L’hora del Conte.

 

El passat mes de febrer vam fer un parell de sessions molt especials de contes i música a la biblioteca Jaumeta de l’escola.

El dilluns 22, La Zohra, mare de l’Ismail de P4 ens va sorprendre amb pastissets típics del Marroc que ella mateixa havia fet a casa, en diuen Briuat d’aquestes delícies fetes amb ametlles i cobertes de mel. En va portar de molts tipus i textures. No vam deixar ni una engruna, i tal i com s’estila a tot el Magreb vam prendre un fantàstic te verd amb menta fresca que havia preparat abans i el va servir amb la tetera i els gots tradicionals, i molta escuma, és clar! Vam acompanyar el berenar amb música del Marroc i després d’unes ballaruques vam llegir alguns contes populars, vam aprendre que Magreb inclou països diferents com Marroc, Algèria i Tunísia, i que vol dir “el lloc per on és pont el sol” que en àrab s’escriu diferent! Així:  المغرب . Ens van acompanyar mares d’altres cursos i vam pensar que ho havíem de repetir abans no s’acabi el curs!

El dimecres 24 vam tenir la sort de comptar amb el suport de la Regina i la Renata, mares de P3, P4 i P5. Vam dedicar la nostra sessió de contes a llegir en diferents idiomes. Vam saber que el portugués es parla a Portugal i a Brasil. I que el gallec, un altre idioma, se li assembla moltíssim.

La Renata ens va portar un llibre preciós, “Um mundinho para todos”, de la Ingrid Biesemeyer. El vam llegir en portugués i el vam entendre molt bé, i vosaltres? començava així:

Era uma vez um mundinho em que cada habitante tinha um jeito de ser bem diferente do outro: uns viviam no norte e gostavam de andar descalços; outros no sul e adoravam tomar chocolate quente; alguns não enxergavam muito bem e precisavam de ajuda. E cada um deles tinha sua forma de agradecer por viver num lugar tão feliz.”

La Regina, en canvi, ens va dibuixar i explicar la seva pròpia versió de la història del Coelho da Páscoa, i ens va cantar una cançó que canten els nens i les nenes a Brasil durant la Setmana Santa, per tal de poder trobar i menjar els ous de xocolata que porta el conillet:

Coelhinho da Páscoa, Que trazes pra mim? Um ovo, dois ovos, três ovos assim (bis)

Coelhinho da Páscoa, Que cor eles têm? Azul, amarelo, vermelho também (bis)

La Sandra, ens va explicar en gallec “Orellas de bolboreta” de Luisa Aguilar y André Neves que parla d’una nena amb unes orelles diferents, grans com les d’una papallona; i el de “A toupiña que quería saber quen lle fixera aquilo na cabeza” de Werner Holzwarth, que ja el coneixíem perquè el tenim a la Biblioteca en català: “la talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap”. Ens vam adonar que les històries es poden comprendre i gaudir, tot i no copsar el sentit de totes les paraules!

Us seguim convidant a explicar contes o cantar cançons (o fer-nos pastissets!) en les properes sessions de l’Hora del conte. Us podeu posar en contacte amb la Sandra per tal de poder-ho organitzar.

 

Un dels contes que va tenir molt d’èxit i màxima atenció dels públic, va ser “L’arbre dels nassos” de José Antonio Millán i Perico Pastor. És una història que passa al desert d’Aràbia on tots els nens i nenes tenen dàtils per comptes de nassos. Coses de bruixes. Us agraden els dàtils? però no us els fiqueu al nas, per si de cas.


 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *