Imatge presa de la xarxa

Aquesta tardor s’ha estrenat als cinemes una pel·lícula en catalá: Tintín i el secret de l’Unicorn, un film que està dirigit per Steven Spielberg, i que narra les aventures del famós periodista que es dedica a investigar misteris amb el gos Milú, i el seu inseparable Capità Haddock. A propòsit d’aquest film a l’aula de llengua catalana i literatura es pot planificar un parell de sessions per a treballar diferents aspectes de la matèria que estan vinculades amb el film. A continuació us proposo una sèrie d’activitats que servirien per acostar els joves al cinema en català, i sobretot, perquè coneguessin un personatge de còmic molt interessant.

Activitats prèvies al visionat del film:

1. Saps què és un unicorn? Busca informació en una enciclopèdia i també a la vikipèdia què és un unicorn.

2. Què creus que és l’unicorn en la pel·lícula?

3. Quin secret creus que amaga aquest unicorn?

4. Saps qui és el creador del Tintín? Busca informació en una enciclopèdia i a la vikipèdia qui és el seu creador?

Activitats durant el film:

1. Escriu el nom dels personatges principals del film.

2. Escriu o cita la ciutat on passa l’acció del film.

3. Apunta’t en una llibreta el vocabulari desconegut i després busca el seu significat en un diccionari.

4.  Comprova si les respostes de les activitats 2 i 3 que has respòs anteriorment coincideixen o no.

Activitats per a després del visionat del film:

1. Escriu un breu resum del film.

2. Per què és tan important l’unicorn en aquesta pel·lícula?

3. Quin personatge t’ha resultat més interessant. Per què?

4. Creus que aquesta història podria ser real?

5. Inventa’t un altre final per aquest film.

I fins aquí teniu les meves propostes per a treballar el visionat d’un film en llengua catalana, a partir del còmic creat per Hergè.

L’any 1961 va néixer una revista cultural catalana titulada Cavall Fort. Aquesta revista està adreçada a nois i noies d’entre 9 i 15 anys i aquests dies celebra el seu cinquantè aniversari. Des dels seus inicis, els directors, Josep Tremoneda, l’Albert Jané i la Mercè Canela han anat creant una sèrie de seccions o còmics habituals: l’Ot, el Bruixot, Camús, Els barrufets, Jan i Trencapins, Sergi Grapes, Jep i Fidel i una llarga llista de personatges que ens han fet riure, i aprendre a llegir en català de la mà de dibuixants com  Fina Rifà, Picanyol, Pilarín Bayés i col·laboradors especials com Joan Miró, Antoni Tàpies, entre d’altres. Aquesta revista no és una simple revista de còmics, en les seves pàgines també hi podem trobar notícies actuals, entrevistes a personalitats catalanes, contes d’autors i autores de la literatura contemporània catalana, i també jocs lingüístics. En fi, Cavall Fort ens ha fet créixer com a lectors i lectores, i després cinquanta anys seguirà essent referent dels nens/nenes i joves d’avui que seran els adults del demà.

Imatge presa de la xarxa

A la pàgina edu365.cat per l’alumnat d’ESO i en la matèria de llengua catalana i literatura hi ha un espai anomenat Audiovisuals a l’aula. Aquest espai virtual ofereix diferents recursos per a treballar diversitat de tipologies textuals tant a l’aula amb el/professor/a, com de manera autònoma per part dels nois i noies de secundàra. Començarem esmentant el reportatge. El reportatge és un gènere periodístic que es defineix per informar sobre un tema determinat amb dades estadístiques, gràfics i força informació del tema. Existeixen reportatges orals que inclouria els mitjans com la ràdio, la televisió o internet; i els reportatges escrits, que s’inclourien en els diaris i revistes en paper o virtuals. Així doncs, si algú vol aprendre a fer un bon reportatge, pot anar a aquest espai Audiovisuals a l’aula, on trobarà consells, i un llistat de les eines necessàries per a fer-lo. Aquesta és un bon recurs TIC/TAC per a treballar la tipologia textual tant amb el suport del professorat com autònomament.

Logo extret de la pàgina web de les Jornades d’Educació i Comunicació: Educar la mirada.

Els dies 19, 20 i 21 de gener es desenvoluparan les Jornades d’Educació i Comunicació: Educar la mirada. Es tracta d’unes jornades, en què els i les professors/res escoltarem persones dels mitjans de comunicació que ens ensenyaran com enfocar el tema dels “mass media” a l’aula de secundària. No es tracta només d’ensenyar els gèneres periodístics, sinó que també cal ensenyar als i a les alumnes ha mirar de manera crítica la televisió, les notícies, alguns programes d’ètica força qüestionable. A partir d’aquestes jornades serem capaços d’aprofundir en la societat de la informació, ja que cal ensenyar als i les alumnes ha estar informats, però també ha saber mirar bé la informació que reben amb un esperit crític. Així doncs la setmana vinent aniré fent un recull de les impressions més destacables d’aquestes jornades que aviat començaran.

Imatge presa de la xarxa

Avui els i les alumnes de 1r d’ESO B m’han entrevistat. Els he demanat que primer escrivissin dues preguntes a la llibreta i després per torns me les han anat fent. Reprodueixo algunes de les preguntes: Per què surto a la fotografia de la contraportada llegint un llibre? Per què el llibre es titular “A l’altra del riu”? Per què m’agraden els contes de la Mercè Rodoreda? Si escriuré un segon llibre? En fi, avui ha estat una sessió en què els i les alumnes també han sabut a aplicar al context real el gènere de l’entrevista, convertint-se ells i elles en els entrevistadors.

Imatge presa de la xarxa

Aquest matí els alumnes de primer d’ESO A han treballat els conceptes de l’entrevista, i com que estan fent el mateix tema a castellà, els he proposat una activitat: ells i elles per torns em podien fer preguntes com si em fessin una entrevista, a propòsit del fet que fa un any va publicar el meu primer llibre A l’altra banda del riu. Un dels alumnes era l’encarregat d’apuntar els torns de paraula, perquè tots poguessin participar d’un en un. Algunes de les preguntes que he hagut de respondre són: Com vaig començar el llibre? Si he fet una roda de premsa? On visc? Si es guanyen molts diners escrivint un llibre?, i d’altres preguntes relacionades amb l’apartat de personalitat: quina és la meva pel·lícula preferida?, quin és el meu cantant favorit?. Ha estat una activitat divertida i amena, perquè la majoria han après a escoltar i escoltar-se i també a fer preguntes com si fossin periodistes.  Així doncs és una bona manera d’una banda de contextualitzar en la realitat un aprenentatge en aquest cas: l’entrevista, i també perquè és un tema que es fa a llengua castellana,  i per tant sorgeixen competències transversals entre ambdues àrees. Així, els i les alumnes de 1r A han après a entrevistar a la professora de català.