Imatge presa de la xarxa

La Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca i de l’Associació Catalana de Comunicació Científica han creat una iniciativa adreçada als i a les alumnes de Primària, ESO, Batxillerat i Cicles Formatius per tots aquells alumnes i professors que vulguin fer experiments i els filmin en vídeo. Es tracta d’una nova edició d’aquest tipus d’iniciatives, en què per una part els i les alumnes poden visitar les exposicions dels centres: Cosmocaixa de Barcelona i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, ubicat a Terrassa, dedicats a organitzar exposicions i activitats relacionats amb la ciència, i per una altra part el professorat, podran fer una visita guiada pel Parc Natural del Delta de L’Ebre, amb la visita inclosa de la desembocadura del riu en vaixell. A partir d’aquestes visites científiques, les escoles i instituts poden a través del professorat motivar l’alumnat a filmar vídeos d’una durada d’uns tres minuts que tinguin com a objectiu il·lustrar un principi científic i tecnològic interessant. Així doncs, és una bona iniciativa perquè tant professors com alumnes experimentin amb la ciència, visitant alguns dels centres on es poden trobar principis científics o idees interessants per a filmar i “X(p)perimentar” de manera amena i també educativa. Si esteu interessats en aquest projecte, trobareu més informació a la pàgina web: Recerca en acció

Imatge presa de la xarxa

Aquesta tardor s’ha estrenat als cinemes una pel·lícula en catalá: Tintín i el secret de l’Unicorn, un film que està dirigit per Steven Spielberg, i que narra les aventures del famós periodista que es dedica a investigar misteris amb el gos Milú, i el seu inseparable Capità Haddock. A propòsit d’aquest film a l’aula de llengua catalana i literatura es pot planificar un parell de sessions per a treballar diferents aspectes de la matèria que estan vinculades amb el film. A continuació us proposo una sèrie d’activitats que servirien per acostar els joves al cinema en català, i sobretot, perquè coneguessin un personatge de còmic molt interessant.

Activitats prèvies al visionat del film:

1. Saps què és un unicorn? Busca informació en una enciclopèdia i també a la vikipèdia què és un unicorn.

2. Què creus que és l’unicorn en la pel·lícula?

3. Quin secret creus que amaga aquest unicorn?

4. Saps qui és el creador del Tintín? Busca informació en una enciclopèdia i a la vikipèdia qui és el seu creador?

Activitats durant el film:

1. Escriu el nom dels personatges principals del film.

2. Escriu o cita la ciutat on passa l’acció del film.

3. Apunta’t en una llibreta el vocabulari desconegut i després busca el seu significat en un diccionari.

4.  Comprova si les respostes de les activitats 2 i 3 que has respòs anteriorment coincideixen o no.

Activitats per a després del visionat del film:

1. Escriu un breu resum del film.

2. Per què és tan important l’unicorn en aquesta pel·lícula?

3. Quin personatge t’ha resultat més interessant. Per què?

4. Creus que aquesta història podria ser real?

5. Inventa’t un altre final per aquest film.

I fins aquí teniu les meves propostes per a treballar el visionat d’un film en llengua catalana, a partir del còmic creat per Hergè.

