació pedagògica, coordinadora de cicle, ajuntament de Badalona… Anem a explorar!!!!

              Resultat d'imatges de tercer esoResultat d'imatges de quart eso