bmir

Vinc del Segon Congrés Internacional de Música a Catalunya. Monumental, formal, exagerat, desmesurat, excessiu… Un congrés per a dir-nos i repetir-nos, per a queixar-nos, per a insistir en allò que tots ja sabem.

Han calgut tres jornades de deu hores… per a dos o tres minuts de llum, de vida, de veritat o de música. De frescor i creativitat, de creixement o futur, poc. No sé, en surto decebut.
Afortunadament però, la vida segueix poderosa i indiferent als congressos.

Si disposeu de sis minuts i d’una mirada desperta i amorosa sobre les persones, escolteu aquesta lliçó d’assertivitat, d’amor, de tauromàquia, de gratitud, d’idees tradicionals, d’interculturalitat… i fins i tot, de música.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Aquesta entrada es va publicar el 11 maig 2008 at 00:40 i s'ha arxivat com a Apunts. Podeu seguir qualsevol resposta a aquest article a través de RSS 2.0 canal. Podeu deixar una respota, o afegir un retroenllaç des del vostre lloc web