Aquest curs a l’Institut Thalassa els cursos de 1r i 2n d’ESO han estrenat llibre i editorial. L’editorial Santillana té uns materials per a l’àrea de llengua catalana i literatura que s’emmarquen dins del nou currículum de l’àmbit de llengües, i per tant, estan estructurats al voltant de les competències bàsiques. D’entrada cada unitat comença amb una lectura, i amb preguntes organitzades dins la Dimensió comunicativa: Llegir, comprendre. I al seu torn, aquestes preguntes se subdivideixen en Obtenir informació, interpretar el text, reflexionar i avaluar i expressar-nos. Aquestes activitats treballen des del lèxic del text, fins a la interpretació del mateix, a més de fer reflexionar i autoavaluar-se als alumnes per comprovar si han comprès correctament el què han llegit, així com també han de produir un text seguint el model de la unitat. Seguidament cadascun dels temes de cadascuna de les nou unitats didàctiques, vénen amb una sèrie de continguts i conceptes, i en cadascun t’orienta quines activitats es relacionen amb els mateixos. Al final de cada unitat, hi ha una sèrie d’exercicis d’avaluació per repassar o per a realitzar una prova d’avaluació. Així mateix, l’editorial aporta tota una sèrie de materials multimèdia per a treballar amb eines TIC diferents activitats tant d’ampliació, com de reforç com de comprensió oral per a cadascuna de les nou unitats didàctiques.  Així també cal dir que hi ha tres llibrets amb tres amb tres unitats didàctiques cadascun, i amb exercicis de repàs al final de cada volum. Per tant, aquests materials doncs són adequats per a l’ensenyament i aprenentatge de la llengua catalana i literatura de 1r i 2n a partir de les competències: comunicativa, literària i social i cultural.

1. Activitat inicial:

Comparar dos quadres: Paisatgisme romàntic de Friedrich i el quadre Paisatge de papallones de Salvador Dalí. Qüestions:

a) quin dels dos és un quadre romàntic? Per què?

b) L’altre quadre a quin período artístic pertany?

c)Escriviu un títol per al quadre romàntic.

2. Activitats d’aprenentatge:

1. Lectura de les pàgines 194 i 195 sobre la biografia de J. Verdaguer.

1. Per què creus que Jacint Verdaguer fou un escriptor tant important per al segle XIX?
2. Anomena una dada que consideris que és important de la biografia de l’escriptor i explica per què és important.
3. Anomena dos poemaris que consideris que són importants d’aquest autor.
4. Explica què signifiquen les següents paraules en relació a la figura de Jacint Verdaguer:

Verdaguer no ha estat un poeta, com Maragall o com Guimerà, tot simplement poetes, sinó un poeta amb adjectiu: poeta místic, i el misticisme és allò que més s’ha tingut en compte en tractar de dibuixar la seva figura.

Imatge presa de l’Enciclopèdia de Ciències

Gràcies a un curset de competències bàsiques impartit pel professor Miquel Badia a l’institut Thalassa de Montgat he començat a incorporar una sessió didàctica les competències bàsiques. Tant és així que vaig parlar amb la professora de tercer d’ESO de física i química, i vam decidir coordinar-nos amb un mateix tema: L’àtom. Ella va demanat una activitat inicial als alumnes, on havien de definir en un trosset de paper l’àtom. Després la professora de física i química em va passar les definicions, i al matí següent a l’hora de català vaig llegir les definicions, i els vaig demanar quins errors sintàctics i morfològics podien haver-hi. Després els vaig passar un material audiovisual de l’enciclopèdia de ciències, en concret de física i química a la sala d’actes del centre, on hi havia la definició, que podien llegir i escoltar, de l’àtom. Els alumnes havien d’apuntar tres paraules relacionades amb l’àtom i definir-les ben definides, després els vaig passar una fotocòpia de l’exploració de l’àtom, i els vaig demanar que fessin una definició correcta i resumida de l’àtom. Fou una activitat molt enriquidora tant a nivell de renovació de la meva tasca docent, especialment per la coordinació amb la professora de física i química, i per a ells que van aprendre com s’ha de definiri correctament un concepte que prové de l’àmbit científic.

Imatge presa de la xarxa

Progressivament els i les docents anem incorporant les competències bàsiques tant a les aules de primària com de secundària. Aquestes anomenades competències són avaluades en les dues etapes educatives abans d’encetar l’etapa de batxillerat o de cicles formatius de grau mitjà i/o superior.  Potser ens preguntem si avaluar de manera general totes aquestes competències és útil i necessari?Jo opino que sí que és bo saber si l’alumnat tant de primària com de secundària han assimilat adequadament totes les habilitats per a ser competent i pugui continuar la formació siguin quina opció formativa triï. Doncs bé, en aquest enllaç trobareu un model de competències bàsiques de l’àrea de llengua catalana.

