Arxiu pel 'Poemes' Categoria

El semàfor

09 febrer 2012
De ooumaima

Poema: ELS VERBS DE LA PAU

07 febrer 2012

Perdonar,

riure,

néixer,

créixer

i ser feliç.

Tenir amics,

compartir,

estimar,

ajudar

i agrair.

Jugar junts,

acompanyar,

abraçar,

besar

i donar la mà.

Dir paraules amables,

parlar,

conversar,

dialogar

i ensenyar.

Lorena Vargas – 4t B

ANY DOTZE de Quim Curbet

08 gener 2012

El temps és aquest desig
que ens encalça i ens empeny
entre els marges de l’hivern.
Sota un llençol de gebrada
dorm la rosa de la vida.
Un sol de desembre amida
l’ombra exigua que dansa
entre remors de recança
i les llavors de l’oblit.
Però el temps arriba i esbotza
les portes d’aquest any dotze
amb un somni d’esperança!

 

Trobat al bloc Poesia Infantil i Juvenil

De Baixades

Poema: Mesos de l’any

02 desembre 2011

Javi i Yassine

Poemes del món

13 agost 2011
Poemes del món 10-11
View more presentations from nfont

Poema: MAGULLA WAYRALLA (quètxua)

10 juny 2011

Reciten: Jhosselyn i Oliver

Poema: Des Menschen Seele / L’ànima dels homes

04 juny 2011

LA VACA (poema en mandinga i català)

30 maig 2011

Els alumnes de P3 de l’Escola Diputació de Barcelona han treballat un dels nostres poemes

26 maig 2011

Des de l’Escola Diputació ens han enviat una fotografia del treball.
Gràcies a la Mireia, a la Feli i a tots els alumnes de P3.

HARD TO PLEASE / DIFÍCIL D’ACONTENTAR

25 maig 2011

Poema de S. Silverstein i traducció al català de Darabuc

Poemes del món: El conillet (rus i català)

18 maig 2011

En Younes i l’Ilyas ens reciten un poema (amazic i català)

09 maig 2011

La Mona de Pasqua – Poema de Lola Casas

24 abril 2011

SANT JORDI – Poema de Lola Casas

12 abril 2011

Blanc de cuina – Poema de Lola Casas

11 abril 2011

SANT JORDI – Poema de Lola Casas

10 abril 2011

LOLA CASAS – Poema: Botons

06 abril 2011

Poemes de Lola Casas (Sorpresa i La mona de Pasqua)

05 abril 2011

Poemes de Lola Casas (cal·ligrames)

05 abril 2011

Poema: PODRIES de Joana Raspall

27 gener 2011

Reciten l’Oliver i la Loubna

POEMA PER LA PAU: TOTS UNITS

13 gener 2011

Recordeu: tots som iguals

I tots vivim

A la mateixa casa.

L‘amistat ens farà feliços.

La igualtat ens farà lliures.

El diàleg ens farà germans.

Sempre lluitarem per la PAU.

Franco



PAU, AMOR I AMISTAT

11 gener 2011

Pau vol dir parlar i estimar.

Els nens I les nenes volen jugar.

També necessiten, amb amistat i amor,

Omplir tots els racons del seu cor.

LORENA

POEMA DE LA PAU

11 gener 2011

Feliços els nens quan hi ha pau .
Ells juguen i canten tots junts .
Les mares els miren i riuen.
I ningú esta trist.
Caramels i joguines,tots compartim.
I ajudem a tothom .
Tots estem contents.
Anirem plegats buscant la pau .
Tristesa i guerra s’han acabat.

Loubna i OLiver

Hem buscat paraules boniques i després n’hem triat una. Amb aquesta hem fet un poema.

POEMA: SILENCI D’HIVERN

02 desembre 2010

Wordle: hivern

Loubna 4tB

Poema: La Tardor

06 novembre 2010

L’Oliver ens recita aquest poema.

La Loubna ens recita un poema: LA TARDOR

26 octubre 2010

CALENDARI DE TARDOR – Luz Mª

06 octubre 2010

La Luz Mª ens recita aquest poema amb el seu accent andalús.

POEMA DE TARDOR – Franco Farid

06 octubre 2010

Aquest poema ens el recita en Franco.

TARDOR

Espirals de fulles

grogues

vermelles

lluents.

Giren perdudes

encalçant-se

abraçant-se,

lliscant

pel pendent.

El patinet (Poema de Joana Raspall)

06 maig 2010

EL PATINET

RILMER – 6è B

La vaca cega – Joan Maragall

12 abril 2010

Ens llegeix el poema l’Hicham (i notareu que està una mica refredat).

Topant de cap en una i altra soca,

avançant d’esma pel camí de l’aigua,

se’n ve la vaca tota sola. És cega.

D’un cop de roc llançat amb massa traça,

el vailet va buidar-li un ull i en l’altre

se li ha posat un tel. La vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia;

mes no amb el ferm posat d’altres vegades

Ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,

pel silenci dels prats i en la ribera,

fan dringar l’esquellot mentre pasturen

l’herba fresca a l’atzar … Ella cauria.

Topa de morro en l’esmolada pica

i recula afrontada… Però torna

i abaixa el cap a l’aigua i beu calmosa.

Beu poc, sense gaire set … Després aixeca

al cel enorme, l’embanyada testa

amb un gran gesto tràgic; parpelleja

damunt les mortes nines, i se’n torna

orfe de llum, sota del sol que crema,

vacil·lant pels camins inoblidables

brandant llànguidament la llarga cua.