Aula d’Acollida Llagostera – Escola Lacustària

L’Oliver ens recita aquest poema.

La Luz Mª ens recita aquest poema amb el seu accent andalús.

Aquest poema ens el recita en Franco.

TARDOR

Espirals de fulles

grogues

vermelles

lluents.

Giren perdudes

encalçant-se

abraçant-se,

lliscant

pel pendent.

EL PATINET

RILMER – 6è B

Ens llegeix el poema l’Hicham (i notareu que està una mica refredat).

Topant de cap en una i altra soca,

avançant d’esma pel camí de l’aigua,

se’n ve la vaca tota sola. És cega.

D’un cop de roc llançat amb massa traça,

el vailet va buidar-li un ull i en l’altre

se li ha posat un tel. La vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia;

mes no amb el ferm posat d’altres vegades

Ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,

pel silenci dels prats i en la ribera,

fan dringar l’esquellot mentre pasturen

l’herba fresca a l’atzar … Ella cauria.

Topa de morro en l’esmolada pica

i recula afrontada… Però torna

i abaixa el cap a l’aigua i beu calmosa.

Beu poc, sense gaire set … Després aixeca

al cel enorme, l’embanyada testa

amb un gran gesto tràgic; parpelleja

damunt les mortes nines, i se’n torna

orfe de llum, sota del sol que crema,

vacil·lant pels camins inoblidables

brandant llànguidament la llarga cua.

Recita en Rilmer de 6èB.

Quan jo era petit
vivia arraulit
en un carrer negre.
El mar hi era humit,
pro el sol hi era alegre.

Per lla a Sant Josep
el bon sol, solet,
lliscava i lluïa
pel carreró estret.

I en mon cos neulit
llavors jo sentia
una esgarrifança
de goig i alegria.

Poema recitat per en Mohamed de 6è B.

Aquelles dues flors que hi ha posades

al mig del caminal,

qui és que les hi deu haver llençades?

Qui sia, tant se val.

Aquelles dues flores no estan pas tristes,

no, no: riuen al sol.

M’han encantat així que les he vistes

posades a morir, mes sense dol.

“Morirem aviat, lluny de la planta,-

Elles deuen pensar-.

Mes ara nostre brill al poeta encanta,

i això mai morirà.

1898
Visions i cants, Joan Maragall

Reciten Kaouthar i Samira

La ginesta altre vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m’ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n’ha dit prou.
Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l’he tinguda lligada
m’he girat de cara al mar…
M’he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall.

L’Hicham ha fet l’esforç de llegir-nos aquest poema.

La vaca cega (Joan Maragall)
Uploaded by nfont123. – Watch original web videos.

Poemes del món (assaig) from nuri font on Vimeo.

POEMES DEL MÓN from nuri font on Vimeo.

Tots els que fem l’Aula d’Acollida volem donar les gràcies als que ens ajuden a preparar els poemes en llengües diverses, per poder-los recitar dilluns vinent davant tota l’escola (Gemma i Marta).
També agraïm l’esforç de tots els alumnes que s’han ofert per participar i acompanyar-nos en aquest acte (Ona, Laura, Mohana, Asmae, Emília, Sanae, Xantal, Marc, Ahmed, Enya, Kirstine, …)
I als tutors, per descomptat, els agraïm la paciència que han tingut aquests dies.
MOLTES GRÀCIES A TOTS!

” Cher frère blanc,
Quand je suis né, j’étais noir,
Quand j’ai grandi, j’étais noir,
Quand je suis au soleil, je suis noir,
Quand je suis malade, je suis noir,
Quand je mourrai, je serai noir.
Tandis que toi, homme blanc,
Quand tu es né, tu étais rose,
Quand tu as grandi, tu étais blanc,
Quand tu vas au soleil, tu es rouge,
Quand tu as froid, tu es bleu,
Quand tu as peur, tu es vert,
Quand tu es malade, tu es jaune,
Quand tu mourras, tu seras gris.
Alors, de nous deux,
Qui est l’homme de couleur ? ”

Léopold Sedar Senghor (1906 – 2001)

A l’AA hem fet aquests murals per la Festa Major de Llagostera.

BubbleShare: Share photos – Easy Photo Sharing

BubbleShare: Share photos – Find great Clip Art Images.

L’Anna, una noia molt espavilada de la classe de 5è C, ens ha fet arribar aquest poema i nosaltres el publiquem al nostre bloc.

Gràcies, Anna!

BubbleShare: Share photos – Easy Photo Sharing

Poema escrit seguint el model de Miquel Martí i Pol.

PRIMAVERA

Heus ací:

una oreneta,

la primera,

ha arribat a Llagostera.

I la dona que ve de comprar,

i la nena que està jugant a la plaça,

i la tieta que seu en un banc,

i fins aquells que treballen a la Caixa,

han sabut la notícia.

L’oreneta ha volat,

ha travessat cridant la plaça,

ha pujat carrer amunt,

fins al campanar de l’esglèsia.

I heus ací el que ha dit:

La primavera ha arribat a Llagostera.

Pan Qi – 5è A

La Kaouthar i la Pan Qi s’han après un poema de memòria (“Ja arriba l’hivern“)

Les branques dels arbres volien anar a arrabassar el cel,

però no hi van fer més que forats petitets,

hi va traspassar la llum de més enllà del cel,

que els homes anomenen lluna i estels.

El sol i la lluna
es volen casar,
i han anat a veure
un rector que hi ha,
que casa els estels
de nit, vora mar.

El sol i la lluna
s’han enamorat.
El sol li regala
un capell brodat
de flors i de plomes,
i un jardí pintat.

El sol i la lluna
diuen que faran
festes i tiberis
quan es casaran.
Sabeu què remuguen
dins el cel tan gran?

Que el sol i la lluna
són éssers humans.
El sol és un príncep
que allarga les mans;
ella una pastora
vestida d’encants.

Les campanes toquen,
ja repicaran!
Rosaris d’estrelles
pel cel teixiran.
N’hi ha dos que s’estimen
dins l’espai tan gran.

Gabriel Janer Manila