Imatge presa de la xarxa

Una companya de ciències naturals de l’institut on treballo em va explicar que havia plantejat una activitat d’exposició amb alumnnes de 2n d’ESO i ells mateixos s’havien d’autovalorar. Així dilluns al final de la classe amb els i les alumnes de primer d’ESO A els vaig dir que l’endemà portessin un objecte perquè l’haurien d’explicar, així com també els vaig dir que ells i elles s’haurien de valorar. Avui he explicat que primer cadascú tenia un temps màxim de tres minuts per explicar quin objecte havia triat, i els altres havien de valorar tres aspectes de l’1 al 5: la claredat de l’explicació, l’ordre, i l’important de l’explicació. La veritat és que tots i totes han fet un exercici oral molt bo, han portat clauers, una calculadora,  joguines d’un famós ou de xocolata, etc. Al final de cada intervenció, els demanava quina nota els havien posat i cadascú havia fet la seva valoració. El més curiós és que avui han après a escoltar-se i a interessar-se per allò que els companys explicaven i fins i tot feien preguntes. Una bona manera de treballar les competències bàsiques a través de l’exposició oral.

Imatge presa de la xarxa

Cada vegada els mitjans audiovisuals tenen més presència en la societat, i també a l’escola i l’institut. És per això que van sorgint eines per a treballar la competència bàsica TIC en eduació audiovisual. Es tracta d’una pàgina web estructurada en els següents apartats: La competència bàsica en Tecnologies de la Informació i de la Comunicació,  La competència bàsica en educació audiovisual,  Propostes de treball a l’aula, Orientacions per al desplegament del currículum en educació infantil i primària i orientacions per al desplegament del currículum a l’ESO i al Batxillerat.  Per exemple si voleu treballar el llenguatge televisiu a l’àrea de català, castellà, socials, tutoria, etc podeu cercar dins de Propostes de treball a l’aula i a l’apartat de recursos les eines per treballar aquest aspecte a les aules. Així es poden treballar totes les competències mitjançant l’ensenyament-aprenentatge de l’eduació audiovisual.

Imatge presa de la xarxa

Cada dia neixen nous recursos de les TIC que podem descobrir si anem a la pàgina web de l’XTEC. Una d’aquestes novetats és la pàgina Reacciona. Es tracta d’una TIC adreçada als nens i nenes de Cicle Mitjà de Primària per tal d’introduir-los en l’àrea de química, mitjançant un webquest. L’anomenada pàgina s’estructura en els següents apartats: introducció, tasca, procés, avaluació, crèdits i una guia didàctica. Per exemple, si entrem a l’apartat de Tasca, trobarem diferents activitats i en citaré que s’anomena La química a la cuina. Es tracta de fer experiments químics al laboratori-cuina. Tot això però té una sèrie de tasques inicials per tal d’introduir a l’alumnat de Cicle Mitjà de Primària en la química, qüestions com: Què és la química? i al final de cada tasca, els/les alumnes faran un mapa conceptual de tot el què hagin après. Reacciona és un bon recurs perquè els alumnes més grans de Primària vagin experimentant amb la química.

Imatge presa de la xarxa

Va néixer al 1622 a París, i va morir l’any 1673. Molière era el pseudònim amb què era conegut Jean-Baptiste Poquelín. Era un escriptor d’origen francès que es va dedicar a fer d’actor i a escriure obres de teatre. Des de ben jovenet va treballar com actor dedicar en una companyia teatral. En aquells anys, Molière que va adoptar aquest pseudònim va començar a escriure les seves primeres peces de teatre. Algunes de les obres més conegudes d’aquest escriptor francès són: L’avar, Les dones sàvies i el Malalt imaginari. Va ser Molière qui va crear el mite que el color groc portava mala sort als actors, perquè va morir dalt l’escenari vestit de groc, representant El Malalt imaginari.