El temps és aquest desig
que ens encalça i ens empeny
entre els marges de l’hivern.
Sota un llençol de gebrada
dorm la rosa de la vida.
Un sol de desembre amida
l’ombra exigua que dansa
entre remors de recança
i les llavors de l’oblit.
Però el temps arriba i esbotza
les portes d’aquest any dotze
amb un somni d’esperança!
Trobat al bloc Poesia Infantil i Juvenil
| De Baixades |
