Imatge presa de la xarxa

Aquesta tardor s’ha estrenat als cinemes una pel·lícula en catalá: Tintín i el secret de l’Unicorn, un film que està dirigit per Steven Spielberg, i que narra les aventures del famós periodista que es dedica a investigar misteris amb el gos Milú, i el seu inseparable Capità Haddock. A propòsit d’aquest film a l’aula de llengua catalana i literatura es pot planificar un parell de sessions per a treballar diferents aspectes de la matèria que estan vinculades amb el film. A continuació us proposo una sèrie d’activitats que servirien per acostar els joves al cinema en català, i sobretot, perquè coneguessin un personatge de còmic molt interessant.

Activitats prèvies al visionat del film:

1. Saps què és un unicorn? Busca informació en una enciclopèdia i també a la vikipèdia què és un unicorn.

2. Què creus que és l’unicorn en la pel·lícula?

3. Quin secret creus que amaga aquest unicorn?

4. Saps qui és el creador del Tintín? Busca informació en una enciclopèdia i a la vikipèdia qui és el seu creador?

Activitats durant el film:

1. Escriu el nom dels personatges principals del film.

2. Escriu o cita la ciutat on passa l’acció del film.

3. Apunta’t en una llibreta el vocabulari desconegut i després busca el seu significat en un diccionari.

4.  Comprova si les respostes de les activitats 2 i 3 que has respòs anteriorment coincideixen o no.

Activitats per a després del visionat del film:

1. Escriu un breu resum del film.

2. Per què és tan important l’unicorn en aquesta pel·lícula?

3. Quin personatge t’ha resultat més interessant. Per què?

4. Creus que aquesta història podria ser real?

5. Inventa’t un altre final per aquest film.

I fins aquí teniu les meves propostes per a treballar el visionat d’un film en llengua catalana, a partir del còmic creat per Hergè.

1. Activitat inicial:

Comparar dos quadres: Paisatgisme romàntic de Friedrich i el quadre Paisatge de papallones de Salvador Dalí. Qüestions:

a) quin dels dos és un quadre romàntic? Per què?

b) L’altre quadre a quin período artístic pertany?

c)Escriviu un títol per al quadre romàntic.

2. Activitats d’aprenentatge:

1. Lectura de les pàgines 194 i 195 sobre la biografia de J. Verdaguer.

1. Per què creus que Jacint Verdaguer fou un escriptor tant important per al segle XIX?
2. Anomena una dada que consideris que és important de la biografia de l’escriptor i explica per què és important.
3. Anomena dos poemaris que consideris que són importants d’aquest autor.
4. Explica què signifiquen les següents paraules en relació a la figura de Jacint Verdaguer:

Verdaguer no ha estat un poeta, com Maragall o com Guimerà, tot simplement poetes, sinó un poeta amb adjectiu: poeta místic, i el misticisme és allò que més s’ha tingut en compte en tractar de dibuixar la seva figura.

Imatge presa de la xarxa

Una companya de ciències naturals de l’institut on treballo em va explicar que havia plantejat una activitat d’exposició amb alumnnes de 2n d’ESO i ells mateixos s’havien d’autovalorar. Així dilluns al final de la classe amb els i les alumnes de primer d’ESO A els vaig dir que l’endemà portessin un objecte perquè l’haurien d’explicar, així com també els vaig dir que ells i elles s’haurien de valorar. Avui he explicat que primer cadascú tenia un temps màxim de tres minuts per explicar quin objecte havia triat, i els altres havien de valorar tres aspectes de l’1 al 5: la claredat de l’explicació, l’ordre, i l’important de l’explicació. La veritat és que tots i totes han fet un exercici oral molt bo, han portat clauers, una calculadora,  joguines d’un famós ou de xocolata, etc. Al final de cada intervenció, els demanava quina nota els havien posat i cadascú havia fet la seva valoració. El més curiós és que avui han après a escoltar-se i a interessar-se per allò que els companys explicaven i fins i tot feien preguntes. Una bona manera de treballar les competències bàsiques a través de l’exposició oral.

Imatge presa de la xarxa

Avui els i les alumnes de 1r d’ESO B m’han entrevistat. Els he demanat que primer escrivissin dues preguntes a la llibreta i després per torns me les han anat fent. Reprodueixo algunes de les preguntes: Per què surto a la fotografia de la contraportada llegint un llibre? Per què el llibre es titular “A l’altra del riu”? Per què m’agraden els contes de la Mercè Rodoreda? Si escriuré un segon llibre? En fi, avui ha estat una sessió en què els i les alumnes també han sabut a aplicar al context real el gènere de l’entrevista, convertint-se ells i elles en els entrevistadors.

Imatge presa de la xarxa

Aquest matí els alumnes de primer d’ESO A han treballat els conceptes de l’entrevista, i com que estan fent el mateix tema a castellà, els he proposat una activitat: ells i elles per torns em podien fer preguntes com si em fessin una entrevista, a propòsit del fet que fa un any va publicar el meu primer llibre A l’altra banda del riu. Un dels alumnes era l’encarregat d’apuntar els torns de paraula, perquè tots poguessin participar d’un en un. Algunes de les preguntes que he hagut de respondre són: Com vaig començar el llibre? Si he fet una roda de premsa? On visc? Si es guanyen molts diners escrivint un llibre?, i d’altres preguntes relacionades amb l’apartat de personalitat: quina és la meva pel·lícula preferida?, quin és el meu cantant favorit?. Ha estat una activitat divertida i amena, perquè la majoria han après a escoltar i escoltar-se i també a fer preguntes com si fossin periodistes.  Així doncs és una bona manera d’una banda de contextualitzar en la realitat un aprenentatge en aquest cas: l’entrevista, i també perquè és un tema que es fa a llengua castellana,  i per tant sorgeixen competències transversals entre ambdues àrees. Així, els i les alumnes de 1r A han après a entrevistar a la professora de català.