Bé, la veritat és que una part de les persones que acabaran sent catedràtiques es mereixeran un augment de sou. Penso en gent del meu equip directiu, en persones que han liderat projectes… Aquest escrit no va per ells perquè, com dèies en el teu post, lamentablement és l’única manera de promocionar econòmicament.
Però, siguem sincers, una bona part no. El tema és: no hi ha més gent que s’ho mereix? … i els professors que són a primària, és que no tenen dret a poder optar per un major reconeixement ? I és que hi ha companys a primària que, si sumem les hores de formació, la participació en projectes d’innovació, publicacions, etc. Probablment estan molt més ben formats (alguns d’ells són psicopedagogs i també tenen una llicenciatura). Les càtedres, com vens a dir en el teu article, no és una inversió que millorarà el sistema educatiu.
Bé, la qüestió no és tampoc aquesta. Demanem més reconeixement, muntem vagues (la darrera ha estat, crec, l’única que no he fet) per una llei que no ens acaba d’agradar (entre altres coses, perquè ens costa deixar que ens avaluin. Bé, no pas per accedir a les càtedres) … i no som capaços (aquí hi entren els moviments de renovació pedagògica, els sindicats, l’Administració…) de demanar, d’exigir, un sistema de reconeixement econòmic més d’acord amb els temps que estem vivint. I és que (Páez dixit), tenim una escola del segle XIX, uns pares i uns professors del segle XX i uns alumnes del XXI. Bé, ara haurem de dir que també tenim uns mestres del XIX, perquè molts dels que ara suspiren per una càtedra no fa gaires anys, al segle XX, (haurem de menjar cus de pansa) corrien davant dels grisos per uns ideals que no s’adiuen amb coses com el sistema de càtedres.

Gràcies Boris pel teu atrevit i encertat post.